1 de gener de 1934

Dilluns:

En el Reich:

El govern alemany va fer entrar en vigor la Lleig per la Prevenció de Progènie amb Malalties Hereditàries del 14 de juliol de 1933. Tot i que aquesta norma reproduïa molts aspectes de lleis anteriors, la diferència regia en que ara es podia esterilitzar obligatòriament. Es varen enumerar vuit suposades malalties hereditàries: debilitat mental congènita, esquizofrènia, maníac depressiu, epilèpsia, còlera de Huntington, sordesa i ceguera hereditàries i malformació física greu. Aquesta Llei es basava en les idees d’Ernst Rüdin.


Heinrich Himmler va dirigir un missatge a les SS, on els va dir que una de les feines més urgents era la de descobrir a tots els enemics declarats o encoberts d’Adolf Hitler i del nacionalsocialisme per combatre’ls i aniquilar-los.


Gertrud Scholtz Klink va ser nomenada cap del Servei del Treball femení.

A la Gran Bretanya:

El Manchester Guardian va descriure amb precisió la realitat de la vida en el búnquer del camp de concentració de Dachau. L’article, deia:

Les cel·les són de formigó, té una finestra amb barrots, són humides i hi falta calefacció.

També s’explicava quina classe de pallisses donaven els guàrdies:

Consisteix en pagar amb una corretja, que té una cinta d’acer, de tres o quatre mil·límetres d’ample, al llard de tota la corretja. Un home de les SS compta amb veu alta els cops, que el seu número oscil·la de vint-i-cinc a setanta-cinc, segons sigui la sentència. Altres dos homes subjecten el presoner, un per les mans i l’altre pel cap, que han tapat amb un sac per sufocar els crits… A alguns presoners els han apallissat amb trossos de manega de goma; a alguns els han cremat amb burilles, a alguns els han sotmès a lo que en Estats Units diuen tortura d’aigua.

31 de desembre de 1933

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va enviar enviar dotze cartes que es varen fer públiques a la premsa a diferents jerarques nazis per agrair-los els seus treballs durant l’últim any. Entre els que varen rebre aquestes cartes hi havia Joseph Goebbels, Hermann Göering, Ernst Röhm, Rudolf Hess i Heinrich Himmler. Röhm va ser l’únic que va ser tutejat. En la carta al líder de les SA, Hitler s’hi va dirigir de forma càlida i amistosa, tot i que la relació entre els dos s’havia refredat durant els últims mesos. Tot i això, el canceller li va reiterar que l’Exèrcit tenia que garantir la protecció de la nació contra el món exterior, però va reconèixer que la missió de les SA era assegurar la revolució nacionalsocialista i l’existència de l’Estat nacionalsocialista i va afirmar que l’èxit de les SA es devia a la seva figura (la de Röhm). La carta acabava amb un agraïment pels serveis prestats i li reconeixia una verdadera amistat entre ells dos. La carta a Röhm seria publicada el 2 de gener a la Völkischer Beobachter.

29 de desembre de 1933

Divendres:

A Romania:

A Sinaia, amb la influència dels alemanys, un dels membres de la Legió romanesa Guàrdia de Ferro va assassinar al primer ministre neoliberal Ion Duca, que havia sigut elegit per àmplia voluntat democràtica amb el 52% dels vots feia poc. Aquell assassinat va portar la detenció de milers de legionaris, però finalment no varen ser sentenciats perquè tant el rei Carles II com el nou primer ministre Gheorge Tatarescu esperaven domar i utilitzar la Legió, que reconeixia la monarquia i era feixista.

23 de desembre de 1933

Dissabte:

En el Reich:

El tribunal de Leipzig va dictar sentència sobre els cinc acusats d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933. El tribunal va arribar a la conclusió de que s’havia demostrat de manera concloent que l’incendi del Reichstag havia sigut un atemptat d’origen comunista. Per tant, Marinus van der Lubbe va ser declarat culpable i el varen condemnar a mort. Per la resta d’acusats davant la falta de proves varen ser absolts, tot i que els quatre varen continuar com a detinguts sota arrest de custòdia. La premsa mundial que va seguir el judici amb molta expectació va comentar la sentència de seguida. La Correspondència Nacionalsocialista, l’òrgan oficial del NSDAP, va publicar aquella mateixa tarda que la sentència hagués sigut molt diferent s’hi el tribunal s’hagués dictat en el nou dret de la nova Alemanya. La Correspondència assegurar que el poble veuria aquella sentència com un error judicial. Quan Adolf Hitler va conèixer el veredicte es va enfadar molt. Hermann Göering va amenaçar al comunista Georgi Dimitroff que el tornaria a veure ben aviat.

18 de desembre de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va defensar que es possés fi a la competència armamentista internacional, tot i que al mateix temps va autoritzar la creació d’un exèrcit de terra de 300.000 homes que havia de ser operatiu el 1938. Aquest nou desafiament del Canceller alemany va sorprendre als governants francesos, britànics i italians. El primer ministre britànic Ramsay MacDonald preveia un increment de fins a 200.000 homes.

En el Vaticà:

El papa Pius XI va declarar en una audiència privada amb el seu secretari d’Estat Eugenio Pacelli que s’havia de negociar amb el govern de Hitler sobre la formulació concreta de l’article de protecció a les associacions del Concordat del Reich. Si no era possible moure res, es veuria obligat a parlar en públic de la situació en el discurs de Nadal.

13 de desembre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Ernst Torgler, Georgi Dimitrov, Popov i Tanov varen ser absolts d’haver incendiat el Reichstag el 27 de febrer de 1933 després de que Hermann Göering fos incapaç de convèncer als jutges de que hi havia proves contra ells. En canvi, Marinus Van der Lubbe va ser declarat culpable i va ser sentenciat a mort. Va ser executat el 10 de gener de 1934.


Martin Heidegger va sol·licitar una ajuda econòmica per la difusió mundial d’un volum de discursos a favor d’Adolf Hitler pronunciats per professors alemanys i va concloure la seva petició assegurant que en la pàgina de crèdits no apareixeria cap persona no ària.