Dimecres:
En el Reich:
Alfred Rosenberg va ser nomenat Representant del Führer per la Instrucció i Educació Filosòfica i Intel·lectual del NSDAP, un càrrec pràcticament sense poder però que se li va atorgar perquè se’l volia apartar de l’entorn del ministre Joseph Goebbels, que dirigia la Cambra de Cultura del Reich, una institució que Rosenberg havia pensat i que desitjava liderar. Goebbels i Rosenberg mai es varen poder veure.
Paul Ludwing Troost, l’arquitecte que més admirava Adolf Hitler, va morir després d’una llarga malaltia a Munic. Amb la mort de l’arquitecte, Hitler va quedar a la vegada afectat i alleugerit. Hitler arrosegava des del 15 d’octubre de 1933 un mal presagi. Aquest presagi va començar quan ell va assistir a la col·locació de la primera pedra de la Casa d’art Alemany ( Haus der Deutschen Kunst) dissenyada per Troost. Hitler va colpeja la primera pedra amb un martell de plata, però el martell es va trencar a les seves mans. Des de llavors creia que algú dolent li estava a punt de passar. Amb la mort de Troost, Hitler li va dir a Albert Speer aquestes paraules: quan el martell es va trencar vaig saber que era un mal presagi. Alguna cosa passarà, vaig pensar. Ara ja sabem perquè es va trencar. L’arquitecte estava destinat a morí.
Dissabte:
En el Reich:
El govern alemany va aprovar la Llei Fonamental d’Organització del Treball, una Llei que destruïa el concepte de relacions laborals conflictives que s’havia regulat en l’època de la República de Weimar. La nova Llei establia l’empresa com un espai de col·laboració entre factors desiguals de la producció. L’empresari era nomenat cap de fàbrica (Betreibsführer), mentre els treballadors quedaven reduïts a la categoria de seguici (Gefolsgschaft). A l’empresari, segons el paràgraf segon de la Llei, que s’anomenaria precisament Betreisbführer, se li encarregava prendre les decisions fonamentals de la planta i cuidar del benestar dels treballadors, i a aquests se’ls demanava lleialtat cap al seu cap. Per garantir la gestió en comú de la Betriebsgemenischaft s’establia un consell de delegats dels obrers (Vertrauensrat), que exerciria labors de consulta de l’empresari en aquelles qüestions que afectessin a les condicions del treball, i que seria elegit pel Gefolgschaft en una llista proposada pel Betriebsführer en col·laboració amb la NSBO. La reglamentació del treball quedava subjecte a la decisió de l’empresari, que disposaria de les condicions del ritme laboral i la naturalesa dels contractes. Els salaris serien fixats pels anomenats síndics laborals, designats pel Front del Treball. En la pràctica es varen fixar segons els desitjos dels amos i no estava previst que els treballadors fossin consultats. Finalment, s’establia un Tribunal d’Honor davant el que s’havien de presentar aquells empresaris, treballadors o funcionaris que atemptessin contra la pau social.
El ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, va escriure una carta a Ernst Röhm per demanar-li que aclarís la relació entre l’exèrcit i les SA.
Dimecres:
En el Reich:
L’estudi de disseny de Ferdinand Porsche a Stuttgart va enviar un memoràndum de dotze pàgines al Ministeri de Transports en el que es detallava la construcció d’un vehicle barat, el Volkswagen. El memoràndum, que no havia sigut sol·licitat, mai va arribar a les mans d‘Adolf Hitler.
Una circular de Hermann Göering ordenava a la Gestapo i a la policia de fronteres que prenguessin nota dels emigrats polítics i dels jueus residents en els països veïns per detenir-los i posar-los en els camps de concentració si tornaven a Alemanya.
Dissabte:
En el Reich:
Hermann Behrends va començar a dirigir el SD de Berlín per recomanació de Reinhard Heydrich i sota l’aprovació de Heinrich Himmler.
Dimecres:
En el Reich:
A Leipzig, Marinus van der Lubbe va ser executat en el patí de la presó on estava reclòs després d’haver sigut declarat culpable per un tribunal d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933. El comunista holandès va ser guillotinat per un botxí que vestia, com exigia la tradició, abillament d’etiqueta, incloent guants blancs i barret de copa. A Alemanya molta gent va dubtar de la realitat de l’execució. Es va dir que la família havia reclamat amb insistència el cos de Van der Lubbe per enterrar-lo a Holanda, però mai els hi varen entregar.
Els líders socialdemòcrates del SPD exiliats a Praga varen publicar el Manifest de lluita del socialisme revolucionari i varen fer una crida als seus partidaris de l’interior d’Alemanya per què enderroquessin el govern d’Adolf Hitler a través d’una revolució popular. Però com que estaven bastant deslligats de la realitat d’Alemanya, la crida va quedar en un no res. Tot no tenir l’èxit esperat, la cooperació entre el SOPADE, la direcció del SPD a l’exili, i els partits socialdemòcrates dels països veïns varen permetre unir a poc a poc una xarxa clandestina per passar fronteres, difondre diaris, enviar diners, octavetes i copiadores, i reunir fons d’ajuda a les famílies dels empresonats i deportats.
Dimarts:
En el Reich:
La Völkischer Beobachter va publicar una carta amistosa d’Adolf Hitler dirigida a Ernst Röhm. Hitler li va expressar la seva gratitud com a cap de les SA per haver acabat amb els moviments comunistes i d’esquerres, però li va manifestar la seva intenció de que les SA s’ocupessin només d’assegurar la victòria de la revolució nacionalsocialista, i que només l’Exèrcit seria la que tindria la missió de garantir la protecció del país contra al món. Seguidament, li va tornar agrair els seus serveis com a cap de les SA i va acabar la carta dient que havia d’agrair al destí tenir amics com ell com excel·lents amarades de lluita.
Diari del Tercer Reich 