19 de novembre de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Fernand de Brinon va ser el primer periodista francès que va publicar una entrevista amb Adolf Hitler. El periodista, que al cap de poc demostraria la seva fascinació cap al feixisme, va declarar que havia sortit entusiasmat de l’entrevista.

A Espanya:

En les eleccions parlamentàries, la coalició conservadora es va endur la victòria amb el Partit Radical d’Alejandro Lerroux i la CEDA de José María Gil Robles.

15 de novembre de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Aquell dia es va inaugurar la Cambra de Cultura del Reich en una gran cerimònia presidida per Adolf Hitler en l’auditori de la Filharmònica de Berlín. L’orquestra va ser dirigida pel director Wilhelm Furtwängler primer i després pel compositor Richard StraussJoseph Goebbels va fer un discurs en l’acte on va afirmar que la revolució nacionalsocialista era total i que havia abastat totes les àrees de la vida pública i les havia reestructurat, canviant i reformant del tot l’existència, la relació entre les persones i d’aquestes amb l’Estat. Es tractava, va continuar el ministre, d’una revolució des de baix, conduïda pel poble, que havia ocasionat la transformació de la nació alemanya en un poble unit. Goebbels va recomanar en els escriptors la descripció positiva del nou despertar d’Alemanya i un enfocament de les seves obres basat en un romanticisme inflexible. Un cop el ministre va finalitzar el seu discurs es va interpretar Els Mestres Cantors de Nuremberg de Richard Wagner.

Durant aquell dimecres, Hitler va reunir-se amb l’ambaixador polonès Josef Lipski. En acabar-se la reunió es va publicar un comunicat conjunt en que es deia que els governs polonès i alemany havien acordat tractar les qüestions que interessaven als dos països a través de negociacions directes i renunciar a la utilització de la força en les seves relacions mútues per aconseguir la consolidació de la pau a Europa.  

13 de novembre de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Aquell dia es varen publicar els resultats electorals del dia anterior: 93% de vots afirmatius, 40,5 milions, 2 milions de nos; 39,5 milions a favor del Reichstag i 3,5 paperetes nul·les. Un diari berlinès va comentar el resultat de les eleccions i va afirmar que havia arribat el moment de que Europa es convencés de que Alemanya i el nacionalsocialisme era una sola i mateixa cosa.


El Govern va constituir oficialment la Cambra de Cultura del Reich, on tots els artistes, músics i periodistes s’hi havien de registrar si no volien arriscar-se que se’ls hi negués el seu dret a pintar, interpretar o escriure.


A Prússia es va posar sota custòdia preventiva en camps de concentració als criminals i delinqüents sexuals. Segons un decret es concedia a la policia el dret a detenir com a criminal a tota persona que considerés reincident i, per tant, capaç de tornar a delinquir, i enviar-la a un camp de concentració.


20.000 Cristians Alemanys es varen reunir en el Palau d’Esports de Berlín per celebrar el triomf del 23 de juliol dins de l‘Església Protestant i varen exigir l’expulsió dels pastors que encara no s’havien declarat a favor del nou règim. L’administrador regional de l’Església, Reinhold Krause, va demanar l’eliminació de l’Antic Testament, qualificat de jueu, de la Bíblica cristiana i la depuració de la teologia de Sant Pau en el Nou Testament. Krause va afirmar que l’esperit de Crist estava estretament relacionat amb l’esperit nòrdic. També la creu, va afegir, era un símbol jueu. En les conclusions redactades es va demanar: Un Poble, Un Reich, Una Fe, i es va demanar a que totes les Esglésies complissin les “lleis àries” i s’excloguessin als jueus convertits.

12 de novembre de 1933

Diumenge:

Les eleccions parlamentàries:

Aquell dia es varen celebrar eleccions parlamentàries i es va consultar al poble alemany a través d’un plebiscit sobre la retirada d’Alemanya de la Lliga de Nacions. El govern a decidir aquella data perquè era l’endemà de l’aniversari de l’armistici de 1918 que va portar la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial. El 96% dels ciutadans alemanys amb dret a vot varen acudir a les urnes, i el 95% va expressar amb el seu vot l’aprovació de la política nazi. A Berlín, el 85,1% dels berlinesos varen elegir al NSDAP. Tot i l’aclaparadora victòria, la gent només podia votar un partit, el NSDAP, amb una llista única de candidats, la Llista del Führer, i, a més, els sobres amb les paperetes estaven numerats.  D’aquesta manera deixava d’existir el vot secret. Els nazis varen obtenir un 93% de vots encontra a un 7% que va votar Nein, No. Aquests resultats s’han d’agafar amb pinces que siguin certs, perquè per exemple costa de creure que un 99,5 % dels presoners del camp de concentració de Dachau votessin per al partit nazi, ja que la majoria d’aquests presoners estaven al camp per estar encontra d’Adolf Hitler.

Coma  conseqüència d’aquestes eleccions, Wolf Heinrich Graf Helldorf va ser elegit sots-director en el Reichstag.

En el Reich:

El govern va aprovar que els Testimonis de Jehovà fossin acomiadats de les seves feines i es va ordenar les primeres detencions cap a aquest col·lectiu.

11 de novembre de 1933

Dissabte:

En les eleccions per al 12 de novembre:

Paul von Hindenburg va fer un discurs radiat a la nació on va donar el seu suport al govern. El President va demanar en el poble que l’endemà mostrés la seva ferma unitat nacional i la seva solidaritat amb el govern, i va exigir que donessin suport a la igualtat de drets i de la pau amb honor per mostrar en el món que s’havien recuperat i que mantindrien la unitat alemanya.

10 de novembre de 1933

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va tancar la campanya electoral per al 12 de novembre a la planta de dinamos de la fàbrica Siemens dels voltants de Berlín, on va pronunciar un discurs que va ser retransmès per la ràdio a tot Alemanya i per les dues companyies més importants dels Estats Units, per les companyies emissores de la Gran Bretanya, de l’Argentina, del Brasil i de Siam. 9.000 treballadors varen escoltar-lo en directe al voltant de la tarima que servia de tribuna entre dues dinamos en construcció. Hitler havia arribat a la fàbrica des de la Cancelleria, sent aclamat pel camí per centenars de persones. El canceller anava vestit amb una camisa i pantalons bruns, altes botes negres i una jaqueta negra. En començar el discurs va “recordar” el seu passat obrer i va deixar anar frases despectives cap als intel·lectuals. El públic de la planta el va aplaudir. A continuació, Hitler va narrar que el poble alemany no volia una guerra i va prometre que Alemanya no tornaria a formar part en cap més conferència internacional sense el previ reconeixement de la igualtat de drets. Al final de l’acte, els obrers varen entonar el Horst-Wessel-Lied.