Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va ser aclamat pels carrers de Munic durant la celebració del 10è aniversari del Putsch de Munic. Una desfilada amb un esquadró de banderes procedents de tots els Gau que havien arribat el dia anterior varen passar per davant del Canceller. Al costat oest de la Feldherrnhalle, que es va convertir a partir de llavors en un santuari nacional del moviment nacionalsocialista, s’hi va inaugurar un monument en el que Hitler hi va fer col·locar una placa amb la inscripció: I heu triomfat, seguida dels noms dels colpistes morts. A sota hi havia una placa més petita amb els noms dels quatre policies morts.

A partir de llavors, una guàrdia d’honor de les SS cuidaria el monument dia i nit. Tot ciutadà que passés per aquest punt de la Residenzstrasse estava obligat a aixecar el braç per fer la salutació romana. L’única manera d’evitar-ho era desviant-se per la Viscardigasse, que passava pocs metres per darrere de la Feldherrnhalle.

---

Gràcies a la intervenció de Hermann Göering, es va aprovar un decret on s’autoritzava a Rudolf Diels portar l’uniforme de Standartenführer SS, ja que fins llavors estava desautoritzat perquè en el passat s’havia enfrontat contra l’Ordre Negra.

Joseph Goebbels va declarar com a testimoni davant el tribunal imperial de Leipzig en el procés per l’incendi del Reichstag. El ministre alemany va fer una crida al sentit de la justícia del món i va exigir a la premsa estrangera que reproduís la seva minuciosa descripció de les verdaderes circumstàncies del delicte. Goebbels va afirmar que era inadmissible que el govern d’un poble decent i honrat sigués estant sota sospita davant el món d’una manera tant falsa.

Dilluns:

En el Reich: 

En un discurs per les eleccions del 12 de novembre, Adolf Hitler va declarar que quan un adversari li deia que no seguiria al seu costat, ell li responia tranquil·lament que els seus fills ja li pertanyien, que els seus descendents estarien ara en el nou camp i que amb el temps ells no sabien res més que d’aquesta nova comunitat.

---

Degut a les moltes queixes que estaven rebent perquè en els camps d’Emsland, al nord del país, hi entrés la policia, les SS, seguint les ordres de Hitler, varen tenir que deixar, tot i que a contracor, que la policia hi entrés. Tot i això, la nit anterior les SS es varen emborratxar en el camp de males maneres i varen, entre altres coses, defecar en les taquilles, tirar sal al sucre, rebentar les finestres dels barracons dels soldats i a la cantina hi varen “fer de tot”.

Dissabte:

En el Reich:

En un míting a Breslau, Adolf Hitler va explicar que les eleccions plebiscitàries del 12 de novembre de 1933 havien de ser recordades en la història com el dia de la salvació del poble alemany. El canceller va recordar que l’11 de novembre de 1918 el poble alemany havia perdut formalment el seu honor, però que quinze anys després arribava un 12 de novembre en que el poble alemany recuperaria per ella mateixa l’honor que havia perdut.

---

Es va reprendre el judici del incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. Ernst Torgler va entrar a la sala mostrant un aspecte espantós i es notava que estava tens i nerviós. En aquesta sessió hi havia Hermann Göering, que no parava de parlar amb Rudolf Diels i que havia d’actuar com a testimoni del fiscal. Un cop va començar la sessió, Göering es va aixecar del seu lloc i es va dirigir a l’estrat per explicar la seva versió dels fets. Durant dues hores, el president del Parlament va exposar les seves idees sobre el comunisme i sobre la conveniència i la necessitat d’eliminar-lo. De la nit dels fets, Göering va afirmar que l’hi havia produït sorpresa i que en un principi havia cregut que l’incendi era degut a causes fortuïtes, però que quan havia vist que era un atemptat el seu primer pensament havia sigut penjar aquella mateixa nit a Marinus van der Lubbe. Un cop acabada la declaració varen començar les preguntes. Davant seu hi havia l’acusat Gregory Dimitrov, que també actuava com a advocat seu, i va intentar amb les seves preguntes que Göering parlés del govern soviètic. Göering, veient per on anaven els trets, el va escridassar, però Dimitrov es va aixecar per acusar-lo de dir mentides i contradiccions. En preguntar-li si les seves preguntes li feien por, Göering el va tornar a escridassar de molt males maneres perquè callés i li va dir que ja sabia el què li esperava quan sortís d’allí i li va prometre que ell mateix s’ocuparia de que tingués la justícia que es “mereixia”. Dimitrov no va poder evitar va fer un comentari insultant cap a Göering i va ser expulsat de la sala per desacatament al tribunal i va ser exclòs de les vistes del procés durant tres audiències. Göering es va retirar de la sala a dos quarts de dues del migdia.

Divendres:

En el Reich:

Martin Heidegger va anunciar en una crida als estudiants en el Freiburger Studentenzeitung, que, seguint les noves lleis, es negaria tot suport econòmic a estudiants jueus o marxistes o qualsevol altre definit com a no ari. El rector de la Universitat de Friburg va afirmar que la revolució nacionalsocialista significava un canvi total d’existència (Daisen) alemanya i va acabar el seu escrit dient:

El Führer mateix i només ell és la llei i la realitat alemanya actual i futura. 

Dijous:

En el Reich:

Heinrich Himmler va emetre una ordre que deia que no s’havien de dur a terme accions anti-catòliques sense que ell ho hagués ordenat.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va pronucniar un discurs a Weimar on va demanar quatre anys més, referint-se a les eleccions al Reichstag del 12 de novembre, per alliberar Alemanya dels seus sis milions d’aturats, ja que, en la seva opinió, en nou mesos el govern havia proporcionat treball i pa a dos milions i mig d’aturats.

---

El govern va aprovar una llei on el govern tenia cobertura legal per prohibir activitats als jueus.

---

Robert Ley va pronunciar un discurs als treballadors de la fàbrica Siemens de Berlín i els va dir que tots eren soldats del treball, tot i que alguns manant i altres obeint. Ley els va explicar que l’obediència i la responsabilitat havien de recuperar la seva importància i va afirmar que tots no podien estar en el pont de comandament i que s’havia d’entendre la realitat.

---

El comandant del camp de concentració de Dachau, Theodor Eicke, va promulgar el reglament del camp. L’article 11 deia que els agitadors polítics que donessin informació, verdaderes o falses, dels camps a l’exterior i tot aquell que rebés tal informacions i les amagués o parlés d’elles a altres o les fes sortir a l’estranger serien penjats. L’article 12 deia que els considerats com sediciosos o sigui aquells que ataquessin físicament a un guàrdia o a un membre de les SS, o aquells que es neguessin a obeir les ordres o aquells que volguessin “desafiar” les autoritats a través de crits o pronunciés discursos serien morts a trets a l’acte o penjats. Quan va ser més tard director de tots els camps, Eicke va aplicar aquest reglament en ells. 

---

George S. Messersmith va escriure en el Secretari d’Estat nord-americà Cordell Hull, que Hitler era el cap real de l’antisemitisme. Messersmith va afirmar que el canceller alemany podia ser raonable en certs temes, però que en aquest mostrava ser un apassionat ple de perjudicis. 

Dimarts:

En el Reich:

Aquell dia va finalitzar la prohibició de l’antic ministre d’Economia Alfred Hugenberg que no permetia l’expropiació de finques amb deutes als creditors.

Diumenge:

A Espanya:

A Madrid, a les onze del matí, va començar un acte d’afirmació nacionalista espanyolista, convocat pel Moviment Espanyol Sindicalista, amb l’objectiu de reunir tots els sectors feixistes, atrets pel règim de Benito Mussolini i esperançat per la pujada al poder dels nazis a Alemanya. Els oradors varen ser Alfonso García Valdecasas, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Granada; Julio Ruiz de Alda, aviador militar retirat, i José Antonio Primo de Rivera, que aquest va formular els eixos ideològics del partit feixista espanyol, la Falange Espanyola.