Diumenge:
En el Reich:
Adolf Hitler va assistir al Festival de la Collita de Buckeberg, un acte que estava orquestrat per enlluernar als pagesos.
Theodor Eicke va emetre els primers reglaments disciplinaris per al camp de concentració de Dachau.
El científic Fritz Haber va ser destituït del seu càrrec a causa de la seva actitud contra el nou règim. Haber a més era jueu.
Divendres:
En el Reich:
El Govern va retocar la llei del 15 de maig de 1933, la Reichserbhofgesetz, sobre la transmissió hereditària de les granges. Amb aquesta Llei es protegien les granges alemanyes davant el sobre endeutament i la fragmentació en el moment de l’herència. D’aquesta manera s’unia la costum antiga amb el dret positiu. Les explotacions de 5 a 125 hectàrees varen ser a partir de llavors indivisibles i només es podien transmetre a un sol hereu, que de fet solia ser el més jove, tot i que es va deixar que s’elegís segons les costums locals, i es va determinar que aquest hereu estaria obligat a mantenir i i educar als seus germans i germanes fins que tinguessin la majoria d’edat. Privats de terra, normalment els altres germans en obtenir la majoria d’edat anaven a la ciutat per vendre’s com a mà d’obra, en general a les fàbriques d’armament. A més, aquestes propietats no podien ser comprades, venudes, ni dividides, ni podien ser expropiades a causa dels deutes. Tampoc es podien utilitzar com aval en la sol·licitud d’un crèdit. Però aquesta Llei no en podien gaudir tots els alemanys. Per tenir dret a aquesta protecció, i per tant a tenir una finca rural, el ciutadà havia de demostrar que era ari des del 1800 i fins llavors no podia ser anomenat amb el títol de Bauer (pagès). Aquesta disposició va afectar a una de cada tres granges i va originar un gran èxode rural. La nova Llei només va afectar a 700.000 explotacions, el 22% del total, que sumava un 37% dels terrenys cultivables i forestals del país. La Llei disposava d’un apartat en el que es deixava clar que si un pagès es mostrava incompetent seria expulsat de la terra i se li retiraria el títol honorífic de “pagès”. Per tal de jutjar aquests casos “d’incompetència” es varen crear tribunals especials.
A Suïssa:
A Ginebra, en les reunions de la Societat de Nacions, Joseph Goebbels es va reunir amb Jean Louis Barthou, l’antic president de la comissió de reparacions i futur ministre d’Afers Exterior francès, i amb Paul-Boncour, per intentar fer-los perdre la seva por cap al govern alemany, temor que no va aconseguir fer fugir després d’innombrables arguments.
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Wilhelm Frick i els governadors del Reich. El canceller els va explicar que hagués preferit anar intensificant pas a pas les mesures antisemites i que ho hagués pogut fer si hagués aprovat una llei de ciutadania que li hagués permès donar més pasos en aquest sentit. Però Hitler va dir que el boicot iniciat pels jueus havia requerit una reacció intensa i immediata.
A Suïssa:
A Ginebra, després de les reunions de la Societat de Nacions, a la tarda Joseph Goebbels va fer una intervenció davant els representants de la premsa internacional a la sala dels miralls de l’hotel Carlton. En la conferència, anomenada l’Alemanya nacionalsocialista i la seva missió de pau, rebutjava la tesis de que la nova Alemanya estigués preparant una futura política expansionista i va sostenir que era injust de que s’acusés a Alemanya quan tot el sistema sobre el què es basava el govern alemany estava impregnat d’un esperit pacifista. Goebbels es va referir sobre el nou règim com una noble forma de democràcia en la que es governava autoritàriament segons el mandat del poble. Les paraules del ministre alemany varen ser rebudes amb incredulitat i algun somriure irònic.
A Suïssa:
Després de les reunions amb la Societat de Nacions, en Joseph Goebbels va anar a sopar amb el professor ginebrí d’Història Moderna i futur comissari de la Societat de Nacions a Danzig, en Carl Jacob Burckhardt. En el sopar, el ministre alemany li va dir que havia aconseguir canviar al seu favor l’ambient fred inicial entre els suïssos i que creia haver apagat les preocupacions del conseller federal suïs Giuseppe Motta pels desitjos d’expansió dels nacionalsocialistes.
En el Reich:
Finalment, en Ludwig Müller va ser nombrat bisbe de l’Església del Reich per intentar reunir els protestant en la nova Església creada per l’Adolf Hitler. Però per llavors els Cristians Alemanys, que havien donat suport a en Müller en la seva elecció el 26 de maig de 1933, varen perdre el suport dels nazis.
Joseph Goebbels, en el seu segon viatge a l’estranger des de que era ministre, va assistir a l’assemblea de la Societat de Nacions i se’n va endur de la trobada una mala impressió dient que era depriment i una reunió de morts.
Diumenge:
A la Gran Bretanya:
El jove estudiant de Física Klaus Fuchs, que portava mesos amagat a Berlín després de l’incendi del Reichstag per ser un líder juvenil del Partit Comunista, va creuar el Canal de la Mànega i va arribar a Dover com exiliat.
Dissabte:
En el Reich:
A prop de Francfort del Meno, a Heidelberg, es va celebrar una cerimònia d’inauguració per la construcció de la nova xarxa d’autopistes alemanyes, les Reichsautobahnen, d’Hamburg a Basilea. En l’acte, Adolf Hitler va fer la primera palada per simbolitzar de que ell era el principal responsable d’aquella gran obra. Ben a prop de Hitler s’hi trobava Fritz Todt, el veritable artífex d’aquella obra. Després d’aquell acte, Hitler va reconèixer en un discurs que estava en deute amb l’Exèrcit, ja que li havien donat el seu suport perquè fos nomenat canceller i va afirmar que aquell gest mai l’oblidaria. Continuant amb les seves lloances cap a les Forces Armades, el canceller va assegurar que l’Exèrcit era la personificació de la tradició de l’antic Exèrcit i va declarar que tothom li havia de donar el seu suport. Aquest discurs anava dirigit clarament contra els líders de les SA, especialment contra Ernst Röhm, que demanaven una segona revolució i substituir l’Exèrcit per les SA.
Aquell dia va acabar la batuda començada per la policia i les SA el 18 de setembre per detenir el màxim de vagabunds que rondaven per Alemanya. En total varen detenir-ne uns 100.000, però com que no esperaven que fossin tants a la majoria els varen tenir que posar en llibertat.
Divendres:
En el Reich:
El govern alemany va publicar la Llei de Cambres Culturals del Reich que havia de canalitzar tota la vida intel·lectual i cultural del país a través de set cambres; la Cambra de Ràdio del Reich, la Cambra de Literatura, la Cambra de Musica, les Cambra de Belles Arts, la Cambra del Teatre del Reich, la Cambra de Premsa del Reich i la Cambra del Cinema. D’aquesta manera, tot treball periodístic, musical, cinematogràfic o teatral va quedar sota el control del ministre Joseph Goebbels, que va ser designat president de les Cambres Culturals. Els jueus varen tenir prohibit treballar en aquestes professions.
Dijous:
En el Reich:
A Leipzig, davant la Secció IV del Tribunal del Reich va començar a dos quarts de nou d’aquell matí el judici contra l’anarquista Marinus Van der Lubbe, l’home que varen enxampar en el Reichstag el 27 de febrer, Ernst Torgler, antic cap del grup comunista i un dels oradors més coneguts del KPD, Georgi Dimitrov, el cap de l’organització clandestina del Komintern per l’Europa occidental, Blagoi Popov i Wassil Tanov, tots ells acusats d’haver incendiat al Reichstag. A l’estranger aquest procés va apassionar a l’opinió pública i els refugiats alemanys estaven ansiosos perquè es descobrís la veritat. 120 periodistes de totes les nacionalitats, a excepció dels soviètics que no varen ser admesos a la sala, varen ser presents al Tribunal. A fora el Tribunal hi havia poca influència, ja que entre la població aquell judici no era del seu interès.
Davant dels jutges vestits amb les seves togues vermelles es varen presentar els cinc acusats. Van der Lubbe presentava un aspecte deplorable i es notava que havia sigut maltractat durant tot aquell temps que havia sigut empresonat. El president del judici era el vell magistrat Bünger, un jutge conservador i antic polític del Partit del Poble. El president va començar la sessió amb una solemne declaració prèvia explicant les causes de l’incendi i la ressonància que havia tingut a l’estranger tant el fet com el judici que acabava de començar. El magistrat es va lamentar de que alguns diaris haguessin arribar a afirmar que el resultat del procés ja estava predeterminat. Els defensors davant d’aquella afirmació varen fer un petit moviment d’acceptació amb el cap.
En un hotel de Berlín, les SA varen muntar una de les seves habituals festes on es va beure molt d’alcohol mentre es cantaven càntics guerrers. En una banda de la festa hi havia el Oberguppenführer Karl Ernst, que no parava de xerrar mentre bevia sense control. Es parlava del judici i de les causes de l’incendi del Reichstag. Tothom preguntava si havien sigut les SA o Hermann Göering els causants de l’incendi. De cop i volta, Ernst es va posar a riure i va fer que totes les mirades se centressin en ell. Després d’un gran silenci, el cap de les SA va dir entre-rialles :
Si dic que sí, seré jo qui hagi calat foc i resultaré ser un perfecte imbècil. Si dic que no, seré un perfecte mentider.
El govern alemany va aprovar una segona llei per la reducció de l’atur, conegut també com Segon Programa Reinhardt, en honor en el secretari d’Estat d’Hisenda Fritz Reinhardt, en que es destinaven 500 milions de Reichsmarks en crèdits per negocis privats, especialment destinats a la indústria de la construcció per tal de que es comencessin nous projectes i es necessitessin més obrers.
Davant el rebuig a la política antisemita i les manifestacions cada cop més nombroses a favor dels protestants jueus afectats per les polítiques del Tercer Reich, es va fundar una Lliga d’Emergència, Pfarrernotbund, destinada a ajudar als pastors i altres treballadors de l’Església protestant prussiana. El fundador d’aquesta Lliga va ser el pastor Martin Niemöller, que tenia parròquia a Dahlem, un barri elegant del sud-oest de Berlín.
Dimecres:
En el Reich:
Rudolf Hoess es va unir a les SS en qualitat de candidat, Anwarter.
A la Gran Bretanya:
A Londres va acabar el judici paral·lel sobre l’incendi del Reichstag del 27 de febrer començat el 4 de setembre per iniciativa del comunista Willi Münzenberg i dut a terme pel intel·lectuals d’esquerra. El veredicte dels jutges britànics i nord-americans va ser la de declarar culpables dels crims als nacionalsocialistes i d’absoldre els comunistes alemanys i búlgars. L’endemà va començar l’autèntic judici a Leizpig.
Diari del Tercer Reich 