Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va posar la primer pedra de la Haus der Deutschen Kunst (Casa d’Art Alemany) a Munic, a la Prinzregentenstrasse 1, a tocar dels Jardins Anglesos. L’obra va ser dissenyada per l’arquitecte Paul Ludwig Troost. August von Finck va presentar a Hitler en un discurs de tres minuts. El contrari del seu predecessor, el Canceller va pronunciar un discurs d’una hora.

Per concloure la celebració, Hitler, amb Von Finck a darrere seu, va donar tres cops a la pedra amb un martell de plata dissenyat pel mateix Troost per l’ocasió. El martell, però, es va destrossar a trossos a les mans del Canceller, provocant-li que cregués que tenia un mal presagi. Aquest sentiment el va arrossegar fins a la mort de Troost el 21 de gener de 1934.

A partir de llavors, cada 15 d’octubre es va celebrar el Primer dia de l’Art del Tercer Reich.

---

El gauleiter Weinrich va ordenar que en els següents dies totes les persones, incloses les personalitats representatives de la nació, consumirien en públic un plat únic en els menjars per donar exemple al poble i per demostrar la unió entre el govern i el poble.

En els Estats Units:

L’ex ambaixador dels Estats Units a Alemanya, J. W. Gerard, va escriure en el Times:

Hitler està fent molt per Alemanya, els seus intents de reconciliar als alemanys, la creació d’un Estat espartà, basat en el patriotisme, la limitació del règim parlamentari tant inadaptat al caràcter alemany; tot això és bo.

Dissabte:

Alemanya surt de la Societat de Nacions:

Poc després del migdia va arribar a Berlín el text de la proposta del ministre d’Afers Exteriors britànic, John Simon, per la Conferència de Desarmament que no va agradar gens a Adolf Hitler, que tal hi com havia anunciat el dia anterior estava decidit a sortir de la Conferència. A la una del migdia, Alemanya, a través de Walther Funk, cap dels serveis de premsa del Reich, va notificar a la Convenció de Ginebra la seva formal sortida de la Societat de Nacions i de la Convenció. Sabent que aquella decisió portaria greus conseqüències tant internacionals com nacionals i per demostrar que el NSDAP i la nació eren una sola entitat, Hitler va demanar en el president Paul von Hindenburg que dissolgués el Reichstag i que convoqués eleccions per al 12 de novembre. El President va acceptar la proposta. Després de tenir l’aprovació del President i sabent que ara ho havia d’explicar en el seu poble, Hitler va fer publicar un butlletí especial explicant la nova mesura i es va anunciar que a les set de la tarda parlaria per la ràdio. Després es va fer una llarga declaració governamental per explicar els motius que havien portat el país a abandonar la Convenció, que tenia l’aval del ministre Werner von Blomberg.

Tal hi com s’havia anunciat, a les set de la tarda Hitler va anunciar per la ràdio de totes les emissores alemanyes que Alemanya es veia obligada a sortir de la Convenció, ja que se li negava la igualtat de drets en els temes de defensa que els permetés complir amb el deure de protegir les fronteres del país. El Canceller va declarar que la degradació deliberada d’Alemanya no podia continuar sent tolerada, i va assegurar que el desastre econòmic que patia el país era per culpa de les indemnitzacions que tenia que pagar i el rebuig a concedir a Alemanya un estatus d’igualtat en les conversacions sobre el desarmament. Hitler va narrar que els antics governs alemanys havien entrat a formar part de la Societat de Nacions amb l’esperança i la confiança de que l’organisme trobaria una fórmula que arreglés els problemes dels pobles, però que, en canvi, la Societat de Nacions no havia donat la igualtat de drets i, per tant, trobava que era un deshonor intolerable per una nació composta per 65 milions d’habitants en formés part. Criticant el passat, Hitler va dir que l’aspiració del Tractat de Versalles no era la de proporcionar la pau en el gènere humà, sinó la de conservar la humanitat en un estat d’odi permanent. En acabar de dir aquesta frase va anunciar la dissolució del Reichstag i la celebració d’unes noves eleccions per al 12 de novembre. El canceller també va parlar d’entaular negociacions amb els francesos i proposava canviar uns quants caces, tancs i canons de gran calibre a canvi de reincorporar el Sarre en el Reich. Hitler va declarar que estava disposat a reconèixer que no existien qüestions territorials que separessin les dues nacions i va jurar que renunciava voluntàriament a Alsàcia i Lorena.

En el Reich:

Hermann Göering va ordenar la clausura de tots els camps de concentració, excepte quatre que serien administrat per l’Estat. Aquests quatre eren els de Dachau, Papenburg, Sonnenburg i Brandenburg.

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va informar en el seu gabinet de la seva decisió d’abandonar la Societat de Nacions i la de dissoldre el Reichstag, convocant noves eleccions, per reforçar la posició d’Alemanya i per demanar en el poble alemany a través d’un plebiscit que s’identifiqués amb la “política de pau” del govern alemany. Hitler durant aquell dia es va reunir amb el delegat alemany en la Conferència del Desarmament, Nadolny, per explicar-li que es retiraria de la Conferència i de la Societat i el delegat el va informar de la proposta del ministre britànic John Simon en la Conferència.

---

El Govern va aprovar una llei que condemnava a mort l’intent d’assassinat a qualsevol càrrec de l’Estat o del NSDAP. També es va convertir en delicte la distribució de “literatura de traïció”, que podia porta condemnes de mort, cadenes perpètues o 15 anys de presó.

Dimarts:

En el Reich:

L’arquebisbe Gröber de Freiburg va afirmar públicament que es posava a disposició del nou govern i del nou Reich.

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Afers Exteriors britànic, John Simon, instigat per França, va proposar que es posés a prova durant quatre anys l’emancipació alemanya, ja reconeguda l’1 de desembre de 1932. Aquesta proposta no va fer gens de gràcia al govern alemany perquè tenia el propòsit d’acabar amb la militarització del país.

En la celebració nazi d’Acció de Gràcies a Bückeburg, Adolf Hitler va declarar que el nacionalsocialisme havia agafat com a punt de partida de les seves opinions i resolucions, no als individus ni a l’humanitat, sinó al poble que era l’entitat condicionada per la sang per la construcció de la societat humana. Llavors, va dir que l’individu es transitòri i el poble es permanent. Hitler va explicar que el liberalisme volia destruir al poble i que el nacionalsocialisme el volia salvar, i que per sobre de tot l’home s’havia de donar compte de que la llibertat de pensament i de voluntat d’una nació havia de valorar-se més que la llibertat individual de pensament i de voluntat.

Dijous:

En el Reich:

Després d’anunciar-la el dia anterior, el govern va publicar la Llei de premsa alemanya sota el nom Schriftleitergesets, llei de redactors. A partir d’aquella data, els redactors dels diaris alemanys varen estar sotmesos ideològicament a un patró, ja que segons l’article primer de la Llei la professió periodística passava a ser una funció pública reglamentada per l’Estat. Tots els periodistes havien de tenir més de 21 anys, tenia tots els drets civils, no estar inhabilitats per l’exercici de càrrecs públics, ser de raça ària i no estar casats amb una persona que no fos de raça ària. En els jueus se’ls va negar el dret i la possibilitat de ser periodistes, tot i que Joseph Goebbels podia autoritzar algunes excepcions.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler i el seu Govern varen saber que els britànics, per tal de donar suport als francesos, havien endurit la seva postura sobre el rearmament alemany i ara no tenien en compte les peticions d’igualtat que havia demanat Hitler el 17 de maig. A la tarda, Werner von Blomberg va sol·licitar una audiència amb Hitler a la Cancelleria del Reich per parlar de l’assumpte. Quan es varen reunir, el líder alemany li va reconèixer que era el moment d’abandonar la Societat de Nacions.

Durant aquella jornada, Hitler va estar a Leipzig per parlar davant dels juristes. En el seu discurs va afirmar rebutjar la distinció separadora que existia entre dret i moral. 

Aquell mateix dia, representants del judaisme ortodox varen enviar a Hitler el Memoràndum sobre la qüestió jueva per fer-li veure la injustícia que suposava, segons les seves paraules, identificar el judaisme amb el materialisme marxista, així com culpar a tots els jueus dels errors d’alguns al mateix temps que es senyalava la connexió entre l’antiga raça jueva i els escriptors i periodistes jueus moderns. En el Memoràndum varen negar que estiguessin atacant a Alemanya i li varen recordar el sacrifici dels jueus durant la Primera Guerra Mundial. A continuació varen sol·licitar que la comunitat hebrea d’Alemanya se li garantís un espai vital dins de l’espai vital del poble alemany, on pogués practicar la seva religió i seguir les seves professions sense ser posats en perill ni insultats. El Memoràndum va ser arxivat i no va ni arribar al despatx de Hitler. 

---

El Govern, aconsellat pel cap de premsa del NSDAP, Otto Dietrich, va aprovar la Llei de Premsa, on la professió de periodista va quedar regulada sota la vigilància i llicència del ministre Joseph Goebbels. La nova Llei decretava la destitució automàtica del tots els periodistes jueus, que tampoc segons la nova Llei els permetia ser editors de diaris, i de tots els simpatitzants del règim republicà, i obligava a presentar un certificat d’arianitat. Eliminant la llibertat d’expressió, es responsabilitzava al redactor en cap d’un diari de tots els articles dels seus col·laboradors. A més, la Llei treia en els propietaris la facultat d’acomiadar al personal. Una conferència de premsa diària dictaria en els periodistes els continguts dels seus articles que haurien de sortir editats. Els qui no seguissin les directrius del govern serien empresonats per traïdors als interessos de la pàtria. 

A la nit, Goebbels va presidir una reunió amb els periodistes per explicar els continguts de la nova Llei. El ministre els va prometre que la nova Llei era la més moderna del món. 

---

El cardenal Bretram de Breslau va comunicar alarmat en el Papa Pius XI els conflictes que podia causar l’ambició dels nazis d’exercir un control total sobre la societat alemanya, la prohibició dels diaris catòlics, les ingerències de l’Estat en les obres de caritat de l’Església i la dissolució de les associacions catòliques de voluntariat.