Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

La 8º Força Aèria de la USAAF va atacar Berlín, Münster i Osnabruck per buscar el col·lapse dels transports i la distribució de carburants. Per aquell atac els nord-americans varen utilitzar 922 bombarders i 764 caces. La Unter den Linden, la Wilhelmstrasse i la Friedrichstrasse varen ser les zones més afectades. Tres bombes varen caure en el patí de l’Hotel Eden.

---

En el seu habitual article en el Das Reich, titulat aquest cop Els factors d’inseguretat, Joseph Goebbels va augurar que una invasió fracassada seria per l’adversari la derrota definitiva i va assegurar que fracassaria. Goebbels va dir que el poble alemany temia no que vingués la invasió sinó que no vingués, ja que estaven preparats i eren superiors. Goebbels va explicar que ells disposaven de soldats que defensaven la pàtria i una visió i, en canvi, a l’altra banda, només hi havia mercenaris que defensaven la plutocràcia internacional. En un altre article en el Das Reich titulat Mil paraules soviètiques, un articulista del setmanari assegurava que Pietro Badoglio havia introduït el rus com a assignatura escolar, tot i que va advertir que els bolxevics havien enterrat la llengua russa sota la riada de paraules malsonants i abreviades i artificials.

A França:

La RAF va utilitzar 500 avions contra objectius relacionats amb l’Operació Overlord a les localitats franceses de Nantes, Salbris, Tours i Rennes.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany va quedar reduït a la Fortalesa Sebastopol i va continuar sent atacat pels soviètics.

A l’Atlàntic:

El submarí U-548 va enfonsar la fragata canadenca HMSC Valleyfield.

A l’Índia:

Els japonesos varen contenir els contraatacs britànics a Imphal i Kohima, que varen ser rebutjats amb grans pèrdues pels atacants.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen fer volar el primer prototip Beechcraft XA.38 Grizzly, el Model 39. Aquesta prova i les següents varen demostrar que el disseny de l’aparell era correcte.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Sonthofen, Heinrich Himmler va dir davant dels seus generals que quan algú li digués que entenia que executessin homes, però no a nens, ell respondria que com que s’enfrontaven a Àsia havien tingut que oblidar-se der la moral d’anteriors guerres europees, més apreciada i propera a ells. El ministre va assegurar que el “problema” jueu a Alemanya s’havia resolt d’una forma inflexible amb la lluita a vida o mort de la nació, “en la que l’existència de la sang alemanya estava en joc”. Himmler va deixar clar que no podien deixar créixer futurs venjadors perquè els fills i els néts dels alemanys haurien llavors de rendir comptes amb ells pel simple fet, segons va afirmar, de que havien sigut massa tous i covards i haguessin deixat en les seves mans el problema dels descendents. Parlant d’Adolf Hitler, va dir que el destí, Déu, era des de feia alguns mil·lennis tan misericordiós que havia enviat al poble el Führer, que tenien en la persona de Hitler. El ministre repetiria el discurs el 24 de maig.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Sebastopol, davant l’ofensiva soviètica del 4º Front Ucraïnès del comandant Fiodor Tolbujin, els soldats romanesos es varen rendir abandonant al 17º Exèrcit del general Ferdinand Schörner, que va concentrar les seves atencions en el nord de la ciutat.

A Romania:

Des d’Itàlia, els nord-americans varen tornar a atacar les instal·lacions d’extracció i refinat de petroli a la localitat romanesa de Ploesti.

A Itàlia:

A Roma, per últim cop el dictador Benito Mussolini va fer un discurs des del famós balcó a la Plazzo Venezia.

En el Mediterrani:

Un submarí alemany va enfonsar a un destructor nord-americà a prop d’Orà, al nord-oest d’Argèlia.

A l’Índia:

El Raj britànic va alliberar a Mahatma Gandhi per haver protestat pacíficament per la independència de l’Índia. L’alliberament es realitzarà l’endemà.

En el Pacífic.

El submarí USS Gurnard va enfonsar tres transports de tropes japoneses del comboi Take-Ichi, a bord dels quals varen morir 10.000 dels 20.000 soldats que transportava el comboi.

Dijous:

En el Reich:

A França:

Els bombarders mitjans de la 9º Força de la USAAF varen bombardejar les defenses costeres franceses.

A Alemanya:

La 8º Força va bombardejar Brunswick amb 591 bombarders escortats per 516 caces, que es varen enfrontar als caces de la Luftwaffe, i Berlín a més d’un dels més importants centres de muntatge d’avions. Només vuit caces nord-americans varen ser destruïts.

A Àustria:

A Viena es varen reunir representants de les SS per parlar de la deportació de 3.000 jueus diaris a Auschwitz. Heinrich Himmler va dir que no tenia cap dubte que la lluita contra els jueus continuaria fins el final sense reparar en les despeses. Himmler va afirmar que l’eliminació dels jueus formava part del programa i els va lloar per haver resistit, ja que va afirmar que la majoria dels alemanys no desitjaven tal extermini.

En el Pacífic:

Cinc caça-submarins Aliats varen enfonsar al U-846 a prop de les costes de Galícia juntament amb tota a la seva tripulació sense que el submarí entrés en cap combat.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia es varen començar a carregar de subministraments les embarcacions que havien de participar en l’Operació Overlord.

A Birmània:

El tinent general Joseph Stilwell va ordenar al general de brigada Merrill que utilitzés els seus Meradoedors per prioritzar les operacions cap a Myitkina enlloc de donar suport a la contraofensiva britànica cap a Rangun, ja que els nord-americans preferien reobrir la ruta terrestre cap a Xina per poder donar subministraments als seus bombarders estratègics amb els quals es pensava bombardejar Japó.

En el Pacífic:

El USS Parche, que formava part d’un grup de submarins, va col·locar set dels deu torpedes disparats en tres transports nipons, dels quals dos es varen enfonsar.

Dimecres:

En el Reich:

De dia, la USAAF va bombardejar les sitges dels míssils V a Wizernes, França, mentre la RAF va atacar de nit els nusos de comunicacions francesos a Montdidier i Mailly-el-Camp.

A la Gran Bretanya:

El general George Patton va demanar perdó per les seves paraules de feia dies i tot i que se li varen acceptar les disculpes se’l va amenaçar amb l’expulsió si tornava a xerrar més del compte.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen conquerir la ciutat de Prome, expulsant al 28º Exèrcit japonès.

A la Xina:

La força aèria xinesa-nord-americana va enviar els seus bombarders B-25 i els caces P-40, els famosos Tigres Voladors, a atacar les concentracions de tropes japonesos a Hsiangcheng, Mihsien i Yueyang. Al mateix temps, els avions varen colpejar a la província de Henan, on varem destruir el transit japonès a l’àrea del Riu Groc, a Luoyang.

A Japó:

L’almirall Soemu Toyoda va ser nombrat comandant en cap de la Flota Combinada Japonesa substituint a l’almirall Minieichi Koga, que havia mort en un accident aeri el 31 de març de 1944.

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Aquell dia a Auschwitz va arribar-hi per primer cop dos transports amb jueus deportats d’Hongria. En el primer transport hi anaven 1.800 persones del camp de Kistarca, a prop de Budapest, i el segon transport portava 2.000 persones de Topolya. Després de la selecció, 486 homes i 616 dones varen ser registrades al camp. 2.698 persones varen ser assassinades a les cambres de gas.

A Alemanya:

A la presó de Brandenburg, les autoritats penitenciàries varen executar al periodista Erich Knauf per les seves crítiques públiques al règim.

A França i a Bèlgica:

A prop de les costes belgues i franceses, els Aliats occidentals varen atacar amb més de 650 bombarders aquesta zona per preparar el camí per l’entrada terrestre de les forces aliades i les instal·lacions dels míssils V.

A Espanya:

El govern espanyol va firmar un acord de cooperació amb el Regne Unit i els Estats Units. Els representants Francisco Gómez-Jordana (Espanya), Samuel Hoare (Gran Bretanya) i Hayes (Estats Units) varen firmar el Conveni de Maig. Aquest acord comportava el tancament del consolat general alemany a Tànger, territori ocupat per Espanya el 1940, el compromís del retorn de tots els espanyols en el front oriental, un arbitratge pels vaixells italians en ports espanyols i la reducció d’exportació del mineral de wolframi a Alemanya. Aquest mineral el feien servir els alemanys per blindar els projectils antitancs.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soviètics van avançar per Crimea fins a Sebastopol.

En el mar del Nord:

Els alemanys van perdre dos submarins, el U-674 i el U-959, en aigües noruegues de Narvik, abatuts per un avió Swordfish del portaavions escorta HMS Fencer.

A la Gran Bretanya:

Els passatemps del Daily Telepraph varen provocar molt malestar en el servei de contraespionatge britànic perquè en els mots encreuats apareixien noms claus de platges a on desembarcarien els nord-americans durant l’Operació Overlord, així com les d’alguns enginys secrets per dur a terme la invasió. El professor Leonard Dawe, el creador de les preguntes i les respostes dels mots encreuats, va ser interrogat per sorpresa seva.

En els Estats Units

Aquell dia va arribar un missatge del cap del OSS a Berna, Allen Dulles, que deia que els alemanys experimentaven amb una arma que congelaria l’atmosfera, deixant-la a una temperatura de 250 graus sota zero a través d’un sistema de tubs connectats al fusellatge dels seus caces, que sobrevolarien als bombarders Aliats i els llançarien gel.

A Nova Guinea:

Les tropes japoneses varen començar l’Operació Take-Ichi que consistia en traslladar a 20.000 soldats, que estaven a Xangai, fins a la península de Vogelkop, a Nova Guinea, on els nord-americans hi estaven bombardejant.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En un informe del Comandament Suprem es deia que en total havien fet presoners a 5.165.381 soldats soviètics: dos milions havien mort en els camps, tot i que en l’informe no es mencionava que havien mort en els camps sinó per desgast; 280.000 oficials i d’altres categories havien mort o desaparegut en camps de trànsit; 1.030.157 havien sigut afusellats quan intentaven escapar o ser enviats als camps de concentració. 

A França:

Els bombarders nord-americans varen atacar les bases dels míssils V a Poix i el pas de Calais durant l’Operació Crossbow, i els nusos de comunicació francesos de Troies i Reims, a més dels situats a les localitats belgues de Brussel·les i Liega. A la nit, la RAF va bombardejar objectius a Lió, Tours i Toulouse.

A Itàlia:

En el quarter general d’Harold Alexander a Caserta, es va celebrar una conferència on es va fixar les operacions número 1 dels Exèrcits Aliats a Itàlia. Varen acordar aniquilar l’ala dreta del 10º Exèrcit alemany, rebutjar les restes del 10º i 14º de la regió nord de Roma i perseguir els alemanys fins a la línia Pisa-Rimini, causant el màxim de pèrdues possibles. Per trencar la línia Gustav i arribar a aquests objectius, Alexander va concentrar poderoses forces entre els Abruzos i la desembocadura del riu Garellano, situant el centre de gravetat de l’atac el 8º Exèrcit a la regió de Cassino.

---

Els Aliats varen bombardejar Florència, que contenia parcs ferroviaris i nusos de comunicacions vitals per al front italià.

---

A Venècia es va inaugurar el primer curs de formació del Servizio Ausiliario Femminile, el SAF. La majoria d’elles tenien estudis universitaris o superiors.

A la Gran Bretanya:

A Londres va començar la primera Conferència Imperial que comptava amb la presència del primer ministre Winston Churchill, el primer ministre australià John Curtin, el primer ministre neozelandès Peter Fraser, el primer ministre canadenc Mackenzie King i el primer ministre de Sud-Àfrica Jan Smuts. Bàsicament varen aprovar els rols dels seus respectius països en l’esforç de guerra Aliat i varen ratificar la Declaració de Moscou. A més, durant la Conferència es va rebre una comissió dels partisans iugoslaus del guerriller Josip Broz, Tito, que varen obtenir el ple reconeixement, tot i la seva ideologia comunista.

A Birmània:

Les forces aliades occidentals varen desembarcar al sud de Birmània, en l’Operació Dràcula, amb l’objectiu de conquerir la ciutat de Rangun. Al mateix temps, els britànics varen passar al contraatac a la ciutat índia d’Imphal.

Diumenge:

En el Reich:

En el seu habitual editorial en el Das Reich, titulat aquest cop Nostre socialisme, Joseph Goebbels va assegurar que tenien les millors prestacions socials i deia segur de sí mateix que per aquest fet els treballadors estrangers defensaven el país perquè estaven convençuts de l’equitat alemanya. A continuació, el ministre va tornar a equiparar el judaisme amb el capitalisme assegurant que ells, els líders del NSDAP; en canvi, estaven exclusivament al servei del benestar del poble. En un altre article en el mateix setmanari titular Exèrcit del crim, Georg Wilhelm Pfieffer, un SS i reporter de guerra a França, va explicar que els maquis eren franctiradors amb amagatalls espinosos en el sud de França.

---

La USAAF va bombardejar els aeroports d’Orelans/Bricy, Lió i Clermont-Ferrant, a més de les rampes de llançament dels míssils V-1 a Siracourt i les defenses alemanyes a la costa atlàntica francesa.

A Itàlia:

Els partisans antifeixistes varen anunciar que el seu exèrcit clandestí arribava ja a 13.000 homes.

Dissabte:

En el Canal de la Mànega:

Després de destruir l’Operació Tiger el dia anterior, els alemanys varen seguir patrullant per la zona i el torpeder T-24 va enfonsar el destructor canadenc HMCS Athabascan.

En el Reich:

A Alemanya:

L’aviació nord-americana va utilitzar 879 bombarders i 814 caces per atacar Berlín, però en l’atac, que va durar una hora, 65 bombarders varen ser destruïts a més de 14 caces i 432 bombarders varen quedar danyats. Una de les bombes va provocar un enorme cràter en l’encreuament de la Leipzigerstrasse i la Mauerstrasse, destruint totes les línies. L’Hotel Karlsbader també va ser destruït en caure-li tres bombes. Un tren exprés que anava molt ràpid es va estavellar i es va encendre. Sobre el Ministeri d’Aviació hi varen caure vuit bombes, de les quals varen travessar les set plantes de l’edifici. En el subterrani hi varen morir 50 persones i moltes varen quedar ferides. El comunicat oficial de l’endemà es va referir al bombardeig com un Terrorangriff.

Per aquell atac a la ciutat de Dresden va sonar a dos quarts de dotze del matí l’alarma petita primer i després la gran amb trets. Un altaveu va anunciar que la massa de bombarders es trobaven en el sud de Brandenburg i que alguns aparells aïllats havien rebut trets a la ciutat. A un quart d’una va cessar l’alarma petita i un quart d’hora més tard la gran.

---

Werner Blankenburg va enviar una carta a Heinrich Himmler per informar-lo de que la castració dels homes a través dels raigs X suposava un esforç que no era compensatori. Les castracions quirúrgiques no duraven més de sis o set minuts i, per tant, era molt més ràpides i fiables.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va rebre a Londres al primer ministre australià John Curtin, que va arribar el primer per ser present a la pròxima Conferència Imperial.

A Espanya:

El govern espanyol va firmar un tractat amb els nord-americans i amb els britànics en el qual es comprometia a reduir a 20 tones mensuals el subministrament de wolframi als alemanys.

En el Pacífic:

Els portaavions de la Task Force 58 varen realitzar una nova missió contra Truk, on varen destruir 120 avions japonesos i un submarí, el I-174. Els japonesos durant aquell dia també varen perdre el I-183 a mans del submergible nord-americà USS Pegy en aigües metropolitanes japoneses.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna Allen Dulles va demanar a Washington que llancessin agents de la OSS en paracaigudes, així com armament i equips, sobre els camps de presoners de guerra per tal de que els presoners disposessin de mesures per alçar-se. Dulles afirmava que uns quants alçaments tindrien un efecte psicològic terrible a Alemanya.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar els primers jueus hongaresos deportats des d’Hongria, unes 1.500 persones.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Buchenwald se li va assignar el grau I, convertint-se en camp de treball, el que va representar un repartiment més gran de queviures per tot el camp. Tot i això, molts pocs presoners varen notar el canvi.

A l’Atlàntic:

A la matinada, a la costa sud de la Gran Bretanya, a prop de Slapton Sands, a la costa meridional de Devon, una zona semblant a la de Normandia, una petita flota de vuit llanxes de desembarcament aliada estava fent exercicis secrets anomenats TIGER per la futura Operació Overlord. Però, per una sèrie d’errors i malentesos, el comboi T-4 va quedar pràcticament sense protecció. Un destructor que els havia d’escortar no va poder sortir del port per haver impactat amb una altra embarcació. A les dues de la matinada, el comboi va ser vist per una llanxa torpedera alemanya que va avisar a una flota petita. Les embarcacions aliades varen ser atacades per nou torpedes alemanys, que varen aconseguir infiltrar-se a la zona sense ser vistos per una embarcació escorta britànica, que es trobava a 20 quilòmetres de la costa. Els alemanys varen disparar contra tres LSR de la Marina nord-americana. L’impacte contra les tres llanxes va ser tan brutal que les demés embarcacions varen creure que els havien tocat. Una de les llanxes es va cremar de seguida i les altres dues es varen enfonsar, una en set minuts. Quan va sortir el Sol, els supervivents es varen posar a cantar Oh, What a Beautiful Morning!. A l’aigua, vestits amb els seus uniformes de combat, flotaven centenars de cadàvers que varen seguir la marea. En total varen morir 779 mariners i soldats. 40 camions varen traslladar els morts a un cementiri proper a Londres, on 23 embalsamadors britànics varen acceptar preparar els cossos en un bosc de porcs, darrere d’una cortina de lona enquitranada, abans de procedir a la seva sepultura. Durant setmanes, les onades varen arrossegar cadàvers dels soldats fins a les platges. Dwight D. Eisenhower va plorar davant de tantes baixes. Aquest desastre no es va revelar fins al 1954. En el desembarcament de Normandia, la 4º Divisió d’Infanteria només va perdre 106 homes.

A Suïssa:

En la persecució d’un incursió de la RAF, un Bf 110G-4B./R3 es va veure forçat a aterrar a la base suïssa de Dübendorf. El problema pels alemanys era que l’aparell duia l’últim model de radar Lichtenstein SN-2b, que contrarestava les mesures Window dels bombarders Aliats, motiu pel qual el ministre Hermann Göering va accedir a entregar una dotzena de caces Me-109 de l’últim model a canvi de que els suïssos destruïssin el radar. Per suposat, els caces varen ser entregats a canvi d’aquest secret.

A la Unió Soviètica:

El diari Pravda va publicar en portada una sorprenent fotografia en la que hi apareixien Iosif Stalin acompanyat pel sacerdot nord-americà d’origen polonès de Springfield, Massachussets, Stanislaw Olemanski. El sacerdot va declarar a Ràdio Moscou, que Stalin era amic dels polonesos i que volia construir una Polònia forta, poderosa i democràtica, capaç de defensar les seves fronteres. En tornar a Estats Units, Olemanski va ser suspès d’immediat de les seves funcions per l’abat O’Learly i va ser obligat a demanar perdó. El sacerdot es va penedir del seu viatge a la capital soviètica i va poder tornar a exercir.

A Birmània:

Per l’extrem nord del front, la 30º Divisió xinesa va avançar cap a la vall de Mogaung. Els efectius Aliats que varen travessar la jungla birmana eren molt considerables, ja que hi havia 4.000 soldats xinesos, 1.400 nord-americans i 600 exploradors locals. Per altra banda, la columna de Merrill va sortir en direcció Myitkyina, un important nus de comunicacions a la rereguarda profunda de l’exèrcit japonès.

En els Estats Units:

A Washington va morir d’un atac de cor el Secretari de Marina nord-americà Frank Knox.