Diumenge:
A Txecoslovàquia:
A Praga, els exiliats del SPD, Otto Wels i Friedrich Stamper varen fundar un diari antinazi, el Neuer Vorwärts.
Dissabte:
En el Reich:
Joseph Goebbels va tenir consentiment aquell dia sobre la circular que havia enviat Hermann Göering el 12 de juny en que demanava no deixar el monopoli de la ràdio només sota el seu control. El ministre va qualificar la carta com una falta de respecte i va deixar que Adolf Hitler fes d’àrbitre en l’assumpte. Goebbels sabia perfectament que gaudia de més simpaties que Göering, i Hitler li va confirmar al cap d’uns dies l’exclusiva competència sobre la ràdio.
Baldur von Schirach va ser nomenat per Hitler cap de les Joventuts Hitlerianes després de que tots els moviments juvenils que no formessin part de les Joventuts fossin eliminats per llei.
Richard Strauss va enviar una carta a Stefan Zweig on criticava al règim nazi. Aquesta carta serà confiscada per Goebbels.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler li va enviar a la seva amiga de set anys Berni, a qui havia conegut l’any passat en el Berghof, dues fotografies d’ell amb ella envoltats per flors Edelweiss. Hitler li va escriure: Per la meva estimada i bona Rosa Nienau, Munic, Adolf Hitler. El que el Canceller no sabia encara era que aquella nena era jueva.
Aquell dia es va donar el resultat del cens d’ocupació elaborat abans de que els nazis pugessin al poder. El cens mostrava que el proletariat formava part del 46% de la població activa; els funcionaris, oficinistes i soldats el 17%; els autònoms un 16,4%, el mateix percentatge que els ajudants sense sous en negocis familiars i els treballadors que formaven part del servei domèstic formaven part un 3,8%. En aquest cens es podia veure que 13,1 milions de persones treballaven en la indústria i en oficis artesanats; 9,3 milions en l’agricultura i en la silvicultura; 5,9 milions en el comerç i el transport; 2,7 milions en els serveis públics i privats i 1,3 milions en el servei domèstic. El cens també mostrava que únicament hi havia 21,2 milions de catòlics, menys d’un terç de la població alemanya, que, en aquella època, era de 65,5 milions.
Dijous:
En el Reich:
El govern va organitzar el gran Dia Nacional del Vol a l’Aeroport berlinès de Tempelhof.
Sis dies després d’haver proclamat campió d’Alemanya del pes semi-pesats davant Adolf Witt, Johann Trollmann va rebre una carta de l’Associació Alemanya de Boxa en que li anunciaven que acabava de ser desposseït del títol per “comportament vergonyós sobre el ring”, ja que consideraven que no podia ser guanyador un boxejador professional que plorés com ell va fer. A més, el varen amenaçar de retirar-li la llicència professional si no canviava radicalment la seva forma de boxejar, ja que consideraven que no era l’estil alemany de lluita córrer per damunt del quadrilàter.
Dimecres:
En el Reich:
Leni Riefensthal es va reunir amb Adolf Hitler per comunicar-li que començaria immediatament el documental del NSDAP, el que seria el seu primer documental que dirigiria. Molts membres del partit es varen oposar a que ella dirigís el documental pel simple fet de ser una dona i no estar afiliada al partit. Hitler i Leni varen acordar que el documental es diria Der Sieg des Gaubens o Victòria de fe i aniria sobre el cinquè Congrés del NSDAP que s’havia de celebrar al camp de Zeppelin de Nuremberg del 30 d’agost al 3 de setembre de 1933.
Joseph Goebbels va saber que Günther Quandt havia sigut alliberat el dia anterior de la presó de Moabit. El ministre va escriure que no es posaria en el cas i de que si tenia que pagar pagaria pel que havia fet. Quandt va ser acusat de voler traslladar la seva fortuna i les seves empreses a l’estranger.
En un patí de la presó berlinesa de Plötzensee va ser decapitat amb una destral el jove comunista Richard Hüttig, acusat d’assassinar a un dignatari de les SS durant una de les expedicions que havien fet les SS i les SA en el barri on vivia.
Dimarts:
En el Reich:
El Jüdische Rundschau, l’òrgan informatiu dels sionistes alemanys, va declarar que el sionisme reconeixia l’existència del “problema jueu” i va afirmar que es desitjava resoldre-ho d’una forma generosa i constructiva per tal de guanyar-se la voluntat de tots els pobles, siguin amics o enemics dels jueus, perquè “era un problema real que tenia una solució que interessava a tots els pobles”.
Després de diverses setmanes aïllat a una presó de Moabit acusat de voler traslladar la seva fortuna i les seves empreses a l’estranger, Günther Quandt va pagar quatre milions de Reichsmarks com a fiança per sortir lliure. Tot i això, Quandt va tenir prohibit visitar les seves oficines centrals de l’Askanischer Platz, ni a cap de les seves residències de Berlín. Per aquest fet es va traslladar a l‘Hotel Kaiserhof.
En el Reich:
En Hermann Göering, que es disputava amb en Joseph Goebbels el monopoli sobre la ràdio, va enviar una circular dirigida a diversos ministres i govern regionals per cridar-los l’atenció sobre el fet de que la ràdio no es prestés sota cap concepte a ser administrada per una sola persona. Defensava la col·laboració per la gestió de la ràdio per aconseguir millors resultats.
A la Gran Bretanya:
El govern alemany va aprova la nova Constitució de l’Església alemanya, on hi havia un paràgraf d’arianitat.
Dissabte:
En el Reich:
Adolf Hitler va viatjar de Berchtesgaden a Berlín en cotxe. Però durant el trajecte, un dels Mercedes de la comitiva va tenir un accident i va resultar malferit Wilhelm Brückner. L’ajudant de Hitler va tenir que ser traslladat a l’hospital de Traunstein, la ciutat més pròxima, i va ser intervingut per Karl Brandt. En agraïment, Hitler el va nomenar el seu metge escorta i amb el temps formaria part del cercle més íntim del canceller.
Toni Plüfl, una de les representants socialdemòcrates més destacades del Reichstag, es va suïcidar aquell dia avergonyida de que els seus companys de partit no haguessin sigut capaços de veure que estaven sent utilitzats per la propaganda nazi quan varen donar suport al govern el 17 de maig.
Divendres:
En el Reich:
El SD es va convertir en l’òrgan d’informació del NSDAP.
A Berlín, la policia va irrompre en 50 locals del Scheunenviertel, el Districte Graner, un barri conegut no només per la seva pobresa sinó també per la seva elevada població jueva.
A la Bockbrauerei de Berlín, un immens pavelló propietat d’una fàbrica de cerveses, va acollir el combat de boxa entre Johann Trollmann i l’anterior campió, Adolf Witt. Es disputaven el títol del pes semi pesat. Tot i que la victòria era clara per part de Trollmann, els jutges varen estar una bona estona deliberant. Un dirigent nazi de l’associació de boxa va pressió als jutges perquè declaressin nul el combat, però els espectadors es varen enfurismar i varen protestar enèrgicament demanant la victòria per Trollmann. Finalment els jutges es varen veure obligats a declarar a Gipsy vencedor del combat per decisió unànime. Sis dies més tard el resultat va canviar.