26 de maig de 1933

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler Wilhelm Frick varen aprovar una llei per confiscar tots els béns i actius del partit comunista, que varen passar als estats federats. A més, el govern va ratificar la Llei contra les Malalties de Transmissió Sexual dels liberals aprovada l’any 1927. Les esmenes de la nova Llei no només tornava a criminalitzar la prostitució, legalitzada en la pràctica el 1927, sinó que es re-introduïa també la prohibició legal sobre la publicitat i educació sobre l’avortament i a les substàncies abortives.


Els jerarques de l’església evangèlica varen elegir a en Ludwig Müller com a bisbe del Reich. Müller va tenir el suport del sector nazi dels Cristians Alemanys i d’en Hitler, però tots els demés grups el varen rebutjar.

24 de maig de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En una reunió de dirigents nazis per parlar de les competències del Ministeri de Propaganda, que des de feia dies havien augmentat molt per l’ambició del ministre Joseph Goebbels, Adolf Hitler va defensar amb fermesa el criteri de Goebbels i li va donar el càrrec de la propaganda activa a l’estranger, deixant al ministre Constantin von Neurath, amb qui rivalitzava el ministre de Propaganda per les competències, sense aconseguir el seu objectiu de continuar encarregant-se de la propaganda a l’estranger.


El doctor Alfred Strauss, advocat de Munic, va ser assassinat en dos trets a la nuca després d’haver sigut torturat per les autoritats alemanyes. El metge que li va practicar l’autòpsia va observar que el cos presentava senyals de tortura de color negre i blava, així com sorprenents llagues.


La Lliga Gimnàstica Alemanya es va arianitzar per ordres del govern. Per formar part de la Lliga a partir de llavors es tenia que demostrar plena ascendència ària per part dels quatre avis. 

22 de maig de 1933

Dilluns:

En el Reich:

La corporació d’empresaris RDI, on alguns dels dirigents havien criticar en el passat al nazisme, va ser substituïda pel govern per una altra organització, aquest cop nazi. La nova corporació va tenir les mateixes sigles que l’antiga organització d’industrials.


El general i president de la Comissió de Treball del Consell del Reich, Wilhelm Keitel, els va dir en els seus ajudants que no s’havia de perdre cap document, ja que podria ser utilitzats per la propaganda “enemiga”, i va aconsellar donar ordres orals enlloc d’escrites perquè les orals no podien provar-se, però sí negar-se.

19 de maig de 1933

Divendres:

En el Reich:

Sota la pressió dels empresaris, el govern alemany va aprovar una llei que posava fi als contractes col·lectius, i es nomenaven dotze comissaris del Treball, sota les ordres del govern, per regular les condicions de la mà d’obra i els contractes laborals en els diversos districtes, i supervisar la fixació dels salaris. La nova llei no comptava amb la participació dels treballadors. Dels dotze comissaris, només dos d’ells pertanyien a l’Organització de Cèl·lules de Fàbrica; cinc eren advocats d’empresa i quatre eren funcionaris.

El Reichstag aquell dia també va aprovar la política estrangera del govern i, sorprenentment, els socialdemòcrates que encara eren lliures hi varen votar a favors.


Els diaris estrangers varen sortir editats fent referència el discurs d’Adolf Hitler del 17 de maig, el Discurs de la Pau, dient que ara s’havien de prendre seriosament al canceller alemany i fer-li les degudes concessions.

18 de maig de 1933

Dijous:

En el Reich:

Els diaris alemanys varen sortir editats amb el discurs d‘Adolf Hitler del dia anterior, el Discurs de la Pau, i cròniques entusiastes que explicaven que el Zentrum aprovava les paraules del canceller.


L’alcalde de Frankfurt li va escriure en el president del govern i ministre d’Afers Religiosos i Educació de Hesse, que el dia 10 d’abril havia sol·licitat retirar l’estàtua de Heinrich Heine, que l’estàtua de bronze havia sigut arrencada del seu pedestal la nit del 26 d’abril i que ara es trobava emmagatzemada en el subterrani del Museu Etnològic.

17 de maig de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En un discurs al Reichstag, Adolf Hitler va declarar que només hi havia una feina per fer; preservar la pau mundial. El líder alemany va explicar que els problemes actuals s’havien de resoldre a través de la raó i de forma pacífica, ja que qualsevol acció violenta a Europa no podria tenir un efecte favorable per l’economia i la política. Tot i això, el Canceller es va queixar de que Alemanya continués sent menyspreada de forma injusta, i va advertir de que si ells s’havien desarmat complint les clàusules dels tractats, les altres nacions també ho havien de fer, sinó, va amenaçar de marxar de la Societat de Nacions, de qui es va lamentar que l’havien creat les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial per “executar les injustícies dels acords de pau de 1919 (el Tractat de Versalles)”.

Aquell discurs es va conèixer com el Friedensrede o discurs de la pau. Els diaris berlinesos varen sortir aquella tarda amb el titular: Hitler dirigeix la paraula al món. Membres del Zentrum eren presents a aquell acte i, sota la influència de l’antic canceller Heinrich Brüning, varen celebrar el discurs del canceller entre aplaudiments i varen votar a favor de la declaració de Hitler. Per sorpresa, els socialdemòcrates, dirigits per Paul Löbe, també varen donar suport al govern perquè pensaven que serien titllats d’antipatriòtics si votaven encontra. Hermann Göering, com a president del Parlament, va proclamar que el món havia sigut testimoni de la unitat del poble alemany quan estava en joc el seu destí internacional. Però el vot afirmatiu dels socialdemòcrates va portar greus conseqüències pel propi partit que, ja debilitat per les moltes detencions, es va acabar d’enfonsar després de la sessió del Reichstag perquè aquella decisió no va agradar gens als exiliats a Praga dirigits per Otto Wels. Aquell mateix dia, el redactor en cap del Vorwäts, Endavant, Friedrich Stamper, va emigrar a Praga.


El govern alemany va suprimir el dret a la vaga.


A la matinada, el doctor Fritz Gerlich, l’editor del setmanari catòlic Der Gerade Weg (El camí recte), que estava detingut des del 9 de març de 1933, va rebre la visita de dos membres de les SA que el volien interrogar. Primer el varen dur pel passadís de la presó fins a les oficines del centre, on li varen tapar els ulls i li varen fer baixar i pujar unes quantes escales per impedir que sabés a quina habitació l’estaven portant. Un cop varen arribar a una habitació li varen destapar els ulls i li varen posar uns reflectors dirigits cap a ell perquè el molestessin. Darrere seu hi havia gent asseguda a la que no podia veure, i un d’ells li va preguntar d’on sortia la informació de la Casa Parda?. El doctor Gerlich li va respondre en veu baixa que només ell era el responsable dels seus articles. Llavors, després d’una pausa, varen agafar el doctor i el varen tirar sobre una taula i li varen clavar 25 cops de porra. Un cop varen acabar d’estomacar-lo el varen tornar a fer seure a la cadira i li varen tornar a fer preguntes, però el doctor va continuar callant. Després de veure que no contestava les preguntes li varen tornar a clavar uns altres 25 cops i després li varen tornar a preguntar si volia confessar. Però el doctor, immòbil a la seva cadira, no va respondre. A continuació varen treure un revòlver i li varen ordenar que es disparés, però el doctor els va contestar que no ho faria perquè era catòlic i es va agenollar al terra i va començar a resar. Els membres de les SA varen parlar entre ells, però no es varen atrevir a matar-lo. Finalment el varen tornar a la seva cel·la.


A Heidelberg va tenir lloc aquell dia la crema de llibres. Centenars d’estudiants varen desfilar amb torxes enceses, acompanyats per membres de les SA, les SS i els Cascs d’Acer, i varen llançar, a més de llibres, símbols comunistes i socialdemòcrates. L’acte va ser acompanyat per l’himne Horst-Wessel-Lied i l’himne nacional i es varen pronunciar discursos en el que es va qualificar l’acció contra un cop contra l’esperit anti-alemany representat per escriptors com Emil Julius Gumbel.

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Afers Exteriors, John Simon, va presentar en el gabinet britànic un sumari d’idees del seu Ministeri que sostenien que Gran Bretanya havia de posar al descobert el joc alemany i insistia que Hitler havia de cedir. Simon afirmava que només s’havia d’agafar la línia dura contra Alemanya s’hi fallaven les conversacions de desarmament. 

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs aquella mateixa tarda per fer una declaració amistosa cap a Alemanya.

16 de maig de 1933

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el físic Max Planck, que aquest li va recriminar que molts jueus científics emigressin perquè considerava que els necessitaven. Hitler li va contestar que si la ciència no podia prescindir dels jueus haurien de prescindir de la ciència.


Constantin von Neurath, que no volia perdre competències del seu Ministeri i que passessin al Ministeri de Propaganda, va enviar negociadors a reunir-se amb Joseph Goebbels. Aquests varen aconseguir ben poca cosa davant a determinació i capacitat del ministre de Propaganda.


Després de que el dia anterior aprovessin la seva dissolució, les membres de la Federació d’Associacions de Dones Alemanyes varen ser obligades a incorporar-se al Front de Dones Nacionalsocialistes.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatges als caps de 44 nacions en el que dibuixava els plans i esperances dels Estats Units a favor del desarmament i de la pau, i aconsellava l’abolició de totes les armes ofensives: bombarders, tancs i artilleria pesada.

15 de maig de 1933

Dilluns:

En el Reich:

El Govern va publicar una llei sobre la transmissió hereditària de granges, la Reichserbhofgesetz.


Reinhard Heydrich va arribar a Hamburg per inspeccionar el servei local del SD en plena organització. Quan Karl Oberg va saber que Heydrich estava a la ciutat es va presentar davant d’ell en busca d’un nou càrrec. Després de la trobada, Oberg va ingressar al SD i es va convertir en funcionari professional.


La Federació d’Associacions de Dones Alemanyes, de caràcter feminista i local i que estava sent pressionada pels nacionalsocialistes, va votar oficialment a favor de la seva dissolució definitiva. L’endemà els seus membres serien obligats a ingressar al Front de Dones Alemanyes.

A França:

Thomas Mann va escriure una missiva a Albert Einstein per mencionar-li el dolor que sentia amb l’exili.