Diumenge:
En el front oriental:
A Ucraïna, el Grup d’Exèrcits del Sud de l’Erich von Manstein va passar al contraatac per contenir les bretxes obertes per la potent ofensiva soviètica.
A l’Orient Mitjà:
Els protectorats de Síria i el Liban varen declarar la guerra a Alemanya.
En el Pacífic:
Els submarins nord-americans varen enfonsar a dues embarcacions mercantils japoneses, però les embarcacions escorta varen enfonsar en el seu contraatac al submarí USS Grayback.
Dissabte:
En el front oriental:
En el Bàltic, l’exèrcit soviètic va conquerir Porjov i es va reagrupar a la línia Novorzhev i Pustoshka.
A Itàlia:
A Montecassino, el general Bernard Freyberg va rebre ordres per començar un nou atac contra la fortalesa alemanya.
A Birmània:
L’ofensiva japonesa contra el Admin Boc de Sinzweya va ser aturada definitivament i els atacants, absolutament esgotats, varen començar la retirada.
En el Pacífic:
El submarí nord-americà USS Tang va enfonsar a una embarcació mercantil japonesa.
Divendres:
En el Reich:
Els nord-americans, seguint la seva operació per destruir la indústria aeronàutica alemanya, varen tornar a bombardejar la ciutat de Schweinfurt per cinquè cop. Aquesta vegada la 8º Força Aèria va perdre només 17 bombarders dels 820 que va enviar-hi amb 899 caces. A la nit, la RAF va atacar el mateix objectiu amb 700 bombarders.
A Itàlia:
Els bombarders alemanys en aigües del Tirrena varen enfonsar el destructor britànic HMS Inglefield mentre complia una missió d’enllaç entre Nàpols i Anzio. A la nit, les llanxes torpedes italianes Xª MAS va realitzar una incursió contra la flota de suport que rodejava el cap de platja sense èxit.
A l’Atlàntic:
El U-956 va enfonsar el destructor britànic HMS Mahratta, però a l’Atlàntic nord dos submarins alemanys, el U-91 i el U-601, aquest a Narvik, varen ser enfonsats.
En el Pacífic:
Els submarins nord-americans USS Hoe i USS Tang varen enfonsar embarcacions mercantils japoneses.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A la Hofbräuhaus de Munic, Adolf Hitler va parlar en el seu petit cercle de la vella guàrdia del Partit per celebrar l’aniversari de la proclamació del programa del Partit de 1920. Feia dies que Hitler no parlava en públic i aquest va ser dels pocs discursos que faria durant aquell any. El líder alemany va dir que creia amb més fermesa que mai que la victòria la portaria la insistent resistència, va prometre represàlies, de les qual va assegurar que no es farien esperar i que consentirien en atacs massius contra Londres quan l’esperada invasió aliada fos rebutjada.
Durant aquella jornada, Hitler va condecorar al metge Theodor Morell amb la Creu de Cavaller de la Creu del Mèrit Militar. En la cerimònia d’entrega, el dictador va lloar la figura del doctor anomenant-lo com a geni de la medicina, com el seu salvador i com a científic revolucionari per les seves investigacions amb les vitamines i les hormones. Poc després, Morell li va administrar a Hitler per primer cop una injecció de Vitamultin forte degut al cansament que patia el dictador. Poc després, un animat líder alemany es va reunir durant dues hores amb el ministre Joachim von Ribbentrop.
Continuant a Munic, en el congrés de caps del districte, Alfred Jodl va assegurar que el mur Atlàntic era una gran obra de fortificació completament nova, en la que seria impossible que els nord-americans i els britànics hi obrissin un forat.
Continuant atacant les fàbriques aeronàutiques, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Schweinfurt amb 733 bombarders. Durant aquella incursió els britànics varen perdre a 66 bombarders, tot i que només a 10 caces que els escortaven. La Luftwaffe atacava principalment als bombarders.
A França:
Els nord-americans varen enviar 180 B-26 contra les bases de llançament dels míssils V-1.
A la nit, a prop de la comuna de Rambouillet, un equip de tres agents del SOE (dos homes i una dona) comandat pel major France Antelme varen ser llençats en paracaigudes amb l’objectiu de trobar a Henri Déricourt i traslladar-lo a Londres. El MI5 sospitava de que estava treballant pels alemanys i volia interrogar-lo. Però quan varen tocar terra es varen trobar amb els agents de la Gestapo que els estaven esperant d’amagat amb els seus gossos i amb les armes preparades per disparar. Els tres varen ser enviats al camp de concentració de Gross-Rosen, on moririen.
A la Gran Bretanya:
A la nit, la Luftwaffe va atacar la ciutat de Londres.
A l’Atlàntic:
La Kriegsmarine va perdre tres submarins: el U-257 (a l’Atlàntic nord), el U-713 (a prop de Narvik) i el U-761, aquest últim a càrrec d’un hidroavió Catalina quan intentava passar l’estret de Gibraltar.
A Itàlia:
A Pesaro, les tropes de Benito Mussolini es varen enfrontar en una batalla campal contra els partisans.
A la Unió Soviètica:
Lavrenti Beria va enviar una carta en el dictador Iosif Stalin per demanar-li comptar amb el seu consentiment per poder disposar de tot per efectuar la deportació dels cabards abans de tornar a Moscou.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va deixar el quarter general de Rastenburg i es va dirigir a Munic per recollir a Eva Braun, la seva germana Gretl Braun i l’amiga d’Eva, Schneider, per després traslladar-se al Berghof. Aquest cop, Eva va decidir no convidar a la seva amiga Schönemann perquè considerava que havia dedicat masses atencions a Hitler durant la seva estada el 1943.
L’inspector general de l’Aire Erhard Milch va visitar al ministre d’Armament Albert Speer a l’hospital. Milch li va explicar que els bombarders nord-americanes havien destruït moltes fàbriques, fet que feia anar més lent la productivitat d’armament. Precisament aquell dia els nord-americans varen tornar a bombardejar Alemanya de dia, activitat que havien aturat el 14 d’octubre de 1943 després de perdre molts bombarders en en el bombardeig de Schweinfurt. Després d’estudiar-ho una estona, varen culpar a la incompetència del ministre Hermann Göering alhora de contraatacar als caces Aliats i varen pensar que era important crear un Estat Major de Caces per controlar els caces dins del Ministeri de Speer i no el Ministeri d’Aviació. Però per crear un organisme de tal importància necessitaven el consentiment de Göering i de Hitler. Des del llit de l’hospital, Speer va trucar a Göering per explicar-li la seva idea de controlar els caces, però el ministre de l’Aire no ho va acceptar, ja que volia que continués sent competència del seu Ministeri i no estava disposat a perdre poder dins de la Luftwaffe. Davant la negativa de Göering, a Speer no li va quedar cap més remei que trucar a Hitler, que ho va trobar una bona idea perquè no estava content amb Göering. Però Speer va notar que el tractava diferent, era fred i distant. Llavors, el ministre va recomanar-li que posés al cap regional, Karl Hanke, en el càrrec de l’Estat Major de Caces. Hanke era un home de confiança de Speer i de Milch, a més de que mantenien una bona amistat. Però això Hitler no ho va acceptar perquè desconfiava de tots els seus caps regionals, i va dir-li que posaria en aquell càrrec a l’enginyer de l‘Organització Todt, Karl Saur. Speer va quedar molt sorprès per la reacció de Hitler i va veure com el seu pla ja no tenia sentit perquè tenia una enemistat amb Saur per culpa de Martin Bormann.
A Berlín, la Gestapo va deportar a 74 jueus de la ciutat al camp de Theresienstadt.
A Itàlia:
Les tropes nord-americanes varen alliberar el poble de San Vittore. Però els comandaments Aliats no estaven contents amb el general de divisió John Lucas, que comandava amb poc èxit les tropes aliades a Itàlia, i va ser rellevat pel general de divisió Lucian Truscott.
En el bàndol Aliat:
El comandament Aliat va donar el vistiplau definitiu a un nou pla, anomenat Fortitude (fortalesa), que tenia dos projectes diferenciats: Fortitude nord i Fortitude sud. Els dos plans constaven d’una primera fase d’execució, prèvia al desembarcament de Normandia, i una segona, durant i després d’aquesta ofensiva.
En el front oriental:
L’exèrcit soviètic va reconquerir Krivoi-Roig.
En el Pacífic:
A les Illes Marshall, els nord-americans varen ocupar l’atol d’Eniwetok i varen reduir a silenci tota la resistència japonesa després de sis dies de batalla. Per aquell atol, els nord-americans varen patir 1.096 baixes: 262 morts, 757 ferits i 77 desapareguts, i varen fer 16 presoners de guerra japonesos i 48 treballadors coreans varen ser capturats. Per la seva part, 2.675 japonesos varen morir d’una guarnició de 2.741 homes. Després de la batalla, l’atol va ser utilitzat com a base militar per la Marina nord-americana per posterior operacions.
Quatre submarins nord-americans varen enfonsar a prop de Mikado a quatre transports i una embarcació de passatgers japonès.
A les Illes Marianes, el TF-58 va atacar per segon cop les Illes que estaven sota control japonès.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A la nit, després d’anunciar que parlaria a la vella guàrdia a Munic el dia 24 de febrer durant la celebració anual del programa del NSDAP del 1920, Adolf Hitler va marxar del quarter general de Rastenburg amb el seu tren especial cap al Berghof, a Obersalzberg.
En el nord de França, els Països Baixos i Alemanya va continuar l’ofensiva nord-americana contra la força de caces de la Luftwaffe. 659 caces i 799 bombarders varen atacar les fàbriques d’avions a Oschersleben, Halberstadt, Bernburg, Archersñenem. Gotha i Schweinfurt. Els nord-americans varen perdre 12 escortes i 45 bombarders, a més de que 144 bombarders varen quedar danyats. Quan un esquadró de bombarders es va veure obligat a donar mitja volta i renunciar a atacar la fàbrica de Messerschmitt a Gotha, els caps de la formació varen decidir llançar les bombes que transportaven sobre una població alemanya. Però el que no es varen adonar es que havien traspassat la frontera i varen llançar les bombes sobre Nimeja. Varen morir 800 persones i una gran part de la ciutat vella va quedar destruïda.
A Polònia:
Del camp de presoners de Fossoli es va enviar un transport amb 650 jueus direcció a Auschwitz. Entre els jueus hi havia Primo Levi i els seus companys.
En el front oriental:
En el sector sud:
El 2º i el 4º Fronts d’Ucraïna varen atacar als alemanys i els varen fer retirar de les posicions que ocupaven en els passos del riu Dnièper, a l’altura de Nikopol. Els soviètics varen recuperar la ciutat industrial de Krivói Rog.
A Itàlia:
A Anzio, el general Mark Clark va destituir al general Lucas per la seva mala actuació en la defensa del cap de platja. El nou comandant va ser el general Truscott.
A la Gran Bretanya:
El primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns on va parlar de la qüestió polonesa dient que després de la guerra Polònia hauria de tornar a ser un país independent, assegurant que el país seria compensat a expenses d’Alemanya si tenien que cedir territori als soviètics i va descobrir oficialment determinats aspectes de la Conferència de Teheran. El primer ministre va relatar el significat de l’expressió “Alemanya s’ha de rendir sense condicions”, dient que la rendició incondicional significaria que els vencedors tindrien carta blanca. Pocs tenien clar la magnitud d’aquella expressió.
En els Estats Units:
Com el dia anterior, els nord-americans varen cancel·lar un enviament de blat i combustible a Espanya perquè no deixava de vendre wolframi als alemanys.
A Birmània:
Les tropes japoneses que s’havien infiltrat entre les Admin Boxes, que defensaven la frontera amb l’Índia, varen envoltar a diverses posicions britàniques; però la falta de subministraments va provocar que el poder combatiu dels japonesos decaigués ràpidament, facilitant el contraatac de les tropes índies.
En el Pacífic:
Després d’haver atacat al Truk, a les Illes Carolines, la TF-58 es va dirigir cap a les Illes Marianes per bombardejar les illes de Guam, Tinian i Sapian. L’aviació japonesa va intentar interceptar les embarcacions nord-americanes, però no varen tenir l’èxit esperat perquè molts avions atacants varen ser destruïts abans d’arribar a provocar danys de consideració.
Al mateix temps, l’aviació nord-americana va tornar a bombardejar la base japonesa de Rabaul, on l’aviació japonesa ja s’havia retirat i cap avió japonès va defensar la base. A més, una petita flota de destructors nord-americans va interceptar la resta del comboi d’evacuació, molt tocat per l’atac del dia anterior de l’aviació nord-americana, enfonsant aquest cop a una embarcació i danyant a un caça-submarins. Fidels a la seva tradició militar, els nàufrags es varen negar a ser rescatats.
A part, els nord-americans estaven deixant fora de combat als japonesos a les Illes Marshall, on els marines varen continuar amb les seves operacions de neteja, en el dia d’avui l’Illa Parry, on varen topar amb una resistència desesperada però al mateix temps inútil.
A l’oceà Índic:
El submarí japonès I-37 va enfonsar el transport de tropes britàniques British Chivalry. Els japonesos varen assassinar a trets a 13 dels homes que estaven a l’aigua demanant ajuda.
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
La USAAF va dur a terme la segona jornada de l’Operació Argument contra la força de caces de la Luftwaffe. Aquest cop 861 bombarders, escortats per 679 caces, varen bombardejar els aeroports d’Achmer, Handorf, Diepholz, Brunswick, Gutersioh, Lippstadt i Werl, a més de que varen destruir les instal·lacions. En l’atac, la Luftwaffe va perdre 30 avions entre Me-109 i FW-190, a més de 24 pilots. Per la seva part, els nord-americans varen perdre 7 caces i 23 bombarders, a més de que 105 bombarders varen resultar danyats.
Sofindus, el nom clau de l’agent econòmic del Tercer Reich, va enviar un telegrama al govern alemany per comunicar que havia rebut una oferta de 800.000 francs suïssos per vendre’ls en el mercat negre i preguntava si els interessava el negoci. El Govern va dubtar i al final no es va fer l’operació.
A França:
Les autoritats alemanyes varen afusellar a 23 membres de la Resistència francesa.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els soviètic varen recuperar la localitat de Kholm.
A Ucraïna:
Els soviètics varen avançar en el sector de Krivoy Ro.
En els Estats Units:
Per tal de pressionar al govern espanyol perquè deixés de vendre wolframi als alemanys, els nord-americans varen cancel·lar l’enviament de blat i carburant a Espanya que ja estava pagat. L’endemà farien el mateix amb una altra comanda pagada.
En el Pacífic:
Les embarcacions japoneses que evacuaven la seva base de Rabaul varen ser atacats per l’aviació nord-americana, que va enfonsar a un dels transports, un caça-submarins i una canonera que formava part de l’escorta.
A les Illes Marshall, la guarnició japonesa d’Eniwetok va ser aniquilada definitivament.
Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va parlar amb el ministreJoseph Goebbels per explicar-li que estava convençut de que tant els britànics com els nord-americans patien una crisi política molt important per culpa de la seva aliança amb els soviètics. Després de la reunió, el líder alemany va dir-li a Walther Hewel que considerava necessari retirar a la Legió i a l’Esquadrilla Blava del front oriental i va demanar-li que comencés els tràmits de repatriació abans de que arribés la petició oficial espanyola. Durant aquell dia es va rebre des de Madrid l’ordre irrevocable de retirada i repatriació.
Hitler durant aquell dia va condecorar amb la Creu de Cavaller amb fulles de roure i espases a Léon Degrelle davant la presència del ministre Heinrich Himmler, el SS Gruppenführer Herbert Otto Gille i el SS-Brigaderführer Hermann Fegelin. El company de Degrelle, Lucien Lippert, va rebre a títol pòstum la Creu d’Or d’Alemanya.
Segons tot indica, el coronel Josef Hofmann hauria intentat matar a Hitler amb una bomba de rellotgeria quan uns soldats exhibien uns aparells militars, però el dictador hauria marxat abans que pogués accionar el detonador de la bomba.
A Alemanya:
En el seu habitual article en el Das Reich, titulat aquest cop Una decisió a vida o mort, Goebbels va assegurar que els soviètics volien destruir Europa i que els estaven enganyant dient Imperi soviètic enlloc de Komintern i substituint la Internacional per un himne nacional rus. El ministre va dir que els soviètics tiraven l’ateisme per la borda i entronitzaven a Moscou a un nou Metropolità. Va definir a Iosif Stalin com un dictador tacat de sang en nom de la classe treballadora transformat en un mariscal de la Unió Soviètica. Goebbels acabava el seu article profetitzant que al final venia el tret a la nuca del que considerava una estafa.
La 8º Força Aèria de la USAAF va efectuar una ofensiva aèria contra Alemanya amb l’objectiu de destruir els centres de fabricació de caces i les zones urbanes del voltant. Els bombarders es varen dirigir principalment contra les fàbriques d’avions mentre que els seus escortes varen buscar combats contra els caces alemanys o varen atacar les bases aèries. L’ofensiva, que es va conèixer amb el nom d’Operació Argument, va durar sis dies i es varen llançar un total de 20.000 tones de bombes, però el resultat final va ser que només varen aconseguir parar la producció de caces durant dos mesos. L’atac d’aquell dia el varen dur a terme 11.000 nord-americans que viatjaven a bord de 835 caces i 1.008 bombarders, els quals varen llançar les seves bombes contra les plantes de producció i muntatge de caces a les àrees de Leipzig, Rostock i Brunswick. Les defenses antiaèries alemanyes varen aconseguir danyar a 235 bombarders i destruir-ne 26, que varen caure juntament amb sis caces. Gràcies als nous caces P-51 Mustang, durant la totalitat del trajecte d’anada i tornada dels atacants els nord-americans varen provocar una gran quantitat de baixes a les unitats de caces bimotors alemanys.
A França:
A la presó central d’Eysses, a la matinada els presoners continuaven com la nit anterior lluitant contra les autoritats alemanyes amb el suport exterior de la Resistència per intentar fugir de la presó. Al final, les autoritats varen sufocar la fugida i varen aplicar una sèrie d’execucions. Els que no varen ser eliminats varen ser deportats.
A Itàlia:
A Montecassino, aprofitant la calma després de que acabés la Segona Batalla de Montecassino, els paracaigudistes alemanys varen rebre reforços de la seva 1º Divisió dirigida pel generalleutnant Richard Heidrich. Els alemanys varen desplegar els efectius dels seus tres regiments i varen ocupar un front discontinu d’uns 13 quilòmetres.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va enviar un missatge al general George Marshall en què li deia, en referència a l’Operació Overlord, que s’estava endurint molt la seva posició sobre l’Operació a mesura que s’apropava el moment.
A la nit, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Londres. Moltes bombes varen caure a la seu del govern britànic i en el Horse Guard Parade. L’impacte de les bombes va ser tan potent que va trencar les finestres del 10 de Downing Street. Churchill es trobava en aquells moments a Chequers.
A Noruega:
La valuosa producció d’aigua pesada de la fàbrica noruega Norsk Hydro que portava el ferri SF Hydro va ser enfonsada a la matinada en el llac Tinn per culpa d’una bomba de vuit quilograms i mig col·locada per un comando britànic liderat per Knut Haukelid. 14 persones varen morir, entre tripulants i passatgers. Tots ells noruecs.
A la Unió Soviètica.
Per la direcció de les operacions contra la bossa de Cherkassy-Korsum, els soviètics varen atorgar l’ascens a mariscal al general Ivan Koniev.
En el Pacífic:
El destructor japonès Yuzuki, que havia realitzat l’ultima sortida de l’antic Tòquio Express, va dur subministraments des de Rabaul fins a Qavuvu, a Nova Bretanya.
Dissabte:
En el Reich:
A la nit, 823 bombarders de la RAF varen bombardejar la ciutat de Leipzig amb l’objectiu de destruir la indústria alemanya.
A França, a la nit, a la presó central francesa d’Eysses un grup de presoners patriotes, amb el suport de la Resistència des de l’exterior, varen intentar escapar de la presó. Després de durs combats, el dia següent les autoritats alemanyes varen sufocar la rebel·lió i varen executar a una part dels interns i els altres els varen deportar.
A Itàlia:
Al vespre, el contraatac alemany del 16 de febrer de 1944 va quedar en un no res pels atacs de l’aviació aliada, així com un bombardeig incessant de l’artilleria. Els alemanys només varen aconseguir arribar a 10 quilòmetres d’Anzio. El 14º Exèrcit alemany va perdre 5.400 homes i els Aliats del 6º Cos 3.500.
Per altra banda, el general polonès Leese li va fer saber al general Ladislas Anders, impacient d’actuar amb el seu exèrcit polonès, que corresponia als polonesos apoderar-se de la muntanya de Montecassino en el cas de que el segon atac del general Bernard Freyberg no tingués èxit.
En el front oriental:
Durant aquell dia va acabar la Batalla de Cherassy-Korsum amb l’evasió de les últimes tropes supervivents dels envoltats. Els alemanys varen perdre en aquesta Batalla 300 carros de combat, 1.000 canons i més de 10.000 vehicles diferents que varen quedar abandonats o destruïts al llarg dels quilòmetres des del punt on es va iniciar la retirada, a Cherkassy, a la ribera occidental del riu Dnièper.
En el Pacífic:
Els nord-americans varen realitzar una doble incursió contra la base japonesa de Rabaul. Els japonesos, conscients de la seva derrota, només envien 36 caces Zero contra els nord-americans, dels quals 8 varen ser destruïts davant la pèrdua d’un Corsair per part dels nord-americans. Sabent que havien de desallotjar la base, 40 caces Zero, 21 bombarders en picat D3A, 4 bombarders D4Y, 13 bimotors G4M i 7 torpeders B5N es varen dirigir temporalment a les Illes Marianes; com a part de l’evacuació també varen sortir de la base dues embarcacions de transport fortament escortades, que duien a bord 400 membres de la guarnició i del personal de terra que atenia als avions.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va firmar un decret que suprimia l’organització d’intel·ligència alemanya, l’Abwehr, perquè, influenciat pel ministre de l’Interior, Heinrich Himmler, desconfiava del seu líder, l’almirall Wilhelm Franz Canaris. Les funcions de l’Abwehr es varen incorporar al RSHA , l’Oficina Central de Seguretat del Reich, una organització subordinada a les SS de Himmler.
A França:
A Amiens, la RAF va utilitzar 18 Mosquits escortats per una dotzena de caces Typhoon per realitzar l’Operació Jericó, nom en clau per un atac de precisió. Els avions havien de volar una altura molt baixa per llançar les seves bombes contra un mur concret d’una presó per tal de que s’escampessin els presoners de la Resistència francesa, alguns d’ells sentenciats a mort. L’atac va ser dut a terme per dos esquadrons, els quals varen aconseguir destruir el mur, pel que es varen escampar 258 presoners; però altres 102 varen morir en l’atac i un hospital proper també va rebre impactes directes. Els britànics també varen perdre dos bombarders per l’acció de caces FW-190 alemanys.
En el front oriental:
En el sector central:
En la frontera entre el Grup d’Exèrcits del Nord i Centre es varen produir avanços en el crític sector de Krivoy Rog, on els soviètics lluitaven pel control de la localitat de Staraya Russa.
A Ucraïna:
A Níkopol, on hi havia mines de magnesi, va ser alliberada pels soldats soviètics. Per altra banda, dels 2.000 soldats alemanys que havien arribat al Dnièper el novembre de 1943, ara sortien de Tcherkassy, on estaven envoltats a la bossa de Korsum pels soviètics, només 632 soldats. Els alemanys fugien a través del riu Gniloy Tikich, on els esperaven a l’altra banda els seus companys.
A Itàlia:
A Montecassino va acabar la segona batalla pel control de la zona entre el 5º Exèrcit Aliat, amb les divisions 2º neozelandesa i 4º hindu, comandades per Bernard Freyberg, i els soldats alemanys quan el general Harold Alexander, després d’un bombardeig sobre els turons de Montecassino, va donar l’ordre d’aturar l’ofensiva en veure les elevades baixes que patien. Per aquella batalla les tropes neozelandeses havien patit moltes baixes quan el 211º Regiment de granaders panzer va contraatacar al batalló neozelandès de Maorís a l’estació de Cassino, que havien ocupat el dia anterior. Per altra banda, es varen produir violents enfrontaments en el pas de nivell sobre la carretera en Campo di Carne entre els dos exèrcits.
Per frenar l’avanç Aliat a Itàlia, els alemanys varen formar cràters i varen sembrar mines, i camions carregats de ciment varen bloquejar el pas per la part inferior. A Anzio, els Aliats varen atacar amb la seva aviació, seguit d’un bombardeig incessant per part de l’artilleria, per aconseguir parar l’avanç alemany que els volia expulsar cap al mar.
En el mar, els Aliats varen enfonsar el U-406 i el U-264, aquest últim era la primera embarcació que incorporava Schnörkel.
A la Gran Bretanya:
A la nit, la Luftwaffe va atacar amb cert èxit la ciutat de Londres.
En el Bàndol Aliat:
La Comissió Assessora Europea, la EAC, va celebrar una nova reunió per decidir el repartiment d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Les xifres que varen donar varen ser aquestes: La Unió Soviètica rebria el 40% de la massa territorial d’Alemanya, el 36% de la seva població i el 33% de la seva capacitat productiva. Gran Bretanya i Estats Units es quedarien la resta. Berlín havia de ser dividida igualment en tres parts.
A les Illes Marshall:
Després de bombardejar el dia anterior l’atol d’Einwetok, el 22º Regiment de Marines, sota el comandament del coronel John T. Walker, va desembarcar a l’illa d’Engebi. La baixa resistència japonesa va permetre als marines ocupar l’illa en 6 hores i després d’assegurar les posicions va arribar el 106º Regiment d’Infanteria per ajudar-los. A més, els nord-americans varen eliminar tota resistència a la base de Truk, on les últimes embarcacions japoneses s’escapaven amb supervivents a bord. Els nord-americans varen enfonsar en aquella jornada els destructors Fumitsuke i Oite, aquest últim duia a bord els supervivents del creuer Agano. El seu naufragi va suposar la mort d’aproximadament 900 persones.
Diari del Tercer Reich 