8 de març de 1944

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar a les seves tropes en el front oriental que es diferenciessin entre Àrees Fortificades (Feste Plätze), amb funció de fortalesa, i Punts Forts Locals (Ortsstützpunkte), amb àrees de batalla, per poder-se defensar aferrissadament i des d’on els hi enviarien provisions a través de la Luftwaffe fins que fossin rellevades. El dictador volia que els seus soldats no abandonessin els pobles i les ciutats conquerides. En un dels quatre apèndixs de l’ordre, Hitler va donar una llista de ciutats d’Àrees Fortificades a l’est, entre Revel, en el Bàltic, i Nikolaiev, a prop d’Odessa, en el Mar Negre.

A Alemanya:

La 8º Força Aèria nord-americana va llançar un atac diürn de precisió sobre les fàbriques de rodament d’Erker, a Berlín. L’atac el varen llançar un total de 590 avions. 75 impactes varen caure sobre l’objectiu, però els nord-americans varen perdre a 37 avions després d’una colossal batalla contra la Luftwaffe. Aquest va ser el tercer atac nord-americà sobre Berlín sota l’escorta dels caces P-51 Mustang. Com a resultat d’aquell atac es va interrompre per un temps la producció de rodaments.

A Polònia:

En el gueto de Lódz, tots els instruments musicals varen ser confiscats per ordre de les autoritats i s’havien d’entregar a l’orquestra municipal de Litzmannstadt, a l’alcalde i a l’escola de música de les Joventuts Hitlerianes.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la nit, en companyia de dos partisans, Nicolàs Kusnietzov va travessar el poble de Boratine, a la regió de Lvov, però va ser reconegut pels agents alemanys i de seguida va ser rodejat. En veure’s atrapat, Kusnietzov va obrir la mà, en la que hi portava una bomba, i es va fer esclatar quan els soldats alemanys es varen tirar al seu damunt per així també matar-los.

A Itàlia:

En el nord del país va acabar la vaga obrera que havia sigut seguida per 900.000 obrers.

A Birmània:

A la matinada, les tropes japoneses varen continuar amb l’Operació U-Go destinada a expulsar els britànics de les bases avançades de Kohima i Imphal, en el nord dels país. Els japonesos varen creuar els rius Chindwin i Manipur.

A Nova Bretanya:

Les forces nord-americanes que avançaven cap a Rabaul varen reduir el territori dominat per 40.000 japonesos del 17º Exèrcit, sota al comandament del general Hyakutake, que va llançar una contraofensiva que va passar a la història dels marines com El contraatac. En la primera jornada els japonesos varen ocupar les posicions Cota 700 i Cannon Hill, on va començar una sagnant batalla durant dies.

7 de març de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Arthur Greiser va enviar un telegrama a Adolf Hitler per informar-lo, orgullós, de que en el Warthegau ja només quedaven uns quants jueus.


A Varsòvia, després de que delatessin a on hi havia un búnquer on s’amagaven jueus, la Gestapo va detenir a tots els seus ocupants, entre ells l’historiador i membre del sector més esquerrà del partit sionista, Emanuel Ringelblum. Ringelblum va ser torturat i després el varen dur al solar de l’antiga presó de Pawiak del gueto de Varsòvia, el varen obligar a contemplar com un batalló d’afusellament alemany assassinava a la seva esposa i al seu fill de 12 anys abans d’afusellar-lo. Ringelblum es va negar a explicar a on havia amagat el seu arxiu on explicava la vida en el gueto.


A Auschwitz, els 3.792 supervivents del transport del setembre de Theresienstadt varen ser enviats al crematori III i gasejats. Aquell dia es va dur a terme l’extermini del primer grup de jueus de l’anomenat camp familiar.

A Alemanya:

Membres de l’organització nazi per les dones varen reclutar casa per casa a dones d’entre 17 i els 45 anys per treballar en el servei de la comunitat. Es tractava de reforçar la reduïda força de treball alemanya.

A França:

Partint de les seves bases italianes, els bombarders nord-americans varen atacar la base naval francesa de Toló i varen enfonsar el creuer pesat Algerie, que havia sigut reflotat després d’haver sigut enfonsat en anterioritat.


Els presoners del camp francès de Drancy varen ser enviats a Auschwitz.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’ofensiva del 2º Front Ucraïnès va avançar sense aturar-se fins a Uman i el 1º Front Ucraïnès va aconseguir tallar l’important ferrocarril LvovOdessa en envoltar la ciutat de Tarnopol.

A Birmània:

A la nit, els japonesos van posar en marxa l’Operació U-Go atacant amb la 33º Divisió al sud de Birmània per tal d’expulsar els britànics de les bases avançades de Kohima i Imphal. Mentrestant, les tropes aliades varen arribar a la ciutat de Lashio, al nord del país.

6 de març de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar de dia la ciutat de Berlín amb 728 bombardes quadrimotors i 801 caces, que formaven la incursió més gran contra la capital alemanya. A partir de llavors, la ciutat ja podia ser atacada pràcticament les 24 hores del dia. En aquell atac els nord-americans varen trobar una aferrissada resistència entre l’artilleria antiaèria i els caces que hi havia a la ciutat, que varen sortir en massa. Els nord-americans varen perdre 69 bombarders i 15 caces, a més de que 247 bombarders varen quedar danyats. Per la seva part, els alemanys varen perdre 81 avions i molts dels seus pilots varen morir o varen quedar ferits durant un llarg temps.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soviètics varen començar una ofensiva.

A l’Atlàntic:

El U-744 i el U-973 varen ser enfonsats pels Aliats.

A Birmània:

Després de l’aterratge del dia anterior, la 77º Brigada va aconseguir establir un perímetre defensiu a Broadway després de creuar el riu Irrawady. Per la seva part, els japonesos varen continuar amb la seva ofensiva cap a l’Índia i varen amenaçar les localitats de Imphal i Kohima.

5 de març de 1944

Diumenge:

En el Reich:

En Wilhelm Keitel va comunicar oficialment a la Wehrmacht que l’Adolf Hitler havia autoritzat la repatriació de la Legió i de l’Esquadrilla Blava. Els alemanys creien que la marxa dels espanyols no tenia perquè erosionar la relació entre els dos països, però no volien que la repatriació espanyola sigués divulgada als mitjans de comunicació.

En el nord de França, els B-26 de la 9º Força de la USAAF varen tornar a atacar les rampes de llançament dels míssils V-1 i la 8º Força va atacar les bases de caces de la Luftwaffe a Bordeus, Mont de Marsan i Cayeux, que varen ser bombardejades per 219 quadrimotors escortats per caces. Els nord-americans varen perdre en aquesta ofensiva 2 caces, 5 bombarders i 23 varen quedar danyats.

En el front oriental:

El 2º Front Ucraïnès del general Ivan Konev va passar a l’ofensiva en direcció a Uman i el 1º Front Ucraïnès del general Georgy Zhukov va continuar el seu avanç i va alliberar les localitats de Yampol, Ostropol i Izyaslav.

A Birmània:

Tres brigades xindits integrades per més de 9.000 homes i 1.000 mules van penetrar Birmània per tres punts en l‘Operació Dijous. L’Operació es va dur a terme quan el general Orde Wingate va aconseguir que el general William Slim i en Lord Louis Mountbatten li varen concedir els mitjans per llançar una segona incursió. La 77º Brigada va aterrar en els bastions Broadway i Piccadilly sense trobar l’oposició japonesa.

A Japó:

El govern japonès va declarar l’estat d’emergència militar i l’Alt Comandament japonès va prendre la decisió d’allistar massivament a tots els joves del país. Amb aquesta mesura tots els estudiants universitaris del  país es varen mobilitzar i varen rebre un entrenament ràpid.

4 de març de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bombarders nord-americans de la 8º Força Aèria varen atacar per primer cop la ciutat de Berlín gràcies a que els nous caces P-51 Mustang tenien autonomia per escortar els bombarders fins a la capital alemanya i tornar a les seves bases. Tot i això, el mal temps va fer que només 29 B-17 poguessin llançar les seves bombes al seu objectiu; de 502 bombarders i 770 caces utilitzats en l’operació, 120 B-17 varen ser danyats i 16 varen ser destruïts juntament amb 27 escortes.

A Polònia:

En la Junta dels diputats del NSDAP a Cracòvia, Hans Frank va declarar que quan algú sentia compassió pels jueus tenien que preguntar-li en aquest si pensaria el mateix si als dos milions de jueus els tinguessin en plena activitat quan ara són tant pocs. Frank va exclamar que els jueus eren una raça que havien de suprimir perquè sinó no serien els amos de la situació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes del 1º Front Ucraïnès del comandant Gregory Zhukov varen atacar el sector nord del Grup d’Exèrcits Sud i varen avançar cap a Tarnopol a la vegada que s’enfrontaven al 1º i 4º Exèrcits Blindats. Per altra banda, les tropes dels comandants Nikolai Vatutin i Ivan Koniev varen progressar direcció a Ouman i Novoukrainka.

A Birmània:

Orde Wingate va prepara una segona incursió dels seus xindits, la Unitat Composta 5.307 al comandament del general de brigada Frank Merrill, que s’havia endinsat a la jungla per recuperar la localitat de Wallawbum, però a Langang Ga va ser sorprès pels japonesos, a qui va derrotar.

En el Pacífic:

A Rabaul, els nord-americans varen perdre la pista de 31 presoners seus de guerra, fet que va generar polèmica en acabar en els tribunals per crims de guerra després de la Segona Guerra Mundial. Els japonesos varen afirmar que el transport que transportava els presoners va ser desintegrat per una bomba, però durant aquell dia no es va registrar cap bombardeig a la zona. Els Aliats varen acusar als japonesos d’haver-los executat.

3 de març de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels. El dictador, animat per la presència del seu ministre favorit, es va posar tant content en veure’l que li va dedicar un dels seus habituals monòlegs. Li va explicar que tot i la crisi finlandesa estava decidit a posar fi a la traïció hongaresa i li va prometre que ocuparia el país el més aviat possible, desarmaria a les forces militars hongareses, així com acabaria amb les elits aristòcrates hongareses i els jueus. Confiat en que podria capgirar la situació, Hitler li va parlar de la qualitat de les divisions de les SS que s’havien enviat, però, en canvi, va criticar abastament als generals, que en aquells moments li repugnaven ja que no tenien una relació propera amb ell. Continuant parlant d’aquell tema, li va assegurar que Iosif Stalin ho tenia més fàcil que ell perquè en el seu temps havia fet afusellar als que no eren de la seva confiança, i el va advertir de que més endavant haurien de tractar aquest tema. Canviant de qüestió, Hitler li va exclamar de que els jueus ja no li podien fer cap dany.


La 8º Força nord-americana va enviar els seus bombarders estratègics per destruir les plantes de muntatge d’avions a Erkner i Oranienburg. En la incursió, els nord-americans varen utilitzar 622 caces, que varen buscar batalla amb els caces alemanys, i 748 bombarders. 8 caces i 11 bombarders varen ser destruïts.


Sofindus, el nom clau de l’agent econòmic del Tercer Reich, va enviar un telegrama en el seu govern per dir-los que el dipòsit d’or havia sigut suposadament enviat per error pels suïssos a Zunft, juntament amb els altres enviaments d’Espanya. Sofindus va assegurar que Zunft les posaria de nou a disposició de Zuric sense cap cost addicional.

A França:

Al nord, la 9º Força de la USAAF va utilitzar 218 bimotors B-26 per bombardejar les bases de la Luftwaffe.

A Itàlia:

Seguint les ordres de Berlín, Albert Kesselring va aturar els atacs contra Anzio. Per altra banda, la 15º Força de la USAAF va enviar 217 bombarders per bombardejar Roma. En el nord del país, les tropes italianes varen continuar els seus combats contra els partisans, mentre que els obrers industrials de Torí varen continuar amb la seva vaga. Al mateix temps, el govern alemany li va demanar en el dictador Benito Mussolini que els ajudés a reforçar la seva força repressiva i ampliés el camp de presoners de Fossoli.

En el front oriental:

Des d’Espanya va arribar l’ordre de repatriació dels últims voluntaris de la Divisió Blava, que lluitaven en la defensa del Reich en el front oriental. Tot i l’ordre de repatriació, molts voluntaris espanyols volien continuar lluitant i varen desobeir les ordres i la neutralitat espanyola.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va anunciar que la flota de guerra italiana seria repartida entre Estats Units, França, Gran Bretanya i la Unió Soviètica en concepte de reparacions de guerra.

2 de març de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Berlín, Heinrich Himmler va firmar l’ordre anomenada Aktion K, en la qual tots els presoners de guerra capturats durant un intent de fuga serien conduïts al camp de Mauthausen per executar-los i incinerar-los.


Durant aquell dia se li va comunicar a l’as de caça Egon Mayer que se li concedia les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller com a recompensa per haver superat la xifra de 100 victòries en combat. Però, aquell dia, quan va obtenir la seva 102º victòria, Mayer va morir en combat contra caces P-47 sobre la localitat francesa de Sedan. El pilot intentava atacar una formació de bombarders B-17, que varen participar en la incursió de la USAAF contra Frankfurt. En aquesta missió hi varen participar 587 bombarders i 870 caces, dels quals varen ser destruïts 10 i 7 respectivament. A part, les forces aèries nord-americanes varen tornar a atacar les bases de llançament de míssils V-1, que varen ser bombardejades per bimotors tipus B-26.

A Holanda:

Hanns Rauter, cap de policia i el SS de més rang a Holanda, va escriure que es podia afirmar que havia quedat totalment resolt el problema jueu en els Països Baixos. Rauter assegurava que en els pròxims deu dies traslladarien als últims Volljuden del camp de Westerbork a l’Est. A més, ordenava represàlies quan es produís algun acte de resistència.

En el bàndol Aliat:

Els Aliats varen tallar qualsevol ajuda a Turquia per la renuncia del seu govern a ajudar a l’esforç de la guerra.

A Itàlia:

En el front de Montecassino, en el sector Monte Trocchio, el major general Howard Kippenberger va perdre una cama i un peu després de trepitjar una mina S alemanya oblidada en un camí que se suposava que era net.


Un tren de càrrega italià es dirigia de Nàpols a Potenza amb 600 viatgers clandestins que sobrecarregaven el tren. Quan es varen quedar aturats dins d’un túnel, el monòxid de carboni produït per la locomotora va matar a 426 passatgers.

A Birmània:

A la frontera amb l’Índia, els japonesos varen tornar a passar a l’ofensiva després del seu últim fracàs i ara tenien l’objectiu de conquerir la província de Manipur.

1 de març de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va fer escriure una carta al secretari Martin Bormann per dir-li que havia d’amenaçar en detenir d’immediat per la policia estatal i en ser internat en un camp de concentració a qualsevol funcionari que posés resistència a les seves ordres. El líder alemany creia que molts dels seus funcionaris o col·laboradors començaven a desconfiar i discutir les seves ordres, cosa que era certa.


Fritz Sauckel va declarar que dels cinc milions d’obrers estrangers que havien arribat a Alemanya, només uns 200.000 ho havien fet voluntàriament.


Arrel dels bombardejos a les indústries alemanyes, Albert Speer i Erhard Milch varen crear un cos de treballadors de caces, l’anomenat Jägerstab, per avançar la producció de caces en fàbriques-búnquer protegides de les bombes. Aquell nit, 700 bombarders de la RAF van bombardejar la ciutat alemanya de Stuttgart sense trobar resistència.


A França:

Els nord-americans, que aquell dia no varen atacar com els últims dies, varen realitzar llançaments de propaganda per la població civil francesa. Però, durant aquella jornada, va morir en un accident l’as dels caces Mustang, Charles F. Gumm.

A Itàlia:

Les coses anaven molt malament pels interessos alemanys a Itàlia: Roma va patir bombardejos per part dels Aliats i en el municipi italià d’Anzio els soldats alemanys varen ser detinguts i ara ja sabien que no aconseguirien expulsar-los de la platja d’Anzio, que ja comptava amb prop de 90.000 soldats nord-americans sobre el terreny. Això va provocar que a la ciutat de Torí, dins la República de Saló, es declarés en vaga política contra la continuació de la guerra al costat d’Alemanya. 60.000 obrers es varen unir a la vaga i de seguida es va estendre per tot Itàlia i va acabar sent una vaga general. Els obrers demanaven la fi de la guerra i la no socialització de l’economia italiana, que havia sigut aprovada en el decret del 12 de febrer de 1944.


Davant la falta d’efectius, la Decima Flottiglia, el MAS, va crear oficialment un cos auxiliar femení.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Wehrmacht va tenir que retrocedir 210 quilòmetres de la ciutat de Leningrad. L’exèrcit soviètic ja havia arribat a una línia que anava de Narva a Pskov i Polotsk.

En el sector sud:

Després d’aturar les forces d’Erich von Manstein, els soviètics varen llançar el 2º Front Ucraïnès en direcció a Usnan.

En el Pacífic:

Els alemanys varen perdre tres submarins; el U-358, el U-603 i el U-709.

A Birmània:

La 16º Brigada xindit va travessar el Chindwin, mentre les forces xineses i les Merril’s Marauders, un comando nord-americà a les ordres del general Joseph Stilwell, avançaven cap a Myitkina.

29 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

En el nord de França, els nord-americans varen llançar un nou atac contra les bases de llançament dels míssils V-1 i a més varen persistir en la seva ofensiva contra la indústria aeronàutica i la força de caces alemanya, enviant 274 bombarders escortats per 633 caces contra les plantes de muntatge d’avions de Brünswick. Per aquell atac els nord-americans varen perdre un bombarder i cinc escortes, a més de que 54 avions varen quedar danyats.


A Auschwitz, 163 polonesos varen ser enviats al Bloc 11 des de la presó de Myskowce per ser exterminats juntament amb 41 presoners del camp. Entre els condemnats hi havia una jove polonesa que, en arribar al crematori IV de Birkenau, va explicar en els SS que tot el món sabia que estaven a punt de morir a les cambres de gas. La jove els va advertir de que algun dia els alemanys haurien de pagar el que havien fet. Els polonesos varen entrar a la cambra de gas cantant:

Polònia encara no s’ha perdut i A les barricades.

A Itàlia:

A Cisterna, a la nit i aprofitant el mal temps, soldats de la Divisió Hermann Göering varen atacar a 767 homes dels batallons 1º i 3º de Rangers per expulsar-los del cap de platja d’Anzio. Una part d’aquests batallons o varen morir o varen caure ferits i la resta varen caure presoners, però els alemanys varen xocar amb una defensa tancada que va aturar l’atac.

En el front oriental:

Els nacionalistes ucraïnesos del grup Bandera varen realitzar un atemptat contra el mariscal Nikolai Vatutin, que acabarà morint el 14 d’abril per les ferides ocasionades.

En el Pacífic:

Dins de l‘Operació Elkton, tropes nord-americanes de la 1º Divisió de cavalleria varen desembarcar a les illes de l’Almirallat, començant així a tancar les bases japoneses en aquesta part del món i aïllant la base de Rabaul. La caiguda de l’Almirallat garantirà el sud-oest del Pacífic pels Aliats. Però durant aquella jornada els nord-americans varen perdre el submarí USS Trout a mans dels japonesos.

28 de febrer de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La pilot Hanna Reitsch va ser convocada en el Berghof per presentar-se davant Adolf Hitler, que li va entregar un diploma dissenyat per Gerdy Troost en motiu de la condecoració de la Creu de Ferro de primera classe. Hitler i Hanna varen prendre el te juntament amb el coronel Nicolaus von Below. Hanna li va presentar el seu projecte d’utilitzar vols suïcides per atacar als Aliats, però Hitler, igual com havia fet Erhard Milch, no va compatir els seus punts de vista. El dictador li va explicar en tot detall com estaven construint uns nous bombarders especials, però Hanna, que era pilot de proves, sabia que Hitler estava lluny de realitat i finalment no es va poder contenir i li va dir que els projecte que ell parlava encara estaven una fase molt embrionària. Hitler es va quedar mut i Hanna ho va aprofitar per fer-li veure que anava errat. Hitler va insistir de que qui anava equivocada era ella i no jutjava correctament la situació, però Hanna no va desistir i li va continuar parlant d’aquells vols suïcides i li va demanar autorització per continuar amb els desenvolupaments dels artefactes necessaris. Hitler es va rendir i va donar la seva conformitat, però no va voler seguir parlant del tema. 10 minuts més tard, Hanna va ser tornava de retorn a Berchtesgaden, on l’estaven esperant uns amics.

A Itàlia:

En el sector central, a Anzio els alemanys varen començar una altra ofensiva amb un imponent número de tancs i d’artilleria pesada. Però el mal temps, que perjudicava els anglosaxons a Cassino, va ajudar en aquest cas en els Aliats a les platges d’Anzio perquè el gel es va convertir en fang. Els soldats d’infanteria s’enfonsaven fins als genolls i els tancs d’Albert Kesselring es varen quedar encallats sense poder ni avançar ni retrocedir. Aquest va ser l’últim intent dels alemanys per expulsar els nord-americans al mar.

En el front oriental:

A Ucraïna:

El contraatac del dia anterior d’Erich von Manstein va ser aturat pels soviètics, que mantenien una superioritat numèrica molt gran envers als alemanys.

A l’Atlàntic:

Un U-Boot va enfonsar el destructor nord-americà USS Jacob Jones amb els seus torpedes.