Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Saló del Centenari de Breslau davant d’uns 10.000 joves oficials. El líder alemany els va parlar bàsicament de l’enfortiment de la instrucció política dels cossos d’oficials. Al final del discurs, el públic el va ovacionar i Hitler va sortir molt content de l’acte.

A França:

De Drancy va sortir el transport número 62 direcció a Auschwitz. Entre les víctimes hi havia el president de Conistoire, Helbronner, i la seva esposa. Tots varen acabar a la cambra de gas.

A la Gran Bretanya:

La BBC va anunciar que Oswald Mosley quedaria lliure. Des del maig de 1940 estava en presó preventiva. Ràpidament, els periodistes i els fotògrafs es varen abraonar a la presó de Holloway per poder fotografiar i entrevistar a Mosley.

En el Mediterrani:

Els britànics desembarcats a l’Egeu es varen tenir que rendir als paracaigudistes alemanys, que només a l’illa de Samon varen fer al voltant de 5.000 presoners.

En el Pacífic:

A les quatre de la matinada, 35.000 soldats nord-americans de la 2º Divisió d’infanteria de Marina varen desembarcar a les platges de l’illa de Betio, a l’atol de Tarawa, amb el suport de la flota més gran desplegada fins aquell moment en el Pacífic: 17 portaavions, 6 d’ells d’esquadra i la resta lleugers o d’escorta, 12 cuirassats, 8 creuers pesats, 4 creuers lleugers, 66 destructors i 38 transports. Mentre els marines tocaven l’arena, el USS Mariland disparava amb els seus canons sobre les posicions japoneses i la 27º Divisió d’infanteria nord-americana es dirigia a la platja de l’illa de Butaritari, a l’atol de Makin, com a part de la campanya per eliminar les bases japoneses d’avions de reconeixement a les illes Gilbert. Els nord-americans confiaven en dominar la situació aquell mateix dia, però errors de càlcul de l’Alt Comandament varen dur en els mariners a enfrontar-se a pràcticament 5.000 japonesos, alguns d’ells personal civil. La barrera de defensa japonesa va obligar a les llanxes de desembarcament a deixar els homes a gran distància de la platja, des d’on alguns seran abatuts pel foc de l’artilleria i les metralladores japoneses. Per no patir grans pèrdues, varen entrar en acció els nous LVT, mescla de tancs i llanxes de desembarcament, que després de dur un batalló a la platja podien funcionar com a transports blindats o tancs de suport a la infanteria. A més, a l’illa hi havia alguns tancs Tipus 95, que varen quedar obsolets davant als Sherman i varen quedar destruïts des del primer moment. La batalla, que seria coneguda com la Batalla de Tarawa, va acabar el 23 de novembre de 1943 amb victòria nord-americana però amb el cost de 1.500 soldats nord-americans morts i 4.700 japonesos morts.

Divendres:

En el Reich:

Franz von Papen es va reunir amb l’Adolf Hitler per calmar-lo sobre les informacions que sortien de que les potències occidentals estaven pressionant Turquia perquè abandonés la neutralitat. Hitler es va quedar més tranquil quan va veure que no hi havia indicis de que es pogués produir cap moviment a Turquia.

---

A Alemanya, la ciutat de Mannheim va ser bombardejada per un grup d’entre 200 i 500 bombarders, i entre 500 i 600 bombes varen impactar sobre la part nord de la ciutat, destruint vivendes i fàbriques.

---

A Auschwitz II, l’intent de fuga de dues presoneres acabades d’arribar va acabar amb el seu afusellament. Però, davant del desgavell que havia portat aquest intent, va ser aprofitat per un dels kapos per robar la llista dels presoners arribats en el tren d’aquell dia. Aquesta llista va ser treta clandestinament del camp i, a través de la resistència polonesa, va arribar a Londres juntament amb l’advertència de que les 394 persones que figuraven a la llista havien sigut executades a través del gas.

En el front oriental:

A la nit, en una contraofensiva, Hasso von Manteuffel va tornar a ocupar Jytromyr.

A Itàlia:

Aquell dia va néixer de la fusió de la Milícia amb els Carabinieri amb la Policia Africana Italiana, la PAI, la Guàrdia Nacional Republicana, que va ser definida com la quarta força armada de la república, i que va tenir també la feina policíaca que feien anteriorment els Cararbinieri.

A Suïssa;

Per tal de no preocupar al Consell Federal davant les sospites de que s’estava rebent or robat d’Alemanya, el Banc Nacional Suïs, el BNS, va enviar una carta al Consell per dir-los que hi havia un acord unànime sobre la línia de seguida pel banc fins la data, encara serien ben vists els esforços que es fessin per assegurar-se de que els acords sobre aquestes partides d’or es fessin en el futur sobre quantitats més modestes.

En el Pacífic:

El USS Harder va cridar a altres dos submarins perquè realitzessin un atac en manada i es varen llançar 17 torpedes, dels quals 9 varen impactar contra embarcacions japoneses. Dues varen ser enfonsades i una més va quedar tan danyada que poc després es va enfonsar.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre cartes de soldats alemanys que es queixaven de la falta d’orientació política. Davant d’aquelles crítiques, el ministre va enviar algunes d’aquestes cartes a Adolf Hitler amb l’esperança de que i possés solucions. A més, el Servei de Seguretat de les SS va escriure un informe que deia que la majoria de dones i de nens que havien sigut evacuats estaven satisfets amb el seu nou destí, però s’apuntava que una minoria no ho estava, en especial les dones que havien tingut que separar-se dels seus homes.

---

A la nit, 488 avions de la RAF varen bombardejar Berlín amb 700 tones de bombes en un atac dissenyat per Arthur Harris dins l’Operació Berlín. Els britànics només varen perdre 9 bombarders en aquell atac i l’Operació va durar cinc mesos provocant la mort de 6.100 persones, 18.400 més varen resultar ferides i 1,5 milions de persones es varen quedar sense llar després de llançar 25.000 tones de bombes en 32 incursions.

A Grècia:

A l’illa de Leros, les autoritats alemanyes varen rebre la notícia de la capitulació aliada de 5.000 soldats italians i 3.000 britànics.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al sud-est de Kiev i a prop de Cherkassy, a l’oest del Dnièper, l’exèrcit soviètic va enfonsar les defenses alemanyes.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar sobre com anava la deportació dels immobles jueus dels països ocupats a Alemanya dins l’Operació M-Aktion. Hitler li va autoritzar confiscar 250.000 immobles jueus, dels quals 47.000 s’havien portat al Reich alemany, per posar-los a disposició dels gauleiters perquè els portessin a les ciutats que havien patit bombardejos. Rosenberg li va explicar que el transport de mercaderies estava funcionant molt bé i li va assegurar que es seguirien portant a França noves confiscacions.

A Alemanya:

Berlín va ser novament bombardejada.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després de quedar només 2.000 voluntaris de la Divisió Blava, aquests varen formar la Legió Blava.

En el sector sud:

Els soviètics varen tornar a recuperar la ciutat de Korosten, perduda el dia anterior després de que els alemanys l’haguessin ocupat quan es dirigien a la ciutat de Sattelberg.

A la Gran Bretanya:

A Londres, les autoritats britàniques varen posar posar en llibertat al líder feixista Oswald Mosley per motiu de salut, tot i les protestes populars.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Ruby. Aquest enfonsament, el tercer en un any i mig, va provocar que Colòmbia declarés l’estat de bel·ligerància contra Alemanya el 27 de novembre de 1943.

Dimarts:

En el Reich:

A Holanda:

Del camp de Westerbork va sortir un tren direcció a Auschwitz.

A França:

Les autoritats alemanyes varen detenir a 24 membres del grup de resistència Manouchian, entre ells Olga Bancic. Tots seran condemnats a mort.

En el front oriental:

A Ucraïna:

A la zona de Kiev, els alemanys varen perdre la ciutat de Korosten. Joseph Goebbels, enfadat davant de les derrotes en el front oriental, va ordenar a tots els seus serveis de Propaganda començar una nova i violenta campanya anti bolxevic.

A Grècia:

A l’illa de Leros, amb les seves tropes destrossades, el brigader britànic Robert Tilney es va rendir i va entregar l’illa al general Friedrich-Wilhelm Müller. Abans s’havia posat en contacte amb el comandament del El Caire per poder evacuar aquella mateixa nit a les tropes que encara resistien a Portolago, avui Lakki. Els britànics varen perdre més de 4.800 homes, 20 embarcacions i 115 avions. Per la seva part, els alemanys varen perdre 12 embarcacions mercantils, 20 embarcacions de desembarcament i 4.000 homes. Com a represàlia per l’ajuda prestada, els alemanys varen afusellar a molts soldats italians i grecs.

A Itàlia:

El general Mark Clark va confirmar l’aturada del seu 5º Exèrcit nord-americà davant les defenses alemanyes de la Línia Gustau.

A Noruega:

La RAF va atacar la planta de processat d’aigua pesada Vemork, a la localitat de Telmark. Els alemanys estaven acabant de reparar els desperfectes causats per la incursió del 28 de febrer, però aquesta nova destrucció va provocar un nou endarreriment en el programa nuclear alemany.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Berlín va ser novament bombardejada. 

En el front oriental:

En el sector sud:

En la contraofensiva alemanya, Erich von Manstein va utilitzar la divisió blindada de la Leibstandarte-SS per expulsar els soviètics de les localitats estratègiques de Zhytomir i Korosten.

A Itàlia:

A Verona, en el saló de Castelvecchio, la que s’anomenaria la República Social italiana va aprovar en el congrés del Partit Feixista el programa de 18 punts del nou règim de caire nacional-feixista, república i socialista. Dels 18 punts, 10 eren dedicats a la matèria social.

---

En la Batalla, el comandant suprem Aliat en el Mediterrani, el general Harold Alexander, va ordenar en el 15º Grup d’Exèrcits, compost pel 5º i 8º exèrcits nord-americans, descansar i reformar-se després de lluitar contra les decidides tàctiques d’endarreriment alemany. La guerra a Itàlia estava sent esgotadora per totes les parts.

A l’Àrtic:

Els britànics varen tornar a enviar combois perquè fessin la ruta per l’Àrtic.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va barallar amb Joachim von Ribbentrop perquè el ministre d’Afers Exteriors defensava que França havia de ser considerada com un país estranger i no com un Estat derrotat, ja que tenia un cap d’Estat i un primer ministre, i va dir que només el Auswärtiges Amt tenia dret a tenir activitats polítiques a França. Enfadat amb les paraules de Von Ribbentrop i amb el suport de Wilhelm Keitel, Goebbels va respondre-li  que França era un país ocupat i que Alemanya podia fer-ne el que volgués.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre es va veure obligat a retirar-se i a renunciar els territoris reconquerits durant els últims dies. L’estratègica ciutat de Nevel va ser una de les localitats perdudes.

A Itàlia:

El 8º Exèrcit britànic va superar la forta barrera constituïda pel riu Sangro.

---

A Verona, Benito Mussolini va reunir el congrés fundacional del Partit Feixista.

A la Gran Bretanya:

Després de setmanes, inclús mesos, de desacords entre la Junta d’Estat Major, els principals departaments de guerra i la BBC, Sefton Delmer va poder emetre el seu programa destinat als alemanys utilitzant Aspidistra, una ona mitjana, oferint música i cròniques dels fronts.

A l’Atlàntic:

El cuirassat USS Iowa, que transportava a Dwight D. Eisenhower a una nova trobada interaliada, va estar a punt de rebre l’impacte d’un torpede. Per sorpresa dels nord-americans, el torpede no provenia d’un U-Boot, sinó del destructor USS William D. Porter, que formava part de l’escorta de la gran embarcació de línia i que estava fent exercicis de navegació.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar un decret que eximia a l’empresa Krupp de les disposicions vigents del codi de dret civil.

A França:

Des del seu quarter general de París, Karl Döenitz va reconèixer en el seu Diari la superioritat aèria aliada i va admetre que la introducció del radar havia fet que els U-Boots quedessin pràcticament anul·lats. Döenitz va deixar constància de que ara els Aliats coneixien tots els secrets alemanys i, en canvi, ells (els alemanys) no en coneixien cap d’ells (els Aliats)

En el front oriental:

En el sector sud:

A l’oest de Kiev, les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Zhitomir, un important centre ferroviari.

A Grècia:

A l’illa de Leros, a dos quarts de cinc de la matinada, després d’un bombardeig dels Stukas, 500 alemanys varen intentar establir-se a les platges de la badia de Palma. Tots ells varen ser rebutjats, però a la badia de Grifo dues companyies varen avançar ràpidament cap a l’interior i varen escalar la pendent del mont Clidi per destruir una bateria italiana. Els britànics consideraven aquell mont pràcticament inaccessible per la seva altura i per això no estava defensat. Diverses seccions alemanyes, des de la badia de Pandeli, varen efectuar també una incursió contra la plaça fort del mont Meravigliay, avançant al llarg de la franja costera, i a les pendents orientals de la península d’Appetici varen capturar unes altres divisions de l’artilleria italiana. A la tarda, els Ju-52 varen llançar 500 paracaigudistes sobre l’estret corredor de terra entre les badies Gurisa i Alinda.

A la Gran Bretanya:

Al migdia, tot i el fort refredat, Winston Churchill va marxar cap a Plymouth per embarcar-se en el Renow per realitzar un viatge primer a Argel per després anar a Malta i Alexandria.

En el Pacífic:

Els avions japonesos amb base a Rabaul, Nova Bretanya, varen dur a terme un altre intent per interceptar la flota nord-americana. Aquesta formació estava composta per 9 bimotors G4M i 5 torpeders B5N, que va descobrir finalment un comboi de LST i uns quants destructors en el mar de les Salomó. De seguida els varen atacar i varen enfonsar a un dels destructors, però varen perdre 4 torpeders i uns quants més es varen perdre quan intentaven aterrar pels nombrosos danys que patien. A més, un dels bimotors també va quedar greument danyat. Un segon atac, aquest cop a càrrec de 55 caces Zero i 10 bombarders en picat D3A, va fracassar en no obtenir cap impacte, mentre que 10 dels seus avions varen ser enfonsat. Davant d’aquella greu situació, l’almirall Mineichi Koga va ordenar que les restes de les forces aèries que sortien dels portaavions es retiressin de Rabaul i es dirigissin a Truk, a les illes Carolines, on hi arribaria una força de 292 avions, dels quals només 110 estaven a punt per combatre.

---

Els nord-americans, amb el cuirassat Washington i el portaavions Lexington, varen començar la invasió a les Illes Gilbert.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Adolf Hitler va pronunciar un discurs a la Bürgerbräukeller per commemorar el Putsch de 1923. Sense mencionar les derrotes de Stalingrad, Tunísia o el Kursk, el dictador va llançar un missatge de venjança i va afirmar que Alemanya es trobava en una situació millor que la del principi de la guerra.

---

El ministre d’Armament, Albert Speer, va enviar un telegrama a Hitler i el cap del Estat Major, Kurt Zeitzler, per explicar-los les provisions d’armament. Speer els va explicar que mantenint el programa que tenien fins llavors de fabricació d’armament, el Reich tenia assegurat les provisions de magnesi durant 10 o 12 mesos. Però Speer els va dir que en cas de perdre la ciutat de Níkopol, a Ucraïna, que era una ciutat d’on es treia el magnesi, les existències d’aquest mineral podrien durar 18 mesos gràcies a la introducció d’altres procediments que no suposaria cap perjudici a l’hora de fabricar. Speer també els va comentar que si també perdien la ciutat de Krivói Rog, també a Ucraïna, que era una ciutat d’on es treia l’acer, i que Hitler volia salvar com fos, la producció alemanya d’acer podria continuar sense problemes. L’escassetat de matèries primes per part d’Alemanya era un fet i aquell dia va empitjorar encara més quan Hongria va implantar una reducció de subministrament de gas a Alemanya, cosa que afectava el rendiment de les fàbriques de munició.

---

En la primera reunió de la Comissió de Construccions Navals es van exposar els plànols i els dissenys acabats dels nous submarins alemanys.

---

A la nit, Berlín va ser bombardejada.

A Grècia:

Els paracaigudistes alemanys varen ser llançats a l’illa de Leros, en el Mar Egeu, on els britànics hi havien desembarcat aprofitant el buit deixat pels italians. La falta de caces britànics va provocar que els vells Junkers i Stukas poguessin operar sense problemes.

A Nova Bretanya:

276 avions procedents dels portaavions USS Saratoga, USS Princeton, USS Bunker Hill, USS Essex i USS Independence varen atacar la base japonesa de Rabaul, i varen destruir un destructor, en varen danyar tres de diversa consideració, i 11 avions. Els nord-americans en varen perdre 15 i 30 varen quedar danyats. De seguida els japonesos varen contraatacar amb 106 avions de diversos tipus per destruir els portaavions nord-americans, però no els varen trobar i varen perdre 33 avions per 6 caces nord-americans.