Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre les últimes notícies a Hongria que explicaven que els cercles més poderosos del país intentaven trencar relacions amb Alemanya. Tot i que era evident que les coses no anaven bé pels alemanys, molts no creien la derrota, com Alfred Jodl, que va afirmar aquell dia que qualsevol perspectiva de victòria dels seus enemics era “pura utopia”.

---

A Munic varen continuar les reunions entre gauleiters i reichsleiters.

---

A Hamburg, després de ser arrestat per la Gestapo el 7 d’abril de 1942 per haver pronunciat sermons contra el règim i d’haver sigut sentenciat pel Tribunal Popular a morir, el pastor de Lübeck, Karl Friedrich Stellbrink, va ser executat.

---

Rudolf Hoess va ser nomenat cap de la secció política de la Inspecció de Camps del WVHA.

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de dies d’avanç de l’exèrcit soviètic, el 48º Cos blindat alemany va derrotar a les avantguardes soviètiques a prop de Fastov després de que aquestes passessin a l’atac, però no varen aconseguir recuperar la ciutat.

En el Mediterrani:

A l’Egeu, l’illa de Kos va estar aquell dia totalment sota el control alemany, tot i que els destructors britànics varen bombardejar les embarcacions ancorades en el port. Per altra banda, aquell dia els alemanys varen rebre una nova tanda d’informes procedents de l’espia Ciceró, que estava a Ankara, que deien que els britànics estaven en conversacions amb el govern turc per poder obtenir bases aèries per enlairar els seus calces i expulsar als alemanys de l’àrea del Mediterrani.

En el bàndol Aliat:

Com a resposta al discurs d‘Adolf Hitler del dia anterior, Winston Churchill va pronunciar un discurs on va dir que el 1944 seria un any de sacrificis, i Franklin Delano Roosevelt va prometre, en un altre discurs, que tenien molt projectes per crear en els països ocupats pel Reich.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, a la tarda, la cúpula nazi es va reunir per celebrar el Putsch de 1923. Hermann Göering va pronunciar un discurs davant dels gauleiters i els Reichsleiters, però el ministre de l’Aire li va faltar seguretat alhora de parlar. Després, Adolf Hitler va arribar a la Löwenbräukeller, plena de vells camarades del NSDAP, on va explicar la situació en el front oriental i els atacs aeris dels britànics a les ciutats alemanyes. Dels bombardejos, el dictador va dir que quan acabés la guerra posaria en marxa una gegantesca obra de reconstrucció. D’Itàlia va explicar que la carrera dels Aliats cap al Brenner havia arribat a ser una ofensiva cargol molt al sud de Roma. Joseph Goebbels va quedar tan entusiasmat pel discurs de Hitler que va ordenar radiar-lo per totes les emissores del país.

---

En el camp de concentració de Buchenwald, cinc presoners que havien sobreviscut als experiments per trobar un medicament contra el tifus varen ser portats davant del cirurgià Erwin Ding per provar ara una pomada contra les cremades que estava en fase d’investigació. El kapo Dietzsch els va administrar una anestèsia suau perquè no poguessin defensar-se, però insuficient com perquè no patissin i no veiessin el què els passaria. Ding els va aplicar llavors una barreja de cautxú amb fòsfor sobre una superfície de la pell d’uns 7 per 3 centímetres. Després va inflamar el preparat i el va deixar cremar al damunt de la pell dels presoners fins que s’apagués. En la majoria dels casos es va apagar en un minut, però en un dels presoneres el preparat li va estar cremant durant 20 minuts. Després de cobrir les cremades amb el R 17, també va provar d’aplicar-los el sulfat de coure, oli de fetge de bacallar i inclús aigua.

A Polònia:

El cap de la Policia, Friedrich Wilhelm Krüger, va ser substituït per un cap de policia perquè la violència brutal de la policia en el Govern General estava causant rancor entre els polonesos. Hans Frank va ser un dels impulsos per expulsar-lo.

A Bèlgica:

El Front de la Independència, un grup resistent belga, va repartir milers d’exemplars d’un fingit Le Soir, el diari belga col·laboracionista, demanant al poble belga que s’aixequés contra els alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

La tímida ofensiva del Grup d’Exèrcits del Centre de Günther von Kluge va quedar completament aturada en el sector de Kalinin per la falta de suport del Grup d’Exèrcits del Nord de Georg von Küchler. Els dos mariscals preferien conservar les seves escasses tropes enlloc de malgastar-les en un atac suïcida.

En els Estats Units:

A Washington, en la Conferència d’Atlantic City en la que hi varen assistir els representants dels 44 membres de les Nacions Unides, es va fundar l’Administració de Socors i Rehabilitació de les Nacions Unides, la UNRRA, amb l’objectiu de preveure les necessitats que sortissin durant la post-guerra com l’ajuda humanitària i la reconstrucció. Més tard tindria un paper molt important en les situacions d’emergència de la post-guerra com les repatriacions.

A Algèria:

A Argel es va reorganitzar el Comitè Nacional de la França Lliure del qual Charles de Gaulle en va quedar com a únic president.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant la vella guàrdia del NSDAP a la cerveseria Löwenbräukeller de Munic per commemorar l’aniversari del Putsch de Munic del 1923. Hitler, amb Hermann Göering al costat, va parlar en els assistents de la duresa de com vivien els soldats alemanys en el front oriental i va explicar que tot i els bombardejos que patien Alemanya mai es rendiria i que guanyaria als seus enemics. Desafiant com sempre, el líder alemany va dir que no capitularien com el 1918 i va assegurar que no es debilitaria davant una subversió del país. En canvi, estava convençut que “la democràcia jueva d’Occident acabaria en el bolxevisme”. Després del discurs, Hitler es va dirigir a la seva casa de muntanya d’Obersalzberg (podria ser que no, i que es quedés a Munic). El discurs va servir, a part d’animar als assistents, per eliminar els rumors que circulaven sobre el seu estat de salut. Aquesta seria l’última vegada que Hitler celebraria el Putsch.

Després hi va haver una reunió de Reichsleiters i gauleiters, i Göering va pronunciar un llarg discurs de dues hores i mitja on va parlar de la guerra aèria. Però el discurs no va tenir l’èxit esperat pel ministre perquè la seva figura estava sent criticada en aquell moment, ja que el país estava sent bombardejat sense contemplacions i les defenses aèries no servien tal hi com s’havia promès. Després de l’acte, Göering va anar a sopar amb Joseph Goebbels. Després del sopar, Joseph Goebbels i Heinrich Himmler es varen reunir per parlar i analitzar temes militars i polítics. Himmler li va parlar de l’existència d’un grup d’enemics de l’Estat, entre els que hi figurava Franz Halder, que volia posar-se en contacte amb la Gran Bretanya per negociar la pau, i li va prometre que els vigilaria. Per la seva part, Goebbels va descriure a Erich von Manstein com un derrotista de primera línia.

---

Degut al recent bombardeig a la base de Peenemünde i a la pugna interna per les matèries primes, Albert Speer va ser informat de que el projecte dels míssils A-4 patiria noves demores. Aquell contratemps no es va comunicar a Hitler.

---

De Berlín va sortir un comboi, el número 6, carregat de jueus per ser deportats al camp de concentració d’Auschwitz.

En el front oriental:

En el sector central:

Tot i la superioritat numèrica, els soviètics varen fracassar en l’ofensiva local de Kalinin.

En el Mar de la Xina:

El submarí USS Bluefish va atacar a un comboi japonès i 13 dels 18 torpedes disparats varen esclatar, una mitjana molt superior a la fins llavors establerta. dos vaixells cisterna varen ser enfonsats i diverses embarcacions varen resultar danyades.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia i Alemanya:

En el quarter general, Alfred Jodl va explicar que hi va haver un temps que en el front oriental es deia que Rússia només podia ser vençuda pels propis russos i que en moltes ments va néixer la idea de confiar en l’exèrcit d’Andrei Vlasov. Per aquest fet, va assegurar Jodl, havien format més de 160 batallons i va afirmar que l’experiment havia donat bons resultats mentre s’avançava cap a l’Est. Aquest comentari no va agradar gens a Adolf Hitler, que havia ordenat desarticular les forces de Vlasov.

Després, Hitler i Jodl varen viatjar junts a Munic per celebrar l’aniversari del Putsch. A la capital bavaresa, Jodl va pronunciar un discurs davant dels Reichsleiter i els gauleiters en una conferència que portava com a títol La situació estratègica en els inicis del cinquè any de la guerra. El general va reconèixer que el derrotisme s’estava estenen per Alemanya i va explicar part de la veritat de com estaven en el front oriental. Amb detalls concrets va descriure quins eren els objectius militars i polítics i els motius del per què no sempre els havien aconseguit. Jodl va indicar amb tot detall la gran quantitat de xifres sobre la disposició de les tropes alemanyes a tot Europa i la de les forces aliades en el món. Inclús va exposar la disposició de les divisions nord-americanes no només a Europa, sinó també en el Pacífic i en el propi país. També va senyalar la longitud de les línies de costa que s’havia de defensar, la situació i l’estat de les fortificacions, la naturalesa de l’armament alemany i la de l’armament Aliat… Tots aquests i molts altres temes varen ser il·lustrats en una sèrie de figures, quadres i mapes. Jodl, però, va admetre que els bombardejos els estaven afectant greument, sobretot tenia greus efectes psicològics, morals i de material, i va culpar exclusivament a Gran Bretanya de la violència que es generava en aquesta guerra. Per aquest fet demanava contenir aquests atacs aeris. El general també va dir que en aquella hora solemne la confiança i fe cap a Hitler no tenia límits. És molt probable que el dictador supervisés aquell discurs amb antelació, ja que volia que es sabés realment la imatge de la guerra tal i com la veia ell mateix en els inicis del cinquè any.

---

A Berlín, Joseph Goebbels va rebre un informe del general Walther Model que explicava que tot i que els soldats alemanys estaven lluitant bé, els soviètics tenien una superioritat enorme tant en homes com en material.

---

Un informe redactat pel Tribunal de Primera Instància de Colònia deixava en evidència que molts joves pertanyien a formacions juvenils il·legals com la de Edelwisspiraten (Pirates del Edelweiss).

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Fastov, un centre ferroviari al sud-oest de Kiev, on els alemanys havien amagat el material salvat de la capital ucraïnesa. Davant de l’ofensiva soviètica, Erich von Manstein va ordenar l’enviament de la 25º Divisió Panzer, que havia arribat intacte des de França, per defensar el nus ferroviari. Però, contra la voluntat del general Heinz Guderian, aquesta unitat va ser enviada al combat sense entrenament previ i, a més, li faltaven part dels efectius. Estaven sense artilleria autopropulsada i, a sobre, va ser utilitzada mentre començaven les pluges, fet pel qual va comportar que els carros Tiger quedessin atrapats al fang.

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va fer incloure en la celebració dels actes de commemoració la Revolució Russa l’alliberació de la ciutat de Kiev.

En el Reich:

L’Erwin Rommel es va dirigir a França per ordres de l’Adolf Hitler per comandar un nou exèrcit, el Grup d’Exèrcits B.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 4º Exèrcit Panzer, dividit per l’ofensiva soviètica, encara tenia forces per resistir l’estratègica línia defensiva ferroviària que unia el Grup d’Exèrcits Sud amb el Grup d’Exèrcits Centre, però la resistència va durar poc perquè les tropes soviètiques varen atacar per l’oest de Kiev, alliberant-la aquell dia i fent 6.000 presoners alemanys que no havien tingut el permís per retirar-se.

A Itàlia:

Al sud, l’avanç dels Aliats occidentals era cada cop més lent ja que a la costa de Tirreno el 5º Exèrcit nord-americà va continuar aturat a les tibes del riu Sangro, mentre, en el front Adriàtic, el 8º Exèrcit britànic va aconseguir costosos avanços locals conquerint les localitats d’Isernia, Palmoli i Torrebruna.

En el Pacífic:

Els creuers danyats japonesos a Rabaul es varen tenir que retirar a la gran base de Truk per ser reparats.

A Japó:

A Tòquio, va acabar la conferència d’Àsia oriental que havia començat el dia anterior.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va pronunciar un discurs a la ciutat de Kassel per intentar animar els ànims de la població que cada cop veia més clar que la guerra no estava anant tal i com ells desitjaven i els hi prometien. El ministre els va assegurar que en un temps no llunyà la Gran Bretanya rebria una resposta que segurament “faria suar sang i aigua al poble britànic”.

---

Aquell dia va morir el sacerdot catòlic Bernhard Lichtenberg quan era traslladat a Dachau després d’haver sigut detingut l’octubre de 1941 per haver condemnat la persecució dels jueus.

A Itàlia:

Al vespre, un avió Aliat desconegut va sobrevolar la ciutat del Vaticà i va deixar caure quatre bombes. El sostre del taller de mosaics es va desplomar, el palau del governador va ser danyat i les vidrieres del costat de l’absis de la basílica de Sant Pere es varen trencar. Hi va haver alguns ferits en l’interior del recinte. Immediatament, la propaganda alemanya va acusar als anglosaxons de bàrbars i es va organitzar un míting a la seu del Partit Feixista. Sense que ningú reconegués de qui era aquell avió, el Papa Pius XII va demanar públicament que es tanqués la polèmica. Més de 60 anys després es va descobrir que aquell avió era un SM-79 al servei de la República de Saló i havia atacar el Vaticà a instàncies del dirigent feixista anticlerical Roberto Farinacci.

---

Els Aliats varen arribar a la localitat de Monte Cassino.

A França:

El SOE, l’Executiu d’Operacions Especials britànic, que s’ocupava de coordinat totes les accions de subversió i sabotatge, va inutilitzar la planta clau de la fàbrica Peugeot a Sochaux, a prop de Montbéliard, que fabricava torretes per tancs, fent explotar una motxilla-bomba.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les forces soviètiques varen iniciar l’assalt a la ciutat de Kiev.

En el Pacífic:

A les Noves Hébrides, a l’illa Esperit Sant hi varen arribar 3 nous portaavions nord-americans: el USS Bunker Hill, el USS Essex i el USS Independence. Aquesta arribada va permetre que la TF 38, sota el comandament de William Halsey, pogués destinar dos portaavions: el USS Saratoga i el USS Princeton, a bombardejar la base japonesa de Rabaul. Els avions embarcats nord-americans varen aconseguir impactes de diversa consideració en 8 embarcacions de guerra japoneses: 2 destructors, 2 creuers lleugers, el Agano i el Noshiro, més 5 creuers pesats: el Chikuma, el Mogami el Takao, el Atago i el Maya. Seguint l’atac de l’aviació embarcada, varen arribar des de més distància els bombarders B-24, que no varen causar més danys a les instal·lacions o embarcacions japoneses, però varen provocar centenars de baixes entre el personal que reparava les destruccions prèvies. En cap moment els 70 caces Zero es varen enlairar per defensar-se.

A Japó

A Tòquio va començar la conferència d’Àsia oriental amb la presència de l’emperador Hirohito per discutir els passos a seguir en la unitat asiàtic. Entre els presents hi havia, a part de l’Emperador, Hideki Tojo, Wang Ching-Wei, Chang Chung-hui, el president filipí José Laurel, el president de Birmània Ba Maw i el líder de l’Exèrcit Nacional Indi, Subhas Chandra Bose.

 

Dijous:

En el Reich:

Els alemanys varen acabar l’Operació Erntefest, Operació Festival de la Collita, començada el dia anterior on varen afusellar a més de 43.000 jueus dels camps de concentració de Lublin Maïdanek, Trawinki i Poniatowa mentre feien sonar música per dissimular el soroll de les armes. Aquesta va ser la massacre més gran per afusellament de la guerra i hi varen participar els batallons policials.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar la Directriu de guerra número 51, l’última que seria enumerada, en la que ordenava preparar una gran zona defensiva que pogués absorbir i destruir un desembarcament Aliat a França. Hitler va afirmar que en el front oriental el perill perdurava, però que hi havia una amenaça més gran a l’Oest per un possible desembarcament anglosaxó, que creia que seria a on es durien a terme les batalles decisives, i va escriure que si els Aliats aconseguien trencar allí les defenses alemanyes, en un front ampli, les conseqüències a curt termini serien imprevisibles. Convençut de que es produiria tal desembarcament, va deixar escrit que tot suggeria que els Aliats passarien a atacar el front occidental d’Europa com a molt tard a la primavera següent o inclús abans.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va analitzar uns informes sobre els milers de nens que havien nascut de relacions entre alemanys i treballadores estrangeres. En el ministre no li feia gens de gràcia aquelles relacions.

---

De dia, 500 avions de la 8º Força de la USAAF varen arrasar el port de Wilhelmshaven, un important centre industrial, i, de nit, la RAF va bombardejar les ciutats de Colònia i Düsseldorf. Al mateix temps, Arthur Harris va plantejar que el pròxim objectiu de la seva ofensiva de bombardeig estratègic seria la ciutat de Berlín. Per la seva part, els alemanys varen pensar en una resposta i aquell dia la fàbrica Fallersleben de Volkswagen va informar a la Luftwaffe que en el següent mes de març tindrien fabricades suficients unitats de les bombes V-1 per iniciar la seva pròpia ofensiva.

A Polònia:

Per celebrar la festa de la verema, en els camps de concentració de Lublin Maïdanek, Trawinki i Poniatowa els alemanys varen assassinar en massa a 42.000 persones mentre feien sonar música. Era l’Operació Erntefest (Operació Festival de la Collita), la massacre més gran per afusellament de la guerra. A Maïdanek, el Batalló policial 41 i 101, el 3º Esquadró de la Policia Muntada i el Batalló de Gendarmes Motoritzats varen ordenar a tots els jueus que donessin un pas endavant i, un cop separats de la resta de presoners, els varen dur a la zona de les foses. En total varen assassinar a 18.000 presoners amb metralladores; la xifra més altra d’assassinats en un camp d’extermini en un únic dia. Per intentar dissimular el soroll de les metralladors varen posar música alegre pels altaveus. En els camps adjacents a Maïdanek, on els presoners s’havien d’estirar al damunt dels cadàvers dels seus companys per ser assassinats, dos cotxes amb ràdio emetien música popular a tot volum. A Poniatowa, diversos jueus es varen resistir a les forces alemanyes i es varen fer amb algunes armes, però els alemanys varen cremar els barracons on havien anat a buscar refugi i els varen cremar vius.  En total varen assassinar a 14.000 persones. A Trawinki només va actuar el 3º Esquadró de la Policia Muntada, que va assassinar a 12.000 jueus.

Els jueus de les indústries Ostindustrie GmbH, conegudes com a Osti, varen ser enviats a les cambres de gas. El Obersturmführer SS doctor Max Horn, segon director comercial de Osi, es va queixar dient que es perdien treballadors. 

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soviètics varen arribar al mar Negre i el cap de pont soviètic de Lutesch, al nord de Kiev, aglomerava ara a tres Exèrcits i un Cos blindat, que entre tots disposen de 2.500 peces d’artilleria, aïllant encara més al 17º Exèrcit alemany. A més, aquesta important força soviètica va passar a l’atac i va destruir les restes del 4º Exèrcit Panzer i varen començar a amenaçar en rodejar Kiev per l’oest.

A Itàlia:

Per ordre del dictador Benito Mussolini, el comte Galeazzo Ciano va ser arrestat i la seva esposa i filla de Mussolini, Edda Mussolini, va ser internada en un sanatori.

---

En la Batalla, per primer cop varen passar a l’atac els nord-americans d’origen japonès que formaven part de la 34º Divisió d’infanteria nord-americana. Es tracta de la primera càrrega amb baioneta acreditada per l’exèrcit nord-americà en el que anava de guerra. Aquest atac va ser tota una sorpresa pels alemanys, que es varen veure obligats a retrocedir.

A Birmània:

Els japonesos varen iniciar un violent contraatac contra la 38º Divisió xinesa, que estava avançant pel país.

En el Reich:

De dia, la 15º Força de la USAAF, sota el comandament del general James Harold Doolittle, va fer la primera operació des de la nova base de Foggia, al sud d’Itàlia, amb 12 bombarders per bombardejar sobre les plantes de Messerschmitt a la localitat austríaca de Neustadt, on es produïen els caces Me-109 G6, dels quals 250 estaven a punt per ser entregats i que varen ser destruïts, i els aeroports de Viena.

En el front oriental:

En el sector sud, a Crimea, les recents aïllades tropes del 17º Exèrcit alemany varen ser assetjades per les tropes soviètiques quan aquests varen desembarcar amb la seva infanteria de la marina russa a través de l’Estret de Kerch, on varen establir dos caps de pont.

A Itàlia:

Els soldats nord-americans del 5º Exèrcit varen ocupar la localitat italiana de Venafron, que antecedia a les defenses de la Línia Bàrbara, també coneguda com la Línia Hivern.

En el Pacífic:

Després dels desembarcaments a Bougainville, l’Armada japonesa va enviar des de Rabau una flota composta per 4 creuers i 6 destructors amb l’objectiu de combatre la flota d’invasió nord-americana. Però només sortir de la base, les embarcacions japoneses varen ser atacades per 75 bombarders B-25 i 80 caces P-38, que varen aconseguir danyar a 2 creuers i varen enfonsar a 1 escorta, tot i que varen perdre 8 bombarders i 9 caces. Tot i aquest contratemps inicial, els japonesos varen arribar a la Badia Empress Augusta, on es va produir una batalla no decisiva contra la flota nord-americana. Tot i que l’enfrontament no va portar greus conseqüències, va provocar la retirada dels transports dels marines, fet que afectarà negativament en els combats a l’illa.

En el front oriental:

En el sector sud, les forces soviètiques varen ocupar l’istme de Perekop, tallant la retirada per terra a Crimea del 17º Exèrcit alemany. Aquest exèrcit va ser protegit amb un contraatac del Heeresgruppe A en el sector de Melitopol i d’aquesta manera varen començar a marxar de Crimea sense poder intervenir en les operacions on els seus companys del Grup d’Exèrcits del Sud tenien tant necessitat de reforços. Al nord, els soviètics varen ocupar la ciutat d’Armiansk i varen aconseguir desembarcar a l’est de Kerch.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, les potències aliades varen firmar la Declaració de Moscou on s’explicava com s’havien de tractar els criminals de guerra. Un dels punts més interessants deia que els criminals de guerra que havien comès crims en un lloc determinat havien de ser entregats al país corresponent i jutjar-los segons les lleis d’aquell país, però en un altre punt es determinava que els criminals de guerra que haguessin comès crims en llocs que no podien ser localitzats des d’un punt de vista geogràfic perquè afectava a més d’un país serien jutjats per una decisió conjunta dels Aliats. El document va ser redactat pel secretari d’Estat nord-americà Cordell Hull, i l’Anthony Eden i en Viatxeslav Mólotov, i va ser firmat per en Franklin Delano Roosevelt, en Iosif Stalin i en Winston Churchill. Durant aquesta trobada, Stalin li va assegurar a en Cordell Hull que estava disposat a atacar Japó quan Alemanya sigués derrotada.

En el Reich:

A Alemanya, en Joseph Goebbels va rebre l’esborrany del comunicat final de la Conferència de Moscou i se li va comunicar que en Iosif Stalin havia tingut que accedir a les exigències de les potències occidentals. El ministre alemany es va llegir amb atenció l’aparat que explicava com s’havia d’arribar a la rendició incondicional alemanya, l’obligació d’Alemanya i d’Itàlia d’entregar als criminals de Guerra, l’aparat que deia que Àustria tornaria a ser un país independent i l’apartat que deia que en un futur naixeria una organització internacional per preservar la pau. Aquest informe no el va va preocupar com el següent que va llegir perquè en aquest s’explicava que durant deu dies, entre l’11 i el 20 d’octubre de 1943, en el front oriental havien mort 9.279 soldats alemanys, 39.540 varen resulta ferits i 5.225 varen ser declarats desapareguts.

En una presó alemanya, els nazis varen decapitar amb una destral a la militant sindicalista de la metal·lúrgica Susanne Masson.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de les Salomó, després d’un simulacre a Choiseul, els marines d’en Chester Nimitz de la 3º Divisió que comandava l’almirall Wilkinson varen desembarcar a la costa occidental de l’illa de Bougainville, a 210 milles de Rabaul. Aquesta illa era l’objectiu final de la campanya a les Salomó per després avançar amb les forces d’en Douglas MacArthur cap a Nova Bretanya. L’illa era d’una gran importància estratègica, ja que oferia en els Aliats aeròdroms que podien ser utilitzats per les operacions contra la base japonesa a Rabaul, on els japonesos estaven concentrant les seves forces per defensar-se. Però la batalla no seria fàcil perquè l’illa era defensada per 40.000 soldats i 20.000 marines. La majoria estaven concentrats al sud, però les forces nord-americanes varen desembarcar més a l’oest, a la badia de l’Emperadriu Augusta, on hi ha menys defensors, uns 30, que tot i això varen oferir una ferotge resistència. Aquí hi havia un bon port i espai per les dues pistes d’aterratge construïdes pels Aliats a Pica i Torokina.