Divendres:

En el Reich:

A Dinamarca:

A la nit, els alemanys varen començar secretament la deportació dels 7.500 jueus danesos, inclosos 1.376 refugiats alemanys, amb 686 esposes no jueves, després de que Heinrich Himmler enviés un telegrama en el que ordenava començar les detencions. Però els jueus havien sigut prèviament informats del que passaria i molts es varen amagar o varen fugir del país, sobretot a Suècia. Quan els alemanys entraven a les cases jueves, en la gran majoria aquests ja no estaven allí. La Sipo només va poder detenir un total de 477 jueus, sobretot gent gran que no va poder fugir o no havien rebut l’avís a temps. 22 altres jueus varen morir afogats en el seu intent de fugida. El Gruppenführer SS doctor Karl Werner Best, que estava encontra de la deportació i havia sigut qui havia donat l’avís a les autoritats jueves, va aconseguir que els jueus que havien atrapat ingressessin al camp de concentració de Theresienstadt, on les probabilitats de sobreviure eren més altes que en altres camps.

A França: 

Les autoritats alemanyes varen ordenar l’execució de 50 ostatges.

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va assumir el càrrec de cap d’Oficina General de l’Exèrcit. 

A Itàlia:

Les tropes britàniques del 8º Exèrcit unides amb les nord-americanes del 5º Exèrcit varen entrar a Nàpols, que estava destrossada pels bombardejos, sense trobar-se resistència, i amb la Wehrmacht retirant-se al nord del port de la ciutat, a la línia defensiva Hivern. Durant els últims quatre dies els alemanys havien lluitat contra els napolitans que volien expulsar-los de la ciutat. Tot i que els napolitans varen intentar evitar la destrucció de la seva ciutat, no varen poder evitar que els alemanys destruïssin el port i molts edificis i instal·lacions.

---

Més al nord, la 1º Divisió de paracaigudistes alemanya va ser l’encarregada, juntament amb els exèrcits 10º i 15º, de defensar Roma i obstaculitzar l’avanç per la costa del 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery. Els alemanys, segons les indicacions d‘Albert Kesselring, es varen col·locar a la zona sud de la Línia Gustau, en una sèrie de sòlides fortificacions recents construïdes per l‘Organització Todt, des de la desembocadura del riu Garellano, en el Mar Tirreno, fins a la desembocadura del Sango, a l’Adriàtic.

A Grècia:

En el poble de Lingiades, la 1º Divisió de Muntanya de la Wehrmacht va executar a 87 grecs com a represàlia per l’assassinat d’un tinent a mans dels partisans.

A Espanya:

El govern espanyol va adoptar de nou la neutralitat.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen continuar canviant les seves tàctiques navals, a diferència dels japonesos, que mantenien els seus submarins en missions de suport a la flota de guerra. A partir de llavors, l’Armada nord-americana va atacar indiscriminadament a les embarcacions mercantils japoneses i va posar en pràctica la tàctica alemanya Manada de llops.

Dimecres:

En el Reich:

A Holanda:

Els alemanys varen anunciar que Amsterdam havia quedat “lliure” de jueus. 

En el front oriental:

En el sector sud:

La Wehrmacht es va veure obligada a retirar-se de Katin.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, la vida pública es desenvolupava amb tota la normalitat i semblava que la capital soviètica visqués despreocupada del conflicte.

A Itàlia:

El mariscal Pietro Badoglio es va desplaçar al port de Valetta, a Malta, per firmar a bord del cuirassat HMS Nelson el document de la rendició definitiva d’Itàlia. El comandant Dwight D. Eisenhower va ser l’encarregat de firmar la rendició italiana i, seguint les instruccions de Washington, va negociar amb els italians perquè aquests passessin a la cobel·ligerància, però els italians de moment només pensaven en rendir-se.

---

Al sud del país, les tropes del 8ª Exèrcit britànic varen ocupar Foggia, i altres soldats Aliats varen ocupar Pompeia i s’aproximaven a Nàpols, on els italians s’havien aixecat contra els alemanys.

A Japó:

El Tribunal Suprem va condemnar a mort a Richard Sorge per haver violat la Llei per la Preservació de la Seguretat Pública.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler, aquest, després de les pressions del dia anterior de Walter Schellenberg i el doctor Felix Kersten perquè alliberés a uns suecs que estaven presoners a Varsòvia, va accedir a posar-ne dos, que havien sigut declarats innocents però continuaven empresonats, en llibertat. Kersten també va aconseguir que li concedís un permís per viatjar a Suècia, sota la promesa de tornar per continuar amb els tractaments.

A Dinamarca:

Aquell dia va començar l’evacuació amb ferri dels jueus cap a Suècia per intentar que escapessin del Holocaust.

A Itàlia:

Benito Mussolini va decidir, després de que es confirmés el caràcter de ciutat oberta de Roma, que la capital seria traslladada al nord, a una ciutat situada propera al seu quarter general.

---

En el conflicte, les tropes alemanyes intentaven tenir el control de la ciutat de Nàpols, on la seva gent s’havia aixecat contra l’ocupació alemanya. Els soldats alemanys varen descobrir 80.000 llibres i manuscrits de diversos arxius que es trobaven a Nola per seguretat i els varen cremar, tal i com havien fet dos dies abans, juntament amb les obres del Museu Municipal, entre ells 45 obres pictòriques. 

---

Les tropes aliades continuaven progressant a prop de la ciutat del Vesubi cap al nord i aquell dia varen alliberar la ciutat d’Avellino.

A Croàcia:

Les forces alemanyes varen tornar a tenir el control de la ciutat de Split, ocupada dies abans pels partisans.

En els Estats Units:

El general George Marshall va escriure al president Franklin Delano Roosevelt per explicar-li que la caiguda de Foggia havia arribat en el moment adequat per completar l’ofensiva de bombardejos a Alemanya, i que quan arribés l’hivern bombardejarien des de les noves bases a les indústries de producció alemanya, i també a Àustria, Hongria i Romania.

En el Pacífic:

La base japonesa a l’illa de Kolombagara, l’última zona de l’arxipèlag de les Illes Salomó controlada pels japonesos, va ser evacuada davant la inutilitat de frenar l’avanç nord-americà.

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general d’en Heinrich Himmler, aquest va rebre a en Walter Schellenberg, el doctor Felix Kersten i una altra personalitat, que varen intentar convèncer al líder de les SS perquè alliberés a uns suecs que estaven presoners a Varsòvia. Himmler va dir que no podia fer-ho i que ja havien d’estar contents de que els hagués salvat de la forca.

---

A Dinamarca, l’agregat naval Georg Ferdinand Duckwitz, que era fidel al Gruppenführer SS doctor Karl Werner Best, que aquest no volia entregar els jueus danesos, es va reunir a Copenhaguen amb els caps de la Resistència danesa i els va demanar que posessin al corrent al dirigent del judaisme danès de que en breu serien perseguits per ser deportats. Aquell avís va córrer com la pólvora en les sinagogues i les llars jueves. La població jueva danesa es va traslladar per l’Oresund fins arribar a Suècia.

A Itàlia:

Benito Mussolini va pronunciar el seu primer discurs als italians a través de ràdio Munic i va descriure com havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. A continuació, el líder italià va celebrar la primera reunió de ministres on va dir que la República tindria un pronunciat contingut social amb la finalitat de resoldre la qüestió social per restablir el lloc, la funció i la responsabilitat del treball en una societat moderna. Al mateix temps, el mariscal Rodolfo Graziani, contrari a l’armistici italià, va fer una crida al poble italià en un discurs per la ràdio criticant al rei Victor Manel III, el príncep hereu i a en Pietro Badoglio.

---

En el conflicte, la 1º Divisió canadenca del 8º Exèrcit va ocupar els camps d’aviació de Foggia, un dels principals objectius dels Aliats en el sud d’Itàlia. Mentrestant, en els carrers de Nàpols creixien els disturbis entre les tropes alemanyes i els italians.

---

A Roma, davant els problemes que tenien per efectuar la deportació immediata dels jueus de la capital italiana, el Obersturmbannführer Herbert Kappler, el càrrec del SD a Roma, va negociar amb la comunitat jueva de la ciutat l’entrega de 100 lliure d’or a canvi de la detenció de 300 persones jueves en un plaç de 36 hores per l’entrega. El Vaticà va obrir el seu tresor per col·laborar.

En els Estats Units:

El subsecretari d’Estat, Sumner Wells, va presentar la seva dimissió irrevocable i va ser substituït per l’Edward Stettinius, el fins llavors administrador de la Llei de Préstec i Arrendament.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bisbes catòlics d’Alemanya varen llegir en veu alta des del púlpit de les esglésies de tot el país una condemna sense matisos de la matança dels discapacitats psíquics i els malalts mentals innocents o indefensos, dels malalts incurables i els ferits de mort, dels ostatges innocents i dels presoners de guerra desarmats, dels de diferent raça o un origen estranger.

A Itàlia:

A Nàpols va esclatar una rebel·lió contra l’ocupació alemanya, originada per les lleves forçades d’homes destinats a treballar a les fàbriques del nord d’Itàlia i Alemanya. Els rebels varen agafar fusells de l’exèrcit italià dels mal vigilats dipòsits de l’Exèrcit. Aquesta rebel·lió es va anomenar Els quatre dies de Nàpols. Els alemanys, per venjar-se, varen llançar querosè a les estanteries de la biblioteca de la Universitat i varen calar-hi foc, destruint 50.000 volums i manuscrits, molts d’ells de gran valor.

A Grècia:

Després d’uns quants dies en què els Aliats varen bombardejar els aeròdroms alemanys a Creta, Rodes i Grècia, els pilots alemanys varen tornar a atacar als Aliats.

---

A Cefalònia, els alemanys varen acabar amb els assassinats en massa del grup d’exèrcits italians dirigits per Antonio Gandin que no s’havien volgut rendir dies enrere amb l’execució aquell dia de 600 soldats i 20 oficials a Corfú. En total, més de 8.000 soldats italians, tot i que ja s’havien rendit i estaven indefensos i sense armament. Després de treure’ls les botes i la resta de l’equip militar, els cadàvers varen ser incinerats en grans pires que varen estendre l’olor a carn cremada per tota la illa.

En el front oriental:

En el sector sud:

Diversos batallons soviètics varen ser eliminats quan intentaven creuar el Dnièper per reforçar el cap de pont de Liutesh, al nord de Kiev, que resistia gràcies a uns pocs soldats atrinxerats que es negaven a rendir-se tot i els atacs alemanys.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va passar part del dia llegint les cartes que enviaven els soldats soviètics a les seves famílies i es va preocupar perquè en elles no es veia el menor indici de depressió. A més, va copsar que molts soldats explicaven que creien que a l’octubre arribarien a les fronteres alemanyes.

---

Gottlob Berger, irritat perquè els noruecs ja no s’allistaven a les SS, li va escriure a Heinrich Himmler que trobaria correcte explotar la força defensiva dels pobles germànics, tot i que Adolf Hitler ho havia rebutjat, abans d’aplicar mesures per l’allistament. Berger li aconsellava que es reunís amb Hitler per parlar d’aquell tema, però quan Himmler ho va fer el dictador va rebutjar la proposta del Gruppenführer.

A Bielorússia:

Esperant l’arribada dels soldats soviètics, els alemanys varen culminar la liquidació de tots els guetos jueus del país.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els nord-americans varen llançar un equip de vint paracaigudistes sobre les muntanyes més baixes de Tatra per establir contacte amb els guerrillers a l’extrem oriental de Txecoslovàquia.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic del Front Oest i el Front Kalinin va ocupar a través de l’Operació Suvorov la ciutat de Smolensk i la ciutat de Roslav, tallant les comunicacions entre els Grups d’Exèrcits alemanys Nord i Sud. Més al sud, el Grup d’Exèrcits del Centre estava en aquells moments retirant-se amb cert desordre després de l’Ofensiva Chernigov-Poltaba, però els soviètics varen fracassar a Bukrin, on els alemanys varen resistir. En canvi. els soviètics varen aconseguir avançar pel nord de Kiev, cap a la localitat de Liutesh.

A Itàlia:

Les tropes britàniques varen arribar a Bari. Al sud, el naixent moviment de resistència a Nàpols va robar 250 fusells d’un arsenal de l’exèrcit italià, que serviria per una imminent rebel·lió.

A Grècia:

A Cefalònia, els alemanys, amb la intenció d’acabar amb els soldats italians que s’havien negat a rendir-se, varen assassinar a set oficials malalts i ferits de l’hospital del camp a on estaven ingressats.

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Rodó va informar a Moscou de les actes d’un congrés d’economia celebrat en el quarter general de Rastenburg feia uns dies.

En el Pacífic:

La gran base japonesa en la llacuna de Truk, a les Illes Carolines, els japonesos no varen poder perseguir a la Task Force 15 nord-americana, ja que el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku no varen poder anar tan ràpids.

Divendres:

A Grècia:

Els soldats alemanys varen continuar amb els afusellaments en massa contra els supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que s’oposaven a entregar les armes als alemanys. En aquell últim dia de matances es va executar a 129 oficials a Sant Teodor, entre ells el comandant Antonio Gandin. Els que es varen salvar es varen unir a la resistència grega.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen abandonar tota la riba oriental del riu Dnièper, i des de la riba occidental intentaven expulsar les unitats soviètiques.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, l’as de caces nocturns, Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, va rebre del propi Adolf Hitler les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller. Aquesta distinció feia que l’as alemany no pogués ser present sobre el cel de Hannover actuant contra el primer atac de la RAF sobre aquesta ciutat anomenat spoof raid. A més del príncep, en la trobada amb el dictador també hi havia Hartmann Grasser, Günther Rall i Walter Nowotny.

Hitler va rebre aquell dia a Joachim von Ribbentrop, que li va preguntar si seria aconsellava deportar als jueus danesos com havia demanat el 17 de setembre en vista dels possibles disturbis que es podrien produir. La data per tal deportació es va fixar en el 2 d’octubre, tot i que tant els comandants de l’Exèrcit com els de la Kriegsmarine havien deixat ben clar a les seves unitats que no hi participarien. 

---

Wilhelm Keitel feia 61 anys i aquell matí Hitler el va rebre en privat per felicitar-lo i el va convidar a sopar aquella nit, quan hagués tornat de caçar. Mitja hora més tard, Keitel va sortir en cotxe a través de Wehlau fins a Pfeil, un recinte forestal a l’est de Königsberg, en el districte de Labiau. A última hora de la tarda va tornar per sopar amb Hitler. 

A Alemanya:

A Berlín, el govern va saber que l’Associació d’Oficials Alemanys acabava de publicar a Moscou un manifest contra Hitler. Aquest document va ser firmat pels generals alemanys presoners a la Unió Soviètica, i demanaven la pau pel bé del poble alemany. La majoria d’aquests generals varen ser fets presoners pels soviètics durant la Batalla de Stalingrad.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soldats alemanys varen tenir que fugir de Plotava, a l’oest de Khàrkiv, i els soldats soviètics varen arribar al riu Dnièper, al sud de Kiev, perseguint als alemanys, que no podien fer res més que retirar-se. Al final, els alemanys varen aconseguir establir un cap de pont darrere de la línia Wotan.

---

A la nit, un comando de guerrillers soviètics va col·locar una bomba sota el llit del comissari general de Rutènia Blanca Wilhelm Kube. Quan Kube es va posar al llit la bomba va esclatar i el va matar a l’acte. Heinrich Himmler va considerar la mort de Kube una autèntica benedicció per la pàtria perquè el comissari general s’havia oposat a l’assassinat dels jueus de Minsk. 

A Itàlia:

 

La retirada dels alemanys a Salern va provocar que els napolitans robessin les armes i les municions del quarter de Vomero. El cabreig popular provenia de l’anunci que anunciava que els homes de 18 a 33 anys serien enviats als camps de treball en el nord d’Itàlia o d’Alemanya, ja que els nord-americans havien ocupat Acerno.

A Grècia:

A l’illa de Cefalònica, soldats alemanys varen afusellar als supervivents italians de la divisió Acqui que no volien entregar les armes. Aquella va ser l’última divisió que va desafiar als alemanys i el desafiament va acabar amb 6.000 morts. Les tropes d’Antonio Gandin que encara resistien es varen quedar i el general italià no va tenir més remei que ordenar en els seus homes la rendició. 

En el Mediterrani:

El general Friedrich-Wilhelm Müller va prendre la decisió de lliurar les illes de Kos i Leros aprofitant que la Luftwaffe gaudia d’una absoluta superioritat aèria a la zona, ja que Hitler pensava que el Dodecaneso tenia importància política i havia de ser controlat.

A l’Àrtic:

Al matí, els dos petits submarins X-6 i X-7, que havien sortit d’Escòcia l’11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat Tirpitz, van trobar-lo en les aigües tranquil·les de Kaafjord. El comandant del X-7, el tinent de la nau Place, va aconseguir travessar la barrera antisubmarina però va quedar atrapat en els cables que protegien el Tirpitz i va tardar més d’una hora en sortir-ne. Mentrestant, el tinent de la nau Cameron de la Royal Naval Reserve, que comandava el X-6, va aconseguir arribar a l’objectiu, però va tenir la mala sort de ser sorprès pels vigilants alemanys i en intentar allunyar-se d’ells el petit submarí va quedar atrapat també en els cables de protecció. Els alemanys el varen metrallar i li varen llançar granades, però els britànics varen aconseguir escapar-se, tot i que varen tenir que treure les càrregues explosives abans d’enfonsar per ells mateixos el seu petit submarí. Les càrregues que havien llançat varen quedar suficientment a prop perquè quan explotessin destrossessin part del cuirassat. Un cop varen explotar les càrregues, a bord del Tirpitz regnava la confusió, ja que l’explosió havia matat a gran part de la tripulació. Les portes havien quedat bloquejades, s’havia destrossat el sistema d’il·luminació i la nau es va inclinar 5 graus. Els danys van ser basant greus: tres de les màquines principals varen deixar de funcionar, un dels timons va quedar tort, la quilla estava danyada, igual que les turbines i les plantes propulsores, i dues torretes d’artilleria no funcionaven.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen començar una ofensiva per mar i aire contra els japonesos sobre la península de Huon. Els australians varen desembarcar amb tres batallons a Finschhafen, començant un dels combats més inhòspits de la Segona Guerra Mundial.