21 de setembre de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A quarts de quatre de la matinada va sonar durant mitja hora l’alarma antiaèria a Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac, ja que probablement eren bombarders britànics que tornaven a les seves bases després d’atacar Berlín.

A la Gran Bretanya: 

Aquell dia va morir de forma sobtada Kingsley Wood, el ministre del Foreign Office, i es va convertir en l’únic ministre del Foreign Office des del segle XVIII que moria en el càrrec. Winston Churchill va nomenar a John Anderson en el seu lloc i va fer tornar a Clement Attlee del seu Ministeri per ocupar el càrrec de Lord President en el lloc d’Anderson. Aquest canvi no va afectar a la posició d’Attlee com a vice-primer ministre.

A Grècia:

Els alemanys varen matar prop de 800 soldats italians de la guarnició d’Antonio Gandin, que es negaven a rendir-se. Des d’aquell migdia i fins l’endemà al migdia, els alemanys varen afusellar a 189 oficials i més de 5.000 soldats italians de l’illa de Cefalònia.

A l’oceà Índic:

Comandos australians varen enfonsar dues embarcacions de transport japoneses després d’entrar en canoa en el port de Singapur.

20 de setembre de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava enfadat amb el dictador Benito Mussolini perquè veia que Itàlia no era la superpotència que ell es pensava i no entenia que encara no hagués recuperat el poder si havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. Irritat, Hitler es va reunir amb el ministre de PropagandaJoseph Goebbels, per parlar del problema italià i de la guerra. Goebbels li va demanar que arribés a algun acord amb els britànics o amb els soviètics perquè entenia que Alemanya mai podria guanyar una guerra amb dos fronts oberts. Hitler li va explicar que no podia arribar a acords amb cap dels dos països, tot i que li hagués agradat més arribar a acords amb el dictador Iosif Stalin, però sabia que el líder soviètic no volia la pau amb Alemanya.


A Auschwitz va néixer la cinquena i última filla de Rudolf Hoess, Annegret Hoess.

A Alemanya:

A Berlín es varen conèixer les pèrdues alemanyes a la Unió Soviètica fins al 31 d’agost de 1943: 548.480 morts, 1.998.991 ferits i 354.967 desapareguts.


Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre novament tractament del doctor Felix Kersten i li va confessar que estava molt content amb els seus jueus de confiança, amb aquells que treballaven pels seus interessos en els camps de concentració i que havia deixat que fugissin a països com Suïssa, França, Portugal i Espanya per tal de que li transmetessin informació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de demanar llibertat d’acció per dirigir totes les operacions del front oriental, Erich von Manstein va seguir dirigint un combat a la desesperada per frenar l’assalt soviètic i, al mateix temps, retirar-se a temps per ocupar les fortificacions de la Línia Panther-Wotan, a la riba occidental del riu Dnièper, des de Smolensk fins al Mar Negre.

A Itàlia:

En el sud, la lenta progressió aliada va dur la conquesta de Bari. En el nord del país, la RAF va bombardejar la ciutat de Venècia.

A la Gran Bretanya:

Duran aquell matí va arribar a Clyde l’embarcació Renow amb el primer ministre Winston Churchill a bord. El primer ministre havia estat 47 dies en el continent americà. A la nit ja estava en el 10 de Downing Street.

A l’Atlàntic:

A la nit, els 4 petits submarins britànics X que havien sortit d’Escòcia la nit del 11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat alemany Tirpitz, es varen separar dels submergibles normals i varen avançar cap al Fjord. Però només el X-6 i el X-7 varen aconseguir travessar els camps de mines, reparant algunes avaries a bord i recarregant les seves bateries.

En el bàndol Aliat:

Els Aliats varen dur a terme el primer vol de proves d’un avió que no arribarà a temps per participar en la guerra, el Vampire.

19 de setembre de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant tres hores amb Heinrich Himmler per parlar de la desmoralització del poble alemany. Himmler estava molt decebut amb l’actitud negativa del poble i Hitler volia aplicar mà dura contra les persones descontentes.

A Alemanya:

En el camp de concentració Oflag IV-B, ubicat a Dössel-Warburg, 47 presoners polonesos varen aconseguir escapar-se, però varen tornar a ser capturats i executats en el camp de Buchenwald.

A Itàlia:

Benito Mussolini va afirmar que Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop havien acceptat i comprès l’actitud del comte Galeazzo Ciano, que l’havia traït el 25 de juliol.


A Sardenya, per culpa de la resistència italiana i el desembarcament dels francesos de la França Lliure, els alemanys varen decidir evacuar l’illa abans de perdre la divisió panzergrenadier desplegada allí.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, diversos oficials alemanys que eren presoners pels soviètics i que havien combatut a Stalingrad varen fer una crida per la ràdio per enderrocar al règim nazi.

A Nova Guinea:

La 7º Divisió australiana va començar una ofensiva contra els japonesos a la vall de Ramu.

18 de setembre de 1943

Dissabte:

A Itàlia:

Des de Milà, on els carrers eren controlats per les SS LeibstandarteBenito Mussolini es va dirigir al poble italià en un missatge per ràdio a través de Ràdio Munic per anunciar el seu retorn a Itàlia. El seu missatge va ser escoltat tant a les emissores italianes com alemanyes. Va explicar que tenia moltes forces i moltes ganes per tornar a governar un nou govern feixista que seria socialista, nacionalista i antiplutocràtic. Seguidament, per criticar el rei italià Victor Manel III, va recordar que la independència d’Itàlia va ser cosa dels republicans i no dels monàrquics. Després va remarcar que continuaria la seva postura de continuar lluitant al costat dels alemanys i dels japonesos, i va assegurar que eliminaria als traïdors que l’havien fet empresonar, fent clara referència a Pietro Badoglio, que governava Itàlia gràcies al rei. Mussolini havia recuperat la salut, però estava desconfiat, havia vist com el seu propi poble l’havia fet empresonar, i algunes veus alemanyes i italianes es preguntaven si estava capacitat per tornar al poder.

Adolf Hitler no volia que Mussolini, un cop tornat al poder, es tornés a instal·lar a Roma, ja que la considerava una ciutat amb masses ideologies, amb algunes d’elles contràries a les idees feixistes. D’aquesta manera, la nova república feixista va agafar com a capital la ciutat de Saló, en el llac Garda, molt a prop de Verona, on es va celebrar un congrés per definir la línia del nou règim. Aquesta República es va anomenar la República de Saló. Però el problema més gran que tenia Mussolini per tornar a Itàlia eren els partisans, que estaven lluitant contra el feixisme i estaven encontra d’Alemanya. Però els alemanys ja havien començat les represàlies contra la resistència italiana executant a tots els enemics d’Alemanya i demanaven en els partidaris nazis que tornessin a la política de perseguir a la població jueva resident a Itàlia per poder-los deportar als camps de concentració.


En la batalla, els Aliats continuaven fent una lenta progressió cap a Nàpols.

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, emprenyat amb els finlandesos perquè feia més d’un any que li havien promès que parlarien d’enviar els jueus finlandesos al Reich, va deixar anar la seva ira davant del seu metge Felix Kersten admetent que els jueus finlandesos s’havien salvat i que els finlandesos havien desafiat els desitjos de Hitler.

Però no només a Finlàndia hi havia problemes per l’entrega de jueus. A Dinamarca també trobaven resistència els alemanys. El Gruppenführer SS doctor Werner Best va advertir que la deportació dels jueus danesos agreujaria la situació política a Dinamarca i es produirien disturbis seguits probablement d’una vaga general. Aquella reflexió va fer saltar les alarmes al ministre Joachim von Ribbentrop, que va decidir posar-la en coneixement de Hitler, que aquest va contestar més tard, a través del del delegat del Ministeri d’Afers Exteriors Walther Hewel, que dubtava de tals conseqüències.


Gerda Bormann va parir el seu desè i últim fill, Volker Bormann.

A Grècia:

Després de l’arribada del dia anterior de dos batallons de la Divisió de Muntanya de Harald von Hirschfeld, els alemanys varen matar en combat a 400 soldats italians d’Antonio Gandin que es negaven a rendir-se.

En el Pacífic:

Les incursions de la flota nord-americana Task Force 15 contra els atols Tarawa, Makin i Abemama varen provocar una sortida de la flota japonesa per venjar-se dels nord-americans utilitzant una força on hi havia el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku.


A les illes Salomó, els nord-americans varen atacar l’illa de Vella Lavella utilitzant les esquadrilles dels nous Corsair. Durant els combats, el pilot Chris Magee es va convertir en as en destruir en un sol combat a dos bombarders D3A.

17 de setembre de 1943

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va donar la seva aprovació per deportar el 22 de setembre a tots els jueus danesos, tal i com havia demanat el ministre plenipotenciari Karl Werner Best el 8 de setembre.

A Alemanya:

Berlín va rebre notícies desastroses de Novorosisk, on el 17º Exèrcit alemany es va tenir que retirar sota la pressió soviètica.

A França:

De Comipègne va sortir un tren amb deportats direcció al camp de Buchenwald. Durant el trajecte varen morir molts dels deportats per les dures condicions en les quals varen malviure. En un dels vagons varen morir 80 dels 130 ocupants. 

A Itàlia:

Benito Mussolini va pronunciar un discurs per Radio Munic on va defensar el caràcter social del nou Estat feixista republicà declarant que era precís destruir les plutocràcies “parasitaries” i fer del treball el subjecte de l’economia i la base del nou Estat.


En el sud del país, aquell dia va acabar la Batalla de Salern quan les forces britàniques del 8º Exèrcit, provinents dels sud, es varen enllaçar amb el perímetre del cap de platja. Per sorpresa d’uns agosarats periodistes que varen avançar el jeep de Bernard Law Montgomery, es varen topar amb les primeres avançades nord-americanes al sud de Salern sense arribar-se a trobar cap alemany. El desastre alemany era evident per tothom, menys per Montgomery, que encara feia moure les seves tropes massa a poc a poc. Gràcies a la tàctica de Montgomery, Albert Kesselring va poder autoritzar la retirada a la Línia d’hivern, pensant que era millor reservar les seves forces per lluitar un altre dia. Amb aquesta ordre, el 10º Exèrcit alemany es va replegar cap a Nàpols sense ser derrotat i sense ser perseguit durant la seva retirada.  

A Grècia:

Per tal de derrotar a les forces italianes d’Antonio Gandin, que es negaven a rendir-se, va desembarcar a Cefalònia dos batallons de la Divisió de Muntanya d’Harald von Hirschfeld. 

En el front oriental:

En el sector central:

La ciutat de Briansk va ser reconquerida per les tropes soviètiques comandades pel general Markian Popov.

16 de setembre de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Otto Skorseny, que va ser condecorat pel rescat de Benito Mussolini en el Gran Sasso. Durant la trobada, on hi havien més convidats, el líder alemany va explicar que Alemanya tenia que ser “netejada” després de la guerra i que els alemanys del futur estarien orgullosos dels soldats de primera línia, però va assegurar que els traïdors serien eliminats immediatament.


D’Itàlia va sortir el primer comboi italià ple de jueus direcció a Auschwitz.


L’aviació aliada va destruir un tren que portava els nous uniformes militars. Aquest atac no tindria més importància si no fos perquè el capità Axel von dem Bussche-Streithorst s’havia ofert per eliminar a Hitler abraçant-se a ell i fent detonar una armilla bomba quan li mostrés els nous uniformes en el quarter general de Rastenburg.

A Alemanya:

Mussolini va tornar a Munic des de Rastenburg i es va allotjar a la vila dels Cérvols. Des de la vila va enviar a Pavolini i a Ricci a Itàlia per formar un nou govern. Pavolini va arribar a la nit a Roma en un avió acompanyat per l’ambaixador Rahn. Durant aquell dia el dictador italià va fer un llarg discurs per la ràdio.

A Itàlia:

Al sud, les forces nord-americanes del 5º Exèrcit varen assegurar la seva posició després de molts dies de lluita contra els soldats alemanys, però estaven aturats a Salerno, al sud de Nàpols. Llavors, el 8º Exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery se’ls va unir a l’ala dreta del 5º Exèrcit, en el cap de pont de Salerno, i junts varen fer retrocedir els panzers alemanys i varen tornar a atacar cap a Nàpols. A més, els britànics varen ocupar Gioia i ja es trobaven a menys de 100 quilòmetres de la localitat de Sapri. Els alemanys però varen llançar un últim atac, tot i que va fracassar a causa de la potència de foc, els avions i les tropes de terra dels Aliats. Davant una imminent derrota, Albert Kesselring, pressionat pel general Heinrich von Vietinghoff, va ordenar una retirada ordenadament cap a les seves posicions de defensa a la línia defensiva del riu Volturno sense deixar-se desbordar. Per facilitar l’entrada a la ciutat a Nàpols, els Aliats varen bombardejar la ciutat.

Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, els britànics varen ocupar aquell dia l’illa de Leros, que varen ocupar amb un atac sorpresa aprofitant el buit de poder deixat pels italians.

A Iugoslàvia:

Els partisans iugoslaus varen alliberar aquell dia la localitat de Split a la costa adriàtica mentre que a Osekovo una unitat de les SS va ser atacada, però en represàlia els homes de les SS varen assassinar a la població. Davant la impossibilitat de distingir entre civils i guerrillers, l’oficial alemany va ordenar massacrar a tota la població.

15 de setembre de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Benito Mussolini va acceptar la proposta d’Adolf Hitler del dia anterior de tornar a dirigir el feixisme a Itàlia després d’una visita al dictador alemany qualificada com a “molt especial per les dues parts”. A partir d’aquell dia el Partit Feixista va passar a ser el Partit Feixista Republicà. D’immediat, l’agència oficial de premsa va anunciar que Mussolini tornava a la direcció del feixisme a Itàlia. Després, el líder italià va firmar els cinc decrets-base del seu retorn que varen ser difosos per les emissores italianes. Els cinc punts eren;

  1. Que tornava a assumir la direcció del Partit Feixista.
  2. Que havia nomenat a Alessandro Pavolini secretari provisional del Partit.
  3. Que quan fossin destituïts els membres del govern de Pietro Badoglio tornarien a ocupar els seus llocs.
  4. Que el Partit tenia que donar tot el seu suport a la Wehrmacht en la seva lluita contra l’enemic comú i que s’investigaria la conducta dels membres del Cop d’Estat, que serien castigats.
  5. Que crearia una Milícia Nacional sota la direcció de Ricci.

A la nit, Joseph Goebbels va fer dir per Ràdio Munic, que Mussolini tornava a dirigir el feixisme.


Hitler va donar permís per tal de que les forces alemanyes que estaven lluitant al front oriental es poguessin retirar darrere la línia Wotan, a Ucraïna, per enfrontar-se als soviètics. A més, es va prendre la decisió de reestructurar la força de caces de la Luftwaffe, que pràcticament va abandonar el front oriental per concentrar-se en dos grans grups d’operacions: un dedicat a la defensa del propi Reich i l’altre per defensar els països ocupats d’Occident.

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va ocupar el seu nou càrrec en l’Exèrcit de Reserva, des d’on orquestraria el cop d’Estat contra Hitler el 20 de juliol de 1944.


A Munic, Alfons Brümmer, un treballador de l’empresa de Heinrich Hoffmann, va fer un ingrés al compte d’Eva Braun en el Bayerische Vereinsbank de 5.000 Reichsmarks del Reich, una important suma. Aquest ingrés demostra que Eva encara cobrava de la seva antiga feina en l’empresa fotogràfica de Hoffmann.

A Itàlia:

Al sud de Nàpols, en el cap de platja de Salern, els bombarders alemanys varen seguir actuant amb poca oposició.

A Grècia:

Les forces d’Antonio Gandin, que es resistien a rendir-se, varen ser atacades pels bombarders Stukas. Els alemanys també els varen llençar papers incitant-los a rendir-se. Gandin no va fer cas a aquestes reclamacions i va atacar-los, aconseguint imposar-se gràcies a la superioritat numèrica i va capturar prop de 500 alemanys.

En el Mediterrani:

En el mar Egeu, forces britàniques varen desembarcar a l’illa de Kos, en el Dodecanès. Les illes, situades davant al sud-oest de Turquia, eren un camí cap al sud-est d’Europa, així com una base per les operacions aèries contra les comunicacions i els recursos alemanys a Romania.

A la Gran Bretanya:

L’agent doble d’origen serbi, Dusko Popov, àlies Tricilo, li va entregar als seus superiors del Comitè XX del MI5, amés de diversos informes de gran valor per la guerra secreta, dos paquets de diner (20 bitllets de 100 lliures i 2.500 lliures més en bitllets de 5) que havia aconseguit a Lisboa. Aquests bitllets varen ser enviats al Banc d’Anglaterra per ser analitzats. Eren falsos i provenien de l‘Operació Bernhard.

14 de setembre de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Benito Mussolini va arribar a Munic procedent de Viena amb el general Soleti. Mentre l’ex líder italià s’allotjava en el palau del rei de Baviera, Soleti va ser tancat a una presó estatal. Després d’allotjar-se a l’hotel de les Quatre Estacions, Mussolini va anar a veure a la seva esposa Rachele i als seus fills menors, que havien arribat a Alemanya en un vol des de Rocca Della Caminate. Després va voler veure a la seva filla Edda i als seus néts i, seguidament, al seu gendre i conspirador contra ell, Galeazzo Ciano. En un principi Mussolini el va escridassar de males maneres, però després es va anar calmant. A l’hotel Quatre Estacions també s’hi trobaven els jerarques feixistes que havien sigut alliberats el dia anterior de Roma. Alguns d’ells varen demanar entrevistar-se amb Mussolini, que només va voler rebre a Alessandro Pavolini, que el va invitar a que tornés al poder però el dictador italià li va dir que no.

Un cop acabada la reunió, Mussolini va agafar un avió pilotat per Hans Baur que el va portar a Rastenburg, on Adolf Hitler, vestit de civil i amb barret, el va esperar a fora del seu refugi acompanyat per Vittorio, el fill del dictador, Wilhelm Keitel, Martin Bormann i Josef Dietrich. De seguida que es varen veure els dos dictadors es varen abraçar i immediatament es varen reunir en privat. Mussolini en aquells moments estava molt demacrat i anava vestit amb un simple vestit fosc i un abric negre. De la reunió, Hitler en va quedar molt desencantat amb Mussolini perquè manifestava el seu desig de no tornar al poder. El dictador italià es va allotjar juntament amb el seu fill en el luxós refugi de Hermann Göering. Després, Mussolini va rebre a Giovanni Preziosi, Renan Rivelli, Pavolini, Verderame i el seu fill Vittorio, i els va explicar els seus dies d’arrest. Tots varen opinar com havia de ser la nova Itàlia un cop s’hagués tornat a instaurar el feixisme, però Mussolini no va contestar cap suggeriment perquès estava cansat, pàl·lid  i demacrat. Mentrestant, Joseph Goebbels va aconseguir un permís per publicar un comunicat oficial sobre l’alliberació de Mussolini del 12 de setembre.

A Itàlia:

L’avanç alemany a Salern va ser contingut per la intervenció de l’artilleria naval, que va aportar in extremis la potència de foc necessària per evitar la derrota dels nord-americans en el cap de platja. Aprofitant que els alemanys s’estaven defensant, es varen llançar paracaigudistes a la rereguarda alemanya i es varen desembarcar noves tropes en el cap de platja. Amb l’arribada de nous homes es va acabar decantant la situació a favor dels nord-americans.


Les unitats de la Reggia Marina que s’havien rendit a Malta pocs dies abans, varen ser escortades fins a Alexandria, tot i els atacs que varen rebre de la Luftwaffe.

En el mar Jònic:

La divisió italiana d’Acqui, 100.000 homes, amb base a Cefalònia, varen continuar amb el plebiscit del dia anterior per decidir si entregaven les armes als alemanys. Finalment varen decidir no entregar les armes i varen enviar en el comandament alemany un comunicat amb la voluntat col·lectiva de no quedar sotmesos al control alemany. Aprofitant el caos italià, una unitat del SBS va desembarcar i ocupar l’illa de Kos en una operació llampec.

A la Unió Soviètica:

El BDO, la Unió d’Oficials Alemanys, Bund Deutscher Offiziere, que s’havia fundat feia dos dies, es va tenir que fusionar amb el NKFD, el Comitè Nacional per una Alemanya Lliure, Nationalkomitee Freies Deutschland.

13 de setembre de 1943

Dilluns:

En el Reich:

L'alliberament de Benito Mussolini:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va explicar en els seus col·laboradors que tot i l’alliberament de Benito Mussolini no canviaria la seva política respecte a Itàlia.


Viena, Mussolini va saber pel general Soleti que la guàrdia de Gran Sasso no havia posat resistència el dia anterior perquè el cap de la policia italiana, Senise, ho havia demanat. Soleti també li va explicar que el rei Victor Manel III i Pietro Badoglio havien fugit de Roma, però també li va dir que no era prudent que hi tornés pels combats que es produïen al voltant. Al migdia, Mussolini es va preparar per agafar un vol que el va portar a Munic, on es va poder reunir amb la seva amant, Clara Petacci.


A Itàlia:

En el nord del país semblava que tornava a renéixer el feixisme i els emblemes del Partit es varen tornar a veure pels carrers de les ciutats i, segons la ràdio suïssa, hi havia grans manifestacions d’alegria. Itàlia estava immersa en un caos en aquells moments; amb l’armistici del 8 de setembre les tropes italianes en els Balcans es varen quedar sense comandaments i la divisió Acqui, amb 100.000 homes, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, varen celebrar un plebiscit que va durar fins l’endemà per decidir si acceptaven l’armistici i entregaven les armes en els alemanys.


En el sud del país, en el nord de Salerno, els soldats alemanys, amb la 16º Divisió blindada i la 29º Divisió de granaders blindats, van atacar amb duresa al 5º Exèrcit de Mark Clark format pel 10º Cos britànic del general de divisió Richard McCreery, al nord del riu Sele, i pel 6º Cos nord-americà del general de divisió Ernest Dawley, al sud, perquè tornessin al mar. Tot i que varen destruir un batalló nord-americà, en els alemanys els hi faltaven efectius per completar el seu objectiu. Per defensar-se dels alemanys, dos batallons d’artilleria nord-americans varen disparar pràcticament 4.000 bombes i, més tard, després de que Clark demanés ajuda, varen rebre reforços, entre ells els d’un regiment de la 82º Divisió aerotransportada que s’havien llançat en paracaigudes sobre el cap de pont al voltant de mitjanit.


Un nou exèrcit francès, equipat pels nord-americans, va dur a terme l’Operació Vesubi, que va tallar la retirada de les forces alemanyes a Sardenya i es va enllaçar amb els guerrillers que pràcticament controlaven Còrsega. La famosa 90º Divisió Panzergrenadier i el regiment Reichsführer, que es trobaven a l’illa, varen començar immediatament els plans d’evacuació.


Aquell dia va morir en estanyes condicions l’ex cap de l’Estat Major italià, Ugo Cavallero, que es trobava detingut pels alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

Després d’haver esgotat les defenses davant del Grup d’Exèrcits del Centre, el Front de Briansk soviètic va reunir efectius per començar una nova fase de l’ofensiva que tenia com a objectiu alliberar la ciutat estratègica de Smolensk. Però els alemanys estaven ben preparats i tenien les seves defenses perfectament construïdes i preparades per resistir-los.

A la Xina:

Chiang Kai-Shek va ser elegit president de la República xinesa.

12 de setembre de 1943

Diumenge:

L’alliberament de Benito Mussolini:

Benito Mussolini va ser alliberat de Gran Sasso, un refugi d’esquiadors a 2.112 metres d’altitud, als Apenins d’Itàlia. Adolf Hitler va enviar un grup militar de les SS, amb el capità Otto Skorseny al capdavant i dirigits pel coronel Harald Mors per alliberar el dictador italià. Aquella operació es va conèixer com l’Operació Oak.

Abans de les vuit del matí, el general Fernando Soleti, el comandant del cos de la policia italiana, va ser detingut per dos oficials alemanys enviats pel general Kurt Student, en el moment en que el comandant italià arribava al Palau Viminal, la seu del seu comandament. Un cop va ser dut davant de Student, els alemanys li varen preguntar a Soleti on s’havia refugiat el cap de la policia italiana, Senise. Soleti va respondre-li que no ho sabia, però Student li va replicar que Senise era el responsable de la sort de Mussolini i el va amenaçar de que si no el trobaven ell se’n faria responsable. Li va explicar que havia rebut ordres de Hitler d’alliberar a Mussolini i que l’acció es faria aquell mateix dia. Espantat, el general Soleti li va dir que no se’l podia acusar de la sort de Mussolini. A la una del migdia, el general Soleti va ser presentat i confiat al capità Skorseny, que el va portar al camp d’aviació on els esperava un grup de trimotors que arrossegaven dotze planadors ocupats per paracaigudistes.

Pocs minuts més tard, Skorseny va fer pujar el general italià a bord d’un dels aparells i es varen enlairar rumb a Gran Sasso. Al cap de mitja hora ja volaven per sobre del Gran Sasso i, aproximadament a 3.000 metres d’altura, els planadors es varen desenganxar dels trimotors i varen aterrar a la zona establerta. Un planador es va estavellar, tres no varen aconseguir tocar terra i els vuit restants varen aconseguir el seu objectiu. Quan varen tocar terra, els homes de les SS varen dirigir-se a les seves posicions assignades per envoltar l’Hotel de Campo Imperatore, on hi havia retingut el dictador italià i que des de primera hora de la tarda estava sense electricitat perquè els homes del coronel Mors s’havien fet amb la base funicular que proveïa l’estació del Gran Sasso. Skorseny va avançar al capdavant i en arribar a davant de l’Hotel es va adonar de que unes altres tropes alemanyes havien arribat abans que ell. Eren un grup que havien vingut de Roma per via ordinària, en camions i carros de combat, i que tenien la missió d’atacar als guàrdies italians per tal de que les tropes de Skorseny poguessin arribar a la zona sense problemes.

En aquells moments Mussolini estava a la seva habitació del segon pis i en veure els planadors de Skorseny va treure el cap per la finestra. Skorseny, des de terra, va veure al dictador italià observant-los. El tinent de la carabinieri en veure’l el va obligar a tancar la finestra. Desesperat, Mussolini va cridar, segons un testimoni:

No mateu a ningú! No vesseu sang!

A les dues del migdia, Skorseny, acompanyat per dos paracaigudistes, va pujar a l’habitació de Mussolini i les altres tropes de les SS varen sotmetre els guàrdies italians sense la necessitat de fer servir la força. Quan Mussolini va veure a Skorseny es va emocionar, el va abraçar i li va dir que sempre havia tingut la seguretat de que Hitler no l’abandonaria. Llavors li va explicar que sabia que Pietro Badoglio tenia la intenció d’entregar-lo a les autoritats aliades occidentals, però li va assegurar que abans de que això passés s’hagués suïcidat. El dictador italià havia jurat en els seus captors de que abans de caure en mans dels Aliats i ser exhibit en el Madison Square Guarden de Nova York s’hagués tret la vida. Mussolini i Skorseny varen pujar a l’avió de transport i de reconeixement Fi-156C Storch pilotat pel capità Gerlach, que els va dur a Practica di Mare, on hi varen arribar a les quatre de la tarda. El pilot havia advertit a Skorseny de que no pugés a l’avió perquè duien massa càrrega, però el comandant no li va fer cas pel seu afany per sortir a les fotografies propagandístiques. Des de Practica de Mare, Mussolini i Skorseny varen pujar a un Heinkel cap Viena, on hi arribarien a la nit.


En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Hitler va demanar a Vittorio Mussolini i Renato Rivelli que es presentessin al seu despatx. Quan es varen reunir, Hitler estava eufòric i amb un somriure a la boca els va comunicar en italià (Hitler no sabia italià) que Mussolini havia sigut alliberat. Tot seguit es va anunciar en el quarter general l’alliberació de Mussolini. El comunicat havia sigut precedit per repetits Achtung! Achtung! amb què s’advertia als oients de que es transmetria una notícia sensacional. A la nit es va anunciar per la ràdio, després d’emetre una versió de l’himne feixista italià, Giovinezza, que uns grups de paracaigudistes i de tropes de seguretat alemanyes, juntament amb alguns elements de les SS, havien dut a terme una operació per alliberar Mussolini. L’anunci va provocar un gran entusiasme a Alemanya, on es va interpretar com la senyal del restabliment de la situació. A BerlínJoseph Goebbels es va posar molt content amb l’alliberació de Mussolini.

Com a conseqüència de l’alliberament de Mussolini, Heinrich Himmler va trucar a Herbert Kappler, el cap del Servei de Seguretat de les SS a Roma, per ordenar-li la deportació dels jueus italians.  

En el Reich:

A Àustria:

Abans de saber que Mussolini seria alliberat, el ministre d’Armament, Albert Speer, va convocar en una reunió els caps regionals del Tirol i de Catrina per tal de que li donessin el control de la producció d’armament del territori italià, passant per sobre de les autoritats italianes. Els alemanys es volien assegurar el control de la indústria italiana després de que el govern de Pietro Badoglio hagués firmat la rendició italiana als Aliats el 8 de setembre. Després d’algunes discussions, Speer va aconseguir els seus objectius amb molta facilitat i els va fer firmar uns documents que li donaven la producció d’armament italià dins del seu Ministeri. Però, al cap d’unes hores, Speer va conèixer la notícia de que havien alliberat a Mussolini i va pensar que era millor guardar-se aquest document per més endavant. Després, Speer va tornar al quarter general de Rastenburg per reunir-se amb Hitler per explicar-li que no tenia gaire sentit controlar la producció d’armament italià si ara s’havia alliberat a Mussolini. Però per Hitler sí que tenia sentit, ja que tenia por de que el govern de Mussolini no fos prou productiu per als interessos alemanys i necessitava controlar-lo. El dictador li va demanar que canviés la data dels papers que havia firmat amb els caps regionals per l’endemà per tal de demostrar que l’alliberació de Mussolini no havia tingut res a veure amb aquells acords.

A Polònia:

Adolf Hitler va denegar a Joachim von Ribbentrop el permís per negociar la pau amb els soviètics. El ministre d’Afers Exteriors estava en contacte des de feia uns dies amb Vladimir Dekanov, que deia que estava en contacte amb Iosif Stalin a través d’Estocolm. Hitler va pensar que era una enganyifa.

A Alemanya:

A la presó berlinesa de Plötzensee es varen aturar les execucions de nit començades el 7 de setembre davant la falta d’espai. Aquelles execucions de nit es varen conèixer com les nits sagnants (Blutenächte) i varen ser penjades fins a 186 persones per nit.

A la Unió Soviètica:

A Lunjowo, a prop de Moscou, es va fundar l’Unió d’Oficials Alemanys, Bund Deutscher Offiziere, BDO, que eren un grup d’oficials alemanys empresonats pels soviètics contraris al règim nazi. Tot i que se la va deixar concebre com una associació autònoma lliure, no va mantenir l’autonomia més de dos dies.

A Itàlia:

A Salern varen arribar reforços alemanys, però els soldats britànicsnord-americans també en varen rebre. El 8º Exèrcit britànic tenia en les seves mans els ports de l’Adriàtic, Bari i Brindisi, i tres aeròdroms. Tot i que l’operació anava relativament bé, Mark Clark estava preocupat per la possibilitat de que els alemanys ataquessin els flancs interiors del 10º Cos britànic o del 6º Cos nord-americà. 


Les forces armades italianes varen deixar d’existir, ja que la rendició incondicional del 8 de setembre les havia dissolt. Per aquest fet, Valerio Borghese es va adherir juntament amb la meitat dels seus homes de la seva 10º MAS al bàndol alemany.


Les tropes franceses varen reconquerir Còrsega.

En el Pacífic:

Per tal de destruir les embarcacions de transport japoneses, els nord-americans les varen continuar atacant. Aquell dia el USS Snook va errar els seus sis torpedes contra una d’aquestes embarcacions i el USS Permitt va llançar dos torpedes per enfonsar dues embarcacions mercantils japoneses i va danyar una embarcació cisterna a l’arxipèlag de les illes Marshall.