Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant el matí, Adolf Hitler va fer el seu últim viatge al front per visitar els comandants destacats al llarg del riu Òder, que esperaven una ordre de retirada cap a Berlín. En una columna de sis grans vehicles tot-terreny hi anaven a més de Hitler, Martin Bormann, Wilhelm Burgdorf, Hermann Fegelin, Theodor Morell, Ludwig Stumpfegger, Walter Hewel, Heinz Lorenz i altres assistents del dictador. Heinz Linge va ajudar a Hitler a pujar en el seu vehicles i junt amb ell varen pujar Bormann, Burgdorf, Fegelin i Linge. Morell va abandonar el grup a continuació perquè Hitler no ho va desitjar per motius de seguretat. Ràpidament, el grup va dirigir-se a la Unter den Linden, va creuar l’Alexanderplatz i es varen dirigir per la Frankfurter Aller cap als barris obrers del nord-est de Berlín. El viatge va durar una hora i mitja.

En arribar al quarter del 9º Exèrcit a Wriezen, Linge va tenir que ajudar a Hitler a baixar. Anava encorbat, recolzant-se amb un bastó. Theodor Busse els va rebre amb els seus col·laboradors i va saludar al dictador. Els fotògrafs de Heinrich Hoffmann i Walter Frentz els varen fotografiar. A continuació, Busse el va guiar fins a l’habitació més gran del seu quarter, on els esperaven diversos oficials. Entre els presents hi havia Wilhelm Berlin, Robert Ritter von Greim, Franz Reuss i Job Oderbrecht. El dictador es va apropar a una gran taula a on hi havien desplegats els mapes d’operacions en el front del Òder. Busse d’immediat li va explicar la situació i li va assegurar que les posicions alemanyes en el marge occidental de l’Òder dominaven tot el marge oriental del riu. Hitler, assegut, encorbat i amb la mà dreta agafant l’esquerra per amagar el tremolor, mentre els demés estaven tots drets, va preguntar a Busse per la quantitat de municions que tenia per l’artilleria i les bateries antiaèries. En saber la resposta, el dictador va dir que s’ocuparia de que el seu Exèrcit rebés la quantitat més gran de municions. A continuació, els va dir textualment:

És aquí, entre vosaltres, on es decidirà tot. Teniu que saber-ho. Si disposeu de tot el que tenim encara, és perquè jo també ho sé. Però penseu en el que depèn de vosaltres. És qüestió de dies, d’hores, de metres. Encara tenim coses que han d’acabar-se i, quan estiguin acabades, canviaran el destí. És el sentit que s’amaga darrere de la batalla que vindrà.

Mitja hora més tard, Hitler es va dirigir a l’Estat Major de Huebner, a 20 minuts en cotxe. El general li va exposar la situació en el seu sector. Una hora més tard, Hitler va tornar a Berlín i a les cinc de la tarda ja tornava a ser en el seu búnquer per assistir al balanç de la situació militar.

---

El ministre Joseph Goebbels va reunir-se amb el comandant Josef Dietrich. El general va criticar que Hitler controlés extremadament els moviments de les tropes alemanyes. A la tarda, Goebbels va fer retransmetre un discurs a Karl Hanke per la ràdio. Al mateix temps, el govern va continuar rebent informes del front que deien que havien augmentat el número de desertors a la Wehrmacht i que per culpa de la guerra s’havien destruït sis milions de vivendes alemanyes.

---

2.100 quadrimotors nord-americans i britànics varen llençar 5.000 tones de bombes sobre Berlín, Linz, Graz, Dresden, Chemnitz, Magdeburg, Colònia, el Ruhr, Coblença…

---

A Berlín, els nazis varen executar a Arthur Nebe, acusat de contactar amb els colpistes de l’atemptat del 20 de juliol de 1944.

---

Segons uns informes trobats pels soviètics, en un camp d’entrenament militar situat a Ohrdruf, Turíngia, científics alemanys de l’equip d’Ardenne varen llançar una granada atòmica matant a 500 presoners d’un camp de concentració.

---

Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.

A Holanda:

Bombarders Aliats varen bombardejar la ciutat de La Haia llençant-hi més de 69.000 quilograms de bombes. L’objectiu era destruir les rampes mòbils utilitzades pels alemanys per llençar els V-2, que eren muntades i desmuntades en poques hores en els carrers de la ciutat holandesa. Tot i la magnitud de l’atac, aquestes instal·lacions no es varen veure afectades.

En el front oriental:

A Polònia:

Les tropes del comandant Ferdinand Schörner resistien a Silèsia. En un esforç per intentar reconquerir les defenses perdudes del riu Òder, el 4º Exèrcit Panzer va contraatacar des de la zona de Lauban fins a Glogau. Però les fortes posicions atrinxerades dels soviètics varen interrompre l’atac i, a més, aquests varen conquerir la ciutat de Stardgad, que es va rendir després de durs combats.

En el front occidental:

A Alemanya:

Enmig de la neu i la pluja gelada, el general George Patton va llançar el seu 3º Exèrcit sobre el riu Kyll, cap al Rin, per apoderar-se d’Eiffel. L’atac va ser encapçalat pels 8º i 12º Cossos, els quals varen fer bons els progressos, i els alemanys es varen enfonsar en el primer dia. A part, els nord-americans de la 14º Divisió blindada lluitava a prop d’Obermorden, on els Sherman Calíope disparaven els seus coets contra les posicions alemanyes.

---

Dins l’Operació Grenade, el 1º Exèrcit canadenc i el 9º Exèrcit nord-americà es varen reunir a Geldern, a l’oest de Duisburg. Junts havien patit 23.000 baixes, capturat a 51.000 alemanys i matat o ferit a altres 38.000. El comandant Courtney Hodges deia en el seu diari del quarter general que no podien està més eufòrics. El seu Exèrcit avançava cap al Rin, entre Colònia i Coblença, amb 13 divisions en tres cossos alineats.

---

Winston Churchill, acompanyat per un bon número de fotògrafs i corresponsals de guerra, va fer una visita al front sobre un Rolls Royce. Durant el recorregut varen travessar un pont que unia els dos costats d’un petit barranc. En aquell moment, un dels militars que l’acompanyava li va explicar en el primer ministre que estaven just a la frontera entre Alemanya i Holanda. Sense dubtar-ho, Churchill va fer aturar el cotxe per baixar. Volia tocar terra alemanya. Va caminar fins a un punt on hi havien les construccions defensives alemanyes, els anomenats dents de dragó; uns blocs de formigó en forma de piràmide que havien d’aturar els carros de combat. Llavors, Churchill va animar a un grup de generals, entre ells el mariscal Bernard Law Montgomery, a que l’acompanyessin a fer un petit passeig. Un cop varen arribar al lloc en el que el primer ministre es trobava, aquest els va proposar per sorpresa de tots:

Cavallers, orinem tots junts sobre el Gran Mur Occidental d’Alemanya!.

Els fotògrafs es varen posar a punt per tirar les seves fotografies esperant tenir una imatge surrealista i còmica a la vegada, però en veure’ls les intencions el primer ministre, d’excel·lent humor, els va apuntar de forma amenaçadora amb el dit i els va cridar:

Aquesta és una d’aquestes operacions de guerra que no s’han de reproduir fotogràficament. 

En els Estats Units:

A Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va demanar per carta al dictador Iosif Stalin permís perquè deu avions de la Creu Roja nord-americana, que portaven presoners nord-americans alliberats per l’exèrcit soviètic, poguessin aterrar a Polònia. Stalin, segons sembla, s’hi va oposar, fet que va fer enfurismar al President, que li va enviar una altra carta molt crítica cap a ell.

A Birmània:

La 17º Divisió índia del general David Cowan, junt amb la 255º Brigada Blindada índia, va ocupar el centre de comunicacions de Meitkila després d’una dura batalla.

A les Filipines:

Els nord-americans es varen apoderar de Manila després de molts dies de combat i de deixar la ciutat en ruïnes. En l’edifici d’Hisenda es creu que es va suïcidar el suposat responsable de les matances a civils, el contraalmirall japonès Sanji Iwabuchi.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va criticar la proposta de Gerd von Rundstedt d’enviar soldats al sud del sector oriental ocupat pel 21º Grup d’Exèrcits i va deixar clar que per ell significaria una catàstrofe traslladar d’un lloc a l’altre els seus soldats. El dictador, mentre parlava amb Heinz Guderian, va anunciar que havia decidit retirar-se de la Convenció de Ginebra com a protesta contra el bombardejos Aliats als civils.

Mentrestant, durant aquell dia es va preparar el viatge llampec que estava previst que fes Hitler en el front l’endemà. El coronel Willy Johannmeyer va inspeccionar la ruta que faria el dictador i Theodor Busse i Rudolf Huebner varen ser informats de que la visita de Hitler havia de ser un secret. 

---

A Berlín, els ciutadans començaven a passa gana. La pèrdua dels territoris orientals va obligar a una nova restricció de racionament d’aliments com la mantega i el pa. Aquests productes van arribar a ser racionats fins al 35 i al 50%. Mentrestant, el govern va començar a rebre les xifres d’enfonsaments per part de la Kriegsmarine: 41 vaixells, 5 destructors i 6 unitats escorta, així com també les xifres dels refugiats evacuats que va pujar fins a 651.000. A més, varen rebre informacions de l’avanç soviètic i de l’actitud dels soldats soviètics, on s’explicava que en alguns pobles i ciutats havien violat a totes les dones de 10 i 70 anys innumerables vegades. Precisament, per evitar els saquejos i les violacions, el mariscal soviètic Ivan Koniev va criticar durament els saquejos produïts pels seus soldats i va demanar als seus oficials que actuessin amb el màxim rigor per fer front a aquest problema.

---

Edgar Feuchtinger va ser indultat per Hitler de la seva condemna a mort per corrupció i va passar a un règim de llibertat en condicional. Havia sigut acusat de corrupció i d’haver estat fora de servei de forma il·lícita el 6 de juny. Feuchtinger va ser enviat al front, però al cap de poc es va escapar a Celle i es va entregar als britànics, que el varen tancar a una presó. 

En el front occidental:

A Alemanya:

Les tropes nord-americanes que avançaven cap a Colònia havien arribat aquell dia al Rin, al sud de Düsseldorf. Al mateix temps, una columna de vehicles nord-americans de la 8º Divisió Blindada va avançar cap a Merbeck. Els nord-americans també varen ocupar aquell dia la ciutat de Bad Tölz i de Tréveris, aquesta ocupada pel 3º Exèrcit. 

En els Estats Units:

A dos quarts d’una del migdia, en el Congrés de Washington es va celebrar una sessió parlamentària amb la presència del President. Quan Franklin Delano Roosevelt va entrar a la sala, que feia molt temps que no hi assistia, va rebre una forta ovació per part dels congressistes. El President estava molt cansat i malalt, i per primer cop no va utilitzar l’aparell ortopèdic que el permetia mantenir-se dempeus i poder caminar, i va utilitzar una cadira de rodes que el va portar a la tauleta on hi havien els micròfons. Roosevelt va explicar que mentre va estar a Crimea, en la Conferència de Ialta, no va experimentar la menor molèstia en el seu estat de salut. Després d’una petita pausa, va canviar de to i va dir que s’acostaven temps molt durs i va explicar que havia pactat amb Iosif Stalin i Winston Churchill establir les bases de la pau futura. Però tot i l’emotiu discurs del President on va parlar d’aliances polítiques i de la futura pau, la majoria dels congressistes es varen fixar amb el dèbil estat del President.

A les Filipines:

En el Mar de Joló, les forces nord-americanes varen desembarcar a Port Princesa, a l’illa de Palaguan.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, el ministre Joseph Goebbels va entrevistar-se amb el general rus Andrei Vlasov. El líder rus anti-soviètic li va dir que per salvar Rússia havia de desaparèixer el bolxevisme i s’havia d’instaurar una ideologia semblant a la del nacionalsocialisme. Vlasov va definir al dictador Iosif Stalin com un home de ment malalta i jesuític, de qui no es podia creure cap paraula.

En el front oriental:

A Polònia:

El grup del 1º Exèrcit Bielorús del comandant Gregory Zhukov, el 3º Exèrcit de xoc i el 1º i 2º Exèrcits blindats de guàrdies varen atacar cap al nord, a Pomerània, a uns 50 quilòmetres de Stettin, per destruir el 3ª Exèrcit Panzer alemany, que comptava amb 203.000 homes, 700 tancs, 2.500 canons i 100 canons d’artilleria costera i antiaeris fixes. Aquesta ofensiva estava dissenyada per consolidar l’assalt que s’havia de produir sobre Berlín. Per altra banda, el general Ferdinand Schörner va llançar un contraatac contra la ciutat de Lauban i, per sorpresa de tothom, va ocupar-la fent fora al 3º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic.

En el front occidental:

A Alemanya:

Dins l’Operació Grenade, la punta de llança del 9º Exèrcit del tinent general Bill Simpson va arribar a Neuss, a prop del Rin. Vuit ponts creuaven el gran riu en el front del 9º Exèrcit, i un a un els enginyers alemanys els varen destruir i enfonsant a l’aigua. Durant aquella jornada, els nord-americans del 9º Exèrcit varen conquerir el centre industrial de Mönchen-Gladbach.

---

De bon matí, en el pont del riu Isar a Bad Tölz va aparèixer el primer tanc nord-americà i allí l’esperaven des de feia hores set joves estudiants de batxillerat. Els joves varen disparar amb els seus canons i varen aconseguir aturar l’avanç del tanc. Però, pocs minuts més tard, varen aparèixer reforços aeris. Només el jove Dorfmeister, ex alumne de l’Escola de Cadets de les SS, i dos dels seus companys varen sobreviure el contraatac. De retorn a Bad Tölz, se’ls va ordenar que tornessin a defensar el pont, però Dorfmeister va desobeir, tot el contrari dels seus companys que moririen el dia següent en el pont.  

A la Gran Bretanya:

Arthur Harris va admetre que atacs com el de Pforzheim del 23 de febrer eren com “un atac terrorista deliberat” i va contar fins a 63 ciutats alemanys que havien rebut aquest “tracte” per iniciativa seva.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, el ministre Joseph Goebbels  va pronunciarun discurs per ràdio on va tornar a prometre la victòria final. Tot i això, la seva locució era diferent a altres cops, ja que havia renunciat a la seva entonació parlant molt lentament i va fer una crida a lluita contra “un enemic assedegat de sang i venjatiu”.

---

Martin Bormann va considerar que entre mig milió i 600.000 homes es desplaçaven de forma permanent a les rereguardes de l’Exèrcit amb falsos permisos o salses ordres de missió. Bormann aquell dia es va reunir amb Heinrich Himmler, que li va dir que Adolf Hitler havia acceptar que s’introduís a títol experimental un batalló femení. Aquestes dones havien de rebre instrucció militar. 

En el front occidental:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà va començar el seu atac sobre el Rin amb el 8º Cos. Els tancs nord-americans varen avançar cap al Rin entre Düsseldorf i Venlo, i soldats nord-americans de la companyia C del 1º Batalló del 180º regiment d’infanteria adscrit a la 1º Divisió varen entrar a Alemanya a peu.

En el Pròxim Orient:

Aràbia Saudita va declarar la guerra a Alemanya. La pressa per unir-se als Aliats va ser conseqüència, en part, de l’anunci de que només aquells Estats que declaressin la guerra abans de l’1 de març de 1945 serien invitats a la conferència de San Francisco sobre les planejades Nacions Unides de la postguerra.

En els Estats Units:

A les nou del matí, el president Franklin Delano Roosevelt va arribar a la Casa Blanca després de completar un viatge de 22.277 quilòmetres.

A les Filipines:

Un regiment de la 41º Divisió nord-americana del 8º Exèrcit va desembarcar a Port Princesa, a l’illa e Palauan, el Corregidor, i es varen dirigir cap a l’interior acompanyats de guerrillers filipines, que buscaven i destruïen els amagatalls dels japonesos. Els nipons varen resistir fins a finals d’abril, menys el soldat Hiroo Onoda, que es va rendir el 1974.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir a última hora de la tarda amb Joseph Goebbels en una conferència, on el ministre, que estava pensant des de feia dies en remodelar el Govern, es va limitar a exposar les dificultats burocràtiques que encara se li plantejaven en els seus esforços per aconseguir la Guerra Total. Goebbels demanava que els seus poders tinguessin més abast i que es privés d’influència a tots aquells que molestaven en l’aplicació de les seves mesures enfocades en dirigir tots els esforços en la guerra. Hitler li va donar la raó en tots els punts i va lloar el seu treball. Goebbels va criticar durament al ministre Hermann Göering i va parlar molt bé de l’almirall Karl Döenitz. Per Hitler, l’almirall era el millor home de la Marina, ja que creia que sota el seu comandament la Kriegsmarine havia triomfat. A continuació, Hitler li va parlar de la biografia de Frederic el Gran escrita per Thomas Carlyle. En acabar la reunió, Hitler va sopar amb alguns dels seus oficials. Goebbels, que menyspreava aquells homes, en prou feines els va saludar quan marxava. 

Per primer cop en la guerra, Hitler i el seu entorn varen rebre màscares anti-gas. 

---

Bombarders britànics i nord-americans varen bombardejar brutalment la ciutat de Magúncia. La ciutat no tenia cap interès estratègic, excepte pels ferrocarrils, que no varen rebre cap dany important.

---

Davant l’imminent arribada dels soviètics es varen evacuar 3.000 dones del camp de concentració de Ravensbrück. Entre elles hi havia Marie-Agnès de Gaulle, la germana de Charles de Gaulle, que va deportada primer en barcassa i després en camió a Buchenwald, on es va reunir amb el seu marit Alfred. També davant l’arribada dels soviètics es va nomenar comandant del Cap Arcona al capità Heinrich Bertram amb la missió d’evacuar als refugiats de Prússia Oriental. 

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

Les tropes del comandant Gregory Zhukov varen trencar les línies del Grup d’Exèrcits alemanys del ministre Heinrich Himmler.

En el front occidental:

A Alemanya:

En l’Operació Grenade, el comandant Bill Simpson va llançar els seus blindats per obrir camí. Columnes de Sherman varen avançar per la planura de Colònia direcció a Düsseldorf.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va oferir la ciutadania britànica a qualsevol polonès que no desitgés retornar al seu país. Sabia que Polònia no recuperaria la llibertat un cop hagués acabat la guerra.

A Romania:

El viceministre soviètic d’Afers Exteriors Andrei Vyxinski es va reunir amb el rei Miquel I per demanar-li que destituís al primer ministre Nicolaer Radescu i nomenés en el seu lloc a Petru Groza sota l’amenaça d’una intervenció militar soviètica. El rei va accedir finalment el 6 de març a complir els desitjos dels russos.

A les Filipines:

En el Corregidor i a la badia de Manila, els japonesos varen acabar amb la seva resistència, però varen continuar lluitant esporàdicament a la ciutat de Manila. Douglas MacArthur va donar per alliberada la ciutat, però va preferir no celebrar-ho davant la dantesca imatge de cadàvers que hi havia en els destruïts carrers. Tot i això, el comandant nord-americà va tornar a la capital per restablir el govern de la Commonwealth de les Filipines sota el president Sergio Osmeña.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar el seu últim discurs davant dels gauleiters i els va explicar que la diplomàcia alemanya podria separar el front unit Aliat. A les dues del migdia, acompanyat de Martin Bormann, es va reunir amb el ministre Herbert Backe, que els va parlar de les restriccions d’aliments que s’havien tornat necessàries després de la pèrdua de les províncies orientals.

---

El ministre Heinrich Himmler va establir Tribunals Especials per combatre el derrotisme que circulava en alguns sectors de l’Exèrcit.

---

A les onze i deu minuts del matí, 1.112 bombarders nord-americans varen atacar Berlín llençant prop de 3.000 tones incendiàries i explosives. El centre era l’objectiu dels nord-americans. 1.025 persones varen morir o varen resultar desaparegudes a resulta de l’atac i 71.000 persones més es varen quedar sense llar. Tant l’antiga com la nova Cancelleria varen ser tocades per 50 bombes causant danys considerables. El jardí va quedar completament devastat i els ministeris del voltant varen quedar pràcticament destrossats.

En el front occidental: 

En l’Operació Grenade, el tres cossos del 9º Exèrcit nord-americà del comandant Bill Simpson varen creuar un cap de pont de quaranta quilòmetres d’ample al Rin. El 9º Exèrcit avançava entre cinc o sis quilòmetres al dia amb el 7º Cos protegint al flanc dret.

A Birmània:

La divisió hindú comandada pel general Rees va avançar cap al sud obrint-se en dues parts per atacar la ciutat de Mandalay.

En el Pròxim Orient:

Síria va declarar la guerra a Alemanya.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Mentre el Reich s’enfonsava, uns quants jerarques, entre ells Heinrich Himmler i Joseph Goebbels, varen celebrar la festa d’aniversari de Konstantin Hierl, el cap de treball del Reich, a l’edifici ministerial de Propaganda. Durant la festa, Goebbels no va poder convèncer a Himmler per una actuació conjunta per canviar el govern. Himmler, per la seva part, va sondejar-li a Goebbels la possibilitat de negociar amb els britànics, però aquest li va respondre que Hitler no estava per la labor. A continuació, Himmler va deixar caure que Albert Forster, que s’havia reunit amb Hitler el dia 22, estava molt preocupat per l’estat de salut del líder alemany i que dubtava de que pogués seguir durant molt de temps més a l’altura de “les enormes exigències del moment”. Goebbels li va dir, sense negar que l’estat del líder alemany era més que precari:

Reconec que el Führer no es troba en absolut en l’estat que avui necessitaríem amb tanta urgència. Però si bé el seu cos tremolós té que ser estimulat amb una quantitat cada vegada més gran de píndoles i narcòtics, en ell viu tot i això un esperit apassionat. Prefereixo un esperit poderós en un cos dèbil abans que el revés.

Tot hi assistir a la festa, Himmler va ordenar formar un cos suplementari de tribunals especials de guerra per tal de “jutjar” a tot aquell que no volgués participar en el combat després d’haver sigut cridat en l’esforç de guerra.

---

Berlín va ser bombardejada pels bombarders nord-americans. En l’atac va morir el delgat del Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Frantisek Chvalkovsky.

---

En la Das Reich d’aquell diumenge, Goebbels va advertir en el seu article que si Alemanya es rendia a Iosif Stalin ocuparia d’immediat el sud-est d’Europa i una cortina d’acer cauria a l’instant sobre aquest territori, juntament a l’enormitat de la Unió Soviètica, i les nacions serien massacrades darrere d’ella.

---

El gauleiter a Westfàlia del Sud va ordenar que els pilots Aliats que haguessin sigut tocats no havien de ser protegits de la ira de la gent.

En el front occidental:

A Alemanya:

En l’Operació Grenade, el 7º Cos nord-americà va eliminar la resistència alemanya de Düren.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soldats soviètics varen assetjar la ciutat de Poznan, que no es rendiria fins al cap d’un mes.

A Iwo Jima:

Mentre la lluita s’intensificava, la 3º Divisió de marines va intervenir en la batalla.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les dues de la tarda, Adolf Hitler va fer trucar als gauleiters perquè es reunissin amb ell a la Cancelleria del Reich per celebrar per últim cop la promulgació del programa del NSDAP el 1920. Pràcticament tots i eren, inclús Baldur von Schirach, a excepció de Karl Hanke, bloquejat a Breslàvia, i d‘Erich Koch, que estava liderant la defensa de Königsberg. El dictador va entrar a la sala acompanyat de Martin Bormann. No li parava de tremolar la mà esquerra i el seu aspecte era el d’un home vell que arrossegava els peus pel marbre de la Cancelleria. Primerament ,va anar saludant a cada convidat i els donava la mà intentant amagar el tremolor agafant la mà esquerra amb la dreta alhora de saludar. Però quan va veure que els gauleiters s’anaven fixant amb els tremolors, els va explicar que tenia tremolors que fins i tot li afectaven al cap però va assegurar que el seu cor no tremolaria mai. Després d’una breu locució, Hitler va condecorar a Konstantin Hierl, el cap del Servei Nacional Alemany del Treball, pel seu 70è aniversari amb la Creu de Cavaller amb Fulles de Roures i Espases. Després de dinar varen dirigir-se al despatx de Hitler. Abans d’entrar, Bormann va prohibir taxativament a tots els gauleiters fer preguntes.

Assegut davant la gran taula, Hitler va començar el seu discurs fent un repàs de la història del nacionalsocialisme. En acabar el discurs, al cap d’una hora i mitja, els va prometre que arribarien noves armes. Tot i això, va afirmar que si perdien la guerra seria per culpa del poble alemany. En acabar el discurs, els gauleiters es varen limitar a fer la salutació alemanya. Aquesta va ser l’última reunió de caràcter polític de Hitler.

Per vendre al poble alemany que no tenien cap més alternativa que lluitar, per tot Alemanya es va sentir per ràdio el discurs gravat de Hitler on deia que la Providència no tenia la menor misericòrdia cap a les nacions dèbils i que només reconeixia el dret a l’existència a les nacions sòlides i fortes. Hitler va advertir als alemanys de que serien expedits a Sibèria com esclaus si l’exèrcit soviètic obtenia la victòria.

A les vuit del vespre a Munic, Hermann Esser també va llegir un escrit del dictador en record de l’aniversari de la proclamació del programa del partit nazi de 1920. En el discurs, Esser va afirmar que  els enemics d’Alemanya eren unes forces que actuaven juntes sota el control del jueu internacional, que aquest, segons les paraules d’Esser i de Hitler, utilitzava el capitalisme i el bolxevisme per “exterminar la llibertat i la felicitat social de les nacions. Per no defallir, Esser va llegir:

Encara que Roma vivia els seus pitjors moments després de la Batalla de Canes, tot i això, va vèncer, no a través de la recerca d’un vil compromís, sinó per la decisió de continuar el combat per la seva existència aixecant les últimes forces del poble. Quan, durant la seva Guerra dels Set Anys, el rei més gran de la nostra història, Frederic II, estava a punt d’enfonsar-se davant les forces superiors d’una coalició mundial, només a la seva ànima heroica li va fer que seguís sent finalment el cap de la cèl·lula i del nucli del futur Reich.

Per deixar clar el que esperava de tot el poble, va dir:

Estaré encantat de suportar fins al final el que els altres suporten. L’únic que no suportaria serien els signes de debilitat en el si del meu poble.

Bormann també va fer una crida i va dir que tot aquell que pensés en la retirada o la rendició era un traïdor a la nació.

Al vespre, Hitler va enviar un missatge de felicitació i ànim a Hanke i a Koch per continuar resistint. Durant la nit es va celebrar la seva reunió militar per fer un nou balanç de la situació. Hitler nio va deixar de parlar del cercle sobre Breslàvia i de les dures mesures que havia pres Hanke per mantenir la guarnició en combat.

---

Theodor Morell va escriure una carta per al Ministeri de l’Interior en la que sol·licitava autorització per nous esteroides de fabricació pròpia: dos preparats d’escorça suprarenal i glàndula pituïtària. La carta mai va tenir resposta.

A Àustria:

A Viena varen sonar les alarmes antiaèries avisant d’un possible atac.

En el front oriental:

A Polònia:

A Breslau, a la nit, els alemanys varen dur a terme un segon intent, el primer havia sigut el 22 de febrer, per salvar la ciutat, que estava sent atacada durament pels soviètics. L’objectiu era volar cap a la ciutat i aterrar-hi o llançar-hi soldats amb paracaigudes. Però, de nou, els soviètics els varen veure i els varen disparar amb foc antiaeri. Llavors els alemanys varen sobrevolar en cercles per damunt de la ciutat buscant un lloc per aterrar. Al final, part dels batallons 2º i 3º del 25º Regiment de paracaigudistes varen aconseguir tocar terra, tot i que tres aeronaus varen caure, de les quals una va xocar contra la xemeneia d’una fàbrica perdent a molts homes.

A Posnan, que ja s’havia rendit el dia anterior, els últims 600 defensors alemanys, que havien retrocedit casa per casa, varen capitular aquella matinada.

---

Els exèrcits dels comandants Gregory Zhukov i Konstantin Rokossovsky varen pressionar cap al nord, en direcció al Bàltic, amb l’objectiu de dividir Pomerània i entrar per Prússia Occidental. El 19º Exèrcit del general Rokossovsky va avançar en direcció nord-oest cap a l’àrea de Neustettin i Baldenburg, on es varen trobar amb una forta resistència alemanya.

En el front occidental:

A Alemanya:

En l’Operació Grenade, a la matinada, 28 batallons de sis divisions nord-americanes havien arribat a l’altra riba del Ruhr i a la tarda n’hi arribarien deu més. A la nit, 19 ponts creuaven el Ruhr, set d’ells aptes per tancs. Durant l’avanç d’aquell dia, els nord-americans varen ocupar la població de Jülich.

---

Els Aliats occidentals varen bombardejar Ladbergen.

A Iwo Jima:

Els nord-americans varen posar en línia un gran número de tancs, però alguns d’ells varen quedar destruïts en tocar les mines que havien deixat prèviament els japonesos. L’objectiu del dia era l’aeròdrom més pròxim a la platja de Futasune. A continuació va desembarcar la 3º Divisió nord-americana, que estava en reserva, entrant en línia entre el flanc esquerre de la 5º i el dret de la 4º, i tres divisions varen seguir avançant lentament en una sagnant operació. Al mateix temps, en els Estats Units tots els diaris varen reproduir la instantània que havia fet el fotògraf Joe Rosenthal el dia anterior dels sis soldats nord-americans hissant la bandera nord-americana en el mont Subirachi. La força dramàtica que transmetia la fotografia va impactar d’immediat al gran públic.

A les Filipines:

Els nord-americans varen acabar amb la reconquesta de Manila.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Les últimes missions estrangeres varen abandonar Berlín, excepte els suïssos.

---

A falta de deu minuts per les vuit del vespre, 360 bombarders britànics varen atacar la ciutat de Pforzheim, al sud-oest d’Alemanya, a la Selva Negra, amb una mescla de bombes explosives i bombes incendiàries que va provocar una tempesta de foc. Era la primera vegada que atacaven aquesta ciutat. El bombardeig només va durar 22 minuts, però va ser intens, i va destruir el 83% del centre de la ciutat i va matar a 17.700 dels 79.000 habitants. 

En el front oriental:

A Polònia:

A Poznan, a la matinada, després de la rendició del quarter general i del suïcidi del general de divisió Ernst Gomell la nit anterior, la resta de soldats alemanys que encara lluitava varen capitular davant dels soviètics després de que el 8º Exèrcit de la Guàrdia del general Vasili Chuikov engegués un últim assalt. Les peces d’artilleria de 203 i 280 mil·límetres varen disparar contra les muralles de totxo i terra de dos metres de gruix per tal d’entrar a la ciutadella. El SS-Standartenführer Rudolf Lange, qui havia donat l’ordre d’acabar amb el gueto de Riga, es va suïcidar en entrar els soviètics a la ciutat. 

En el front occidental:

A Alemanya:

A tres quarts de tres de la matinada, el 1º i el 9º Exèrcits nord-americans, dirigits pels comandants Courtney Hodges i Bill Simpson respectivament, varen començar l’Operació Granada, la travessia del riu Roer, que aquell dia va baixar el seu cabdal d’aigua, per dirigir-se cap al Rin. Precedits per un bombardeig de 45 minuts per part d’uns 1.000 canons, a dos quarts de quatre de la matinada quatre divisions d’infanteria del 9º Exèrcit nord-americà varen establir un cap de pont en el Roer, a l’altura de Jülich, on varen trobar una resistència esporàdica, ja que les reserves alemanyes varen ser destinades a aturar l’Operació Veritable, més al nord. Un pont construït pels enginyers de la 30º Divisió va ser tocat en vuit ocasions abans de ser abandonat. A la mateixa hora, el 7º Cos del 1º Exèrcit es va dirigir cap al Roer i al sud de Düren. Tot i que varen neutralitzar les defenses alemanyes amb l’atac aeri, els nord-americans en travessar el riu es varen trobar amb les mines alemanyes i la forta corrent de l’aigua, que dificultava el seu pas. Després de creuar el riu, els alemanys varen bombardejar-los, però ja era incapaç de neutralitzar l’avanç nord-americà.

A les set del matí, tres passarel·les travessaven el riu i a les quatre de la tarda es va obrir un tram de pont més sòlid, que seria per a on passarien els primers vehicles. Al vespre, el cap de pont tenia sis quilòmetres i mig de profunditat, i tres dèbils contraatacs alemanys varen ser rebutjats. En finalitzar el dia, 28 batallons d’infanteria varen creuar el riu i es varen atrinxerar per defensar-se dels següents atacs alemanys. De les 1.400 baixes nord-americanes, la majoria varen ser enginyers.

---

El 20º Cos del 3º Exèrcit nord-americà va eliminar la resistència alemanya en el triangle Saar-Mosel·la, i varen establir caps de pont en el Saar, a Ockfen i Serrig.

A la Gran Bretanya:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill estava preocupat per la política de bombardejos que seguien i li va preguntar a Colville “què quedaria entre les blanques neus de Rússia i els blancs penya-segats de Dover quan Arthur Harris hagués acabat amb la seva devastació d’Alemanya”.

A Turquia:

El president de la República Ismet Inönü va declarar la guerra a Alemanya.

A Iwo Jima:

La resistència japonesa no cessava en absolut, però els nord-americans varen aconseguir organitzar el seu cos de desembarcament i varen posar a punt la tècnica adequada per reduir el sistema de fortificacions japoneses.

A les 10:20 del matí, un grup de 40 soldats nord-americans varen aconseguir arribar a la cima del mont Suribachi, al sud de l’illa, i varen clavar-hi la bandera nord-americana lligada a un tub mentre el fotògraf de l’Exèrcit, el sergent Lou Lowery, de la revista del Cos d’Infanteria de Marina, els tirava una fotografia. Un altre grup de soldats, que contemplaven com la bandera nord-americana onejava al cim del mont Subirachi, varen trobar una altra bandera nord-americana molt més gran en una llanxa i varen decidir buscar un màstil més llarg. Un cop trobat el màstil varen pujar al cim amb l’objectiu de plantar-hi la nova bandera perquè es pogués contemplar des de qualsevol punt de l’illa. Llavors, el fotògraf de l’Associated Press, Joe Rosenthal, va pujar al cim amb els soldats acompanyat del càmera Bill Genaust i el fotògraf dels marines, els dos armats amb fusells, i allí va tirar la fotografia més famosa de la guerra del Pacífic. En la fotografia es veuen els sis marines: Michael Strank, Harlan H. Block, Franklin R. Sousley, Rene A. Gagnon, Ira Hayes i John H. Bradley clavant el màstil amb la bandera nord-americana. Aquella mateixa tarda, Rosenthal va enviar la fotografia a la seva agència, la qual seria commemorada amb una estàtua de bronze donada a la nació pel Cos de Marines. Actualment l’estàtua mira sobre el riu Potomac des del seu emplaçament al nord del Cementiri Nacional d’Arlington. El monument va ser construït el 1954 i se’l coneix com el Marine Corps Memorials. Després d’hissar la bandera, els marines nord-americans es varen dirigir cap al nord per deixar la resta de l’illa lliure de japonesos.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el gauleiter Albert Forster. El gauleiter va sortir de la reunió molt preocupat per l’estat de salut del dictador amb els seus constants tremolors, sobretot a la mà esquerra, i la seva debilitat física.

---

Les forces aliades varen llançar l’Operació Clarion atacant des de l’aire una zona de 250.000 milles quadrades en el bombardeig més gran de la Segona Guerra Mundial. 10.000 avions provinents de Gran Bretanya, França, Holanda, Bèlgica i Itàlia varen llançar més de 55.000 tones de bombes sobre les comunicacions ferroviàries de l’Alemanya Central amb la intenció de paralitzar tot el país.

---

Aquell dia va sortir per últim cop el setmanari Der Stürmer. Mai més es tornaria a publicar.

---

A Wüttemberg, Jacques Doriot va morir segurament per culpa d’un dels bombardejos d’aquell dia. Doriot anava en cotxe i un aparell Aliat el va metrallar.

En el front oriental:

A Alemanya:

A Breslau, els soldats soviètics estaven tancant els soldats alemanys a dins la ciutat, que estaven resistint com podien amb el fanàtic gauleiter Karl Hanke al capdavant. Per ajudar-los, un batalló alemany es va embarcar en un Junker 52 a Jüterbog, al sud de Berlín i, a mitjanit, quan es varen apropar a Breslau, varen observar com els soviètics obrien foc de manera indiscriminada. Un dispar va tocar la ràdio, fet que els va fer perdre el contacte amb terra i varen acabar aterrant a un aeròdrom proper a Dresden.

A Polònia:

En el quarter militar alemany de Poznan, a la nit el personal alemany es va rendir als soldats soviètics. El general de divisió Ernst Gomell va estendre la bandera amb l’esvàstica al terra del seu dormitori per estirar-s’hi sobre d’ella i es va suïcidar d’un tret.

En el front occidental:

A Alemanya:

L’exèrcit nord-americà va creuar el riu Saar. Amb l’objectiu d’apoderar-se del Ruhr, el tinent general Bill Simpson va ordenar en el seu 9º Exèrcit que l’Operació Granade es llancés l’endemà al matí.

A Itàlia:

Els nord-americans, després de quatre dies de lluita amb els alemanys, varen arribar al nord d’Itàlia, entre Bolonya i Florència.

A Suècia:

El comte Folke Bernadotte va tornar a Estocolm després d’entrevistar-se amb Heinrich Himmler el 19 de febrer i va comunicar al Govern que havia arribat a un acord amb el ministre de l’Interior que consistia en l’alliberament de certs presoners (escandinaus) per part dels alemanys i l’entrada de la Creu Roja als camps de concentració.