4 de maig de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava a Munic estudiant com atacar als soviètics en l’Operació Ciutadella. El dictador es va entrevistar amb uns quants generals. Günther von Kluge i Erich von Manstein, que serien els encarregats de dur-la a terme atacant un pel sud i l’altre pel nord, volien posar en marxar l’Operació com més aviat millor. Sostenien que si no podien engegar aviat l’ofensiva era millor cancel·lar-la perquè perdrien el factor sorpresa. Walter Model va recomanar un ajornament fins a tenir més reforços, però Kurt Zeitzler era de la idea de que amb el carro de combat Tiger, que acabava de sortir de la fàbrica, i el nou Panther més lleuger es recuperaria la iniciativa. Hitler havia posat grans esperances en aquests dos carros i va donar suport a la idea del general Model d’atacar. Finalment, Hitler va posposar l’Operació Ciutadella fins a mitjans de juny.


A la nit, Heinrich Himmler va participar en una conferència sobre els alemanys que vivien en el Bàltic, en la qual es va enfadar molt perquè pensava que no els hi havien agraït els esforços que havien fet per ells. Opinava que, a part de la llengua alemanya, ja no tenien res més en comú amb els alemanys del Bàltic.


Fent referència als jueus del gueto de Varsòvia, Joseph Goebbels va escriure que sabien perfectament el què els esperava si resultaven vençuts i que no tindrien la possibilitat de capitular. Alfred Rosenberg, en la mateixa línia, va afirmar en una reunió que era necessari exterminar fins “l’últim vestigi del pensament i l’existència dels jueus”, i que no havia de quedar cop font jueva que pogués “causar la seva infecció”.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va ser entrevistat pels corresponsals dels diaris The Times de Londres i el New York Times. En l’entrevista, el dictador va dir que després de la guerra volia una Polònia forta i independent, i va assegurar que les relacions entre Polònia i la Unió Soviètica havien de ser bones i sòlides amb una aliança contra els alemanys.

A la Gran Bretanya:

En el port de Greenock, Winston Churchill va embarcar en el Queen Mary, una embarcació que transportava a 5.000 presoners de guerra, per salpar cap a Nova York.

3 de maig de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va quedar tot el dia per Munic i després va tornar a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, per descansar.


En una conferència militar, Heinz Guderian i Albert Speer es van oposar a l’Operació Ciudadela, en canvi Kurt Zeitzler i Günther von Kluge es varen mostrar entusiasmats amb ella. Per la seva part, Erich von Manstein va dir que potser ja havien fet tard per posar-la en marxa. Al final varen acordar que el 13 de juny de 1943 posarien en marxa l’Operació.


El Govern va anunciar que havien enfonsat a 415.000 tones aliades al fons del mar.


Joseph Goebbels va enviar una circular confidencial a la premsa alemanya exigint que es dediqués més atenció als atacs contra els jueus. El ministre proposava utilitzar històries sensacionals en les quals el jueu sempre seria el culpable i va demanar utilitzar als jueus en la premsa alemanya com objectiu polític, culpant-los de tot, inclús de voler la guerra


A la presó de Stuttgart, després de patir interminables sessions de tortura perquè revelés els noms dels membres de la Resistència, Olga Bancic, militant comunista d’origen romanès, va ser decapitada sense dir cap nom. .

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del seu doctor Felix Kersten i li va confessar que el creixent número de baixes en el front oriental provocava grans mal de caps a Hitler. A més, li va explicar que aquelles baixes estaven desmoralitzant al poble alemany. A continuació, el cap de les SS li va dir que després de la guerra canviarien les lleis matrimonials i demanarien matrimonis dobles per aquells homes que haguessin destacat en la guerra perquè poguessin tenir més fills. Els homes podrien tenir més d’una esposa, però les dones no podrien tenir més d’un marit. Kersten li va intentar fer veure que desmuntarien una institució basada en una llarga tradició en la cultura occidental i li va afirmar que les dones no acceptarien mai que els seus marits poguessin tenir una altra esposa. Himmler li va contestar que se’n farien a la idea amb el temps i que només havien de deixar passar una o dues generacions. En cas de que no ho acceptessin, el líder de les SS estava disposat a concedir-li el divorci a l’esposa, però no obtindria cap ajuda econòmica del marit. Himmler li va augurar que aquests matrimonis funcionarien més bé en el camp que a la ciutat i li va explicar abastament que funcionaria igual com havia funcionat el seu programa Lebensborn. Durant dues hores li va parlar del seu programa i fins i tot es va acomodar a una cadira per explicar-li més bé. En preguntar-li el doctor qui pagaria les despeses dels matrimonis dobles, Himmler li va contestar que en gran part l’Estat, però només de forma indirecte. Amb el permís de contraure matrimoni doble, el candidat també rebria un nou càrrec ben pagat en l’administració estatal.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus resistien com podien contra els atacs alemanys; les dones amagaven les armes sota les seves faldilles i no les ensenyaven fins que eren detingudes. Jürgen Stroop va declarar que aquelles dones preferien morir abans de ser detingudes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Aquell dia va fracassar l’ofensiva alemanya en la regió de Kuban.

A Tunísia:

Les tropes aliades varen conquerir la ciutat de Tunis.

En el bàndol Aliat:

El general Frank Andrews, comandant nord-americà a Europa, va morir en un accident aeri. El general Jacob Devers el va substituir.

2 de maig de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va marxar cap a Munic des d’Obersalzberg per visitar la Gran Exposició de l’Art Alemany, a la Casa de l’Art Alemany, que s’inaugurava al juliol. L’única dona que va acompanyar Hitler va ser la secretària Traudl Humps, ja que la secretària Christa Schroeder era a fer-se una cura en el sanatori de Zabel, a Berchtesgaden

Quan Hitler va arribar a la ciutat va anar directament a la seva residència, a la Prinzregenplatz, el pis on s’havia suïcidat la seva neboda Geli Raubal el setembre de 1931, deixant que la seva secretària anés a visitar a la seva mare. El temps lliure de Traudl va durar poc perquè al cap de poques hores Julius Schaub la va trucar perquè anés al pis de Hitler, ja que el dictador volia mecanografiar un discurs. Un cop acabat de passar a màquina el discurs en el despatx de Hitler, el líder alemany li va suggerir a la secretària que es casés amb el seu promès, el SS Hans Hermann Junge.  

Després Hitler va anar a dinar a l’Osteria Bavaria, un petit local on freqüentava sovint, amb dos ajudants, el doctor Theodor Morell, la secretària Traudl Humps i la viuda de l’arquitecte i constructor de la Casa de l’Art Alemany Paul Ludwig Troost, Gerdy Troost, que Hitler volia que li mostrés la selecció de quadres i escultures abans de la inauguració. El propietari del local, Deutelmoser, estava avisat de l’arribada del dictador i ja li tenia guardada taula. En aquells moments només quedaven alguns clients aïllats i Hitler i el seu entorn varen seure en la taula del fons de tot, al racó, el lloc habitual de Hitler. La viuda del doctor va conversar tota l’estona amb Hitler i li tenia tanta confiança que fins i tot li va dir en to de broma que no viuria molts anys si seguia alimentant-se de vegetals i no es menjava un bon tros de carn.

Després de dinar, que no va durar gaire estona, Hitler va pujar amb els seus dos ajudants i amb el doctor en els cotxes que l’esperaven i va tornar cap a la seva residència per descansar. A la tarda, Hitler va tenir una reunió amb dirigents polítics i caps regionals a l’edifici del Führer a la Königsplatz. Al vespre varen tornar a Berchtesgaden, però abans varen passar a recollir la secretària Johanna Wolf


Viktor Lutze va morir a l’hospital de Potsdam quan l’estaven operant de les ferides que havia patit en un accident de cotxe.


En el seu article en el Das Reich titulat En quina situació estem?, Joseph Goebbels va afirmar que havien passat les dues terceres parts inicials de la guerra i que podien viure dels èxits obtinguts fins llavors. Goebbels es va atrevir a dir que en la perifèria de la direcció bèl·lica encara eren, aquí i allà, una mica xacrosos. A més, deia que els èxits dels seus enemics havien sigut modests i de caràcter relatiu, i va afirmar que els alemanys, malcriats per la seva llarga sèrie de triomfs, reaccionaven amb excessiu susceptibilitat qualsevol revés, mentre que l’enemic, acostumat als cops, s’animava en excés dels mínims èxits perifèrics. L’article bàsicament predicava voluntat de resistència i paciència, dient per exemple que estaven a on feia tres anys no havien esperat està. El ministre demanava als seus lectors no fer cas a la propaganda enemiga per engegar aviat una nova ofensiva que els havia de dur a la victòria final.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler tornava a tenir dolors estomacals i va fer cridar al doctor Felix Kersten, que estava uns dies de descans a Königsee, i li va explicar com havia anat la reunió del dia anterior amb Hitler.


Eduard Daladier, Maurice Gamelin i Léon Jouhaux varen ser traslladats del camp de Buchenwald al castell d’Itter. 

A Espanya:

En el cementiri de La Soledad de Huelva, les autoritats espanyoles varen enterrar amb honors militars al fals major Martin, trobat mort a les costes espanyoles el 30 de maig. En realitat, el major no era un major sinó un vagabund anomenat Glydndwr Michael, que havia mort en ingerí verí de rates i que els britànics varen fer passar per un major i que duia unes cartes molt importants que deien que un atac a Sicília seria un engany per tal d’atacar Sardenya i Grècia. Per fer més creïble aquella farsa, la suposada xicota del major Martin va enviar des de Londres una corona de flors i el diari Times va publicar el nom del major Martin en la secció dels caiguts en combat. Curiosament, des del 1943 sobre la làpida del fals major Martin sempre hi havia un ram de flors per honrar la seva memòria. Ningú sabia qui posava aquelles flors i el misteri va acabar el 19 de març del 2002 quan una senyora anomenada Isabel Naylor Méndez va ser condecorada amb la Medalla de l’Imperi Britànic a la Casa Colon de Huelva per l’ambaixador britànic Peter Torry. Naylor durant tots aquells anys havia anat regularment a la tomba del fals major. El seu pare, un enginyer mecànic britànic que treballava a les mines de Riotinto, va agafar la costum d’anar cada setmana al cementiri per deixar-hi un ram de flors a la tomba. Quan va morir el senyor Naylor va ser la filla qui va agafar el relleu i va continuar amb el ritual sense que ningú li ordenés.

A Tunísia:

Després de rebutjar diversos contraatacs alemanys, la 34º Divisió Red Bull va aconseguir controlar tot el turó 609, el de Djebel Tahent, i el terreny elevat al seu voltant. 

1 de maig de 1943

Dissabte:

En el Reich:

A les deu del matí, Adolf Hitler va gravar el seu discurs per celebrar el Dia del Treball. El discurs va ser emès per totes les emissores del Reich a les dotze del migdia. Durant aquell dia, Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler i varen parlar del futur de les llengües en la nova Europa després de la guerra. Hitler volia que l’alemany fos la llengua oficial del nou Reich europeu. Durant un temps de transició tenia pensat que les demés llengües serien llengües administratives i oficials, però amb el temps serien substituïdes per l’alemany. Per exemple, creia que a Itàlia en 15 anys l’alemany seria la segona llengua. Hitler pensava que si germanitzava a tots els pobles europeus a través, entre altres coses, de la llengua arribaria un moment en que una guerra entre pobles europeus seria impossible.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els policies alemanys, ajudats pels soldats de la Wehrmacht, continuaven atacant amb força contra els jueus que resistien com podien i varen destruir gran part dels canals. Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari de que en el gueto s’estava produint una lluita excepcionalment acarnissada, tot i que tenia clar que no duraria gaire, però es mostrava intrigat i sorprès per com els jueus havien obtingut les armes alemanyes.


A Smolensk, al matí, el grup de metges encapçalats per Leonardo Conti, que estaven investigaven la mort dels oficials polonesos trobats en el bosc de Katin, varen acabar la seva investigació i varen agafar un avió per aterrar al migdia a Bela, un camp d’aviació militar. Després de dinar, els oficials alemanys els varen presentar uns documents on es culpava als soviètics d’aquells assassinats i els metges es varen veure obligats a firmar aquells documents.

A Alemanya:

En el camp de concentració de Buchenwald, uns SS es varen apostar sis cigarretes contra dos vasos de cervesa per veure qui podia matar a un presoner d’un grup de treball de càstig amb pedres llançades des de dalt la cantina. Més d’un en fallar va perdre la paciència i va treure la seva arma de foc. 17 morts i ferits va ser el resultat de l’aposta.


La RAF va bombardejar la ciutat d’Essen. 

A la Unió Soviètica:

A Stalingrad, que mica en mica intentava recobrar la normalitat, es va celebrar amb festivitat la festa de l’1 de Maig. En mig d’una plaça on es varen concentrar els manifestant encara hi havia les restes d’un He-111 destruït i tots els edificis estaven en runes conservant només els esquelets.

30 d’abril de 1943

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va entrevistar amb Pierre Laval per obligar-lo a enviar més obrers francesos a Alemanya. Laval estava molt cansat de les pressions alemanyes perquè només feia 20 dies que els hi havien obligat a enviar a Alemanya a més de 250.000 obrers. El juliol en varen enviar 170.000, però a l’agost Laval es va negar a enviar-ne més davant del comissari Fritz Sauckel.

A la nit, Hitler va dictar a la secretària Traude Junge l’escrit que havia de pronunciar el dia següent en el Dia del Treball. La secretària es va tenir que passar tota la nit escrivint el discurs que seria emès a les dotze del migdia.


A BerlínJoseph Goebbels va saber que el comandant militar en els Països Baixos, el general Friedrich Christiansen, havia publicat un decret en que ordenava tornar tots els antics soldats holandesos en els camps de concentració com a presoners, tot i que Hitler els havia alliberat prèviament. Goebbels també va saber aquell dia que la Unió Club de Berlín va llançar rumors difamatoris contra ell i va ordenar a la Gestapo que realitzés una investigació.


Joachim von Ribbentrop va celebrar el seu 50è aniversari amb els seus íntims col·laboradors, que li varen regalar una caixa adornada amb pedres precioses que tenien intenció d’omplir amb els acords i tractats aprovats pel ministre. Durant el sopar, l’ambaixador Walther Hewel li va dir a Hitler que havien tingut un problema en omplir la caixa perquè quedaven pocs tractats que no haguessin violat. El dictador va riure.


La comissió que investigava els assassinat de Katin, dirigida pel cap dels metges alemanys, Leonardo Conti, amb l’ajuda de dotze metges de Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Cracòvia, Holanda, el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Romania, Suïssa, Eslovàquia i Hongria, va dictaminar, després d’estudiar les tombes, que els afusellaments varen tenir lloc entre els mesos de març i abril de 1940, és a dir, quan els soviètics varen fer desaparèixer els camps on hi havien els oficials polonesos presoners.


Aquell dia es va obrir el camp de concentració de Bergen-Belsen.


L’oficial de les SS Edmund Veesenmayer va escriure un informe per avaluar la situació a Hongria i va dir que les autoritats hongareses consideraven als jueus com una garantia de protecció dels interessos dels hongaresos i que creien que, gràcies als jueus, podien demostrar que havien entrat en guerra juntament amb les potències de l’Eix per pura necessitat, però que a la pràctica havien ajudat als enemics a través d’un sabotatge ocult en no entregar als jueus.

A Espanya:

A dos quarts de cinc de la matinada, el submarí britànic Seraph, amb 43 marines i 5 oficials, va arribar a una milla de la costa de Huelva i va pujar a la superfície per engegar l’Operació Carn Picada. Després d’esperar a que unes barques de pescadors marxessin varen pujar un contenidor a la coberta i el varen obrir només amb la presència dels oficials. Només l’oficial Jewel sabia que allí dins hi havia el  cadàver d’un indigent gal·lès anomenat Glyndwr Michael, que havia sigut vestit amb un uniforme d’oficial d’infanteria de Marina i una armilla salvavides de la RAF, i amb documentació i efectes personals, incloent-hi una carta i una fotografia d’una inexistent promesa, a nom del comandant William Martin. En el cadàver hi varen col·locar una creu de plata i plaques d’identificació en les que es podien llegir el nom del suposat comandant. A la mà se li va lligar un maletí que contenia diversos documents, entre els quals una carta personal del segon cap de l’Estat Major Imperial, el tinent general Sir Archibald Nye, per ser entregada en mà al general Harold Alexander, comandant britànic al nord de l’Àfrica. A més, es va adjuntar un segon escrit de Lord Lluís Mountbatten, el cap d’operacions combinades, dirigit a l’almirall Andrew Browei Cunningham, el comandant en cap de les operacions navals a la Mediterrània. Les dues cartes contenien indicacions precises per interpretar que el projectat atac sobre Sicília solament era una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació paral·lela a l’illa de Sardenya.

Abans de llençar el cadàver al mar, Jewel va pronunciar una breu oració; Salmó 39, titulat Caducitat de la vida. Després de tirar el cadàver varen llançar una llanxa pneumàtica de la RAF i un rem per agregar proves de que s’havia produït un accident aeri. Un cop el submarí es va allunyar, Jewel va informar a Londres de que l’Operació Carn Picada havia sigut completada.

El fals comandant va ser trobat per un pescador d’origen portuguès anomenat José Antonio Rey María a dos quarts de deu del matí a la llacuna del Pòrtil, a la platja de Bota, a Punta Umbria. Després de portar-lo a platja, on va estar durant unes hores a la intempèrie enrotllat amb unes mantes, finalment el jutge instructor de la Marina de Huelva, Mariano Pascual del Pobil, va aixecar acta del cadàver i la Comandància de Huelva en va informar al Ministeri de Marina i l’Alt Estat Major. En el cadàver se li va practicar l’autòpsia per part del forense Eduardo Fernández del Torno, que va confirmar que havia mort ofegat feia uns dies. Del Torno va escriure en el seu informe que trobava estrany de que el cos no mostrés les habituals mossegades de peixos, però ningú va fer gaire cas a aquesta observació.

De seguida el govern espanyol va enviar un grup d’oficials, entre ells el comandant de cavalleria José Caruana Gómez de Barreda, per investigar el fet. Veient que els espanyols havien picat a l’ham, per ressaltar la importància de la falsa documentació l’agregat naval britànic, Alan Hillgarth, va reclamar amb insistència l’entrega del cadàver i el maletí. La falsa insistència dels britànics va convèncer al comandant Caruana de que es trobaven davant de valuosos documents i varen alertar a l’Abwehr de l’existència del cadàver i dels documents. Un tècnic alemany en agricultura que residia a la zona, Adolf Clauss, va ser el qui va informar a l’Abwehr d’aquell descobriment. Hores després, els documents ja estaven a disposició del responsable de l’Abwehr a Espanya, Wilhelm Leissner, que va considerar que tenien un gran valor i va radiar un missatge a Berlín anunciant el contingut dels documents.

En el Vaticà:

Pius XII va enviar una carta al bisbe Preysing en resposta a la del bisbe del 6 de març en que l’informava de les noves deportacions que s’estaven duent a terme. El Papa li va expressar que per ells era un consol saber que els catòlics, sobretot a Berlín, havien mostrat una gran caritat cristiana cap als qui més patien, però li va aconsellar optar per la contenció. El pontífex li va afegir que tant amb els catòlics no aris com aquells que professaven la fe jueva, el Vaticà havia actuat amb caritat, dins dels límits de la seva responsabilitat, en un pla moral i material, i li va recordar les “enormes” sumes en diner americà que havien tingut que desemborsar per enviar fora a grups d’emigrants. Al final de la carta, però, Pius XII li va dir que o podien oferir ajuda efectiva excepte les seves pregàries, tot i que li va prometre que tornarien a alçar la veu en el seu favor quan les circumstàncies li aconsellessin o li permetessin.

A Tunísia:

A la tarda, la 34º Divisió Red Bull va aconseguir fer el cim de Djebel Tahent després d’intentar-ho tres cops sense èxit. Harold Alexander, preocupat perquè el 9º Cos estava exhaust per continuar combatent, es va reunir amb Bernard Law Montgomery per debatre el tema en el quarter general del 8º Exèrcit a Enfidha. Però Montgomery no es trobava gens bé des de feia uns dies, ja que patia amigdalitis i, a més, estava més pendent en la futura Operació Husky, la invasió de Sicília, que no pas dels últims combats a Tunísia. Però el comandant britànic era conscient de l’estat físic i anímic dels seus homes i va decidir que el 8º Exèrcit afluixés una mica la marxa. Alexander sí que li va demanar que enviés les seves millors tropes per un nou atac del 9º Cos a la vall de Medjerda. El comandant britànic va recomanar a la 7º Divisió Blindada i la 4º Índia per aquesta ofensiva.

29 d’abril de 1943

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Joseph Goebbels va rebre un informe d’Andrei Vlasov, un rus que lluitava al costat dels alemanys, en què aquest s’indignava per la forma com se’l tractava pel sol fet de ser rus. El ministre també va quedar indignat, ja que creia que no sabia de maltractar a ningú que volia lluitar al costat alemany.


A la nit, els soviètics varen bombardejar una fortificació costera a Königsberg i en l’atac varen utilitzar per primer cop la FAB-5.000, que va ser llançada des d’una altura de 5.800 metres.

A Polònia:

En el desmantellament del gueto de Varsòvia, els alemanys varen rodejar un important edifici, on hi resistien els jueus desesperadament. En veure l’acarnissament que podria tenir lloc, les SS varen decidir cremar l’edifici amb totes les persones dins. Unes 3.000 persones que no havien participat en la revolta hi varen morir calcinades. Diversos nois d’entre 12 i 14 anys varen aconseguir escapar de l’edifici, però els alemanys, complint l’ordre del comandant, els varen empènyer fins a la foguera. En l’hospital del carrer dels Franciscans, que no havia ofert resistència, els alemanys varen assassinat a tots els malalts.

A Tunísia:

A la nit, la 2º Brigada de Fusellers britànics va arribar al cim de Djebel Bou Kournine, muntanya coneguda com les Dues Tetes.

28 d’abril de 1943

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Des del Quarter General es varen eliminar del noticiari setmanal les imatges de les fosses comunes de Katin per no enfonsar la moral dels familiars dels soldats desapareguts en el front. Per Joseph Goebbels aquella censura era un error perquè volia que es mostressin els bolxevics com uns assassins salvatges. Per altra banda, a Smolensk, a prop de Katin, va arribar la Comissió encarregada d’aclarir qui havia assassinat als oficials polonesos. La comissió estava encapçalada pel cap dels metges alemanys Leonardo Conti.


Segons un informe d’un oficial alemany que va tornar en companyia d‘Erwin Rommel, la situació alimentària al nord de l’Àfrica era molt greu. Durant els últims dies les tropes alemanyes havien rebut tres llesques de pa per soldat.


El ministre d’Afers Exteriors japonès Mamoru Shigemitsu va escriure-li a l’ambaixador Hiroshi Oshima per dir-li que el seu govern estava molt preocupat per la situació dels alemanys i el va instar perquè exercís la seva influència per tal de convèncer al govern alemany a buscar una pau independent amb els soviètics. Els japonesos tenien por que els britànics i els nord-americans es reforcessin amb uns alemanys centrats en el front oriental.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler estava molt cansat i baix de moral, i els dolors estomacals havien tornat. Davant del seu metge Felix Kersten, ara Himmler va criticar als rexistes belgues acusant-los de falsos. El líder de les SS li va recordar que l’allistament de voluntaris per la guerra havia anat malament a Bèlgica. Després del tractament, el doctor, que estava cansat de Himmler i els seus discursos, va viatjar a Königsee per descansar uns dies.


El SS Sebastian Wimmer va arribar al castell d’Itter per posar-se al capdavant d’aquest nou camp de concentració.

A Tunísia:

La 34º Divisió Red Bull va passar a l’atac per conquerir la muntanya de Djebel Tahent. Però en canvi la 56º Divisió britànica, que encara no havia entrat en combat, es va llençar cap a la costa i va ser derrotada.

A l’Atlàntic:

El comboi ONS-5, liderat pel capità Peter Gretton, compost per 42 vaixells i escortat per dos destructors, una fragata i quatre corbetes, va ser atacat per un submarí alemany a la costa islandesa. Aquests atacs varen durar set dies i els Aliats varen perdre un total de 13 embarcacions.

27 d’abril de 1943

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Ante Pavelic.


En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen destinar un grup armat per registrar els subterranis del gueto per trobar-hi els jueus que s’amagaven. Desesperats i sense veure una sortida, els jueus es llançaven de les seves vivendes, inclús des de quartes plantes.

A Alemanya:

A Berlín va arribar-hi un informe sobre una ruptura de les relacions diplomàtiques entre la Unió Soviètica i el govern polonès a l’exili. La ruptura, segons l’informe, va tenir lloc el 25 d’abril.

A Àustria:

A la zona de Salzburg, el doctor Felix Kersten, que havia passat una setmana a la clínica de l’especialista Sinzinger per operar-se de carnots, va tornar aquell dia a tractar a Heinrich Himmler i a Joachim von Ribbentrop per separat. Himmler li va confessar que s’ho havia passat molt malament sense ell i li va recriminar que l’hagués operat el doctor Sinzinger perquè “eren conegudes les seves opinions contràries al nacionalsocialisme“. Quan Kersten li va demanar si li podia concedir un visat per passar una setmana a Itàlia, Himmler li va respondre amb un taxatiu no perquè ja no es fiava dels italians. Després de dir-li que era lleial a Hitler, Himmler li va confessar que si fos per ell Joseph Goebbels i Hermann Göering no estarien al poder i va dir-li que Von Ribbentrop era crític amb el rei Leopold III. Llavors, Kersten li va recomanar que defensés al rei belga davant de Hitler per escarmentar al ministre d’Afers Exteriors, i Himmler ho va trobar una excel·lent idea perquè, segons ell, tenia ganes de donar-li una bufetada. Després del tractament, Kersten va tornar a l’hotel Österreichischer Hof de Salzburg, on hi estava allotjat, i Himmler va parlar amb Hitler sobre el rei belga. El dictador va estar d’acord amb Himmler de que havien de deixar en pau al rei de moment. A la nit, Hitler va compartir les noves directrius sobre el rei belga amb Von Ribbentrop, que de segur que no varen ser del seu gust.

En el bàndol Aliat:

La Creu Roja Internacional va anunciar en el govern polonès a l’exili que es negaven a fer les investigacions a les vuit fosses comunes a Katin tal i com havien demanat els polonesos, a menys que rebessin la corresponent invitació del govern soviètic.

A Tunísia:

La 78º Divisió britànica va ocupar el turó Longstop, però els britànics estaven molt exhausts en aquells moments.

En els Estats Units:

La premsa nord-americana va publicar que el govern nord-americà establiria els seus propis gauleiters a les províncies alemanyes després de la derrota d’Alemanya.

26 d’abril de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La RAF va bombardejar violentament la ciutat de Duisburg.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus que havien sigut detinguts pels alemanys explicaven que molts dels seus companys s’havien tornat bojos pel foc, el fum i la calor. Per la seva part, els alemanys varen cremar diversos blocs de cases i varen recollir un important botí d’armes i diners. Jürgen Stroop va tornar a escriure en els seus superiors de les SS per comunicar-los que 1.330 jueus que havien sortit dels seus refugis havien sigut immediatament executats, i que 362 jueus havien sigut morts en el curs de la batalla. Només 30 presoners varen ser evacuats.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va comunicar que trencava les relacions diplomàtiques amb el govern polonès a l’exili al·legant que havien posat en circulació “notícies feixistes” denigrants per al govern soviètic i perquè s’havien reunit amb el govern alemany. De fet, el govern soviètic trencava les relacions perquè el govern polonès demanava explicacions per la descoberta dels alemanys de les fosses de Katin, on hi havia milers de cadàvers de militars i polítics polonesos assassinats pels soviètics.

A Suècia:

El govern suec no va acceptar les disculpes del govern alemany per haver enfonsat un dels seus submarins i, a més, es van queixar de que havien trobat mines alemanyes en les seves aigües.

25 d’abril de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín va arribar informació sobre la ciutat de Varsòvia i el seu gueto. Els informes deien que els jueus intentaven sortir del gueto per uns passadissos subterranis i que per impedir-ho havien inundat aquests túnels. A més, es va informar que en els barris ocupats pels polonesos la situació era caòtica. Jürgen Stroop va informar que el gueto era un immens mar de foc. Stroop també va enviar un telegrama a l’Estat Major de les SS per comunicar la captura de 27.464 jueus i els va explicar que intentaria obtenir un tren per enviar-los al camp d’extermini de Treblinka, i va avisar de que si no l’aconseguia a partir de l’endemà els assassinaria en el mateix gueto.


Joseph Goebbels va ser informat que la situació en les fàbriques d’avions Messerschmitt no era la desitjada. Les oficines de projectes tenien molt de treball, però en canvi els tallers de producció molt poc. L’informe també explicava que l’últim any i mig no s’havien pogut enviar gaires avions al front perquè gran part del treball que feien el destinaven a projectes que després fracassaven. Un cop va acabar de llegir l’informe, el ministre va rebre una trucada d’Adolf Hitler que volia discutir les mesures relacionades amb la qüestió jueva.


El SD va atacar la capella Clemens de Berlín. Aquest atac a la religió catòlica no va ser gens vist pels catòlics.


A Berlín va morir assassinat l’ex cap de l’Exèrcit, el baró Kurt von Hammerstein-Equord, després d’haver planejat detenir a Hitler.

A Àustria:

L’ambaixador Sztójay, que s’havia reunit amb Hitler en el castell de Klessheim els últims dies, va enviar un telegrama a Kallay en que li assegurava que el nacionalsocialisme menyspreava i odiava al jueu i que Hitler estava decidit a fer-los fora d’Europa. L’ambaixador li va explicar que Hitler havia decretat que fins l’estiu de 1943 tots els jueus d’Alemanya i de tots els països ocupats per Alemanya serien traslladats als territoris de l’Est i que el govern alemany havia expressat el desig de que tots els seus aliats hi participessin.

A la Unió Soviètica:

El govern bolxevic va trencar unilateralment les seves relacions diplomàtiques amb el govern polonès de Londres per la iniciativa dels polonesos de convèncer a la Creu Roja perquè investigués la fossa de Katin. Viatxeslav Mólotov va entregar una nota a l’ambaixador polonès Tazdeusz Romer on es notificava la ruptura de relacions dels dos països. L’endemà es va fer oficial la ruptura de les relacions.

A l’Atlàntic:

El comboi ONS4 va clissar a un altre submarí alemany a prop d’ells. Aquest cop, un dels biplaça Swordfish va enlairar-se del portaavions Biter i, poc després, va clissar al U-Boot, el 203, però aquest es va submergir abans de ser atacat. El HMS Pathfinder va dirigir-se ràpidament a la zona i va detectar, atacar i enfonsar el U-203. A partir de llavors, el ONS 4 va aconseguir creuar l’Atlàntic sense més incidents.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta a Iosif Stalin per dir-li que confiava que Winston Churchill podria convèncer al general polonès Wladislaw Sikorski perquè en el futur tingués més sentit comú i no remenés més el cas de la fossa de Katin.