Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va arribar a l’estació de trens Anhalter, però el tren es va aturar fora de l’estació per treure el ministre sense que la gent s’adonés que estava malalt. Tot i que es va trobar millor de salut, el dia anterior havia tingut un còlic nefrític i no havia pogut assistir a la reunió a Berchtesgaden. Més tard, Goebbels va rebre un informe de Vidkun Quisling. De l’informe en va treure la conclusió de que havien d’haver posat més èmfasis en explicar que la lluita del Reich era contra el bolxevisme i no contra tot el poble rus perquè creia que d’aquesta manera molts pobles s’afegirien a la lluitat contra la Unió Soviètica.

---

En el camp de concentració de Sachsenhausen va morir aquell dia el tinent Yakov Dzhugashvili, el fill del dictador Iosif Stalin, que havia sigut detingut el 16 de juliol de 1941. Segons una versió, Yakov va entrar a la zona neutral del camp després de barallar-se amb diversos oficials britànics amb els quals hi convivia. Yakob hauria demanat veure el comandant del camp i en negar-li la seva demanda, el fill de Stalin va córrer cap a la tanca de fil-ferro sota el crit: Dispareu-me. Els guàrdies l’haurien abatut.

---

Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb les Fulles de Roure en la seva Creu de Ferro.

---

A la nit, la ciutat de Stuttgart va ser atacada pels britànics.

A Tunísia:

En el quarter general d’Harold Alexander a Aïn Beïda va tenir lloc una reunió per planificar les futures operacions militars. Carl Andrew Spaatz tenia que ser-hi present, però el seu avió es va endarrerir i Alexander va tenir que defensar l’estratègia aèria d‘Arthur Coningham, que no tenia el vistiplau de George Patton, Omar Bradley i Mark Clark. Quan va arribar Spaatz, els comandants nord-americans varen presentar les seves queixes fins que Dwight D. Eisenhower va intervenir per dir-los que “estava fins els nassos de dir a les forces de terra que necessitaven controlar els cels”.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen anunciar per Ràdio Berlín el descobriment del dia 9 d’abril de vuit fosses comunes amb 10.000 cadàvers d’oficials polonesos en els boscos de Katyn, a prop de Smolensk, Polònia, i varen culpar als soviètics de la massacre. La intenció del govern alemany era criminalitzar als soviètics davant dels seus aliats. Després de denunciar aquesta massacre per la ràdio, els alemanys varen fer una conferència de premsa al Ministeri d’Afers Exteriors per explicar el què havien descobert i varen culpar en tot moment als soviètics d’aquells crims.

---

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va passar el dia planejant un atac contra l’exèrcit soviètic a la zona del Kursk. Aquell operació es va conèixer amb el nom d’Operació Ciutadella.

Joseph Goebbels es va dirigir en cotxe a Berchtesgaden acompanyat de Walther Funk per assistir a una reunió amb Hermann Göering. Però, a mig camí, Goebbels va patir un còlic nefrític i, entre dolors i vòmits, es va veure obligat a tornar a Berlín i no va poder assistir a la reunió.

Mentre el ministre tornava cap a la capital, en un edifici a prop de Berchtesgaden es va celebrar la reunió, en la qual hi havia de ser present Goebbels, amb Göering, Albert Speer, Fritz Sauckel i Erhard Milch. Speer tenia el propòsit, juntament amb Milch, de deixar en evidència a Sauckel com a comissari per tal de que aquest li oferís més treballadors per la indústria bèl·lica. En un principi Göering es va mostrar d’acord en l’enviament de més treballadors, però, per desgràcia i sorpresa de Speer, van entrar a l’habitació on estaven reunits Heinrich Himmler, Martin Bormann i Wilhelm Keitel, que eren els seus adversaris polítics. A partir de llavors, Speer va trobar a faltar la figura de Goebbels, ja que amb aquestes arribades Sauckel va agafar força a la reunió i va posar en dubte els suggeriments de Speer i de Milch. Göering, que no va preveure aquella situació, va canviar la seva visió i va atacar durament a Milch acusant-lo de posar dificultats on no n’hi havien i va elogiar la figura de Sauckel pel seu treball. Llavors, Himmler, per posar-hi pau, va suggerir que potser aquells treballadors que es trobaven a faltar havien mort. En aquells moments per Speer la reunió ja havia acabat, no tenia sentit continuar amb el seu pla per eliminar a Sauckel, i va decidir abandonar la reunió. Quan Göering va veure que marxava es va dirigir a ell i li va consellar de que no es fiés de Milch. Curiosament, uns dies abans, Göering també es va dirigir a Milch en privat per dir-li de que no es fiés de Speer.

---

Després de la reunió del dia anterior, Joachim von Ribbentrop es va entrevistar amb Ion Antonescu i li va tornar a plantejar la possibilitat de deportar als jueus romanesos. Aquesta vegada, el dictador romanès va considerar la possibilitat d’enviar a 100.000 jueus a Crimea, sota ocupació romanesa, i de fer-los treballar allí a les indústries mineres. Antonescu va demanar explícitament que no fossin assassinats.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Amb els alemanys en retirada, en el front de Simferopol dues companyies alemanyes varen canviar de bàndol.

A Algèria:

Les forces de l’Eix varen bombardejar la ciutat d’Alger, que de seguida va activar la seva artilleria antiaèria per defensar-se.

A Guadalcanal:

A l’aeròdrom de Camp Henderson, la intel·ligència nord-americana va interceptar un radiotelegrama japonès que indicava un itinerari de visites d’un alt cap japonès a camp Kahili, Bougainville. Més tard varen descobrir que es tractava de l’almirall Isoroku Yamamoto i en seguida varen ordenar abatre l’avió en el qual viatjava l’almirall japonès en una operació que s’anomenaria Venjança. Yamamoto va ser abatut el 18 d’abril quan viatjava en un caça.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar un decret on nomenava a Martin Bormann com a secretari del Führer. Aquella firma feia que Bormann acumulés encara més poder, ja que fins llavors només portava els assumptes del NSDAP, i ara com a secretari podia actuar oficialment en qualsevol camp del Reich, tot i que de fet ja en portava la direcció dels assumptes interns.

Hitler es va reunir durant aquell dia amb Ion Antonescu en el Palau de Klessheim. El dictador va rebre al seu homòleg romanès a l’estació ferroviària de Liefering, a Salzburg, al costat de Joachim von Ribbentrop per després portar-lo al Palau. Després de deixar a Antonescu a la seva habitació, Hitler va mantenir la seva habitual reunió informativa. Un cop acabada aquesta reunió es va preparar l’entrevista amb Antonescu. Els mapes d’escala 1:300.000 del front oriental varen ser guardats i en el seu lloc es varen estendre uns mapes d’una suposada situació que els era més favorable pels seus interessos. Un cop varen tenir els nous mapes desplegats, Heinz Linge li va picar l’ullet a Hitler per indicar-li que tot estava a punt. A continuació, Hitler es va dirigir a la suite d’Antonescu per portar-lo a la sala de la reunió.

A la sala hi havia oficials romanesos, funcionaris del Ministeri d’Afers Estrangers, Von Ribbentrop, Otto Meissner, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl i altres. El dictador va engegar la reunió amb un to triomfalista i va donar una visió optimista sobre la situació en el front oriental. Hitler també el va intentar convèncer perquè deportés als jueus romanesos i li va prometre que, després d’haver-los expulsats, l’economia, la vida cultural i altres sectors havien conegut un fort auge, a part, segons Hitler, havia unit al poble. El dictador romanès li va dir que ell ja voldria lliurar-se dels jueus romanesos, però també li va dir que no tenia a on enviar-los i li va parlar de la dificultats que havia tingut per transportar als jueus fora de Romania a través de Bulgària. Un cop acabada la reunió, Antonescu va tornar a Romania i Hitler a Obersalzberg de bon humor.

---

A la nit, Joseph Goebbels, que no li va fer gens de gràcia el nomenament de Bormann perquè sabia que ara controlaria encara més a Hitler, acompanyat per Walther Funk, es va dirigir a Berchtesgaden per participar l’endemà en una reunió presidida per Hermann Göering. Durant el viatge, Funk li va explicar que molts amics de l’entorn de Göering eren corruptes.

---

Després de veure que la Gestapo executava a molts detinguts abans de que haguessin sigut entregats al tribunal i per aquest fet els tribunals perdien molt de temps revisant casos de persones que ja havien sigut executades sense que ho sabessin, Ernst Kaltenbrunner va difondre un comunicat en que s’ordenava a la Gestapo que advertís als tribunals locals de les execucions practicades perquè n’estiguessin al corrent. La informació que havia de donar la Gestapo es limitava amb el nom de l’individu i el fet pel qual se l’havia executat.

A la Unió Soviètica:

El Comitè de Defensa de l’Estat va donar autorització per l’obertura dels laboratoris científics.

A Tunísia:

Els francesos varen alliberar Kairuà i Susa.

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen acomiadar després de quatre dies reunits. Mussolini havia estat a Obersalzberg des del 7 d’abril de 1943 per parlar i discutir sobre la guerra. Hitler en va quedar content de la trobada perquè va veure que el dictador italià havia recuperat la salut i perquè sabia que no tenia cap més alternativa que lluitar al seu costat.

Aquell dia, el ministre d’Armament, Albert Speer, va proposar a Hitler fer una comissió d’industrials per buscar objectius estratègics en la producció d’energia soviètica per poder-la atacar. Per Speer, la clau de la guerra estava en qui destruís abans les indústries de producció bèl·lica del seu enemic.

En el front oriental, Kurt Zeitler va convocar una conferència al quarter general del OKH, i va presentar un pla per a que el 9ª Exèrcit del general Walter Model ataqués des del nord, a la vegada que el 4rt Exèrcit Panzer de Hermann Hoth ataqués des del sud.

Mentrestant, l’almirall Wilhelm Canaris va informar al govern alemany de que els primers objectius dels britànics i dels nord-americans serien Sardenya, Sicília i possiblement algun punt del sud-est, i que a l’oest d’Europa farien alguna maniobra per distreure’ls l’atenció.

Per altra banda, Fritz Sauckel va dir en una conferència als caps locals de les seves oficines de treball on va dir que volia que les dones treballessin obligatòriament.

En el camp de concentració de Chelmo, les SS varen aturar l’assassinat en massa de jueus començat el 8 de desembre de 1941. En total varen morir a Chelmo durant aquells dies uns 600.000 jueus.

A Bèlgica, les autoritats locals d’Ambers van preparar un funeral en honor a les víctimes del bombardeig nord-americà del 5 d’abril de 1943 on van morir cap a 2.000 belgues.

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

En el palau de Klessheim, el dirigent romanès Ion Antonescu va rebre una trucada d’Adolf Hitler en que li va assegurar que l’única sortida era una victòria clara o una absoluta aniquilació.

A Alemanya:

A les set de la tarda, Joseph Goebbels va arribar a l’estació de ferrocarrils de la ciutat d’Essen, que havia sigut bombardejada el 13 de març. Després de ser rebut pel gauleiter de la zona i per alguns membres del govern municipal, es van dirigir a peu a l’hotel on s’allotjaria el ministre perquè era impossible dirigir-s’hi en cotxe per les runes que hi havia encara als carrers. Mentre caminaven, Goebbels va ser informat pels cap de l’administració municipal dels desperfectes, i va quedar molt afectat per la destrucció que va veure als seus voltants. A les deu de la nit van celebrar una reunió en el gran saló municipal del Parc d’Essen, el Saalbau, on hi van assistir tots els gauleiters de totes les províncies occidentals i les persones que acompanyaven al ministre, a més de Robert Ley i alguns alcaldes de les ciutats que havien sigut afectades pels bombardejos. Els gauleiters van criticar durament la burocràcia berlinesa i a la Luftwaffe per la seva defensa antiaèria. Erhard Milch, com a representant de la Luftwaffe, va contestar totes les acusacions cap a les forces aèries. Al final de la reunió, al cap de quatre hores de que hagués començat, Goebbels va resumir tots els problemes plantejats. Després, va visitar les fàbriques Krupp, que havien sigut destrossades, on el va rebre Gustav Krupp von Bohlen und Halbach. Després de la visita, Goebbels va visitar la part antiga de la ciutat, on va tornar a veure més destrosses.

Precisament, durant aquella nit va ser atacada pels britànics la ciutat de Frankfurt.

---

Heinrich Himmler li va demanar a Richard Korherr, estadista de les SS que feia els informes sobre la Solució Final, que no utilitzés l’expressió “tractament especial dels jueus” perquè, segons ell, quedava massa clar a què es referien (el genocidi).

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs en el Gürzenich de Colònia.

A Tunísia:

Els francesos varen alliberar Sfax.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen publicar que en els boscos de Katin, a prop de Smolensko, a l’est de Polònia, el sector que els soviètics havien ocupat durant el pacte nazi-soviètic del 1939, havien trobat una sèrie de fosses comunes. Es varen desenterrar a més de 20.000 oficials, presoners polítics, bisbes, intel·lectuals…  que varen ser assassinats pels soviètics. A sobre les fosses, els soviètics hi havien aixecat construccions per esborrar tot rastre dels crims, però gràcies a a les indiscrecions d’alguns habitants de la comarca es va poder trobar la fossa. Els alemanys varen afirmar que les matances havien sigut orquestrades pel NKVD durant la primavera de 1940. El ministre Joseph Goebbels va aprofitar aquell descobriment per enviar periodistes a la zona per ensenyar al món la crueltat dels soviètics. El que varen relatar i comunicar els periodistes des del bosc de Katin, Goebbels ho va considerar espantós i va creure que estaven davant d’un descobriment d’alta repercussió.

---

En el Berghof, Obersalzberg, Adolf Hitler i Benito Mussolini varen continuar amb les seves reunions privades.

---

Heinrich Himmler va escriure una carta per Ernst Kaltenbrunner en que l’informava que l’informe que feia Richard Korheer, l’estadista de les SS, sobre la Solució Final era un material molt bo per temps futurs, però que ara l’havien d’amagar.

---

A la nit, Goebbels, acompanyat per molts alts càrrecs, entre ells Erhard Milch, va viatjar a la ciutat d’Essen per veure en primera persona les conseqüències de l’últim bombardeig Aliat a la ciutat. Durant el viatge, Milch va criticar severament a Hermann Göering com a cap de la Luftwaffe per haver abandonat tots els treballs d’investigació tècnica relacionats amb la Luftwaffe durant els anys 1939 i 1940, i va considerar com a molt preocupant la situació aèria alemanya. Milch també va afirmar que ell hagués salvat al 6º Exèrcit a Stalingrad retirant-lo quan tocava. Precisament, durant aquella nit els britànics varen atacar de nou la ciutat de Duisburg.

---

El Govern va rebre un informe del seu servei d’espionatge que indicava que els soviètics podrien mobilitzar durant el pròxim estiu i hivern més de dos milions i mig de soldats.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, el SS-Brigadeführer i general de la policia Jürgen Stroop va penetrar en el gueto amb tres peces d’artilleria i tres carros de combat amb l’objectiu de destruir-lo, però els jueus es varen rebel·lar i varen atacar als alemanys.

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler i Benito Mussolini es varen reunir en el castell austríac de Klessheim, des d’on varen ordenar a Hans-Jürgen von Arnim i el mariscal Giovanni Messe que no es rendissin i no es retiressin del nord de l’Àfrica.

A Alemanya:

A Berlín, a les onze del matí, en una conferència Joseph Goebbels va donar directrius per enviar periodistes l’endemà a Smolensk perquè expliquessin a l’opinió pública la descoberta d’una fossa comuna a Katin plena de cadàvers de soldats polonesos morts pel NKVD. A més, el ministre volia enviar-hi a un escriptor de renom a Europa, John Knittel, que odiava a la Gran Bretanya, perquè expliqués aquell horror.

---

A la nit, els britànics varen bombardejar de nou Duisburg.

A Birmània:

El general japonès Kawbe va substituir al general Iida com a comandant de les forces japoneses a Birmània.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, varen començar les recepcions oficials alemanyes d’alt nivell per l’arribada de Benito Mussolini. El dictador italià es va allotjar al castell de Klessheim, la seu de les grans recepcions oficials, que va ser decorat segons el gust d’Adolf Hitler. Alhora de dinar o sopar, Mussolini es dirigia al Berghof per menjar acompanyat de Hitler. A la cuina es va treballar amb gran intensitat per intentar satisfer el mimat paladar de Mussolini, que feia poc havia patit forts dolors estomacals. Aquell dia, a Obersalzberg feia un temps estrany entre sol, neu i un cel clar. Eva Braun, que també es trobava a la casa, es va agafar el dia lliure, ja que no volien que Mussolini la veiés i va marxar d’excursió en una caminada. Per la seva banda, Hitler estava animat i content per l’arribada del dictador italià, i de seguida varen emprendre la ronda d’entrevistes en la que es va discutir la situació militar en el front oriental. Mussolini li va demanar que intentés negociar la pau amb els soviètics i que ataquessin amb més força al nord de l’Àfrica. Però, com de costum, Hitler no va deixar que ningú el contradigués i va pintar un panorama en el qual només es veien victòries de les forces de l’Eix. Al final de la reunió, el dictador alemany li va garantir que l’Àfrica seria defensada.

A Polònia:

En el camp d’extermini de Chelmno, les SS varen destruir el castell del camp per esborrar totes les petjades del genocidi que havien comès.

A Tunísia:

A primera hora del matí, el coronel Claus von Stauffenberg es va acomiadar del comandant Broich per dirigir la retirada de la seva divisió cap a un nou lloc de comandament, a prop de Mezzouna. Broich va advertir-lo que existia una gran possibilitat de patir atacs dels bombarders britànica. Quan estava conduint d’una banda a l’altra e un intent desesperat per controlar les tropes, els bombarders Aliats varen atacar el seu cotxe. En ser tocat, el tinent coronel es va cobrir el cap amb les mans i, en aquell moment, el varen tocar les bales. Ràpidament va ser portat a un hospital militar i més tard en un de Munic. Per culpa de les ferides, Von Stauffenberg va perdre l’ull esquerra, la mà dreta i dos dits de la mà esquerra, quedant només el polze, l’índex i el dit mitjà.

---

En la batalla, el 8º Exèrcit britànic i el 1º Exèrcit nord-americà es varen enllaçar per primer cop. El 8º Exèrcit britànic i el 2º Cos nord-americà es varen unir a l’oest de Graifa, en el golf de Gabes, tancant amb un moviment en pinça a les tropes italianes i alemanyes de Hans-Jurg von Arnim i de Giovanni Messe. En aquells moments els Aliats tenien una superioritat de tancs, avions i artilleria, i en ràpids atacs varen destrossar les forces de l’Eix. A la nit, la 6º Divisió blindada britànica va atacar des del nord, però no varen aconseguir l’objectiu establert.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Obersalzberg, Adolf Hitler estava de bon humor perquè estava esperant la vista de Benito Mussolini. Hitler va comentar que Mussolini era “un estadista de primera fila que coneixia la mentalitat del seu poble” i va criticar la monarquia italiana titllant el rei Victor Manel “d’imbècil i poca cosa”.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Luftwaffe i la Força Aèria soviètica es varen batre en un duel aeri sobre la ciutat de Murmansk. Els civils de la localitat varen sortir a fora per contemplar la batalla aèria.

A Tunísia:

Tal i com s’havia planejat el 2 d’abril, la 4º Divisió índia de Francis Tuker va avançar cap a les muntanyes de Fatnassa i Zouai. A les 7:35 ja s’havien apoderat de les trinxeres antitancs de l’Eix. Un cop controlada la situació, Tuker va comunicar que l 10º Cos podria acabar amb l’Exèrcit Panzer italià. Però els primers tancs britànics no es varen començar a moure fins la una del migdia i el 10º Cos no va fer pràcticament res. Finalment, Brian Horrocks va posposar l’atacar per al dia següent, quan es podria organitzar un potent bombardeig aeri.

A les onze de la nit, l’artilleria britànica va iniciar un foc devastador sobre les posicions de l’Eix a Akarit. Els italians, molt castigats, varen ser els primers en retirar-se cap a la planada costera oriental.

A Suïssa:

El govern suïs va reprimir a través d’una resolució al general Henri Guisan per haver firmat el 6 de març la neutralitat suïssa i li varen recordar que l’Exèrcit s’havia d’abstenir d’activitats polítiques i cenyir-se exclusivament als assumptes militars.

Un fet històric:

L’escriptor Antoine de Saint-Expuéry va publicar El Petit Príncep.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va veure que els membres de l’Abwehr estaven conspirant contra el règim i per aquest motiu varen detenir als principals col·laboradors del major general Hans Oster, el cap de la secció central Ausland-Abwehr, com el pastor Dietrich Bonhoeffer. El coronel del Cos jurídic, el doctor Manfred Roeder, actuant com a jutge, va anar al despatx de l’almirall Wilhelm Canaris acompanyat pel comissari Sonderegger de la Gestapo amb l’ordre de detenir al doctor Hans von Dohnanyi i per fer-li saber que el Consell Suprem l’havia habilitat per registrar l’oficina del doctor. Pocs minuts després, el tres homes es varen plantar davant de Von Dohnanyi, on també hi va entrar el general Oster. En un bagul hi varen trobar documents que varen revelar a la Gestapo els plans en conjunt d’una conspiració, però els detalls de l’operació eren fragmentats i per tant no se’ls podia acusar de voler actuar en una conspiració. Hi havia uns documents on s’explicava que s’havia conduït jueus a Suïssa i extractes sobre les conversacions de pau a Roma i a Estocolm en les quals hi havien assistit diversos oficials de contraespionatge militar i el pastor Bonhoeffer. Oster, en veure un document revelador, va intentar agafar-lo, però Soderegger el va aturar a crits i va entregar-lo al doctor Roeder. La nota era un diàleg xifrat que permetia al contraespionatge militar concretar una entrevista a l’estranger entre Bonhoeffer i certs polítics pro-aliats. Tot i les proves que tenien es varen retirar les acusacions cap al pastor en no poder demostrar quines de les seves activitats eren lícites i no il·lícites dins l’Abwehr. Més tard, Oster va ser destituït i expulsat del servei militar; Dohnanyi, Josef Müller i Bonhoeffer varen passar a sota custòdia.  

A Smolensk, quan Henning von Tresckow va saber el que havia passat a l’Abwehr es va posar molt nerviós. 

---

Els alemanys van anunciar que Eduard Daladier, Léon Blum, Maurice Gamelin i Paul Reynaud havien sigut traslladats des de França a presons alemanyes.

A Polònia:

A les set del matí va arribar a Treblinka un tren procedent de Skopje amb 2.404 jueus. El tren va ser descarregat entre les nou i les onze del matí. Cinc jueus varen morir durant el viatge de set dies. 

A Bèlgica:

Bombarders nord-americans pilotats per pilots britànics i canadencs van bombardejar la zona industrial d’Anvers. L’atac va provocar la mort de prop de 2.000 belgues.

A Ostland:

Adolf Windecker, després d’haver-se reunit amb les autoritats policials locals, es va oposar de manera general a la deportació dels jueus que visquessin en el seu territori. Windecker va justificar la seva oposició argumentant que la població local, sobretot la lituana i la letona, havia liquidat abans de l’entrada de les tropes alemanyes a un gran número de jueus en accions espontànies que equivaldrien, segons ell, a una eradicació pràcticament total dels jueus. Per Windecker, una sortida ara dels jueus provocaria una campanya antialemanya.

En el Mediterrani:

Al nord-oest del cap de Bon, caces P-38 de llarg abast nord-americans varen abatre 13 avions de transport de l’Eix.