Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va celebrar una conferència en la que va dir que el seu propòsit era fer comprendre als seus enemics de que estaven decidit a salvaguardar l’existència alemanya per tots els mitjans disponibles. Alguns oficials varen posar objeccions sobre la legalitat d’aquesta mesura, però Hitler, furiós, els va replicar que si ell proclamava que tractaria als presoners enemics sens consideracions pels seus drets i sense por a les represàlies, això faria reflexionar als alemanys temptats de desertar. Al final de la discussió, Hitler li va demanar a l’almirall Karl Döenitz que reflexionés en les possibilitats d’aquesta mesura i tornés a parlar amb ell com més aviat millor. L’endemà es tornarien a reunir.
Durant la tarda, Hitler va enviar un telegrama a l’explorador Sven Hedin per felicitar-lo pel seu 80è aniversari. Més tard, el dictador va condecorar a Gerd von Rundstedt amb la Creu de Cavaller amb fulles de roures i espases.
A Hohenlychen, Heinrich Himmler es va entrevistar secretament amb el comte Folke Bernadotte per intentar negociar la pau entre Alemanya i els Aliats occidentals. Himmler va simular que estava malalt per retirar-se a aquella zona sense aixecar sospites, i va anar a l’entrevista vestit amb un uniforme de les Waffen-SS sense condecoracions per donar la impressió de que era un funcionari normal i corrent. Bernadotte, per la seva part, va anar a la visita acompanyat per Walter Schellenberg després de que aquest l’anés a buscar a les cinc de la tarda.
Durant la reunió, Himmler va deixar clar que no acceptava enviar els presoners danesos i noruecs cap a Suècia sense cap compensació, però li va assegurar que estava disposat a fer tot el possible pel poble alemany. Bernadotte li va explicar que no hi hauria cap concessió i que tenia que deixar entrar la Creu Roja en els camps de concentració, especialment en aquells on hi havien internats els noruecs i els danesos. El ministre li va respondre que aquest no havia de ser un problema complicat de resoldre, però quan Bernadotte li va indicar que s’havien d’ajudar a 13.000 presoners escandinaus, Himmler no es va creure la xifra. Creia que només hi havia uns 2.000 o 3.000 presoners escandinaus. El ministre també va acceptar la proposta de permetre que les persones d’edat avançada, els malalts i les mares tornessin a Noruega. Tampoc es va oposar a que el personal suec de la Creu Roja tingués accés als camps. Per acabar, Bernadotte li va demanar fer caure a Hitler i dissoldre el NSDAP, cosa que Himmler semblava acceptar tot i el temor que tenia de ser descobert. L’entrevista va durar dues hores i mitja.
Els Aliats occidentals varen bombardejar Böhlen.
A la nit, en el poble de Herzogswalde, Saxònia, un grup de nens i joves varen trobar en una granja a una jove jueva que havia escapat d’una de les marxes de la mort dies enrere. La dona estava en un estat molt precari de salut. El granger de la granja en saber que aquella presonera estava a la seva finca, va demanar-li en un dels nois que portés aquella dona al domicili de l’alcalde i decidís que fer-ne. El jove senyalat la va portar cap a la carretera clavant-li cops de bastó, però no tenia intenció de dur-la davant l’alcalde. Primer va pensar en penjar-la, però no tenia cordes. A continuació, va pensar que era millor matar-la a cops. Sota la llum de les llanternes, els joves varen colpejar violentament a la dona fins a matar-la. El cadàver el varen llençar a un rierol.
En el front oriental:
A Alemanya:
Des de que els soldats soviètics havien penetrat per Prússia Oriental el gener de 1945, 8.350.000 civils alemanys de les zones orientals del Reich havien fugit fins aquell dia cap al centre del país davant del temor de les represàlies soviètiques. En la batalla, les restes del 3º Exèrcit de Panzer a Königsberg varen fer un atac conjunt a la península de Samland creant un corredor per terra que va servir per poder-se defensar dels soviètics.
A Bulgària:
A Sofia, el metge búlgar que havia participat en la investigació dels assassinats al bosc de Katin, el doctor Marko Antonow Markov, de l’Institut de Medicina legal de Sofia, va declarar davant del tribunal popular que agents de la Gestapo havien vigilat dia i nit als membres de la Comissió i els havien obligat a firmar el document on culpaven als soviètics dels assassinats dels oficials polonesos.
A la Gran Bretanya:
Després de passar uns dies a El Caire després de la Conferència de Ialta, Winston Churchill va aterrar a bord d’un C-54 Skymaster a Wilthshire després de 14 hores de vol. Després de reunir-se amb la seva esposa Clementine i de veure feliçment uns quants vasos de whisky amb soda, el primer ministre va anar a sopar amb la seva dona i amb el rei Jordi VI i la reina.
A Suècia:
El diari suec Dagens Nyheter va informar de que Hitler havia ordenat destruir tots els camps de concentració, amb els seus centenars de milers de presoners dins, en quan els Aliats s’apropessin a menys de vuit quilòmetres.
A Iwo Jima:
A partir de les 9 del matí, 30.000 marines nord-americans de quatre regiments de les divisions 4º i 5º varen desembarcar a la zona sud occidental de l’illa d’Iwo Jima, a la platja Futusune, que estava sent defensada per 20.000 soldats japonesos sota les ordres del general Tadamichi Kuribayshi. Un total de 450 naus nord-americanes de la 5º Flota formaven la concentració més gran coneguda en el Pacífic fins llavors. Al voltant d’aquests vaixells es movien 482 llanxes de desembarcament plenes de tropes i que anaven a transportar vuit batallons de marines fins a les platges de desembarcament.
A dos quarts de vuit del matí, els soldats nord-americans varen abandonar els transports i varen ocupar els seus llocs en les LCI, landing craft infantry, barques de desembarcament, i en les LVT o alligators, tractors amfibis. A les vuit del matí varen bombardejar amb tota la seva força contra l’illa, mentre les embarcacions s’apropaven a 1.000 metres de la platja de Futatsune i disparaven contra els seus objectius. La platja no tenia més que uns quants metres d’amplada; després d’ella s’elevava un altiplà de 1,50 a 2 metres d’altura; seguit d’una pendent suau i després d’un altre altiplà. A prop hi havia el mont Suribachi, que el seu nom clau per aquesta operació era Hot Rocks. Els bombarders, en picat, s’esforçaven per aplanar aquests altiplans amb l’objectiu de crear rampes d’accés pels tancs i altres vehicles. Els caces metrallaven les platges i els LCI llançaven coets.
A dos quarts de nou, la primera onada d’artefactes de desembarcament es va posar en moviment cap a terra; les altres onades devien seguir-la amb intervals de dos minuts. A les 8:40 del matí, una força aèria composta de B-29 i de bombarders en picats procedents dels portaavions es varen llançar sobre la part sud-oest de l’illa, mentre les embarcacions formaven sobre la platja un foc de barrera. A les 8:55 es va allargar 500 metres el tir de les embarcacions. A les 9 i 2 minuts del matí, la primera onada de marines va posar el primer peu a terra ferma. De cop, quan pujaven els bancals de grava negra volcànica, un intens foc d’armes automàtiques de canons i de morters japonesos els varen atacar, però els nipons varen cometre l’error de deixar-los desembarcar a tots. A les deu del matí, diverses explosions varen aixecar els sortidors d’aigua entre les xalanes. A dos quarts d’onze, elements dels altres batallons de marines ja estaven a la platja començant llavors l’arribada de les grans llanxes, les LSM, carregades amb tancs, artilleria i els bulldozers. Però l’avanç era massa lent perquè els japonesos es defensaven amb eficàcia en les seves posicions subterrànies.
A primera hora de la tarda es va decidir que els pesats LST, landing ship tanks, grans embarcacions amb motor pel desembarcament dels tancs i carros blindats, quedessin fora de l’abast del foc japonès i que els LCM i els LCVP, xalupes amb motor que podien transportar de 20 a 30 homes, o un vehicle o artilleria, anessin i tornessin entre els LST i els punts menys batuts de la platja. A la nit, les tropes nord-americanes no havien arribat a la quarta part de la distància prevista per aquell primer dia. Havien sigut evacuats 1.700 ferits i encara no se sabien res de la quantitat de morts. En total havien desembarcat 40.000 homes al sud-oest de l’illa, en un espai molt reduït. Durant la nit, la flota nord-americana va obrir foc sobre Iwo Jima sense interrupció. S’havia previst que l’illa fos ocupada i assegurada en cinc dies, però en aquell primer dia els nord-americans no havien cobert ni una quarta part de la distància prevista per aquell dia.
A les Filipines:
El 8º Exèrcit nord-americà va desembarcar a l’illa de Samar, a prop de l’estret de San Bernardino.
Diari del Tercer Reich 