Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va concedir a la pilot Hanna Reitsch la Creu de Ferro de Primera Classe pel seu servei en el desenvolupament de l’aviació alemanya. Era la primera vegada que Hitler condecorava amb la Creu de Ferro a una dona.

A Alemanya:

El OKW va saber que diverses unitats navals britàniques havien sortit de Gibraltar, tot i que no sabien quin era el seu destí final.

A Líbia:

Les tropes alemanyes i italianes varen patir una dura derrota i 20.000 soldats italians i 10.000 alemanys varen ser fets presoners per les forces britàniques. Però gràcies a les fortes pluges que van caure a Fuka, on hi havia les tropes d’Erwin Rommel, la 2º Divisió neozelandesa no va poder tallar el pas a l’Afrikakorps en la seva retirada cap a Trípoli. Les tropes de Bernard Law Montgomery tenien quinze vegades més tancs que Rommel. A la nit, els britànics varen destruir el front italià eliminant pràcticament tots els vehicles de la Divisió Ariete, al mateix temps que es rendia bona part del 20º Cos. Només els paracaigudistes de la Divisió Folgore varen resistir amb molts pocs efectius abans de retirar-se. Rommel, per la seva retirada a Fuka sense consentiment, es jugava veure’s davant d’un consell de guerra, però Hitler aquell dia li va consentir el seu replegament cap a Fuka.

A Algèria:

A la nit, els britànics varen emprendre l’Operació Lleopard que tenia com a objectiu desembarcar a la costa algeriana deu tones de subministraments militars, inclosa gran quantitat de metralladores Bren, per tal de que les utilitzés la resistència francesa d’Algèria durant els desembarcaments de l’Operació Torxa. Però els britànics no varen aconseguir establir contacte amb els que estaven a terra i varen tenir que renunciar a l’Operació.

El que sí que varen aconseguir els britànics va ser recollir en submarí al general Henri Giraud.

A la Gran Bretanya:

Després de que les condicions atmosfèriques milloressin, Dwight D. Eisenhower i Mark Clark varen enlairar-se des de Bournemouth en la seva flota de B-17 cap a Gibraltar per dirigir l’Operació Torch. Aquella mateixa nit, les embarcacions que durien a terme l’Operació creuaven l’estret amb les llums apagades.

---

El primer contingent de les Canadian Women’s Army Corps va arribar a Gran Bretanya.

En el front oriental:

El pilot Erich Hartmann va abatre el seu primer aparell enemic, un Shturmovik Il-2. Però les restes de l’aparell destruït varen impactar sobre el seu bombarder i es va veure obligat a realitzar el seu segon aterratge d’emergència.

A Madagascar:

Les últimes tropes senegaleses, malgaixos i franceses es varen rendir i, a les dues del migdia, Madagascar va passar oficialment a mans britàniques.

Dimecres:

A Egipte:

L’Afrikakorps va rebutjar l’ordre d‘Adolf Hitler del dia anterior de resistir fins al final i va continuar amb la retirada gradual. Wilhelm von Tohma va declarar que l’ordre de Hitler era una bogeria sense nom i es negava a obeir-la. Von Thoma, amb el seu uniforme nou adornat amb les insígnies del seu grau i totes les seves condecoracions, de peu al costat del seu tanc incendiat, va esperar l’arribada d’una patrulla britànica a la que es va rendir. Al final, Hitler no va tenir cap més remei que acceptar la retirada. D’aquesta manera, les tropes britàniques del 8º Exèrcit tenien la victòria assegurada a El-Alamein i es va acabar una de les batalles més ferotges del nord de l’Àfrica. La victòria dels Aliats va canviar el sentit del conflicte al nord de l’Àfrica.

Aprofitant la retirada, més de 700 blindats britànics es varen llançar a l’ofensiva contra l’Eix en el sector meridional quan Erwin Rommel només disposava de pocs carros de combat i havia decidit replegar-se a Fuka, tot i que el gruix del Panzerarmee estava acabat. Per aquesta acció, Rommel es va jugar veure’s davant d’un consell de guerra per desobediència. Tot i la derrota de l’Eix, aquests varen aconseguir destruir centenars de vehicles britànics a costa de perdre 68 carros de combat. 

A la nit, Bernard Law Montgomery va convidar a sopar al capturat general Von Thoma, que havia sigut atrapat aquell dia enmig de la confusió, a la seva tenda de campanya, a la taula d’oficials del quart general britànic. El rei Jordi VI va apuntar en el seu diari que “per fi havien obtingut una victòria que seria molt bona pels nervis”. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va celebrar una reunió de guerra presidida pel dictador Iosif Stalin i amb 12 mariscals i generals presents. Es va parlar de totes les operacions per tal d’evitar grans pèrdues, tot i que es va deixar clar que s’havien de començar si era possible abans del 15 de novembre. També es va parlar de com conservar les instal·lacions industrials i les provisions, de no dependre de l’ajuda dels Aliats, de prendre mesures per la deserció a través de l’execució i de com millorar la propaganda i les racions alimentàries.

A Guadalcanal:

Quan tot indicava que els nord-americans es farien aviat amb el control de l’illa de Guadalcanal, els marines es varen topar amb una unitat japonesa que acabava de desembarcar a prop de Punta Koli, en el costat occidental del perímetre de Lunga, fet pel qual el general Alexander Vandergrift va aturar temporalment l’ofensiva. Aquesta decisió va permetre a uns 2.000 o 3.000 japonesos escapar cap a la jungla per un llac pantanós.

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la matinada, l’oficial de servei no es va atrevir a despertar a Adolf Hitler quan va arribar el telegrama d’Erwin Rommel de la nit anterior en que li comunicava que es retiraven d’Egipte. Quan finalment Hitler va llegir el telegrama, la retirada de l’Afrikakorps ja era un fet i el dictador es va posar molt nerviós per l’ofensiva britànica. De seguida va enviar un telegrama a Rommel ordenant-li que no cedís terreny i li va dir que no seria la primera vegada en la història que la voluntat més forta triomfaria sobre batallons enemics més forts i li va suggerir que mostrés a les seves tropes que no hi havia més alternativa que la victòria o la mort. Però a Rommel ja només li quedaven 24 tancs, tal i com li varen comunicar a les deu del matí Wilhelm von Thoma i Fritz Bayerlein, i, a dos quarts de dues del migdia, els alemanys ja es trobaven a Líbia després de que els britànics trenquessin les defenses alemanyes a El-Alamein deixant les tropes de Rommel en una situació molt precària. Tot i que ja no es trobaven a Egipte, el telegrama de Hitler es va fer circular a les unitats de l’Afrikakorps. De fet, Hitler no estava gaire informat del conflicte bèl·lic al nord de l’Àfrica ja que estava molt més centrat en la Batalla de Stalingrad i en la conquesta del Caucas. Quan al migdia Rommel va saber que Hitler l’hi havia ordenat resistir va dir que s’havia tornat boig i no va obeir les ordres. Bayerlein era de la mateixa opinió que el seu comandant. A la nit va continuar amb la seva retirada gradual, tot i que varen intentar sense èxit crear un nou front a uns quants quilòmetres a l’oest de la pista de Rahman. 

Pel que fa a l’oficial que havia rebut primer el telegrama de Rommel va ser primer rebaixat de rang i destinat a un batalló de càstig, el Strafbataillon, després de que es descobrís que havia donat suport a l’estratègia de la Guineu del Desert de retirar-se. Walter Warlimont, el superior de l’oficial, va intentar defensar-lo, però l’únic que va aconseguir és que ell també fos acomiadat. Rudolf Schmundt va intervenir a favor dels dos castigats i li va fer veure a Hitler que no era just aquells dos acomiadaments. Finalment, es va reduir el càstig a l’oficial i es va demanar a Warlimont que tornés. El general, però, ja no tenia cap interès en tornar i va demanar que el destinessin a una altra banda. 

Hitler durant aquell dia també va ser informat de que un exèrcit Aliat es concentrava a Gibraltar. Ningú sabia res del seu destí, ni el OKW. 

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi dos transports amb 1.696 jueus del camp de Malines, Bèlgica. En el transport número 16 hi anaven 683 homes, 21 nois, 89 dones i 29 noies. En el transport número 17 hi anaven 622 homes, 51 nois, 165 dones i 36 noies. Després de la selecció, 702 homes i 75 dones varen ser registrades en el camp. Només 77 varen sobreviure la guerra. La resta, 919, varen ser assassinats a les cambres de gas.

A Egipte:

Von Thoma i Bayerlein es varen reunir durant aquell matí per analitzar l’imminent desfeta. Bayerlein es va queixar amargament de l’ordre de Hitler de resistir. Von Thoma li va ordenar que retirés al lloc de comandament més a la rereguarda, a El Daba. A les onze del matí, Bayerlein Bayerlein va sentir que l’Afrikakorps estava pràcticament destruïda i va pujar ràpidament a un cotxe blindat per veure de primera mà si era certa o no aquella informació. En topar-se amb tancs britànics es va veure oblidat a refugiar-se a Tel el Mampsra. Allí es va retrobar amb el general Von Thoma i els dos varen fugir cap a l’oest després de veure que arribaven les forces anglosaxones. 

A Guadalcanal:

Després de l’ofensiva nord-americana, els japonesos varen aconseguir aturar-la però al cap de poc els nord-americans varen tornar a avançar i varen acabar amb les tropes japoneses que defensaven l’àrea de Punta Creu. Els japonesos es varen replegar en els turons per defensar-se millor i allí varen esperar reforços.

En el Pacífic:

Els australians  varen recuperar Kokoda. 

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la regió de Bialystock, els alemanys varen capturar a 110.000 jueus de 65 pobles i els varen dur a camps especials abans de deportar-los als camps d’Auschwitz i Treblinka. 

Al mateix temps, el cap en funcions de l’Ahnerbe, Wolfram Sievers, va escriure-li a Rudolf Brandt per demanar-li 150 esquelets jueus d’Auschwitz per les seves investigacions antropològiques. Brandt va remetre la petició a Adolf Eichmann, que aquesta va informar a les autoritats del camp. 

En el Mediterrani:

Els alemanys varen ocupar Còrsega.

---

Els alemanys varen veure les embarcacions que es reunien a Gibraltar per l’Operació Torxa. però varen suposar que aquelles embarcacions es dirigirien a Malta o Sardenya.

A la Gran Bretanya:

Mark Clark i Dwight D. Eisenhower varen dinar amb el primer ministre Winston Churchill abans d’agafar un tren que els havia de dur a Bournemouth, i d’aquí a Gibraltar per dirigir l’Operació Torxa. Just quan pujaven al tren, els varen informar que Henri Giraud s’embarcaria en un submarí i que es trobaria amb ells a Gibraltar. 

A Egipte:

Després d’un breu bombardeig Aliat, a la 1:05 de la matinada el 8º Exèrcit britànic, comandat pel comandant Bernard Law Montgomery, va posar en marxa l‘Operació Supercharge, una operació que els havia de dur al nord, cap a les costes. La Brigada Durham de la 50º Divisió d’Infanteria, els batallons de Seaforth i Cameron Highlanders, i un batalló de la 2º Divisió neozelandesa van capturar els seus objectius a un quart de set del matí i van obrir un camí de 6 quilòmetres d’ampla en les línies italianes, més enllà de Kidney, arribant fins a Rahman. Però de nou els tancs britànics es varen moure lentament pels camps de mines alemanys, on varen ser atacats per les armes antitancs alemanyes. En aquella jornada els britànics varen perdre més de 200 tancs, però a l’Afrikakorps ja només els hi quedaven 30.

Erwin Rommel, pensant que l’atac britànic no s’havia produït en l’extrem nord de la línia, va cancel·lar l’assalt de la 90º Divisió Lleugera, però, gràcies a aquesta decisió, els anglosaxons varen poder respirar més tranquils. 

A la nit, la 9º Brigada composta per la 3º d’Húsares, la Royal Wiltshire Yeomanry i la Warwickshire Yeomary, i sota les ordres del brigader John Currie, varen travessar les línies de l’Eix. A última hora, Wilhelm von Thoma va convèncer a Rommel d’una retirada de Fuka davant l’escassetat de combustible i la falta de reserves. De seguida Rommel va comprendre que s’enfrontava a una derrota i, a la nit, va decidir replegar-se cap a Líbia. Immediatament va telegrafiar la seva decisió i les seves raons al quarter general d’Adolf Hitler, però el dictador no va rebre l’informe fins el dia següent. L’informe el va rebre l’equip del general Walter Warlimont al quarter general Askania Nord, a Rastenburg, 

A Algèria:

A Alger va arribar-hi François Darlan.

En els Estats Units:

A Washington, l’ambaixador britànic va escriure una carta per al Departament d’Estat nord-americà on incloïa un resum dels arguments del president del BPI Thomas Harrington McKittrick sobre el per què el BPI havia de continuar funcionant. L’ambaixador li va escriure que si la Gran Bretanya es retirava del consell de direcció del BPI, la seva posició es tornaria insostenible i obriria la porta a que els nazis assumissin el poder del banc.

A Nova Guinea:

Els australians varen entrar a l’abandonada Kokoda apoderant-se del mont Owen Stanley i varen continuar perseguint als japonesos cap als pantans i les regions herbàcies que rodejaven Gona i Buna.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va arribar al quarter general de Rastenburg provinent del quarter de Vinnitsa. El dictador estava enfurismat perquè no volia reconèixer les derrotes que patia el seu Exèrcit al nord de l’Àfrica. Mentre negava l’evidència de la seva derrota, les forces britàniques feien retrocedir a la seva Afrikakorps. Per tal d’analitzar aquella greu situació, Benito Mussolini va escriure-li una carta, en resposta a una carta seva, en que es va concretar una trobada a Salzburg per a finals de mes entre ells dos.

---

A Auschwitz, a dos quarts de dues de la matinada, des de Westerbork va arribar un transport amb 659 jueus. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas. Aquell mateix dia va arribar de Berlín el 28º transport en el camp amb 1.014 persones, la majoria dones i gent gran. Després de la selecció, 37 dones varen ser registrades en el camp. La resta va ser assassinada a les cambres de gas.

Al mateix temps, aquell dia els Batallons policials 306 i 320 varen acabar la seva matança, començada el 29 d’octubre, de jueus a la ciutat de Pinsk. En total, en aquests tres dies varen assassinar a 16.200 persones.

A Iugoslàvia:

Les divisions de Josip Tito varen passar a denominar-se Narodnoslobodilacka vojska, NOV, i partizanski odredi Jugoslavije, POJ.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A Golubinka, a prop de Stalingrad, Wolfran von Richtofen es va queixar davant del comandant Friedrich Paulus de que la infanteria no s’aprofitava de l’ajuda que els donaven els bombarders Stukes i Junkers. Paulus es va intentar justificar-se dient que anava just d’homes i de material, però Von Richtofen el va fer callar de males maneres dient-li que utilitzaria la seva influència per obtenir els proveïments necessaris i li va dissenyar un pla d’atac. Paulus el va rebutjar i li va demanar un cop més calma. Quan Von Richtofen va marxar en avió des de la base estava convençut de que el general anava equivocat.

A la Gran Bretanya:

Dwight D. Eisenhower i Mark Clark varen rebre un missatge del diplomàtic Robert Daniel Murphy en que els deia que Henri Giraud, amb el suport de Charles Mast, insistia en que ara no podia marxar de França fins el 20 de novembre. Això era un contratemps pels americans perquè volien que Giraud participés en l’Operació Torch, que s’havia d’iniciar els següents dies. Qui sí que es col·locava al seu lloc per dirigir l’Operació Torch va ser Andrew Cunningham, que aquell dia va arribar a Gibraltar, on els britànics i establirien el comandament, i es va instal·lar en els túnels recent construïts de sota el penyal.

---

Els britànics varen dur a terme el primer vol del caça de gran altura Westland Welkin, un caça que no entraria dins dels plans de la RAF.

A Egipte:

Els britànics abans d’engegar l’Operació Supercharge varen atacar amb la RAF sobre les posicions de l’Eix a prop de Tel el Aqaqir, al llarg de la ruta de Rahman, on es concentraven la majoria dels blindats de l’Eix. Els avions varen atacar durant set hores provocant sis enormes explosions i molts incendis. També varen bombardejar el quarter general avançat de l’Afrikakorps i varen destruir el seu sistema de comunicacions telefòniques.

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va estar d’acord amb la proposta d’Alfred Rosenberg de concedir atenció prioritària a les persones damnificades en els bombardejos Aliats i va ordenar l’execució del projecte que tractava d’enviar a aquestes persones el material saquejat a les víctimes jueves. Aquest material havia de ser transportat com a béns de la Wehrmacht. Durant aquell dia, Hitler va abandonar el quarter d’Ucraïna i es va dirigir al quarter general de Rastenburg.

A Alemanya:

Gracies a la intervenció de Felix Kersten, el rector de la Universitat d’Oslo, Didrik Arup Seip, va ser tret per dos SS del camp de concentració de Sachsenhausen. El rector, visiblement demacrat, va ser conduït a la presó del número 8 de la Prinz-Albrecht-Strasse. A finals d’any va ser alliberat i podrà tornar a Oslo.

A la Gran Bretanya:

Bombarders alemanys varen bombardejar la ciutat de Coventry en resposta dels atacs aeris rebuts durant tot l’any.

A Guadalcanal:

Els nord-americans varen atacar als japonesos. Tenien una superioritat numèrica i la seva moral s’havia aixecat. Varen creuar el riu Matanikau, però els japonesos es varen reforçar desembarcant 1.500 infants de marina amb material.

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Des del quarter general, Adolf Hitler va escriure una carta a l’explorador suec Sven Hedin després del dia anterior haver llegit el seu llibre Amerika im kampf der kontinente. La carta va ser enviada al ministre Otto Meissner, que aquest l’enviaria a l’explorador el dia 11 de novembre. En la carta, Hitler li agraïa que l’hi hagués enviat un exemplar i li va assegurar que si els polonesos haguessin acceptat les seves condicions no hagués esclatat la guerra. També li va dir que estava defensant la cultura europea i li va assegurar que, tal i com ell deia en el llibre, el gran culpable de la guerra era el president Franklin Delano Roosevelt.

---

Hitler va regalar a Günter von Kluge pel seu seixantè aniversari un txec de 250.000 Reichsmarks amb l’autorització per gastar la meitat en el seu propi profit. 

A Alemanya:

En una reunió de la Junta Central de Planificació, el ministre d’Armament, Albert Speer, va demanar a la Junta que els obrers esclavitzats que no treballessin suficient fossin enviats per les SS i la policia en els camps de concentració. Speer volia espantar als obrers perquè sabessin què els passaria si no treballaven tal i com volia. També va demanar que els obrers tinguessin doctors en les fàbriques per així reduir les llistes de malalts.

A Bèlgica:

La Gestapo es va endur a més d’un centenar de nens orfes jueus que hi havia en un asil de Brussel·les. El personal es va negar a abandonar els nens i els alemanys se’ls varen endur a tots al camp de deportació de Malines. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

L’exèrcit soviètic controlava només tres petites zones al llarg del riu Volga.

A Noruega:

Els alemanys varen afusellar als set atacants que el 21 de setembre havien destruït la central elèctrica de Glomfjord. Cinc més dels atacants varen aconseguir fugir a Suècia.

En el Mediterrani:

A les deu de la nit, a uns 100 quilòmetres al nord del delta del Nit, l’U-559 es va veure obligat a emergir a la superfície després de que quatre destructors Aliats li llancessin 288 càrregues d’explosius. El capità del submarí alemany va obrir les claus de pas d’aigua  per deixar enfonsar el submarí i tota la tripulació va abandonar l’embarcació. Llavors, quan els Aliats van veure les intencions dels alemanys, el tinent Francis Fasson, el mariner de primera Colin Grazier i l’ajudant de cantina Tommy Brown del destructor Petard es varen treure la roba i es varen tirar a l’aigua per dirigir-se al U-559. Allí varen trepar fins la falsa torre del submarí i varen entrar a la cabina del capità i, amb una metralleta, varen obrir l’armari tancat i varen recuperar llibres de codis i documents, la segona edició del Wetterkurzschlussel per l’Enigma. Després de que Brown aconseguís fer tres viatges per entregar els documents, el submarí es va enfonsar amb Fasson i Grazier a dins ja que els va agafar desprevinguts l’enfonsament. Brown va ser condecorat amb la Medalla George per la seva valentia i Fasson i Grazier varen ser condecorats pòstumament amb la Creu de Jordi.

A l’Atlàntic:

Un comboi amb embarcacions mercantils britàniques, el SL 125, que es dirigia a la Gran Bretanya procedent de Freetown, amb 37 carregadors, va topar-se amb una quadrilla d’U-Boots al nord-est de Madeira. Durant set dies, els 10 submarins alemanys els varen perseguir i atacar amb els seus torpedes.  En total varen enfonsar 13 embarcacions. Aquell dia en varen enfonsar vuit quan el comboi navegava davant les Illes Canàries.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va pronunciar un discurs on va afirmar que l’objectiu de la Gran Bretanya era aniquilar Alemanya.

---

Peter Loxley, col·laborador d’Afers Exteriors, va escriure per ordres de Stafford Cripps un llarg memoràndum classificat de Personal i Confidencial sobre Rudolf Hess per Alexander Cadogan. La conclusió que s’arribava en l’escrit era que Hess era un home molt intel·ligent però amb una actitud pueril. 

A Guadalcanal:

El creuer Atlanta va bombardejar les posicions japoneses, que es varen tenir que refugiar a la jungla.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre el llibre de l’explorador suec Sven Hedin, Amerika im kampf der kontinente, que l’hi havia enviat el mateix explorador. El dictador se’l a llegir d’una tirada aquella mateixa tarda i a la nit ja l’havia acabat. L’endemà va enviar una carta d’agraïment a l’explorador.

A Bielorússia:

Els Batallons policials 306 i 320 varen assassinar en massa als jueus a Pinsk. Des d’aquell dia fins l’1 de novembre varen matar a 16.200 persones.

A Egipte:

Bernard Law Montgomery va retirar alguns dels tancs pesats col·locats al sud del front i va frenar l’avanç posant fi d’aquesta manera a l’Operació Lightfoot. Aquella decisió va ser molt criticada pel govern britànic. Aquell matí, Montgomery es va reunir en el seu quarter general de Burg el Arab amb el general Harold Alexander i Dick Casey, el ministre d’Estat, ja que aquests estaven nerviosos davant dels missatges procedents de Londres que deien que hi havia rumors que Montgomery havia retirat els seus homes. Però Monty, tal i com els va explicar, estava preparant un nou assalt, batejat amb el sobrenom de Supercharge i esperava que aquest atac acabés d’una vegada per totes amb la batalla. A Alexander el preocupava que volgués iniciar l’atac en el sector dels australians, a l’extrem nord de la línia, i va convèncer subtilment a Montgomery perquè retoqués la seva idea inicial i ataqués al nord del passadís de la forces alemanyes.

A la Gran Bretanya:

El rei Jordi VI es va reunir amb Mark Clark i Dwight D. Eisenhower abans que els comandants nord-americans volessin fins el seu nou quarter general a Gibraltar per dirigir l’Operació Torch. El monarca li va confessar a Clark que havia seguit les seves gestes militar.

---

En un míting celebrat en el Royal Albert Hall de Londres presidit per l’arquebisbe de Canterbury, amb representants de les comunitats jueves i poloneses, destacats clergues i figures públiques britàniques, es va protestar contra la persecució alemanya dels jueus. En un missatge que els va dirigir, Winston Churchill va declarar que les crueltats sistemàtiques a les que havia sigut exposat el poble jueu durant el règim nazi figuraven entre els fets més terribles de la història. El primer ministre va afegir que quan s’haguessin denunciat aquests delictes, que va qualificar de repugnants, i quan vencés els drets humans, la persecució racial hauria acabat.

A Suïssa:

Paul Guggenheim, en nom de Carl Buckhardt, va reunir-se a Ginebra amb el cònsol nord-americà Paul Squire i li va confessar que existia una ordre de Hitler que demanava l’extermini de tots els jueus d’Alemanya i dels països ocupats abans del 31 de desembre de 1942. Guggenheim també li va explicar que Heinrich Himmler i Hans Frank s’havien oposat a aquesta ordre, però només per conservar els jueus en l’aparell productiu. Hitler, sempre segons Guggenheim, hauria reiterat la seva ordre el setembre perquè no s’havia executat fins el moment.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

De bon matí, tots els jueus que treballaven en el gueto de Cracòvia varen tenir que presentar-se davant el Servei Laboral i posar-se en formació, agrupats per oficis. Cap al migdia, els nens i el personal d’un orfenat varen ser congregats en el Plac Zgody per la seva deportació. Les criatures que encara no caminaven eren ficades en cistelles i carregades també en els camions que sortien del gueto. Després els varen matar a Cracòvia mateix. Els nens més grans i el personal varen ser transportats al camp de Plaszow, on els varen posar en vagons i els varen enviar a les cambres de gas del camp d’extermini de Belzec.

A la vegada, Bernhard Krüger va publicar un decret sobre la creació de guetos en el districte de Varsòvia i de Lublin. El decret va ser una enganyifa que només havia de servir per atrapar als jueus que havien aconseguit evitar la seva deportació i l’extermini a l’estiu i tardor de 1942. Els guetos varen ser liquidats al cap de poc i la seva població deportada als camps d’extermini. 

A Alemanya:

Davant dels rumors de que es firmaria en breu un armistici amb la Unió Soviètica, es va emetre un comunicat militar que desmentia tots aquells rumors.

---

Una directriu confidencial de les SS que es va enviar des de Berlín ordenava que tota la roba interior i els mitjons infantils que es guardaven en els camps d’extermini fossin enviats a les famílies de les SS. 

En els Balcans:

El comandant Alexander Löhr va ordenar a les seves tropes que tractessin a tots els partisans capturats amb la duresa més brutal. 

A Egipte:

En la Batalla de El-Alamein, Erwin Rommel va emprendre una última ofensiva atacant amb el Sol a l’espatlla per il·luminar als Aliats. Però la batalla va ser inútil perquè necessitaven reforços i combustible i per desgràcia per ells aquell dia la DAF va enfonsar el vaixell cisterna de combustible italià, el Louisana, a la badia de Tobruk, a Líbia, que havia sortit de Roma. Aprofitant la precarietat en què es trobaven les tropes de Rommel, els britànics es varen passar el dia reorganitzant-se i al final varen descarregar un atac encara més fort en el nord de la batalla. Però, de nou, varen fracassar, tot i que varen reduir el número de tancs alemanys a 90 mentre que els britànics encara en tenien 800. Aprofitant la feblesa alemanya, a Sidi Abd el Rahman, a la nit, els australians varen aconseguir obrir una bretxa en el front de la 90º Divisió lleugera, fet que els va permetre intentar desbordar pel nord la banda defensada per l’Eix.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Els informes que tenia el règim nazi sobre els ànims de la població explicaven que la gent estava cansada de que s’estigués tardant tant en aconseguir la victòria en la Batalla de Stalingrad i creien que estava costant masses vides.

---

Després de no aconseguir posar en pràctica el que havien aprovat el 6 de març, es va convocar una tercera conferència interministerial en el quarter general de la RSHA i varen acordar de nou deportar als mestissos si no volien ser esterilitzats. Adolf Eichmann els va anunciar que havien descobert una nova manera d’esterilitzar les persones d’una forma simplificada i curta. També hauria explicat el terme solució final. En el moment de deportar-los, es va acordar per unanimitat separar-los per sexe si era possible per tal d’evitar “qualsevol reproducció”. Un representant del Ministeri de Propaganda era present a aquella reunió. Novament varen fracassar, ja que la majoria de mestissos no varen ser deportats. 

---

A Nuremberg, Sigmund Rascher va continuar com el dia anterior presentant els seus resultats dels experiments mèdics en el camp de concentració de Dachau davant d’una conferència en la que varen assistir-hi 95 investigadors mèdics. L’experiment tractava d’agafar presoners i banyar-los en tancs plens d’aigua amb temperatures diverses (totes molt baixes) durant hores vestits amb uniformes aeris, treure’ls llavors de l’aigua i capbussar-los després en un bany calent. Cap dels presents a la conferència va plantejar cap queixa per l’ús dels presoners i ningú va dir perquè durant l’experiment havien mort entre 15 i 18 dels 50 o 60 presoners que s’havien utilitzat.

---

A la presó Plötzensee d’Hamburg va ser guillotinat el jove de 17 anys Helmuth Hübener, membre de les Joventuts Hitlerianes, acusat d’opositor per haver escoltat, juntament amb tres amics, ràdios estrangeres i difondre les notícies que havia escoltat. El jove de família mormona va ser jutjat pel Tribunal Popular. Part del càstig del jove va ser no saber la data i l’hora de la seva execució. Fins la una del migdia no va saber que seria ajusticiat aquella tarda. En la seva última carta va escriure:

Estic molt agraït al meu Pare Celestial perquè aquesta vida d’agonia acabarà aquesta tarda. Tampoc ho podia suportar més!

També es va detenir en aquella jornada al funcionari del Ministeri d’Afers Exteriors, Rudolf von Scheliha, per haver col·laborat amb els opositors i haver proporcionat informació als Aliats.

En el front oriental:

A Stalingrad:

El 6º Exèrcit alemany va efectuar una ofensiva contra les tropes soviètiques provocant-los talls de comunicació telefònics i, a més, per culpa del fum constant de l’artilleria alemanya molts oficials soviètics morien asfixiats. Mentrestant, en el quarter general de la 376º Divisió, en el flanc esquerre del 6º Exèrcit, els generals Friedrich Paulus i Arthur Schmidt es varen quedar atònits en sentir al jove tinent Karl Ostarhild predir un imminent desastre. El tinent els va explicar que havien vist gran quantitat d’homes i material que es concentraven a la regió de Klatskaia i que sabien que atacarien aviat. De seguida Paulus va demanar reforçar la defensa. Després de marxar, Ostarhild va tornar els seus mapes. De retorn a Golubinka, Paulus va llançar les seves tropes la següent proclama:

L’ofensiva d’estiu i de tardor ha acabat amb èxit després d’ocupar Stalingrad, l’hivern s’apropa i afavoreix als soviètics però és improbable que lluitin amb la mateixa força que l’hivern passat.

A Líbia:

Les tropes alemanyes dirigides per Erwin Rommel varen contraatacar sense èxit a les tropes britàniques. Al vespre ja era clar que el contraatac de Rommel havia fracassat; havia perdut molts panzers i grans quantitats de combustible.

A Itàlia:

A Roma, el doctor Robert Ley va arribar a la ciutat per formar part en la celebració del vintè aniversari de la Marxa sobre Roma en la Ventennale.

A la Gran Bretanya:

El diari The Manchester Guardian va comentar les repetides profecies d’Adolf Hitler de que acabaria amb els jueus i en l’article es va demanar no creure que era una amenaça salvatge, sinó un objectiu perquè tenien informes que així ho confirmaven.

A Guadalcanal:

Després de la Batalla de Santa Cruz del dia anterior, els nord-americans varen tornar a desembarcar tropes a l’illa.