Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

Aquell dia va morir el que va ser professor d’Història i de Geografia de l’Adolf Hitler entre 1901 i 1904 a l’escola de Linz, Leopold Pötsch. El professor Pötsch va influenciar a Hitler quan era adolescent en les seves teories de la superioritat de la raça ària i l’odi contra la comunitat jueva i eslava, a més, el va influenciar en la seva teoria de que totes les races nòrdiques havien de ser governades per un mateix govern. Però Pötsch es va distanciar de Hitler quan anys més tard va veure que només volia annexionar Àustria amb Alemanya per sotmetre el poble austríac a l’alemany.

A Alemanya:

Durant aquella jornada va tenir lloc la segona reunió del Cercle Kreisau que va durar un parell de dies més.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen penjar en públic a 50 comunistes que pertanyien a un grup de resistència clandestí. 

---

Hermine Braunsteiner va ser destinada al camp de concentració de Maïdanek.

En el front oriental:

Davant els actes de sabotatge en el front oriental, Hermann Göering va emetre una ordre en què s’ordenava protegir les vies ferroviàries. Amb aquesta mesura el rus no autoritzat que es trobés a menys d’un quilòmetre d’una línia ferroviària havia de ser afusellat. El rus sorprès cometent actes de sabotatge se’l penjava en un pal de telègraf més pròxim. Els pobles més pròxims al punt en que sigués destruïda una línia ferroviària s’havia de cremar i a la població masculina se l’havia d’afusellar i a les dones i als nens enviar-los als camps de concentració.

A Stalingrad:

Els soldats alemanys van ocupar definitivament la fàbrica de tractors Dzerzhinski que utilitzaven els soviètics per reparar tancs i artilleria.

A Suïssa:

Els caps dels serveis d’intel·ligència alemany i suïs, Walther Schellenberg i el coronel Robert Masson respectivament, es varen tornar a reunir després de la reunió del 8 de setembre. Aquesta vegada es varen reunir a la casa de Meyer-Schwertenbach, a les ribes del llac Constança, i per tant Schellenberg i el seu ajudant Hans Eggen varen tenir que creuar la frontera conduïts pel xofer del coronel. Schellenberg havia complert les promeses que l’hi havia demanat el suïs en l’anterior reunió: el jove suïs havia sigut alliberat i l’agència de premsa de Viena havia deixat d’atacar Suïssa. Inclús li va prometre que els documents comprometedors havien sigut destruïts,

En el Pacífic: 

Els nord-americans varen ocupar les Noves Hèbrides i les illes Fiji.

En els Estats Units:

Els polonesos exiliats a Nova York varen denunciar l’Acció Especial de Cracòvia del 6 de novembre de 1939 quan les SS varen deportar a gran part dels professors de la Universitat de Cracòvia. En aquesta denuncia apareixia el nom d’Otto Wächter com el responsable de la deportació dels professors al camp de concentració de Sachsenhausen, tot i que ell havia afirmat que s’havia fet sense el seu coneixement. 

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va celebrar una conferència amb el seu Estats Major. Alfred Jodl va demanar que el govern de Vichy fos autoritzat a destacar a l’Àfrica del nord reforços militars francesos destinats a rebutjar tota temptativa d’assalt anglosaxona. Hitler va rebutjar aquesta proposta, ja que no volia fatigar als italians i, en cap cas, volia que els francesos tinguessin cap poder. Durant aquell dia, el dictador no va fer cas a les advertències dels seus agents, situats a la part espanyola de Gibraltar, relacionats amb la formació d’un exèrcit anglosaxó.

A Alemanya:

Després d’estar els últims sis dies a Itàlia, Heinrich Himmler va tornar a la seva casa de Gmund.

---

A Hannover, a les deu del matí va sortir un tren de vagons de fusta direcció al camp de concentració de Neuengamme. En el comboi hi viatjaven deportats de diverses religions, ètnies i nacionalitats, entre elles alemanyes, franceses, holandeses, belgues, espanyoles… i soldats soviètics capturats. També hi havia l’antic boxejador Johann Trollmann. Després de vuit hores de viatge, el comboi va arribar a la ciutat d’Hamburg.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia varen haver-hi novament noves batudes per deportar als jueus.

En el front oriental:

A Stalingrad:

A la nit, 3.500 ferits soviètics van tenir que arrastrar-se pel seu propi peu als centres mèdics perquè no quedaven ni ajudants ni lliteres suficients per transportar-los.

A Egipte:

A la frontera amb líbia va caure un aiguat que va afectar a les forces combatents d’un i de l’altra bàndol.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la base de Peenemünde, a la costa del Bàltic, es va produir amb èxit el primer llançament del míssil A4 del científic Werner von Braun. Després de la prova, el ministre d’Armament Albert Speer es va reunir amb Adolf Hitler per comunicar-li que les segones proves del llançament del nou coet havia sigut tot un èxit, ja que el projectil havia encertat l’objectiu que es trobava a una distància de 190 quilòmetres. Hitler, que fins llavors no s’havia interessat per aquella nova arma, va començar a posar-hi més interès i, quan va anar estudiant el projecte, va demanar que quan es fessin els primers llançaments amb finalitat bèl·lica es disparessin 5.000 projectils de cop per tal de realitzar un atac en massa.

---

El Govern va fer oficial que es retirava en els jueus alemanys tots els cupons de carn i de pa blanc. Des de feia dies circulava com a rumor.

A Ucraïna:

Els alemanys varen assassinar a trets als jueus del gueto de Mizoc. Abans d’executar-los, els Einsatzkommandos varen obligar a les dones a despullar-se. Un cop els varen afusellar a tots, uns quants oficials varen disparar a les víctimes per tal de que no hi pogués haver cap supervivent.

A Polònia:

Des de la ciutat de Piotkrow, els alemanys varen començar la deportació a Treblinka de 22.000 jueus. L’operació va durar set dies. 

A Itàlia:

Heinrich Himmler va dinar a la Vila Madama, una vila a les afores de Roma, amb el matrimoni Kersten, el SS-Gruppenführer Karl Wolff i Eugen Dollmann. Després de l’àpat, Himmler va marxar en tren de la capital italiana, on hi havia arribat l’11 d’octubre per descansar uns quants dies, cap a Munic.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Hitler va ordenar en el seu Exèrcit que l’objectiu principal de la campanya oriental era conquerir la ciutat de Stalingrad. Immediatament, Friedrich Paulus va ordenar una gran ofensiva i, durant aquell matí, el 6º Exèrcit alemany va atacar al 62º Exèrcit soviètic a la banda dreta del riu Volga. En seguit, 3.000 avions varen bombardejar la ciutat i, a dos quarts de dotze, tres divisions d’infanteria completes i més de 300 tancs alemanys varen assaltar el districte de les fàbriques i varen ocupar la fàbrica de tractors Dzerzhinski, trencant la línia de defensa de la 37º Divisió de la Guàrdia del general Zholuev i varen seguir endavant per atacar a les divisions 95º del general V. A. Gorishny, la 308º del general Guritev i a la 84º Brigada Blindada. La 389º Divisió d’Infanteria del general Erwin Jaenecke va obrir pas pel laberint de tallers d’un quilòmetre i mig de longitud. Aquell va ser l’últim dia que els soviètics van seguir treballant a la fàbrica de tractors reparant tancs i canons amb l’ajuda dels treballadors de la Barrikady. Els alemanys i els soviètics lluitaven uns contra els altres entre cadires i taules i 8.000 soldats de la 37º Divisió de Guàrdia varen lluitar de cara amb els alemanys en el complex fabril. En total, aquell dia els soviètics van patir més de 3.000 atacs que van acabar dividint en dos al 62º Exèrcit soviètic. Els atacs van ser tan intensos que, tot i ser un dia amb Sol, la pols i el fum feien que no es pogués veure res. Vasili Chuikov va enviar a totes les dones i els ferits a l’altre costat del Volga. A la nit, els alemanys varen aïllar la fàbrica de tractors per tres costats i van començar a entrar en els tallers. Els soviètics, aprofitant la foscor de la nit, varen dirigir a 3.500 ferits al Volga.

A la Unió Soviètica:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav M. Mólotov, va enviar una nota als governs Aliats on demanava que Hitler, Hermann Göering, Rudolf Hess (que es trobava empresonat pels britànics), Joachim von Ribbentrop, Himmler i Joseph Goebbels havien de ser jutjats d’immediat un cop hagués acabat la guerra.

A Guadalcanal:

El comboi japonès que el dia anterior havia sortit cap a les illes de les Salomó va arribar en el seu destí i, a la matinada, els cuirassats japonesos varen obrir foc contra Camp Henderson, a 16 quilòmetres de distància. Els seus enormes projectils varen arrasar la jungla, varen destrossar la pista d’aterratge del Camp amb els dipòsits de combustible i varen destruir 48 dels 90 avions nord-americans que hi havia. Després, indemnes, varen tornar a Truk. Poques hores després, els equips de treball nord-americans varen arreglar algunes pistes perquè aterressin avions de l’Armada, però no varen impedir que el comboi japonès desembarqués reforços.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort va ser destituït com a cap de la Hypo i va ser assignat al comandament d’un dic flotant a San Francisco. En el seu lloc com a criptoanalista el va substituir el capità William Goggins, un oficial sense experiència en la matèria que era considerat un administratiu competent.

Dimarts:

En el Reich:

Des de Roma, Heinrich Himmler va emetre un decret en el que s’asseverava que els sintis de raça pura se’ls podia autoritzar a fer vida nòmada dins d’àrees concretes dels guetos i ser supervisats per un cacic gitano.

A Itàlia:

Els alemanys, amb Himmler al capdavant. varen organitzar un dinar per agrair les atencions dels italians a la Vila Madama, una mansió a les afores de la capital romana.

En el front oriental:

En el sector central:

Els partisans soviètics varen obrir 178 bretxes en la línia ferroviària de Bryansk a Lgov.

En el Pacífic:

Per evitar que els nord-americans controlessin definitivament Guadalcanal, va sortir un enorme comboi japonès molt protegit cap a l’illa de les Salomó.

Dilluns:

A Itàlia:

A Roma, Heinrich Himmler li va explicar en el doctor Felix Kersten el contingut de l’entrevista que havia tingut el dia anterior amb Benito Mussolini. El cap de les SS li va confessar que l’objectiu del viatge era posar ordre a Itàlia perquè en tots els fronts posaven una resistència passiva. Himmler li va afegir que havia parlat molt profundament del tema amb el dictador italià, però que aquest l’hi havia demanat que renunciés de moment a tota ocupació perquè ell mateix s’encarregaria de controlar amb fermesa la situació. 

Aquella mateixa nit, el comte Galeazzo Ciano va organitzar una gran recepció en honor a Himmler a l’Hotel Ambassadore. Després del sopar, Himmler es va reunir amb Kersten, Ciano i Buffarini. El cunyat de Mussolini li va comentar en el cap de les SS que el tractament de Kersten li estava anant molt bé. Himmler va lloar efusivament al seu doctor, però es va queixar de que sempre posava excuses per demanar-li l’alliberació de certes persones.

A Hongria:

El primer ministre Miklos Kallay va apuntar que l’ambaixador a Berlín, Döme Sztójay, l’hi havia confirmat que els alemanys estaven executant els jueus.

A l’Atlàntic:

Un comboi compost per 44 embarcacions mercantils, el SC 104, va ser atacat per una quadrilla de 13 U-Boots. Els bucs de guerra que escortaven al comboi varen presentar batalla durant cinc dies, en els quals esvaren enfonsar vuit embarcacions mercantils i tres U-Boots.

A Guadalcanal:

Després de rodejar Guadalcanal la nit anterior, 6.000 soldats nord-americans varen desembarcar a l’illa.

Diumenge:

A Itàlia:

Heinrich Himmler, juntament amb el SS-Gruppenführer Karl Wolff, entre altres, va arribar a Roma per passar uns dies de descans després d’estar en el front oriental. El cap de les SS va aprofitar la seva estada a la capital italiana per entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano i per rebre a la tarda un massatge del seu doctor i amic Felix Kersten, que portava uns dies a la capital italiana. Mentre rebia el massatge, Himmler va ser informat per Eugen Dollmann del discurs del doctor Robert Ley del 4 d’octubre. El líder de les SS li va dir en el doctor Kersten que ja no es podia treballar amb el doctor Ley i li va confessar que proposaria a Adolf Hitler que el destituís i li donés un altre treball. Quan el doctor li va preguntar com podia ser que una persona com Ley pogués tenir un càrrec com aquell, Himmler li va contestar que en els treballadors els hi queia bé Ley i que ara no podien fer-los empipar. Quan varen parlar dels italians, Himmler li va assegurar que els italians començaven a ser una càrrega per ells i que havia vingut precisament per calmar-los. Quan el doctor li va dir que els italians eren de fiar, Himmler li va afirmar que Benito Mussolini treballava per al Vaticà i que l’Església catòlica era l’enemic més gran d’Alemanya. A continuació, Himmler li va parlar de com seria la tomba de Hitler i va dir que quan acabés la guerra construirien la casa més gran i més bonica del món a la Königsplatz de Berlín. Calculava que costaria uns 150.000 milions de marcs, que tindria una altura de 355 metres i un diàmetre d’uns 1.500. En el seu interior hi hauria sales i espais per cerimònies amb una capacitat d’entre 200.000 i 300.000 persones. El sarcòfag seria d’or i seria col·locat en el centre d’una sala obovada adornada amb pedres precioses dels Monts Urals. Quan va acabar el seu relat va sonar el telèfon i li varen comunicar que Mussolini l’estava esperant. Quan es va aixecar per reunir-se amb el dictador italià, Himmler li va dir en el seu doctor que la vintena de persones per les quals havia demanat la llibertat ja eren lliures.

En la reunió amb Mussolini que va tenir lloc aquella nit, Himmler li va admetre que en els territoris de l’Est havien matat a un número significatiu de jueus, incloent dones i nens, perquè els consideraven missatgers dels partisans. Segons Himmler, Mussolini li va respondre que aquella era l’única solució possible. El cap de les SS també li va parlar de camps de treball, de carreteres, de Theresienstadt… i dels jueus als que havien disparat els russos quan ells intentaven expulsar-los a la banda soviètica a través dels forats en les línies del front. Himmler també li va dir que considerava que s’havien de posar als jueus en camps de concentració i utilitzar els altres jueus en la construcció de carreteres a l’Est, fet que implicaria una alta mortalitat. Els jueus més grans serien deportats a Theresienstadt, on, segons Himmler, podrien viure “conforme als seus gustos”. Per acabar, li va assegurar que havien intentat crear una altra pàtria per als jueus a l’Est, però que els russos els hi havien impedit.

Durant aquella nit, el govern italià va organitzar un sopar on Ciano, en honor a Himmler, va convidar a totes les persones importants com els funcionaris del partit, polítics i ambaixadors.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Aquell dia i per primer cop després de 51 dies de combat, no es va produir cap atac d’infanteria ni de carros de combat. Els alemanys estaven preparant el seu atac que havia de ser definitiu. 

A Romania:

Ion Antonescu va ordenar que es posposessin les deportacions de jueus fins la primavera. 

A Malta:

La Luftwaffe va atacar l’illa de Malta. 

A Guadalcanal:

A la nit, davant la sorpresa japonesa, una formació nord-americana composta per destructors, quatre o cinc creuers i set o vuit embarcacions de transports va rodejar Guadalcanal. Els japonesos, veient les intencions nord-americanes de desembarcar, varen atacar amb el Tòquio Express, una formació de quatre creuers i quatre destructors, en el cap Esperances. L’almirall Turner, que no estava completament segur del funcionament del seu radar, va ordenar girar 180 graus abans d’apropar-se a les embarcacions japoneses per atacar-les. Però els destructors varen quedar fora de la formació i es trobaven entre els seus propis creuers i els dels japonesos. Inclús així, un creuer, el Furutaka, i un destructor japonès varen ser enfonsats abans de que el Tòquio Express es retirés, tot i que els nord-americans també varen perdre un destructors, el Duncan, on varen morir 48 marines, i un dels seus creuers lleugers, el Boise, va quedar greument danyat després de cometre l’error d’encendre un reflector per il·luminar l’objectiu. Els marines japonesos que varen quedar nàufrags a alta mar es varen negar a ser rescatats per les embarcacions nord-americanes i varen preferir ser devorats pels taurons. 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En una conversa privada amb Martin Bormann, Hermann Göering li va afirmar que les passes fetes per Heinrich Himmler en la qüestió jueva eren absolutament correctes, tot i hi haurien d’haver excepcions, va admetre-li el ministre pensant probablement en raons econòmiques, i li va prometre que en parlaria amb Adolf Hitler. 

Precisament, l’Estat Major general va rebre un telegrama que deia que l’Alt Comandament convenia amb Himmler que era precís substituir immediatament per força laboral ària als jueus allistats a la Wehrmacht. Els jueus que treballaven per la Wehrmacht ho feien en els serveis auxiliars o en la indústria de l’armament.

---

Davant dels experiments mèdics que es realitzaven en el camp de Dachau per saber fins quant podia aguantar una persona a alta altitud, el professor Erich Hipke, l’inspector de sanitat de la Luftwaffe, va escriure una carta d’agraïment a Himmler i li va demanar fer experiments de congelació perquè no havien pogut obtenir conclusions definitives per la pràctica del llançament en paracaigudes i volia saber fins a quin punt era determinant el fred en la supervivència de la persona que queia en paracaigudes. El doctor va informar a Himmler de que, per palar aquesta omissió, la Luftwaffe acabava de construir una cambra de descompressió equipada amb una refrigeració completa i que representava com si estiguessin a una altitud nominal de 100.000 peus. Himmler li va proposar que Sigmund Rascher dugués a terme una nova sèrie d’experiments, que des de l’agost ja estava duent a terme.

---

Helmuth von Moltke va escriure una carta a la seva esposa per dir-li que el dia anterior havia menjat amb un home que acabava d’arribar del Govern General i que l’havia informat sobre el “forn de les SS“. Von Moltke li va narrar que aquell home l’hi havia dit que cada dia “processaven” a unes 6.000 persones en aquest forn i que els oficials que estaven allí l’hi havien assegurat en el seu company que eren certes aquestes informacions.

---

La Gestapo av detenir a la jove Eva Maria Buch de l’Orquestra Roja quan va descobrir que havia escrit i traduït un pamflet en el que feia una crida als treballadors forçats francesos perquè fessin campanya en contra del règim. Eva serà condemnada a mort i executada.

En el front oriental:

En el sector sud:

Wolfran von Richtofen va llançar els seus bombarders contra les refineries dels voltants de Groznyi i va causar greus danys als soviètics.

---

Per intentar frenar l’avanç de les tropes alemanyes pel sud, Iosif Stalin va anunciar l’abolició del sistema de comissaris polítics en els exèrcits soviètics.

A Grècia:

Amb l’ajuda d’agents de la SOE, 150 partisans grecs varen destruir el viaducte que creuava el tren de Salònica a Atenes en el congost de Gorgopotamos. Amb aquest acte es va tancar la línia principal de provisions d’Erwin Rommel en el nord de l’Àfrica.

A Malta:

La Luftwaffe va començar una sèrie d’atacs a l’illa durant deu dies des de les seves bases de Sicília. 

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Martin Bormann, des de la Cancelleria del NSDAP, va firmar una disposició confidencial dirigida als Gauleiter i Kreisleiters sota el títol Rumors sobre l’estat dels jueus de l’Est. En ell, Bormann va fer referència al que segons ell era la “lluita mil·lenària contra els jueus”, i va dividir el programa del NSDAP en dos punts per expulsar als jueus de totes les activitats públiques a Alemanya. A continuació va dir que quan va començar la guerra no s’havia tingut en compte aquesta necessitat i va afegir que els jueus s’havien d’haver instal·lat des d’un bon principi en els camps de concentració de l’Est enlloc d’obligar-los a emigrar. Bormann va acabar la seva disposició dient que era necessari, en interès de la nació alemanya, que aquestes mesures fossin portades a la pràctica sense consideració de cap classe.

Bormann també es va queixar de que les conversacions sobre les mesures extremes contra els jueus, en particular en els territoris ocupats, s’estigués difonent per boca d’homes de permís de les diverses unitats desplegades a l’Est que havien tingut l’oportunitat de presenciar aquestes mesures. Bormann va qualificar aquestes divulgacions com a exagerades.  

---

Després de passar el dia anterior amb la seva família a la casa de Gmund, Heinrich Himmler va marxar cap a Itàlia per passar-hi uns dies. Durant aquell dia, Himmler va contestar el memoràndum del 18 de setembre del general Kurt von Gienanth en que demanava no eliminar els jueus que estaven treballant en la indústria bèl·lica fins que haguessin trobat substituts. Himmler li va confessar que havia donat ordres perquè tots els treballadors jueus de l’armament que treballessin en tallers de confecció, pelleteria i sabateria fossin internats en camps de concentració, tot i que ells haurien de continuar garantint les demandes de la Wehrmacht. També li va dir que havia donat instruccions perquè tot aquell que s’oposés als seus plans per ajudar als jueus i als seus negocis rebés mesures implacables i li va assegurar que els demés jueus que treballaven en les indústries de guerra s’anirien retirant pas a pas. En la primera fase els concentrarien en naus separades en les fàbriques i mica en mica serien substituïts per polonesos. En un sentit semblant, Himmler va enviar un memoràndum confidencial a Oswald Pohl i a Friedrich Krüger en el qual els va ordenar que concentressin a tots els jueus que treballaven en botigues de sabates i pells, així com als sastres, en els camps ubicats a Varsòvia i Lublin. La directiva finalitzava confessant-los que els jueus desapareixerien algun dia, d’acord amb els desitjos de Hitler. En acabar Himmler li va dir que desig d’Adolf Hitler era que els jueus desapareguessin.

---

Rudolf Brandt li va enviar una carta a Gottlob Berger per informar-lo de que Himmler havia aprovat un decret que limitava les seves competències amb el Ministeri dels Territoris Ocupats de l’Est i va afegir-hi que Alfred Rosenberg “podia anar-se’n a fregir espàrrecs”.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, un comando de quatre soldats alemanys es va refugiar en un abandonat refugi en una via ferroviària entre el turó Mamaiev i les instal·lacions dels tallers de la fàbrica Octubre Roig. Els soviètics estaven dins d’aquell refugi gran part del dia informant per ràdio a la rereguarda sobre l’activitat alemanya. Havien localitzat a dotzenes de peces d’artilleria que disparaven sobre la ciutat des de darrere de les vessants situades al nord de Mamaiev. També havien vist columnes de canons i morters alemanys desplaçant-se per les carreteres de la rereguarda fins en els suburbis de Stalingrad. Darrere dels canons hi anaven centenars de camions que portaven municions. Els soviètics tenien la sensació de que arribarien reforços per al 6º Exèrcit, però necessitaven un presoner per saber-ho del cert. En fer-se fosc, els comandos soviètics varen trencar els cables telefònics i varen esperar que els alemanys anessin a reparar-los. Al cap d’una estona va aparèixer la llum d’un lot i quan un alemany es va aproximar a l’avaria, els soviètics el varen matar d’un tret. Un d’ells es va disfressar amb el seu uniforme i va esperar a la via ferroviària de que un altre alemany s’aproximés al cable. Pocs minuts després, va aparèixer un altre lot i el soldat Willi Brandt va caure en l’emboscada. Els soviètics el varen deixar inconscient. Quan va tornar a recuperar la consciència, el soldat alemany es va trobar amb quatre soviètics que en seguit li varen fer preguntes. Atemorit, Brandt va donar el seu nom, el rang i la unitat en la qual lluitava. Després va explicar que la 24º Divisió Panzer es desplaçava cap a les fàbriques, que la 94º Divisió havia arribat des del sud de Stalingrad i que Adolf Hitler havia ordenat que s’ocupés la ciutat el 15 d’octubre. Els soviètics ja tenien la informació que volien i fent-li saber a Brandt de que havia revelat secrets militars el varen conduir a la via ferroviària i li varen senyalar la carretera que duia a la zona alemanya. En la foscor, Brandt va creure en tot moment que el dispararien per l’esquena, però no ho varen fer i va poder caminar tranquil·lament cap a la zona alemanya. Quan estava ja fora de l’abast de les bales soviètiques es va girar, va saludar amb la mà, i va cridar:

Danke, Kamerad!. 

Quan va saber aquesta valuosa informació, Vasili Chuikov va afegir en els seus mapes la informació. Ara ja sabia que tot el pes del 6º Exèrcit aniria contra la zona fabril i va ordenar atacs locals per contrarestar la força alemanya.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En una conferència d’alt nivell celebrada a la Direcció general de les SS es va delinear el nou programa de les SS. En ell es deia que se cediria la responsabilitat de tot l’espai germànic al Reichsführer Heinrich Himmler per tal d’unir tots els pobles en el Reich. Precisament, aquell dia Himmler va dirigir-se a la seva casa de Gmund per celebrar amb la família el seu aniversari, que havia sigut el dia anterior.

---

En un escrit del cap de secció de Medicina Aèria del Ministeri de l’Aire, s’indicava que el doctor Holzlöhner, de Kiel, havia rebut l’encàrrec el 24 de febrer per l’inspector de sanitat de les Forces Aèries d’investigar l’efecte dels descens de temperatura en animals de sang calenta. El doctor va fer les proves amb els presoners dels camps de concentració.

Precisament, aquell dia August Hirt, acompanyat pel seu ajudant, un oficial mèdic de la Luftwaffe, Karl Wimmer, va arribar al camp de concentració de Natzweiler i va ser rebut pel recent nomenat comandant del camp, Joseph Kramer. Hirt havia d’investigar amb presoners com recuperar una persona després de patir greus cremades. Kramer els va conduir fins la infermeria, on els esperaven 60 presoners ja seleccionats per dur a terme l’experiment que tenia planejat Hirt. El doctor en va rebutjar la meitat després de veure que estaven en molt males condicions. La resta els va dir que serien sotmesos a una sèrie d’experiments mèdics de curta durada, que estarien supervisats per un metge i que no patirien cap dany. A continuació, Hirt va ordenar-li a Kramer que els alimentés correctament. Dies més tard varen començar els experiments, que varen ser d’una duresa impressionant després de que els cremessin totes les parts del cos amb vapors del gas. Algunes de les víctimes varen quedar-se cegues i pocs dies més tard molts d’ells varen morir. Els supervivents varen ser enviats a un altre camp.

A França:

La 8º Força Aèria nord-americana va atacar amb els seus B-17 la ciutat de Lille.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Caucas, els soldats alemanys varen tornar a avançar cap a l’est després de diversos dies de lluita contra els soldats soviètics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill li va dir a Iosif Stalin que, segons les seves últimes informacions, els plans alemanys per enviar embarcacions per tren cap al mar Caspi s’havien suspès. Churchill no li va comunicar que havia sabut aquella informació a través dels desxiframents d’Enigma.

A Líbia:

Les embarcacions italianes Creta i Calliope continuaven navegant a prop de la costa direcció Bengasi sabent que a prop tenien els britànics. Al voltant de les set del matí, els britànics varen atacar el Creta de 300 tones i el varen partir per la meitat. La proa es va enfonsar a l’instant, però la popa es va mantenir a la superfícies uns minuts més. El Calliope de seguida va rescatar als supervivents, la gran majoria grecs. Només una persona va morir.

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Heinrich Himmler, que era el dia del seu aniversari, feia 42 anys, va parlar del “treball” d’Odilo Globocznik en els camps d’extermini de Sobibor i Belzec. 

A Alemanya:

Alfred Jodl va publicar en l’Ordre del Dia escrita per Adolf Hitler, on s’ordenava que “en un futur tots els grups de terror i de sabotatge britànics i seus col·laboradors fossin tractats com a bandits pels soldats alemanys i aniquilats sense compassió”.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els soldats alemanys varen continuar lluitant en els carrers de Stalingrad, que estava ple de runes.

A Líbia:

El general Georg Stumme va anunciar en els seus oficials que el pròxim atac britànic es situaria entre Ruweist i Himeimat, la part septentrional del sector sud alemany.

---

L’embarcació italiana Creta, escortada pel Calliope, va sortir de Tobuk per dirigir-se a Bengasi. Al voltant de dos quarts de nou del vespre varen detectar la presència de dos submarins britànics davant la costa, a prop de Derna. El Calliope va anar a la seva cerca, però després de dues hores no els va trobar. A continuació varen detectar avions, que a tres quarts d’onze varen deixar caure bengales. Les dues embarcacions italianes varen continuar navegant durant la nit a prop de la costa.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va fundar amb la participació de disset nacions la Comissió Interaliada per Crims de Guerra, que es va imposar amb l’objectiu de reunir proves i testimonis sobre crims de guerra, i formar llistes dels criminals de guerra de les potències de l’Eix. Franklin Delano Roosevelt i lord Simon varen donar el seu consentiment dels seus respectius governs per la creació d’aquella comissió. Les nacions que varen signar aquell acord varen ser: Austràlia, Índia, Iugoslàvia, Canadà, Luxemburg, Nova Zelanda, Noruega, Polònia, la Unió Sud-africana, Txecoslovàquia i Estats Units.

---

Winston Churchill va ordenar, en resposta a la sol·licitud de Iosif Stalin perquè entregués més caces, que 13 embarcacions mercantils es dirigissin immediatament cap al nord de la Unió Soviètica per separat i sense escorta. Només 5 varen arribar al seu destí.