Dimarts:
En el front oriental:
A Stalingrad:
Després de que Friedrich Paulus informés a Adolf Hitler d’un cessament temporal de l’atac a Stalingrad degut a que les tropes estaven esgotades, el dictador va reafirmar-se amb la seva idea dient que l’objectiu principal del Grup d’Exèrcits B era la conquesta total de Stalingrad.
A Noruega:
Els alemanys varen executar a deu ciutadans noruecs com a represàlia d’un intent de sabotatge.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En un discurs radiat i recollit per la premsa, Joseph Goebbels va afirmar que si perdien la guerra el poble alemany seria aniquilat pels jueus.
Un informe del Servei de Seguretat de les SS deia que hi havia una coincidència unànime en totes les ciutats universitàries de que el rendiment dels estudiants havia decaigut i que cada cop era més freqüent en els treballs escrits els errors ortogràfics, gramaticals i estilístics. També, segons l’informe, havia baixat el coneixement de llengües estrangeres.
Martin Luther, del Ministeri d’Afers Exteriors, es va reunir amb l’ambaixador hongarès, Dome Sztójay, i li va demanar que comencés la deportació de 800.000 jueus d’Hongria. L’ambaixador li va mencionar els rumors sobre el destí dels jueus deportats, però Luther, que sabia el què els hi passava en els jueus, li va replicar que els jueus eren utilitzats en la construcció de carreteres i li va prometre que després de complir la seva feina eren enviats a una reserva. L’ambaixador li va explicar que no volia que ningú li critiqués més tard per haver condemnat als jueus hongaresos a la misèria o “alguna cosa pitjor” després de la seva evacuació. La realitat era que Sztójay coneixia també perfectament l’objectiu del govern alemany en el terme dels jueus.
A Polònia:
Heinrich Himmler va ordenar que tots els jueus dels camps de concentració fossin enviats a Auschwitz i a Lublin.
A Ucraïna:
L’enginyer alemany Hermann Friedrich Gräbe, que treballava com a director general de l’empresa de construccions Josef Jung de Solingen a Zdolbunov, a la Ucraïna polonesa, va visitar la seva oficina a Dubno. Allí, un dels seus treballadors, Hubert Mönnikes, li va explicar que a on ells estaven construint havien sigut executats en tres grans foses d’uns trenta metres de llarg per tres metres de profunditat els jueus de Dubno. Segons el treballador, cada dia havien sigut executats unes 1.500 persones. A continuació, Gräbe, acompanyat per Mönnikes, va anar a inspeccionar les obres i va observar uns monticles de terra d’uns trenta metres de llarg per dos metres d’alt. Davant d’aquests monticles hi va veure uns camions dels quals els soldats ucraïnesos uniformats sota les ordres dels soldats de les SS feien baixar a homes, dones i nens. Aquestes persones portaven en la seva roba el distintiu groc. Gräbe i Mönnikes es varen apropar a les rases sense que ningú els impedís i varen veure com els homes, les dones i els nens que havien arribat amb els camions eren obligats a despullar-se i a col·locar separadament les seves pertinències. Les ordes les donava un oficial de les SS que sostenia en la seva mà dreta un fuet. Sense crits ni plors, aquelles persones es varen anar despullant i formant grups familiars; es besaven per acomiadar-se i esperaven la senyal d’un altre oficial de les SS que sostenia també un fuet en les seves mans. A continuació, aquells homes, dones i nens baixaven a la fosa per uns esglaons cavats en el terra per ocupar el lloc que els senyalaven. Havien de passar per damunt dels cadàvers de les demés víctimes. Després, els homes de les SS es situaven a la vora de la fosa i els assassinaven amb les seves metralletes. Gräbe es va adonar que ells no eren els únics espectadors i que més gent s’havia apropat a la fosa per observar, sense que ningú els hi digués res, aquells crims. En total varen ser assassinats 5.000 jueus de Dubno. A Gräbe li va cridar l’atenció una dona d’avançada edat que sostenia en els seus braços a un nen d’un any, a qui li cantava una cançó. Els pares de la criatura miraven el fill amb llàgrimes als ulls.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Els soldats alemanys no paraven d’atacar als soldats soviètics, que van contar només aquell dia més de 2.000 atacs. Els atacs eren tan intensos que l’edifici de banys comunals de l’Octubre Roig va canviar de mans cinc cops.
Iosif Stalin va telegrafiar des de Moscou que els alemanys no es podien apoderar de Stalingrad i la part de la ciutat que havia sigut ocupada havia de ser alliberada.
A Noruega:
Com a represàlia pels actes de sabotatge, els alemanys varen executar als ostatges que tenien.
Diumenge:
En el Reich:
A Ucraïna:
Adolf Hitler va tornar al quarter general de Vinnitsa de Berlín.
A Alemanya:
En el Palau d’Esports, Hermann Göering va pronunciar un dels últims discurs en públic en una festa de la collita. El ministre va dir que era el seu desig que la població dels territoris que havien ocupat no patissin gana, però els va avisar de que si per l’acció dels seus enemics apareixien dificultats en el subministrament d’aliments, llavors tot el món hauria de saber que si havia d’haver gana seria per totes les parts, però no n’hi hauria mai per a Alemanya. També els va advertir de que s’esperaven xifres espectaculars de la indústria bèl·lica nord-americana, però tot i saber el seu potencial industrial i de lloar-lo, va dir que no s’havia d’oblidar que hi havia una paraula que en el seu idioma s’escriu amb B majúscula, i aquesta paraula era Bluff. A la vegada, Göering va afegir-hi que els jueus els havien declarat la seva intenció d’aniquilar-los i va deixar anar aquesta frase en forma d’advertència:
Ningú podrà dir després: Jo he sigut un bon demòcrata i he estat en contra d’aquests mesquins nazis. El jueu ens tractarà a tots per igual, es venjarà en tots els alemanys.
A Polònia:
Els nazis varen ordenar transferir a Auschwitz a tots els jueus deportats.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Friedrich Paulus va llançar una gran ofensiva contra la ciutat de Stalingrad. Pensava que seria la definitiva.
A Itàlia:
Robert Ley es trobava a Roma i es va reunir amb el doctor Felix Kersten, que li va preguntar què hi feia a la capital italiana. Ley li va contestar que volia convèncer als italians de que Alemanya guanyaria la guerra. A la nit, Ley va donar una ponència davant de 25 periodistes alemanys i italians, on va afirmar que era evident que guanyarien la guerra, ja que “els seus enemics estaven liderats per idiotes i en canvi ells per Hitler”. A continuació, va assegurar que cada nen nascut a Alemanya rebria una fortuna d’un milió de marcs i que el paper del treballador alemany seria el de liderar i repartir els treballs perquè el poble alemany “era un poble superior”. Els periodistes varen escoltar les paraules del doctor Ley en silenci.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va rebutjar la proposta d’obligar en els jueus casats amb dones alemanyes (àries) a dur l’Estrella Groga, tal i com desitjava Martin Bormann. El dictador va afirmar que no podria prendre aquesta mesura abans de la deportació total de tots els jueus.
Heinrich Himmler, encara irritat per la crítica del comandant general Von Gienanth el 18 de setembre en la qual deia que la deportació dels jueus comportaria a una paralització de la indústria bèl·lica, va exclamar que havia donar l’ordre de procedir sense contemplacions contra tots aquells que esgrimissin presumptes interessos del rearmament quan en realitat només volien protegir als jueus i els seus negocis. El general Von Gienanth va ser destituït.
A Peenemünde, els alemanys varen fer el primer llançament amb èxit del futur V-2.
Després de que Hitler li confirmés que rebria nous reforços, Erwin Rommel va parlar amb els periodistes de la seva pròxima ofensiva sobre Alexandria, que es trobava a 100 quilòmetres de la seva posició.
A Polònia:
A Auschwitz, 1.014 homes, dones i nens jueus varen arribar al camp des del camp holandès de Westerbork. La primera selecció va tenir lloc a Cosel, on 300 homes varen ser destinats en els camps de Silèsia per treballar. Després d’una següent selecció a Auschwitz, 29 homes i 33 dones varen ser registrades en el camp, la resta, 652 persones, varen ser assassinades a les cambres de gas. Durant aquell mateix dia, una altra selecció va tenir lloc en el camp femení a Auschwitz II-Birkenau, on 1.800 presoneres varen ser seleccionades i assassinades a les cambres de gas. Tot això passava quan el doctor de les SS, Johan Paul Kremer, escrivia en el seu Diari:
Avui, material viu fresc procedent del fetge humà i de la base, així com pàncrees, junta amb polls de pacients i tifus conservat en alcohol. A Auschwitz, la ciutat, els carrers han sigut atacats pel tifus. Així que avui he tingut el primer sèrum d’injecció contra el tifus abdominal aplicat en mi. El SS-Oberstrumführer està malalt de tifus!.
En el gueto de Varsòvia va finalitzar la primera “acció de reubicació” començada el 22 de juliol. En total varen ser deportades prop de 300.000 persones a Treblinka.
A Rússia:
Els alemanys varen engegar l’Operació Regata per tal d’eliminar els partisans soviètics a prop de la ciutat de Gorki.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Friedrich Paulus i el general Walther von Seydlitz Kurzbach es varen reunir amb Wolfran von Richtofen, que havia criticat durament a Paulus dient que si no fos per la seva timidesa ja s’hauria d’haver conquerit Stalingrad, i amb Hans Jeschonnek. Els oficials de la Luftwaffe es varen lamentar de les pèrdues humanes en els carrers de Stalingrad, però quan Paulus els va assegurar que els pròxims reforços portarien la victòria, tots els homes de les forces aèries varen semblar satisfets. Després d’acomiadar-se, Von Richtofen li va dir a Jeschonnek que necessitaven les idees clares i un objectiu primordial ben definit.
En els Estats Units:
L’Oficina per l’Estabilització Econòmica (Office of Economic Stabilization) va congelar els preus dels productes agrícoles i va passar a exercir un complert control sobre les assignacions d’acer, alumini i coure.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
En ple debat sobre què fer amb els Mischlinge, Luther, subordinat d‘Ernst von Weizsäcker en el Ministeri d’Afers Exteriors, va informar als serveis d‘Adolf Eichmann que el Ministeri d’Afers Exteriors preferia l’assimiació dels Michlinge als jueus i la seva deportació a l’Est abans que esteriltizar-los i deixar-los quedar a Alemanya.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Els alemanys varen ocupar el raval d’Orlovski i varen llençar els seus obusos sobre el districte fabril. En conseqüència a aquest atac, darrere de la fàbrica d’Octubre Roig hi havia els dipòsits de petroli, que varen esclatar incendiant el turo al Volga. Tot i que les flames de poc no varen cremar el quarter general de Vasili Chuikov i el seu Estat Major, sí que varen cremar totes les línies telefòniques.
A l’Atlàntic:
En el Firth Forth d’Escòcia, el Queen Mary, que havia salpat el 27 de setembre de Nova York i es dirigia a Gourock, es va trobar, tal i com estava previst, amb la seva escorta davant de la costa d’Irlanda. Un cop junts, tant el Queen Mary com el creuer Curacoa varen navegar en ziga-zaga per evitar els submarins alemanys. El transatlàntic va avançar a la seva escorta al cap de poc, però va cometre l’error de que tant el capità del Queen Mary com el del Curacoa varen creure al mateix temps que l’altre havia d’acomodar-se als seus moviments i el resultat va ser que un d’ells tenia que fer zig i va fer zag, provocant que el Queen Mary xoqués amb el Curacoa a prop de la popa i el va partir en dos. Amb 11.000 soldats a bord, el Queen Mary no es va atrevir a dur a terme una operació de salvament per evitar un atac submarí. En conseqüència, el Curacoa es va enfonsar ràpidament deixant només 101 supervivents dels seus 430 tripulants. Danyat per sota de la línia de flotació, el Queen Mary es va dirigir cap a Clyde, a la costa escocesa.
En els Estats Units:
La Llei Antiinflació va permetre al president Franklin Delano Roosevelt limitar tant el salari com els preus, però no els beneficis empresarials, durant tot el temps que durés la guerra, congelant-los en els nivells del 15 de setembre.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, a la tarda, Adolf Hitler va dirigir una reunió de tres hores entre gauleiters i Reichsleiters. El dictador els va parlar de la imminent conquesta de Stalingrad i va arribar a la conclusió de que la guerra estava completament perduda pel bàndol Aliat, independentment del temps que aquests estiguessin en condicions de continuar-la.
Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb Erwin Rommel, que s’havia retirat d’Egipte, per donar-li el seu bastó de mariscal de camp. Rommel, molt preocupat per la situació en el nord de l’Àfrica, el va informar dels seriosos problemes d’escassetat d’armes i equipament i el va informar de la superioritat aèria britànica i de les deficiències dels oficials italians. Rommel li va explicar que renunciava a conquerir El Caire.
Hitler també es va reunir amb Joseph Goebbels i li va dir que estava d’acord amb la seva idea de deportar a l’Est tots els jueus del Reich, començant pels de Berlín.
A Bielorússia:
En el poble de Bielosirka, els alemanys varen fer una batuda en busca d’obrers i varen publicar una ordre que deia que necessitaven 25 obrers. Al final del dia no se’n va presentar cap; tots varen fugir. Emprenyats per la falta de resultats, va arribar la gendarmeria alemanya i varen cremar les cases de tots els fugitius i varen prohibir a la població apagar el foc. Enrabiats, els gendarmes varen cremar encara més cases. Les dones i els vells es varen deixar caure de genolls per demanar-los que paressin amb aquella crueltat, però els gendarmes els varen respondre amb les seves porres i els varen amenaçar de cremar tot el poble sencer. Una noia russa que va ser testimoni d’aquells abusos va escriure-li una carta a Alfred Rosenberg per explicar-li tot el què havia vist. El ministre va quedar tan consternat que el 21 de desembre de 1942 li va escriure una carta a Fritz Sauckel per demanar-li que rebaixessin el to de les seves accions.
A França:
Els primers obrers francesos varen ser obligats a sortir en direcció a Alemanya per treballar com a treballadors forçats en les indústries alemanyes. Des d’aquell dia fins a finals de juliol, un total de 640.000 obrers francesos varen anar a Alemanya.
En el front oriental:
A Stalingrad:
La situació en el quarter general de Vasili Chuikov era molt inestable: els gasos i el fum feia que no es pogués respirar, les bombes i els projectils explotaven al voltant del quarter, i molts operadors de ràdio van morir amb el micròfon a la mà intentant transmetre un missatge que no s’escoltava pel soroll dels artefactes.
En el sector sud:
Els soviètics varen acabar amb l’avanç alemany en el Caucas.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill li va dir a Anthony Eden que si l’Operació Torch (el desembarcament al nord de l’Àfrica) fracassava estaria acabat i se’n hauria d’anar i, per tant, deixaria el càrrec de primer ministre a un d’ells.
A Madagascar:
L’ofensiva de la Commonwealth va començar a pressionar als francesos.
En el Pacífic:
Un torpede va tocar a l’embarcació japonesa Lisbon Maru, que es va enfonsar. A bord hi viatjaven 1.816 presoners de guerra britànics que anaven de Hong Kong a Japó. Quan els presoners varen intentar abandonar l’embarcació quan s’enfonsava, els japonesos varen tancar les escotilles. Tot i això, centenars d’ells varen insistir, però llavors els japonesos els varen disparar. Més de 840 varen morir ofegats o a mans dels japonesos. La resta varen ser evacuats més tard per petites patrulles o per xinesos que els varen dur a Japó com a presoners de guerra.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A la tarda es va inaugurar l’obra socors hivernal en el Palau d’Esports de Berlín, i Adolf Hitler hi va pronunciar un discurs, que va ser retransmès per ràdio, davant uns 12.000 joves de les Forces Armades. L’objectiu era intentar animar a una població que estava cansada de la guerra. Justificant-se per què ara ja no parlava tan en públic, va afirmar que s’havia tingut que ocupar més de l’acció que dels fets i no podia pronunciar un discurs cada setmana o cada mes i que el que havia de declarar avui ho farien els seus soldats. Volent ridiculitzar als britànics, Hitler va dir que quan Anthony Eden o alguns dels seus companys declaraven que tenien una opinió, ells no podien parlar amb ell perquè la seva idea era una opinió molt diferent a la d’ells perquè ells, els britànics, creien que Dunkerque havia sigut una de les millors victòries de la història mundial. El dictador combinava la glorificació de les gestes bèl·liques alemanyes amb un atac sarcàstic contra el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt. Llavors, va assegurar que en breu ocuparien la ciutat de Stalingrad, Ucraïna i la conca del Donets. Explicant els tres motius pels quals havien d’ocupar precisament aquells territoris; conquerir l’últim territori rus ric en blat, conquerir l’últim districte de carbó i aproximar-se al districte petrolier per aturar la producció, Hitler els va prometre que ningú els faria fora d’aquella zona. Després va descriure com havien viscut l’hivern anterior i els va assegurar que s’explotarien tots els recursos materials dels països ocupats. En acabar el discurs va assegurar que acabaria amb la comunitat jueva en aquesta la guerra i va afirmar que els qui manejaven els fils de Roosevelt, a qui va descriure com el boig que estava a la Casa Blanca, aconseguirien arrossegar a una nació darrere una altra cap a una guerra mundial, però va assegurar que ara una onada antisemita estava recorrent Europa d’un poble a un altre, i que cada Estat que entraria en la guerra es convertiria en un Estat antisemita. El dictador va assegurar que els jueus s’havien burlat de les seves profecies i que ara no sabia si reien o si ja els hi havia tret les ganes de riure, però va assegurar amb contundència que els hi trauria totes les ganes de riure a totes parts i que també aquesta profecia es confirmaria.
Joseph Goebbels també havia pronunciat un discurs abans de Hitler, on va criticar que es divulgués mentides i rumors absurds per debilitar la moral del poble. Erwin Rommel, que es recuperava de la fatiga que li produïa la guerra, estava assegut en la tribuna d’honor del Palau i Hitler el va saludar amb una encaixada de mans.
El doctor Gutkelch li va enviar una carta a Alfred Rosenberg per explicar-li un fet que li havia tocat viure de ben a prop en el front. El doctor li va relatar que havia vist un tren ple de treballadors forçats de l’Est que es dirigia a Alemanya i que en els vagons hi havia vist cadàvers. Descrivint-li aquells horrors, Gutkelch li va comentar que la situació era tan precària que les dones que parien allí els hi llançaven els recents nascuts per la finestra. També va explicar-li que en el mateix vagó hi viatjaven malalts de tuberculosis i que els moribunds dormien en els trens de mercaderies. El doctor li va dir que estava convençut de que aquests mètodes es produïen sense cap dubte en altres combois i que provocava que aproximadament el 5% d’aquestes persones no estiguessin en condicions per treballar.
En el front oriental:
A Stalingrad:
A la nit, la 39º Divisió de Guàrdies d’Infanteria soviètica, sota les ordres del general de divisió Stiepan Guniev, va travessar el riu Volga per defensar la fàbrica d’Octubre Roig. Quan els alemanys els van veure els hi varen llançar granades, però Guniev va continuar endavant amb l’operació. Per aconseguir ràpidament la victòria, Erich von Manstein va sol·licitar a Berlín una demora per començar l’atac contra la ciutat de Leningrad, l’anomenada Operació Llum del Nord, per dirigir-se després al sud, cap a Stalingrad, on el 6º Exèrcit havia conquerit dues terceres parts de la ciutat. Von Manstein, tal i com va ordenar el 20 de novembre de 1941, va publicar una proclama que deia que el soldat alemany no era un simple combatent, sinó també el portador d’una ideologia inflexible i que havia de comprometre’s a la necessitat d’una venjança severa però justa contra els jueus, a qui va qualificar d’infrahumans.
A les afores de Stalingrad, les tropes alemanyes varen tornar avançar cap al Caucas amb l’objectiu d’ocupar els camps petrolífers.
A Itàlia:
A Roma varen arribar informes molt pessimistes de Berlín i de Viena que explicaven que l’ofensiva en el front oriental no havia arribat a aconseguir els seus objectius i que els bombardejos aeris havien afectat a la moral de la població alemanya.
A Líbia:
Quan tornava d’una missió escorta sobre El Alamein amb el seu nou ME-109G-2, que per aquelles dates aquests aparells tenien problemes de motor que havia provocat més d’un accident, el pilot Hans-Joachim Marseille va veure que del seu motor començava a sortir fum, però va decidir no saltar del caça perquè es trobava en territori controlat pels britànics. Ell mateix va comunicar per ràdio que que estava volant a cegues. Dos dels seus companys es varen apropar al seu aparell i el varen escortar de retorn a les seves línies, però Marseille cada cop li costava més respirar, inclús amb la màscara d’oxigen posada. Des de la base, Edu Neumann, el comandant del grup, li va ordenar per ràdio que saltés. Quan la situació se li va fer insuportable i després de comunicar-ho, va decidir llançar-se de l’aparell quan estava a 1.500 metres d’altura, però va tenir la mala sort que l’avió en aquell moment va descendir i es va colpejar amb l’estabilitzador de la cua. A causa de l’impacte va quedar inconscient i no va obrir el paracaigudes. Segons més tard va impactar mortalment contra el terra. El seu cos va ser trobat a set quilòmetres de Sidi Abd el Rahman. Marseille, amb 158 victòries, va ser enterrat en el cementiri militar alemany de Tobruk. A títol pòstum va rebre els seus Brillants per la seva Creu de Ferro.
A la Gran Bretanya:
Els criptògrafs britànics varen desxifrar la clau d’Enigma que utilitzava l’Organització Todt, coneguda amb el nom d’Àguila pescadora.
Winston Churchill va transmetre personalment a Iosif Stalin la informació obtinguda dels missatges d’Enigma de que a Berlín s’havien fet plans per establir una flota naval alemanya en el Mar Caspi, que la seva base estaria a Makhachkala i que ja s’havia elegit a un almirall per comandar-la. Es transportarien submarins, torpedes i dragamines des del Mar Negre fins el Caspi per ferrocarril des de Mariupol.
A Madagascar:
A les aigües de Madagascar, els japonesos varen començar l’Operació Dragó Diví, que tenia com a objectiu foragitar els britànics de l’illa. Els submarins japonesos I-16, I-18 i I-30 es varen aproximar a les costes per llançar-hi a l’aigua mini submarins per intentar enfonsar les embarcacions britàniques fondejades a Diego Suárez. Els mini submarins varen penetrar en les aigües del port i varen enfonsar una embarcació de transport i varen arribar a l’embarcació Ramillies, que va quedar inutilitzat durant uns mesos. Mentrestant, el I-10 i l’únic submarí francès que quedava a la zona, el Bezeviers, varen actuar coordinadament per intentar enfonsar alguna embarcació aliada, però els avions britànics varen localitzar al submarí francès i el varen enfonsar amb les seves càrregues de profunditat.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va advertir als seus comandants d’una invasió des de l’Oest. Per intentar mitigar els bombardejos Aliats, va ordenar la construcció d’enormes torres de defensa, conegudes com les Torres Antiaèries, a Berlín, Munic, Viena, Linz i Nuremberg.
A la tarda, l’Abwehr va llençar l’Operació 7 per tal d’alliberar a uns quants jueus que treballaven com esclaus en una fàbrica de municions. El grup va pujar a un tren amb destí a Basilea i, sota les ordres de Wilhelm Canaris, un agent de l’Abwehr va viatjar amb ells per assegurar que creuaven la frontera sense problemes. El 30 arribarien al seu destí i, immediatament el tren a es va aturar a l’estació central suïssa, els jueus es varen treure les estrelles grogues de les seves robes.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Praga, 255 txecs varen ser condemnats a mort per donar suport, donar refugi o negar-se a denunciar els assassins de Reinhard Heydrich.
En el Reich:
En el Palau d’Esports de Berlín, l’Adolf Hitler es va dirigir a 12.000 oficials i cadets.
A França:
Un comando especial alemany va entrar per primer cop a la zona sud de França, la controlada pel govern de Vichy. Aquest comando estava compost per 280 homes de l’Abwehr, la Gestapo i la Orpo. Tots van actuar amb una falsa personalitat francesa, tots parlaven francès, i es van repartir pels allotjaments que els hi havien preparat a Lió, Marsella i Montpeller. La direcció va ser confiada a en Boemelburg. El conjunt d’aquesta operació va rebre el nom clau d’Acció Donar.
En el front oriental:
A Stalingrad, la batalla pel control de la ciutat era ferotge i es lluitava casa per casa. El sergent Jakob Pavlov, que va quedar cec, i els seus Shturmovaya (grups d’assalt) varen resistir els atacs alemanys en una casa de quatre pisos a 275 metres del riu Volga. La resistència d’aquest grup de soldats va durar 58 dies i avui en dia la casa on es va defensar en Pavol es coneix com la Casa Pavlov. La casa encara es conserva. Al nord del barranc Krutoi, la 284º Divisió siberiana del coronel Batiuk va perdre en aquella jornada a 300 soldats. Per altra banda, la 193º Divisió Blindada soviètica estava sent atacada pels tancs alemanys que amenaçaven amb dividir als defensors en dos per expulsar-los de la ciutat.
A les afores de la ciutat, el 51º Cos va informar de que havia ocupat aproximadament la meitat del assentament de Barrikadi i dos terços d’un bloc de cases del voltant de la muntanya de Mamaev Kurgan, així com la part occidental de la fàbrica d’Octubre Roig.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, en Iosif Stalin es va reunir amb en Gregory Zhukov i l’Alexander Vasilevski. Relaxat i amb un to amable, el dictador soviètic va voler ser informat de la personalitat dels seus generals que comandaven els diferents Exèrcits. Parlant del general Gordov, en Zhukov li va recomanar que en Konstantin Rokossovski el substituís, cosa que Stalin va accedir-hi, com també va estar d’acord en el canvi dels noms dels diferents sectors. El front de Stalingrad es va convertir en el front del Don; el front del Sud-est es va convertir en el front de Stalingrad. Després de discutir la futura Operació Urà, Stalin li va dir a en Zhukov que havia de tornar a Stalingrad i fer els necessaris per acabar amb els alemanys. Abans de marxar, tant en Vasilevski com en Zhukov varen firmar un mapa que mostrava el pla de la contraofensiva. Stalin es va limitar a escriure-hi la paraula aprovat i després hi va estampar la seva firma.
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va viatjar en avió del seu quarter general de Vinnitsia a Berlín per parlar de la situació de Stalingrad. Hitler creia que era qüestió d’hores que es pogués donar per finalitzada la batalla.
A Ucraïna:
El Obergruppenführer Prützmann, preocupat perquè Erich Koch l’intentava humiliar, va escriure que Koch havia dit que ell era un subaltern i que només s’havia de limitar a rebre instruccions d’ell. Prützmann deia que si fos per ell hagués marxat perquè estava rebent crítiques sobre qüestions oficials i perquè Koch l’havia atacat en el terreny privat amb la finalitat d’agreujar i prolongar la seva rivalitat. El Obergruppenführer es quedava a Ucraïna perquè creia que era indispensable.
En el front oriental:
A Stalingrad:
Aquell dia es varen produir diversos combats en els carrers de la ciutat, però els soviètics no paraven de rebre reforços des de l’altra banda del Volga. Aquests reforços tenien que desembarcar sota un foc d’artilleria mortífer.
En els Estats Units:
Thomas Mann, en les seves locució mensual a la BBC per als radiooients alemanys, va pronunciar un discurs on va parlar de l’extermini sistemàtic dels jueus europeus.
El Queen Mary va salpar de Nova York amb destí a Gourock, en el Firth of Forth d’Escòcia, amb la seva habitual dotació de soldats nord-americans. Aquell viatge seria accidentat uns dies després.
Diari del Tercer Reich 