29 de gener de 1945

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A última hora de la tarda, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels, Hermann Göering i Josef Dietrich per parlar de l’ofensiva a Hongria, la desarticulació de la coalició aliada i l’organització de la defensa de Berlín. Dietrich va informar de que les enormes dificultats de transport i el domini aeri Aliat havien obligat a endarrerir durant algunes setmanes l’atac de les SS a Hongria. Hitler va respondre que s’havia de contenir els soviètics amb “argúcies”. La reunió va tenir que acabar-se al búnquer per culpa d’una alerta antiaèria.

Abans d’entrar a la reunió amb el dictador, Göering va voler parlar a soles amb Goebbels per parlar-li d’una eventual evacuació de Berlín. Goebbels li va taxativament que era impossible perquè era una ciutat massa gran, amb gran part de la indústria d’armament i pràcticament tota l’Administració del Govern. L’endemà, Hitler va rebutjar aquesta proposta.


Segons uns càlculs de les autoritats alemanyes, es dirigien al centre del Reich uns quatre milions de persones de les zones de l’Est que intentaven fugir de les represàlies dels soviètics. Aquells càlculs varen ser erronis perquè al final varen ser moltes més persones que varen fugir dels soviètics.


L’antic membre de la Rosa Blanca, Hans Leipelt, va ser executat a la presó de Stadelheim.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

El 48º Exèrcit soviètic del comandant Konstantin Rokossovsky va aconseguir rebutjar l’atac alemany del general Friedrich Hossbach i del general George-Hans Reinhardt després de tres dies de lluita amb un fred intens. Aquell dia, l’exèrcit soviètic va entrar a Pomerània i ja marxava decidit cap a Berlín.


Les tropes del mariscal Gregory Zhukov, que perseguien les restes del 9º Exèrcit, dèbils grups d’homes completament esgotats i desarmats, varen aparèixer davant les fortificacions de l’Òder i del Warther, on hi havia el 10º Cos de l’Arma SS. Quan la població va intentar fugir, ja hi havien els soviètics a sobre. Més tard, un desesperat Heinrich Himmler va desplegar les seves millors unitats de les SS en un moviment de flanc contra el mariscal soviètic i els seus Exèrcits en el sector Schneidemühl. El contraatac va ser un fracàs.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Els Aliats varen restablir més o menys la línia de front de les Ardenes que hi havia el 15 de desembre de 1944.

A les Filipines:

Els homes del 11º Cos nord-americà del comandant Charles Hall varen desembarcar sense trobar oposició a San Antonio, a la costa occidental de Luzon, just al nord de la península de Batan.

28 de gener de 1945

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant aquell matí, Adolf Hitler va emetre la seva primera ordre a la Volkssturm. Tot i saber que eren molt dèbils i que serien eliminats amb molta facilitat, el dictador va ordenar que es formessin en grups de batalla, brigades, per ser utilitzades com a unitats d’emergència. A més, aquell dia es va proclamar la separació de les divisions russes de la Wehrmacht i la seva transferència oficial al comandament de les Forces Armades del Comitè d’Alliberació dels Pobles de Rússia, la VS-KONR.

Hitler, molt disgustat amb Friedrich Hossbach per haver retirat les seves tropes de Lötzen desafiant les seves ordres, el va destituir per telèfon.

A les tres de la tarda, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb Vidkun Quisling acompanyat de Joachim von Ribbentrop, Hans Heinrich Lammers i Martin Bormann. El dictador li va prometre la independència de Noruega després del “desenllaç victoriós del combat fatídic d’Europa“. Una mica més tard, Hitler va nomenar al general Andrei Vlasov comandant en cap de les seves forces russes, l’Exèrcit d’Alliberació Rus.

A última hora de la tarda es va reunir amb Joseph Goebbels a qui li va descriure les interminables jornades de més de 16 hores de treball. Per alleugerir-se varen recordar els vells temps quan intentaven pujar al poder. Més tard, Hitler va mostrar les contradiccions que l’envoltaven. Per una part va reconèixer que no tenia esperances de vèncer i que ara només aspirava en ser un gran exemple per la història, però també va dir que encara confiava en un canvi radical de la situació. Per animar-lo, Goebbels li va exagerar sobre la determinació de Roma de continuar la lluita en el pitjor moment de la Segona Guerra Púnica, sobre la de Frederic el Gran durant la Guerra dels Set Anys, després de la derrota de Kunersdorf. Les paraules del seu ministre el varen animar. La conversa va tenir que continuar al búnquer per una nova alarma antiaèria a les 20:04, desactivada a les 21:25.


En el camp de concentració de Sachsenhausen hi va arribar un tren procedent de l’Alta Silèsia amb deportats polítics ucraïnesos i polonesos. Els havien fet viatjar en vagons oberts, tot i les temperatures inferiors a 20 graus sota zero. 238 persones varen morir durant el viatge.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar durament Viena.

En la batalla de les Ardenes:

Les últimes defenses alemanyes varen desaparèixer i es varen replegar fins a les seves posicions de partida del 16 de desembre de 1944. D’aquesta manera, els Aliats varen conquerir les Ardenes acabant definitivament amb l’ofensiva alemanya. El cost total en soldats per als alemanys per la seva ofensiva de les Ardenes va ser de 100.000 morts, ferits i capturats. Els nord-americans varen patir 81.000 morts, ferits o capturats, i els britànics, 1.400. Els dos bàndols varen patir fortes pèrdues d’armament, fins a 800 tancs cadascuna. Els alemanys també varen perdre al voltant de 1.000 avions. A diferència dels alemanys, els nord-americans es varen poder refer en un parell de setmanes.

En el front oriental:

A Lituània:

Les tropes soviètiques del 1º Front del Bàltic, sota el comandament d’Ivan Bagramian, varen pràcticament eliminar la bossa de Memel i varen alliberar Lituània. A prop de Vilna va morir en combat la franctirador soviètica Roza Yegórovna Shánina, que va ser responsable de la mort de 54 soldats alemanys. Més a l’oest, l’exèrcit soviètic es va establir al riu Òder.

En els Estats Units:

El primer contingent de dones de les MCWR va arribar a Hawaii.

27 de gener de 1945

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 13:25, Adolf Hitler va ser examinat pel doctor Theodor Morell, que va observar que el dictador tenia forts tremolors en el braç i la cama esquerra a causa de la situació militar. El doctor li va injectar glucosa i calci.

A les 16:20, Hitler va mantenir una conferència de Guerra a la Cancelleria que va durar dues hores i mitja amb 24 convidats, entre ells Hermann Göering, Karl Koller, Walther Hewel, Hans-Erich Voss, Karl Jesko von Puttkamer, Wilhelm Burgdorf, Walter Scherff, Hermann Fegelin, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl i Heinz Guderian, a part dels taquígrafs. Després de parlar de tots els fronts que tenien oberts i de la meteorologia, Guderian va exposar durant una llarga estona la situació en el front oriental. Guderian el va informar de que el principal problema que tenien era la falta de combustible, i Hitler li va exclamar que per això estava tan preocupat. Llavors, Guderian li va senyalar que si perdien la regió de Balató tot s’hauria acabat, ja que els soviètics avançaven ràpidament.

A continuació va ser el torn de Göering, que no tenia massa res a explicar. Hitler va insistir de que volia destituir al general Kurt Student per incompetent. Göering de seguida se’n va en riure del general i el va titllar d’imbècil i lent, a més el va imitar per la seva forma de parlar lenta i pausada, però va afirmar que el necessitava per animar als paracaigudistes i que s’alegraria de tornar a tenir a Student dins la Luftwaffe. De seguida Hitler el va contradir dient-li que a ell no li agradaria i li va replicar que era massa lent en totes les coses, i va posar l’exemple l’operació per alliberar Benito Mussolini del setembre de 1943, on Student va actuar amb extremada lentitud. Però Göering el va tornar a defensar dient que en general feia bé la seva feina a Itàlia i li va explicar que el necessitava urgentment per reorganitzar les seves divisions, tot i ser lent. No estant-hi d’acord, Hitler va continuar recalcant que Student era extremadament lent i Göering el va continuar defensant dient que també era un home d’idees brillants, cosa que Hitler no li va negar.

Després de parlar de les tropes del general Andrei Vlasov i de la urgència de tenir un programa d’armament, va ser el torn de Jodl, que va parlar del front occidental, italià i iugoslau abans de deixar parlar als representants de la Kriegsmarine. Tot seguit, varen parlar sobre les personalitats i característiques dels generals de primera línia, varen recordar la Primera Guerra Mundial i es varen preocupar pel rang dels oficials jubilats reincorporats a l’Exèrcit per servir en posicions de subordinats.

Parlant d’un armistici amb les potències occidentals, que tant demanava Guderian, Göering i Jodl, consideraven que no era necessari perquè estaven convençuts de que aquests els hi oferirien com a conseqüència de les victòries soviètiques. Hitler va preguntar si consideraven que els britànics estaven entusiasmats amb el que passava al front oriental. Göering li va contestar que els britànics no havien previst que ells (els alemanys) farien la bogeria de mantenir-los tant a ratllar (als britànics), mentre els soviètics envaïen Alemanya sense masses complicacions. Jodl va intervenir-hi només per dir que els britànics sempre havien vist als soviètics amb desconfiança. Tornant a agafar el fil, Göering els va prometre de que si tot continuava de la mateixa manera arribaria en pocs dies un telegrama britànic per negociar el final de la guerra. Hitler li va dir que s’havia proposat deliberadament posar la por al cos als britànics i als nord-americans amb rumors de que els russos conspiraven per quedar-se amb tot Alemanya. També li va comentar que podria ser útil el Comitè Nacional per una Alemanya Lliure i va explicar que l’hi havia demanant a Joachim von Ribbentrop que filtrés en els britànics la història de que els soviètics havien entrenat fins a 200.000 comunistes sota el comandament d’oficials alemanys i que estaven preparats per avançar. Llavors, Göering va afegir que els britànics no havien entrat en guerra per veure com l’Est arribava fins a l’Atlàntic i Hitler li va comentar que els diaris britànics ja estaven escrivint amargament la pregunta: Quin és l’objectiu de la guerra?.

A continuació, Hitler va parlar de la pròxima reunió amb Vidkun Quisling i va comentar seguidament la decadència de la burocràcia, els drets de pensió dels oficials retirats, el sistema d’antiguitat de l’exèrcit britànic, i si un cap de companyia havia de saludar al seu coronel. El general Hermann Fegelin va dir que havia sentit dir que 10.000 oficials britànics internats en un camp de presoners de Sagan s’havien ofert a lluitar amb els alemanys abans de caure en mans dels russos; Jodl ho va trobar una bona idea perquè es crearia la sensació que britànics, nord-americans i alemanys lluitaven en el mateix bàndol. Hitler no en va estar gaire convençut d’aquesta idea.

Durant la reunió, Hitler va expressar molt clarament les seves idees i el guió a seguir: conservar el petroli d’Hongria i d’Àustria en primer lloc, tancar la ruta de Berlín i aguantar com es pogués a Occident. El dictador va rebutjar la proposta d’un dels participants d’enviar els 6.000 homes de les SS del quarter de Berlín-Lichterfelde perquè estava convençut que els necessitaria per defensar la capital dels disturbis que preveia. En canvi, va acceptar, per recomanació de Guderian, evacuar de forma prioritària de les zones amenaçades pels bolxevics als adolescents susceptibles de ser incorporats en breu a l’Exèrcit. A les 18:50 es va donar per acabar la reunió.

Després de la reunió, Albert Speer li va entregar a Guderian un informe que començava amb la frase: La Guerra s’ha perdut. Quan Hitler va veure aquell document el va agafar i el va llegir, i tot seguit el va guardar en una caixa forta. A la nit, Speer li va anunciar a Hitler que li presentaria un nou informe, però el dictador no el va voler rebre perquè no volia ni sentir a parlar de que la guerra estava perduda. Quan Speer va insistir a través d’un ajudant de les SS que li volia entregar-li un nou informe, Hitler li va ordenar que el deixés a la seva caixa forta i li va afirmar que qui volia parlar amb ell a soles sempre tenia la intenció de dir-li coses desagradables i que ja no ho podia suportar. Finalment, Speer va enviar aquell informe que Hitler no volia llegir a 300 col·laboradors industrials amb els quals havia treballat en els últims tres anys. Bàsicament s’acomiadava d’ells i els va deixar clar que la guerra ja estava perduda. Després, el ministre es va acomiadar dels arquitectes amb els quals havia treballat en el passat i els va demanar que reunissin totes les fotografies dels projectes amb els quals havien treballat i les col·loquessin en un lloc segur.

En canvi, Hitler va tenir temps per reunir-se amb Joseph Goebbels, que aquest s’havia vist abans amb Guderian, que es va queixar del menyspreu que rebien els oficials de l’Estat Major. Al ministre no li va fer gens de gràcia el comentari i el va fer callar. Després es va trobar amb Göering, que aquest li va proposar que li demanés a Hitler que trobés una solució política amb els britànics. Ell podria ajudar a través dels seus amics suecs. Goebbels va evitar donar-li una resposta. A continuació es va reunir a soles amb el dictador i va quedar plasmat en veure’l tan desgastat i cansat. Hitler li va tornar a dir que no veia cap possibilitat d’entaular negociacions amb els Aliats occidentals. Parlant dels russos, el dictador va tornar a elogiar a Iosif Stalin, de qui va dir que era un home de gran envergadura, però també el considerava el seu enemic principal, el líder del complot bolxevic mundial.


Martin Bormann va tornar a Baviera per dirigir-se a Obersalzberg i li va explicar a la seva esposa, Gerda Bormann, la vida de Berlín. El secretari de Hitler li va dir que només la germana d’Eva Braun, Gretl, i el marit d’aquesta, Hermann Fegelin eren els únics convidats de Hitler.


A les 19:36, a Berlín varen sonar les sirenes antiaèries i poc després varen aparèixer 63 Mosquits varen reprendre els atacs nocturns a la capital després de tretze dies sense atacs.


La Gestapo de Stuttgart va citar a tots els Mischlinge o cònjuges de matrimonis mixts que es presentessin en el Camp de Trànsit de Bietigheim, en el comtat de Ludwigsburg, el 12 de febrer perquè se’ls assignés a un comando de treball extern. Abans, aquestes persones havien d’informar de la seva sortida i entregar totes les cartilles de racionament de menjar a la policia el 10 de febrer. Els nens de menys de 16 anys quedarien a càrrec d’algun parent.


El destituït Georg-Hans Reinhardt es va reunir amb Lothar Rendulic, el seu substitut en el càrrec, per fer el traspàs de poders rodejat d’un de guàrdies. Reinhardt havia abandonat Lötzen sense el permís de Hitler.

L’alliberació d’Auschwitz:

Abans del migdia, la 60º Divisió Ucraïnesa d’Ivan Konev va alliberar el camp d’Auschwitz III-Monowitz i, a les tres de la tarda, va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz I i Auschwitz-Birkenau. L’alliberació del camp no va ser programada perquè va ser una casualitat que la 107º Divisió de fusellers el descobrís quan els seus homes estaven fent una ronda de reconeixement. Per alliberar el camp, els soviètics varen haver de lluitar amb els últims soldats alemanys de les SS que s’havien quedat per defensar aferrissadament el camp. La primera patrulla en aproximar-se al campo de Buna-Monowitz varen ser quatre soldats a cavall, que avançaven a poc a poc, metralleta a mà, cap al llarg de la carretera que limitava el camp.

Quan els soldats varen arribar a la tanca de filferro, els presoners no els varen ni saludar del seu mal estat de salut. De seguida els oficials soviètics varen veure la gravetat de la situació; es varen trobar uns 600 cadàvers estirats a terra acabats d’assassinar, varen reclamar la presència de tots els equips mèdics disponibles perquè atenguessin als 5.000 presoners que encara havien quedat en el camp. Entre aquests presoners hi havia el pare d’Anna Frank, Otto Frank. Alguns d’ells varen morir dies més tard de la seva alliberació pel seu mal estat de salut. Entre aquests presoners hi havia almenys 700 nens, inclús uns 500 menors de 15 anys. Més de la meitat d’aquests nens eren jueus. Es creu que varen morir en el camp d’Auschwitz un milió de persones, la gran majoria jueus, i varen ser assassinats més de 200.000 nens. Quan els soldats soviètics van veure tot el que havien arribat a fer els alemanys (trobaven cadàvers per tot arreu i per on passaven només trobaven el rastre de la mort. En els racons del camp trobaven cadàvers de nens tapats per la neu, a les parets de les xemeneies varen retirar una capa de grassa humana de 45 centímetres. El comandant Vasily Yakovlevich Petrenklo va trobar uns 7.000 quilograms de cabell humà (femení), que una fàbrica de feltre alemanya comprava a 500 marcs la tona. A més varen trobar 44.000 parells de sabates i 837.000 abrics. A partir de llavors, els soviètics varen tenir un esperit de revenjar molt més gran del que tenien.

Precisament, aquell dia el doctor Josef Mengele, fugint d’Auschwitz, va arribar al camp de concentració de Gross Rosen, a Silèsia.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soldats soviètics sota les ordres de Gregory Zhukov varen arribar a prop de Poznan, Polònia Occidental, a la riba del riu Warthe, amb la intenció de creuar el riu Òder a prop de Lubin. Aquests soldats havien avançat més de 330 quilòmetres en quinze dies i només es trobaven a 300 quilòmetres de Berlín. Espantats el Cos Panzer del general Nehring va creuar el riu Òder per refugiar-se en un lloc més segur. A la nit, les divisions del 17º Exèrcit alemany també es varen retirar direcció a l’Òder, però abans de que creuessin el riu el 3º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic del general Ribalko els va interceptar i varen utilitzar els seus canons per eliminar-los i d’aquesta manera varen frenar la seva fugida. En general, l’avanç dels soviètics per territori alemany va provocar la retirada dels soldats alemanys cap a l’oest i, com a conseqüència, milions de civils espantats per l’arribada dels  soviètics i dels crims que cometien també varen marxar cap a l’oest.

Per fer front a l’evacuació de la població a Prússia Oriental, va arribar a aquella regió el primer vaixell destinat a evacuar als refugiats. A Königsberg, la Wehrmacht, al comandament del general Otto Lasch, va difondre a través dels altaveus una crida a tota la població perquè abandonés la ciutat d’immediat. La gent es va abraonar a les carreteres.


Durant aquella jornada, Roza Shanina, una de les franctiradores soviètiques més famoses, va morir en combat a Prússia Oriental quan intentava salvar la vida d’un company ferit. Tenia 21 anys quan va morir.

A Lituània:

Els soviètics varen ocupar el Territori de Memel.

En el front occidental:

A Alemanya:

Els Aliats occidentals varen posar en marxa l’Operació Thunderclap, on es va prioritzar els atacs a les ciutats alemanyes amb tota la força disponible.

A França:

Per altra part, els alemanys es varen veure obligats a establir-se al nord d’Estrasburg, ciutat alliberada per la 2º Divisió blindada de Philippe Leclerc el 24 de novembre de 1944.

A Birmània:

Unitats de la Força Y aliada empesa a través del riu Shweli, a Wanting, va reobrir la ruta de subministraments de Birmània a la Xina.

26 de gener de 1945

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A primera hora de la tarda, en el balanç sobre la situació militar, Adolf Hitler va ser informat de que la fortalesa de Lötzen havia sigut abandonada pel 4º Exèrcit del general Friedrich Hossbach el 20 i el 23 de gener de 1945, juntament amb el general George-Hans Reinhardt, que havia seguit a Hossbach i que estava greument ferit del cap. L’objectiu dels dos generals era dirigir-se al Bàltic. Emprenyat i després de titllar de traïdor a Reinhardt, Hitler va acabar substituint a Hossbach pel general Friedrich-Wilhelm Müller, que no havia ocupat mai un alt comandament, i a Reinhardt el va substituir pel general Lothar Rendulic, un austríac, aquella mateixa nit. Tot i això, a les set de la tarda, Hossbach i Reinhardt amb el seu 6º Exèrcit varen atacar, sense l’autorització de Hitler ni de Guderian, al 48º Exèrcit soviètic del comandant Konstantin Rokossovski i varen estar a punt d’arribar a Elbling, on el 2º Exèrcit alemany havia aconseguit retenir en els carrers de la ciutat als tancs soviètics que havien acabat d’arribar a la ciutat.

Durant la nit, Hitler es va reunir amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, i Josef Dietrich. El general de les SS va presentar el seu informe sobre el trasllat del seu 6º Exèrcit Panzer SS a Hongria. Hitler els va recordar la seva estratègia: protegir els pous de petroli, aixafar als soviètics en aquell sector i, després, un cop agrupades les forces, remuntar i atacar el flanc que avançava cap a Berlín. Encara veia una possibilitat per sortir-se’n. S’aferrava a la idea de que el dictador Iosif Stalin estigués decidit a conquerir Europa i pensava que els nord-americans i els britànics no li permetrien. Creia que potser els Aliats occidentals es voldrien aliar amb Alemanya per lluitar contra el comunisme de Stalin. Tot i que Hitler podia pensar que encara hi havia alguna possibilitat, el seu estat de salut anava empitjorant dia rere dia i es passava les hores citant comentaris del monarca Frederic el Gran. 


La brigada d’escorta de Hitler es va ampliar a divisió d’escorta del Führer.

A Polònia:

A Auschwitz, a primera hora del matí, davant la imminent arribada dels soviètics (l’endemà alliberarien el camp), vehicles blindats de les SS es varen presentar al camp per dinamitar l’últim forn del camp, el Crematori V. A continuació varen destruir els ponts del voltants. Al mateix temps, al cel, avions alemanys i soviètic es varen continuar enfrontant.

En el general soviètic Petrenko el varen informar per telèfon aquell dia, mentre combatia per alliberar Neuberun, sobre l’existència d’un camp de concentració, del qual no en sabien el nom. Era Auschwitz.


Les tres naus de transports que havien sortit el dia anterior de Pillau escortades per unitats lleugeres de la Kriegsmarine varen desembarcar el seu carregament sense cap tipus d’incident a Danzig, Kolberg i Stettin.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics varen penetrar per la zona costera de Prússia Oriental, ja que Reinhardt havia evacuat els seus homes. D’aquesta manera els soviètics varen aïllar a dos exèrcits alemanys.

En el front occidental:

200 soldats nord-americans d’infanteria amb mitja dotzena de tancs varen atacar des dels boscos proper a Riedwihr. Amb un mapa a la mà i un telèfon de camp, el soldat Audie Murphy va saltar a un destructor de tancs en flames i durant una hora va rebutjar als alemanys amb una metralladora de calibre 0,5 mentre demanava per telèfon bombarders d’artilleria. Per aquella gesta va rebre la Medalla d’Honor.

En el bàndol Aliat:

George Kennan va escriure en forma de pregunta per què no podien aconseguir un compromís raonable i definitiu amb la Unió Soviètica per dividir clarament Europa en esferes d’influència i demanava que ells (els nord-americans) es mantinguessin al marge de l’esfera soviètica i els soviètics de la seva. Deixava clar en el seu escriu que això serviria per intentar reconstruir la vida després de la guerra sobre bases més dignes i més estables.

A Japó:

A Kioto, Fuminaro Konoye es va reunir amb el príncep Takamatsu per dir-li que com que considerava que la guerra estava perduda creia necessari que Hirohito no continués al tro imperial i abdiqués a favor del seu fill Akihito, amb Takamatsu com a regent. Hirohito hauria, segons la idea de Konoye, ingressar en el temple Ninna de Kyoto per convertir-se en abat i es passaria a dir Yu-Nin Ho-Oh. Konoye es quedaria amb ell en el monestir i li va afirmar que l’almirall Yonai, ministre de la Marina, i l’ex primer ministre Okada estaven d’acord amb ell.

25 de gener de 1945

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler estava enfonsat, sabia que el final de la guerra era a prop, però continuava decidit a lluitar fins al final contra l’exèrcit soviètic. Durant la tarda, Hitler, sota la recomanació de Martin Bormann, va decidir canviar a tots els caps de les SA responsables de la regió que rodejaven Berlín. El dictador se’n va anar a dormir aquell dia a les quatre de la matinada després de que l’hi haguessin administrat una injecció de somnífers.


Per aturar els soviètics a Pomerània, es va fer oficial el nomenament de Heinrich Himmler, tot i les protestes de Heinz Guderian, com a comandant del recent creat Grup d’Exèrcits del Vístula.


Els nazis varen evacuar aquell matí el camp de concentració de Stutthof, que va ser alliberat aquell mateix dia pels soviètics. Durant l’evacuació cap a Pomerània, els nazis varen assassinar a molts presoners. Al final, unes 69.000 persones, més de la meitat dones, varen sortir del camp en sis columnes. Cada presoners portava només 300 grams de pa i 100 grams de margarina, i molts anaven descalços. Quan els soldats soviètics varen entrar al camp es varen trobar a només 385 supervivents que es trobaven en un estat de salut molt precari. A Stutthof hi varen morir 85.000 persones.


Durant el matí, l’agència DNB es va fer ressò del comunicat de Reuter titulat: Vansittart (un diplomàtic britànic) es pronuncia pel desmembrament d’Alemanya. Un segon comunicat, que cita una corresponsalia sueca, deia amb un to semblant: Weekly Review exigeix la deportació massiva dels homes alemanys.

A Polònia:

Tropes del SD varen tornar al camp d’Auschwitz I, que havien abandonat uns dies enrere, amb ordres expresses de matar als presoners que encara quedaven. Just quan els varen treure i els varen alinear en la neu per afusellar-los, es va produir un atac aeri soviètic. Els membres del SD no varen tenir més remei que tornar-los als barracons.


El buc Pretòria va salpar del port de Pillau, a Prússia Oriental, seguida de dues naus civils. El comboi va ser escortat per unitats lleugeres de la Kriegsmarine. A bord hi anaven 22.000 refugiats.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

Les tropes soviètiques varen arribar al riu Óder i el varen creuar a l’altura de Steinhau. Però, a la tarda, Iosif Stalin va trucar a Gregory Zhukov, que el seu 1º Front bielorús era l’exèrcit que amb més força havia avançat fins llavors, per comunicar-li que frenessin la marxa i esperessin les tropes de Konstantin Rokossovsky, que estava avançant per Prússia Oriental a través del Vístula. El mariscal li va suplicar que el deixés continuar amb la seva marxa, i el líder soviètic no va tenir cap més remei que acceptar la petició de Zhukov quan li va explicar que si no continuaven els alemanys es podrien rearmar i enviar més homes a la línia fortificada de Meseritz. Els soviètics d’aquesta manera arribarien a Tolkemit, i Prússia Oriental va quedar definitivament aïllada del Reich.


El 1º Exèrcit blindat de guàrdies de Katukov va arribar a la població de Poznan, però en veure que els era impossible capturar-la varen seguir endavant, tal i com els hi havia ordenat Zhukov, per deixar-la a mans de Vasili Chuikov amb el seu 8º Exèrcit de guàrdies.

En el front occidental:

A Holanda:

Els britànics varen acabar d’ocupar el triangle de Roermond.

24 de gener de 1945

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A última hora de la tarda, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb Joseph Goebbels, que aquest li va relatar les atrocitats que els soviètics estaven comenten als pobles i ciutats que ocupaven. Els dos es varen posar d’acord en només donar a conèixer aquesta informació a l’estranger, ja que no volien que la gent escapés en massa cap a l’oest, provocant greus desordres. Hitler va elogiar una vegada més a Iosif Stalin per la seva defensa de Moscou a l’octubre de 1941, quan ell havia exigit la defensa de la capital en contra del desig de la cúpula soviètica de rendir-se, i va demanar agafar aquest exemple per combatre amb fanatisme a l’Alta Silèsia. Per això, li va explicar que havia ordenar llençar a l’est a la totalitat de la Luftwaffe i les grans unitats de la defensa antiaèria per utilitzar-les en aquesta lluita.

Durant la tarda, el cap de l’Estat Major de l’ExèrcitHeinz Guderian, va reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, per fer-li entendre que la guerra estava perduda i que no hi havia cap possibilitat de guanyar-la. Von Ribbentrop va quedar consternat per les paraules del general, ja que fins llavors encara pensava que podrien vèncer i va decidir informar a Hitler del que li havia explicat. Quan li va dir, el dictador es va enfadar molt amb el seu general. Dues hores després Hitler continuava molest per les idees derrotistes del seu general, però havia de participar en la reunió de les deu de la nit per decidir l’estratègia militar que havien de prendre i no tenia temps per pensar en una bona resposta.

La reunió, la segona del dia, Hitler va donar la seva aprovació a la situació en el front occidental després de que li expliquessin que els anglosaxons, tot i la seva superioritat, no havien obert cap bretxa. Però Hitler només tenia al cap aquelles paraules derrotistes de Guderian i, com un rampell, va dir davant dels convidats i dirigint-se a Guderian, que faria castigar a tots els qui tinguessin idees derrotistes igual que ho faria en les seves famílies sense contemplacions. Amb un to amenaçador, va dir que tant li faria quin rang militar o polític tenien, ja que per ell serien considerats traïdors de la pàtria. Irritat, va ordenar que totes les declaracions i opinions que es fessin sobre la guerra es dirigissin només a la seva persona i va deixar clar que no volia en cap cas que ningú opinés a la seva esquena. Tothom que estava a la reunió, entre ells Albert Speer, es va quedar callat escoltant les dures paraules de Hitler. Tots es varen sentir com amenaçats, ja que la majoria pensava que la guerra estava perduda. La reunió va acabar a les tres i Hitler es va quedar despert fins les cinc prenent el te. No va passar una bona nit.


Aquell dia es va fer públic que Heinrich Himmler s’ocuparia de dirigir al nou Grup d’Exèrcits del Vístula en la zona situada entre Prússia Oriental i les restes del destrossat Grup d’Exèrcits del mariscal Georg Hans-Reinhardt a Silèsia. A la tarda, el coronel Hans Georg Eismann va rebre l’ordre per encapçalar les operacions en el quarter del Grup d’Exèrcits del Vístula a Deutsch-Krone, Walcz. A la nit, Eismann no va tenir cap més remei que dirigir-se amb un Kübelwagen, un cotxe alemany, cap a l’est. Quan el vehicle recorria la Reichstrasse 1 va poder veure els interminables combois plens de refugiats que havien viscut una autèntica odissea per fugir de la zona on es dirigia el coronel.


En una reunió del Ministeri de Propaganda es va informar de que de forma excepcional Hitler havia escoltat el programa de ràdio Alguna cosa per qualsevol, i que l’hi havia agradat molt.

A Polònia:

Davant la proximitat de l’exèrcit soviètic, els últims habitants del quarter general de Rastenburg varen abandonar la zona. Un equip de demolició va detonar càrregues de fins a cinc tones d’explosius en els principals búnquers.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

El 3º Front bielorús d’Ivan Cherniajovsky va arribar a la ciutat de Königsberg, la capital de Prússia Oriental. Per altra banda, les puntes de llança soviètiques, que varen creuar l’Elbing en línia recta amb els llums encesos, varen arribar al Bàltic. A més, Vasili Chuikov va rebre l’ordre d’ocupar la ciutat de Poznan i la 128º Divisió de Fusellers del 1º Front Ucraïnès va entrar a la població de Gleywitz. La conquesta d’aquesta població tenia certa importància pels soviètics, fet pel qual es varen tirar diverses fotografies per la propaganda, perquè era la població per on els alemanys varen iniciar la seva invasió a Polònia l’1 de setembre de 1939.

En el front occidental:

A França:

Després de dinar, Omar Bradley va celebrar una reunió en la seva oficina amb els comandants Courtney Hodges i George Patton i altres set generals. El general de divisió Whiteley va trucar des del SHAEF per dir-los que diverses divisions serien retirades de la seva pròxima ofensiva per crear una reserva estratègica i reforçar les tropes del comandant Jacob Devers a Alsàcia. Bradley es va enfadar molt per aquells canvis i va mostrar la seva indignació, que va ser aplaudida pels seus companys. Patton va exclamar que els tres dimitirien si s’aprova aquell canvi i va assegurar que ell seria el primer en fer-ho.

23 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Per ordres d’Adolf Hitler, el ministre Heinrich Himmler va ser nomenat comandant en cap d’un nou Grup d’Exèrcits que va rebre el nom de Grup d’Exèrcits del Vístula. Himmler va ocupar aquell nou càrrec el 25 de gener. Aquest nomenament no va ser del gust del general Heinz Guderian, que va criticar la decisió de Hitler. Precisament, el general, cansat de la situació, li va explicar en el doctor Paul Barandon, el nou enllaç del Ministeri d’Afers Exteriors amb l’Exèrcit, el seu pla per impedir la destrucció total d’Alemanya per tal que li digués en el seu cap, el ministre Joachim von Ribbentrop. Guderian li va assegurar que l’única esperança que tenien era dedicar totes les forces en el front oriental per rebutjar l’atac soviètic i, al mateix temps, entaular negociacions per firmar un armistici amb les potències occidentals. La seva proposta per començar les negociacions era convèncer aquestes potències de que convenia impedir que els russos controlessin Alemanya després de la guerra i els volia demanar que els ajudessin a defensar les fronteres orientals del Reich.

Cap a les onze del matí, Hitler, poc després de despertar-se, va ser informat que les avantguardes soviètiques havien arribat fins l’Òder al nord i als sud de Breslàvia, franquejant el riu congelat per establir-se a la riba occidental. Més al sud, els soviètics havien envoltat tota la regió industrial de l’Alta Silèsia. A Poznan, el comandant Mattern va rebre l’encàrrec de defensar la ciutat fins l’última bala.

A la tarda es va reunir amb Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers, Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Karl Döenitz, Hermann Göering i Von Ribbentrop, que aquest li va proposar sondejar la possibilitat de negociar amb els britànics. Hitler s’hi va negar en rodó.


A Berlín, el Tribunal del Poble va jutjar i executar a un advocat que treballava en el quarter general de Hitler acusat d’organitzar el Cercle de Kreisau, un grup d’opositors del règim nazi. A la nit, els nazis varen executar a la presó de Plötzensee a alguns membres de la resistència alemanya acusats d’estar involucrats en l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i de pertànyer en el Cercle de Kreisau. Entre les víctimes, que varen morir estrangulades amb cordes de piano, hi havia el comte Helmuth James von Moltke, Hermann Kaiser, Eugen Bolz, Walter Gropius i Erwin Planck, el fill del Premi Nobel de física Max Planck.


Després d’arribar-hi feia pocs dies, Hans Frank va abandonar el castell de la ciutat prussiana de Seichau per traslladar-se a Neuhaus am Schliersee, a Baviera. En el castell hi varen deixar botelles buides, objectes artístics, caixes d’alcohol, menjar, catorze màquines d’escriure, un Mercedes i un munt de documents.

No només Frank abandonava la seva residència. Al migdia, un comunicat de l’agència de premsa DNB va anunciar que el monument nacional de Tannenberg havia sigut dinamitat perquè no caigués en mans dels soviètics. Els taüts de Paul von Hindenburg i de la seva esposa, així com les banders dels regiments prussians, havien sigut traslladades pel seu fill, el general Oskar von Hindenburg.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

Les tropes soviètiques havien arribat a l’Òder, entre Oppeln i Ohlau. A la ciutat de Lötzen, el cap del 4º Exèrcit alemany, Friedrich Hossbach, que havia decidit abandonar la ciutat sense lluitar, va deixar entrar les forces soviètiques sense problemes per poder escapar amb els seus homes.


El 5º Exèrcit blindat de guàrdies de Volski va entrar amb els seus primers tancs a la ciutat d’Elbing, al sud de la costa Bàltica, a mig camí entre Königsberg i Danzig. Els Panzer alemanys es varen fer forts al centre de la ciutat, on hi va haver un violent combat. Al final del dia, el gruix de l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. A més, el 2º Front Bielorús soviètic va tallar totes les carreteres i les vies ferroviàries del voltant del riu Vístula, aïllant les unitats alemanyes a la riba oriental. De l’estació central de Königsberg va sortir l’últim exprés ple de refugiats.

A Polònia:

El 2º Exèrcit de Tancs de la Guàrdia, que era una part del 1º Exèrcit Bielorús soviètic, va assaltar la ciutat fortificada de Bromberg, una important zona fortificada de la Línia Poznan alemanya.

A Hongria:

Un grup de soldats alemanys varen iniciar un contraatac que va obligar una retirada parcial de l’exèrcit soviètic. Tot i això, el 2º Front Ucraïnès del comandant Rodion Malinovski, amb soldats soviètics i romanesos dins de les seves files, va iniciar un nou avanç cap a Miskolc.

En el front occidental:

A Bèlgica:

L’Agrupació de Combat B de la 7º Divisió Blindada del 1º Exèrcit nord-americà va tornar entrar a la destruïda ciutat de Saint-Vith. L’únic edifici que quedava dempeus era la Torre Büchel.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen creuar el riu Irawadi.

A Indoxina: 

Els caces nocturns P-61 Black Widow de la 14º Força Aèria nord-americana va destruir, segons sembla, dos Liberator de la RAF que transportaven agents francesos amb destí a Indoxina. Tots varen morir. Els nord-americans esperaven que l’incident es convertís en una advertència que dissuadís a la Gran Bretanya de donar més ajudar a França en el seu restabliment de les colònies.

22 de gener de 1945

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Després d’inspeccionar la vida en el front oriental, el ministre Albert Speer va tornar a Berlín per veure a Adolf Hitler. Volia ensenyar-li unes fotografies que havia fet durant el seu viatge en la que es veien refugiats alemanys que vivien en unes pèssimes condicions esperant l’arribada dels soldats soviètics. El seu objectiu era commoure a Hitler per tal de que destinés les seves tropes per defensar-se dels soviètics enlloc de defensar-se dels nord-americans i dels britànics en el front occidental. Però Hitler no en volia saber res, va apartar les fotografies i no en va fer cap comentari. Tot i això, es va donar l’ordre de retirar les tropes alemanyes de les Ardenes.

Segons el doctor Theodor Morell, que el va examinar aquell migdia, Hitler tenia gana i havia dormit sense la necessitat de somnífers. Tot i això, li va administrar una injecció de deu centímetres cúbics de calç i de glucosa i una altra de vitamines i d’extracte de fetge. A les tres de la tarda, Hitler, com el dia anterior, es va reunir amb Vidkun Quisling.

A la nit, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels. No es veien des de que el dictador havia tornat del quarter general del Niu de l’Àguila. Goebbels va anar a la Cancelleria acompanyat de la seva esposa Magda, ja que Hermann Göering els va entregar una carta personal en que lloava a Harald Quandt, que es trobava retingut pels britànics al nord de l’Àfrica, i una Creu Alemanya d’or amb una esvàstica en el centre. Goebbels es va emocionar davant d’aquell gest.  El dictador es va mostrar davant del seu ministre favorit confiat en si mateix i va donar seguretat i fe en el ministre, que també es va tranquil·litzar en veure el seu líder “sorprenentment fresc i en bon estat de salut”. A continuació es varen projectar els últims noticiaris cinematogràfics i Hitler es va interessar pels enlairaments dels V-2. Després varen fer un repàs de la situació en general i el ministre va culpar del desastre militar als comandants. Hitler li va respondre que les missions militars més urgents ara eren salvar la base industrial, ja fos el petroli hongarès o el carbó de Silèsia, per a finals de febrer dur a terme una gran operació que estabilitzés el front oriental. Goebbels li va demanar que guardés les seves per als grans assumptes enlloc d’esgotar-se en decisions de rutina militar i li va proposar nomenar a Heinrich Himmler comandant en cap de la Wehrmacht. Hitler s’hi va negar perquè abans havia de demostrar les seves capacitats militars. A mitjanit, abans d’acomiadar-se, el dictador li va manifestar el seu desig de quedar-se provisionalment a Berlín.


Durant la tarda es va celebrar una conferència de premsa del govern en la qual es va dictaminar que el professor d’Història Alexander Schenck von Stauffenberg, el germà de Claus von Stauffenberg, no havia de ser mencionat més a la premsa.


En el camp de concentració de Buchenwald hi va arribar procedent d’Auschwitz un comboi de 2.224 jueus i es va anunciar un altre per al dia següent. També a Ravensbrück va arribar un tren d’Auschwitz amb diverses dones jueves i dos trens més d’Auschwitz amb 2.000 detinguts va arribar a Mauthausen. Una columna de dones varen ser evacuades a peu d’Auschwitz per dirigir-se a l’estació de Loslau, a l’Alta Silèsia. Les SS només varen contar una cinquantena de supervivents de les 600 que havien sortit del camp polonès. A Ohrdruf hi va morir l’industrial francès dels pneumàtics Marcel Michelin.

En el front occidental:

En la batalla de les Ardenes:

Gràcies al bon temps d’aquell dia, els pilots nord-americans varen poder bombardejar intensament als combois alemanys.

En el front oriental:

A Txecoslovàquia:

Els alemanys varen declarar la ciutat de Breslàvia fortalesa davant la imminent arribada dels soviètics.

A Alemanya:

Els soviètics varen capturar a membres de la Volkssturm a Insterburg, Prússia Oriental. Amb l’avanç dels soviètics, els prussians occidentals varen començar a marxar cap a l’oest unint-se al silesians i els prussians orientals.


En el quarter general de Zossen hi havien suficients informacions alarmants. La més greu era l’obertura d’una bretxa entre Bromberg i l’Óder. Heinz Guderian, dempeus davant la finestra, va dir que aniria a veure a Hitler perquè estaven a punt de perdre Prússia Oriental i el 2º Exèrcit estava desfet mentre l’Exèrcit de Curlàndia estava sense fer res. També contemplava l’opció de fer retornar les divisions que havien sigut destinades a les Ardenes. Però la temptativa de Guderian va fracassar perquè Hitler va declarar que constituiria un nou grups d’exèrcits entre el Vístula i l’Óder.

A Polònia:

A les tres de la matinada, el 3ª Cos de guàrdies de cavalleria soviètic va entrar a la ciutat d’Allenstein. A part, el 8ª Exèrcit de guàrdies, comandades pel capità general Vasili Chuikov, va rodejar la ciutat de Poznan i a 60.000 soldats alemanys.

21 de gener de 1945

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, després de passar una mala nit, sense pràcticament dormir, es va dirigir al seu despatx de la Cancelleria. Davant de Josef Terboven, Hans Heinrich Lammers i Joachim von Ribbentrop, Martin Bormann li va presentar el seu informe sobre la situació de Noruega. A les tres es va afegir a la reunió Vidkun Quisling, que li va parlar de la situació militar i política al nord-est del seu país, on els soviètics ja hi havien penetrat, i li va presentar la seva última idea de celebrar a Viena un congrés paneuropeu en el que totes les nacions participin en igualtat de drets davant del Reich. La reunió amb Quisling es tornarà a celebrar l’endemà a la mateixa hora.

Durant la tarda va ordenar a tots els caps d’unitat que qualsevol decisió o pla d’atac li fos comunicat amb antelació suficient i va demanar en els seus oficials que no desobeïssin les seves ordres sinó volien ser acusats de traïdors. Seguidament, en una reunió amb Heinz Guderian i Alfred Jodl, va anunciar que Heinrich Himmler seria el nou comandant del nou Grup d’Exèrcits Vístula.


A Berlín, al matí, la germana d‘Eva Braun, Ilse Braun, va arribar a la capital del Reich després de fugir de Breslau amb un tren especial. Ilse va ser recollida per un cotxe oficial en la Bahnhof Schlesischer i va ser portada a l‘Hotel Adlon, on s’allotjava la seva germana i, a la nit, varen sopar juntes a la biblioteca de la Cancelleria del Reich. Ilse va quedar molt sorpresa en veure que la seva germana estava convençuda de la victòria i que pensés que aviat podria tornar a Breslau i li va descriure la situació dels refugiats que fugien dels soldats soviètics a través de la neu. Enfurismada, li va dir cridant que Hitler estava conduint a tot el país cap a l’abisme. Davant d’aquelles paraules, Eva i li va exclamar que es mereixeria que la posessin contra un mur i l’afusellessin.


El Das Reich va sortir publicat amb un article de Joseph Goebbels titulat Els causants de la desgràcia del món. El ministre va afirmar que els soviètics situats a les portes de Breslàvia i els Aliats apostats a la frontera occidental eren mercenaris al servei dels jueus, i va assegurar que aviat cauria el poder jueu. 


El governador penitenciari de dones de Fordon, a prop de Bromberg, va treure a les 565 presoneres sota custòdia i les va traslladar a una altra presó de dones a Krona, a uns 36 quilòmetres. Només 40 d’elles hi varen arribar. 

A Polònia:

El ministre Albert Speer es va dirigir a la ciutat d’Opole, al sud de Polònia, on els oficials del quarter general estaven marxant de la ciutat, els hotels estaven buits i molt poques persones rondaven pels carrers, ja que els soviètics estaven a molts pocs quilòmetres. Speer volia parlar amb el nou comandant en cap d’un Grup d’Exèrcit, el general Ferdinand Schörner, que li va explicar que s’havien perdut tots els tancs i totes les armes pesades, i que el seu Exèrcit ja no es podia considerar un grup de soldats.

A la nit, Speer va rebre una trucada de Hitler, que li demanava ser informat de la situació. El dictador continuava donant prioritat en defensar-se del front occidental, estratègia que Speer no entenia perquè creia que el règim de Iosif Stalin no tindria pietat amb ells un cop acabada la guerra. Els dos varen coincidir en que la guerra estava perduda i que no hi havia possibilitats de mantenir la producció d’armament després de perdre tants territoris vitals.


A Auschwitz, les SS varen abandonar les torres de vigilància després de destruir els crematoris principals i varen cremar l’enorme magatzem d’efectes personals conegut pels presoners com Canadà. 

Cinc presoneres varen intentar escapar del campament de dones que en aquell moment estava en el sector de Birkenau. Però en l’intent varen ser aturades per un home de les SS en l’anomenada Porta de la mort. Aquell SS es va endur la dona més jove amb ell en una cel·la. Segons més tard es varen sentir dos trets i després d’esperar una estona les recluses varen marxar. La noia s’havia defensat i havia aconseguit agafar l’arma d’aquell SS i l’havia matat. Les presoneres es varen amagar en un vagó carregat amb plomes i coixins. Després de tot un dia amagades, aquestes dones varen tornar al campament de dones.

En el front oriental:

A Alemanya:

Les tropes d‘Ivan Bagramian varen ocupar les ciutats de Memel i Gumbinen, les tropes del comandant Konstantin Rokossovski la ciutat de Tannenberg, on hi havia el gran monument de Tannenberg, tot i que els alemanys ja havien dinamitat el monument i havien traslladat el cadàver del president Paul von Hindenburg, i les tropes d’Ivan Koniev varen penetrar a l’Alta Silèsia, on varen ocupar la ciutat de Klosterbruck, en el districte d’Oppeln. Els sacerdots i les monges de la localitat es varen refugiar en la capella del convent juntament amb una jove i al seu fill. A fora, en els carrers, es varen desenvolupar escenes de violacions i saqueigs. Qualsevol dona que es negués a mantenir relacions amb un soviètic era morta a trets. La ciutat de Poznan va ser declarada fortalesa.

Davant l’avanç soviètic per territori alemanys i sabent què feien els soviètics quan ocupaven les ciutats i els pobles, molts civils fugien atemorits i Karl Döenitz va donar l’ordre de començar l’Operació Anibal, un pla d’evacuació massiva de refugiats a través de quatre vaixells de grans dimensions.

A Birmània:

L’illa de Ramree va ser envaïda per la 71º Brigada britànica. La resistència japonesa era pràcticament inexistent, tot i que es va endurir quan les tropes aliades varen penetrar terra endins. L’illa no va quedar alliberada dels japonesos fins a mitjans de febrer.

En el Pacífic:

El USS Ticonderoga va rebre danys que varen provocar greus incendis a la nau després de rebre l’impacte de dos kamikazes.

20 de gener de 1945

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb Karl Saur per ordena’l-s’hi rapidesa en la construcció de caces a reacció.


Durant la nit, Joseph Goebbels, en contacte amb les autoritats militars, va posar en marxa l’alerta Gneisenau a Berlín. Tots els responsables varen ser mobilitzats als seus llocs i havien d’estar localitzables en tot moment. A la vegada, es varen prendre mesures més rigoroses per vigilar els camps de concentració del voltant, així com els camps de presoners de guerra, especialment aquells en els quals hi havia oficials soviètics. A més, es varen constituir unitats d’alerta a partir dels efectius presents a les escoles i els centres de formació, que es varen enviar cap a l’est.


A les 11:50 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Tot i que hi havia avions al cel, aquests no varen atacar aquest cop i l’alarma va cessar de sonar al cap d’una hora.

A Polònia:

A Auschwitz, les SS varen destruir els crematoris de Birkenau i varen abandonar les torres de vigilància. L’empresa I.G. Farben va destruir els arxius de Buna-Monowitz davant l’arribada dels soldats soviètics. Al mateix temps, els alemanys varen evacuar el camp de Grünberg. De les 2.000 presoneres que hi havia, els alemanys les varen dividir en dos grups: Un aniria a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, i un altre a Bergen Belsen. Les presoneres varen tardar més d’un mes en arribar als seus nous destins i moltes d’elles varen morir durant al trajecte per les dures condicions o pels afusellaments dels seus guardians.

En el front oriental:

A Alemanya:

Els soldats soviètics varen creuar la frontera del Reich per Prússia Oriental, a l’oest de Hohensalzam, i varen començar a avançar més enllà de Königsberg, la capital de Prússia Oriental, on les temperatures eren inferiors a 25 graus sota zero. Tot i això, la Stavka va ordenar en el comandant Konstantin Rokossovsky que alterés el seu avanç cap al nord de Prússia Oriental per la lentitud de les tropes d’Ivan Cherniajovski. El general i comandant del 6º Exèrcit alemany, per la seva part, va decidir abandonar la fortalesa de Lötzen veient l’avanç soviètic, contradient d’aquesta manera les ordres de Hitler de mantenir-la a qualsevol preu, fet que en el dictador el va fer entrar en còlera quan va saber de la decisió que havia pres el seu general. Els alemanys també varen abandonar la regió de Warthegau, i les unitats blindades d’avantguarda soviètiques s’apropaven a Katowice. Per altra banda, les tropes d’Ivan Konev varen entrar a Silèsia i Poznan.

A Silèsia, el gauleiter de la regió, després d’haver proclamat que els soviètics no creuarien la frontera silesiana, va autoritzar la sortida de 700.000 habitants de Breslau, la majoria dones i nens que varen marxar amb destí a Alemanya amb temperatures de 20 graus sota zero. Des de primera hora, desenes de camionetes amb altaveus varen recórrer els carrers de la capital silesiana anunciant que les dones i els nens havien de sortir de la ciutat direcció a Opperau i Kanth. Més de mig milió de persones la varen abandonar en unes hores. Alguns varen arribar a Dresden i altres varen anar a Berlín. Més de 70 nens varen morir aixafats a l’estació per una multitud embogida per fugir.

Pel camí cap a Berlín, els soviètics es trobaven molts cops amb els civils que miraven de fugir d’ells. Moltes vegades, els soldats soviètics els tractaven com un objectiu militar legítim i assassinaven sense contemplacions als homes, els nens i la gent gran, i violaven a les dones. Com a conseqüència d’aquelles atrocitats, a Prússia Oriental un tren de mercaderies va arribar a l’estació de Stolp carregat de refugiats atemorits per la imminent arribada dels soviètics. Moltes d’aquests civils varen viure una proesa per arribar a aquella estació: passant gana i fred, i alguns varen perdre els seus fills, que havien mort per les baixes temperatures. A Poznan, les autoritats nazis varen decidir evacuar els civils de la ciutat, cosa que fins llavors s’hi havien negat.

A Hongria:

La Unió Soviètica va firmar l’armistici amb Hongria.

A Eslovàquia:

Els exèrcits soviètics varen alliberar Kosice, la ciutat més important de l’est d’Eslovàquia i on es proclamaria el nou govern txecoslovac.  

En el front occidental:

A França:

El 1º Cos del 1º Exèrcit francès va començar una ofensiva a les Vosges, a l’est de França, i les tropes aliades varen dur a terme un nou atac a l’extrem oriental de la bossa Colmar. En un llarg missatge als caps d’Estat Major Conjunt, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va reiterar que l’atac del mariscal Bernard Law Montgomery al nord del Ruhr era el principal objectiu, però creia que aquesta zona seria fortament defensada pels alemanys. Eisenhower, en una reunió informativa, va expressar el seu malestar perquè s’havien espantat massa per l’atac alemany del 16 de gener a Bastogne.

En els Estats Units:

A Washington, el candidat demòcrata i president Franklin Delano Roosevelt va ser investit per quart cop president dels Estats Units. Mai a la història nord-americana un President havia sigut reelegit per al càrrec més de quatre cops.