Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar des del seu quarter general de Rastenburg, que havien de tornar a començar els atacs aeris contra les ciutats britàniques. Però Hitler la va errar un cop més perquè varen ser els britànics qui varen atacar; la RAF va llançar un dels atacs de bombarders més arriscats de la guerra atacant a la fàbrica de motors dièsel MAN a Augsburg. 7 dels 12 bombarders Lancaster assignats a l’atac diürn varen ser destruïts i els altres 5 varen ser danyats. Tot i això, MAN va tenir pèrdues per un valor de 2,4 milions de marcs, però no varen tenir problemes en la producció, excepte per uns quants motors de submarins que varen arribar una mica més tard a les drassanes pel seu muntatge final.

---

A Varsòvia, Heinrich Himmler va ordenar l’assassinat dels jueus d’Europa occidental que es trobaven en el gueto de Lódz. El cap de les SS també va deixar escrit en les seves ordres del pla general de l’Est, que la liquidació dels russos no es podia tenir en compte per raons polítiques i econòmiques, a part d’impossibilitat de la seva realització pràctica. En aquestes condicions, Himmler va dir que era necessari adoptar altres mesures, tot i que deixava clar que no els podia interessar una aniquilació biològica completa dels pobles russos (Russentum).

Precisament, aquella nit els alemanys varen cridar a 51 jueus del gueto de Varsòvia per assassinar-los a trets. L’objectiu era estendre el terror entre els habitants.

A Alemanya:

A Saxònia, a la fortalesa de Königstein, Henri Giraud es va escapar de la fortalesa on era retingut baixant per una corda de 45 metres que havia nuat durant tot un any a base dels cordells dels paquets que rebia. Després de veure que s’havia escapat, els alemanys varen donar l’ordre de buscar-lo, però Giraud va aconseguir arribar a territori suís després de passar per Munic, Stuttgart, Metz, Estrasburg i Mühlhausen. Quan va arribar a la frontera suïssa va veure que estava molt vigilada i que no podia passar, però un pagès el va ajudar i li va indicar un camí que el va portar a Suïssa.

A França:

Carl-Heinrich von Stulpnagel va ordenar, després d’un atac a un tren ràpid de la Wehrmacht, l’afusellament immediat de 30 comunistes i jueus.

A França:

L’almirall François Darlan va ser nomenat comandant en cap de les forces de Terra, Mar i Aire després de deixar el seu càrrec dins del govern de Vichy.

A la Gran Bretanya:

El rei Jordi VI va anunciar la concessió de la Creu de Jordi, la màxima condecoració civil britànica, a tota l’illa de Malta, que estava sent assetjada pels alemanys.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler. L’endemà, el cap de les SS va viatjar a Varsòvia i va ordenar la liquidació de tots els jueus de l’Europa occidental confinats en el gueto de Lódz.

A França:

Els francesos varen atacar un tren militar alemany causant diversos morts. Els alemanys ràpidament varen adoptar mesures de venjança.

A la Gran Bretanya:

A la nit, la ciutat britànica de Sunderland va ser víctima d’un atac aeri alemany.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs en el qual va reconèixer que probablement la guerra es prolongaria dos o tres anys més.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A partir d’aquell dia les vivendes dels jueus, les Judenhaus, varen ser senyalades amb una estrella groga a la porta de l’entrada.

---

El Govern va rebre un informe complet que explicava que a Suècia les simpaties cap al Reich havien disminuït.

---

Joseph Goebbels es va reunir amb el líder de les SA Viktor Lutze, que va formular moltes queixes dels seus homes de les SA. Goebbels es va enfadar molt amb el líder de les SA perquè considerava que no feia altra cosa que molestar, criticar i cridar.

---

Com que cada cop costava més entregar el correu dels soldats per terra, es va crear un servei postal militar aeri. Cada soldat va rebre a partir de llavors segells de correu aeri al mes: dos pel seu propi ús i dos per enviar a casa i que la seva família pogués respondre.

A França:

A Riom, després de la confusió que portava el procés que jutjava a les personalitats de la Tercera República com Leon Blum, Edouard Daladier entre altres… les autoritats alemanyes varen decidir suspendre el judici.

En el front oriental:

En el sector central:

El 33º Exèrcit soviètic i el 4º Cos de paracaigudistes varen tenir que capitular davant de la contraofensiva alemanya a Vjasma.

A França:

Pierre Laval va tornar a entrar al govern francès de Vichy com a primer ministre. Laval volia col·laborar i adherir-se encara més a Alemanya.

 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va trucar al doctor Felix Kersten perquè vingués al seu quarter general de Hochwald. Allí, li va confirmar que rebria un visat per visitar Roma i tornar. El comte Galeazzo Ciano, amb el qual era amic Kersten, havia sol·licitat rebre tractament del doctor. Al principi Himmler no li va agradar la idea, però al final va tenir que cedir.

En els Estats Units:

En una reunió, George Marshall li va confessar a Alan Brooke que havia iniciat el pla per l’ofensiva europea. Però quan Brooke li va preguntar quan desembarcarien i a on es dirigirien, Marshall li va confiar de que encara no hi havia pensat.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar el discurs del ministre Joseph Goebbels per al dia del seu aniversari, el 20 d’abril de 1942, sense cap correcció. Especialment li va agradar el paral·lelisme que establia el moment actual amb el moment crític que es va viure durant la Guerra dels Set Anys.

A Alemanya:

Després de rebre un detallat informe del doctor Sigmund Rascher sobre un experiment mèdic realitzat al camp de  Dachau que consistia en saber fins quant podia aguantar una persona a gran altitud, Heinrich Himmler li va contestar en el doctor que l’assumpte l’interessava molt i que esperava que els èxits es prolonguessin en posteriors experiments.

Precisament, aquell dia la dona del doctor, Nini Rascher, li va enviar una carta a Himmler agraint-li els regals i les xocolates que els hi enviava i li va assegurar que el seu marit era molt afortunat perquè es prenia amb tant d’interès els seus experiments i li va comentar que per Pasqua havia fet ell sol diversos d’aquests experiments que haurien provocat els escrúpols del doctor Romberg i haurien despertat la seva compassió.

---

Hinrich Lohse, que no estava d’acord amb la política seguida pel comissari Erich Koch de segrestar nens dels bàltic per germanitzar-los, li va dir que estaven cometent un error que li semblava encara més greu i discutible perquè aquests segrests realitzats per la Policia també l’havien fet en el seu moment els bolxevics quan havien deportat a nens per la via policíaca per la seva bolxevització.

A Ucraïna:

Després d’haver executat a 2.600 jueus el 4 de desembre, els alemanys varen fer una segona incursió a la ciutat de Hordenka, on ja hi havien construït un gueto. Aquesta segona vegada els alemanys només varen detenir a 75 persones, i les varen matar a la Casa de la Comunitat Jueva. Els cadàvers varen ser enterrats pels propis jueus que quedaven en el cementiri jueu.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que en el moment que es va decidir que els Jocs Olímpics tindrien lloc a Berlín, Wilhelm Frick li va demanar que aprovés els plànols per la construcció de l’Estadi Olímpic. En aquells moments, segons Hitler, hi havia dos projectes: un amb un pressupost d’1.100.000 marcs i un altre d’1.400.000 marcs, i els va explicar que els autors de llurs projectes no sabien adonat de que els Jocs representaven per ells una ocasió per adquirir divises i augmentar el prestigi d’Alemanya a l’estranger. Per això, els va confessar que havia anunciat una primera despesa de 28 milions per la construcció de l’Estadi, que acabaria costant 67 milions, però que, en paraules de Hitler, els va proporcionar 500 milions en divises. Agafant el mateix plantejament i passant-lo en el món de les armes, el dictador els va dir que Hjalmar Schacht va ignorar aquest fet perquè només volia invertir 1.500 milions pel pressupost de la guerra quan ell exigia 100 vegades més. Llavors, Hitler va exclamar que si no guanyaven la guerra ho perdrien absolutament tot i va afirmar que si guanyaven aquesta despesa que havien fet no pesarien a la balança. Canviant radicalment de tema, Hitler va titllar als mestres d’escola com homes incapaços per la lluita en les professions liberals i, recordant la seva infantesa, els va confessar que tenia els més desagradables records dels seus mestres i els va definir com a persones brutes, producte d’un proletariat desproveït de tota independència personal de pensament, ignorants i inútils pel sistema, tot i que va dir que per sort ja era una cosa del passat. Per aquest fet, considerava que la dona era la més preparada per ser mestra de primària. Agafant el mateix fil, el dictador considerava necessari formar mestres entre els soldats perquè donessin classes primàries avançades, tot i que va afirmar que els mestres d’Alemanya eren superiors als de la Gran Bretanya perquè consideraven que aquests últims només ensenyaven a les elits del país. Per tal d’ensenyar a una elit alemanya seleccionada, els va confessar que havia indicat el camí per crear les Escoles del Reich, uns instituts d’inspiració nacionalsocialista que reuniria als nens i les nenes escollits entre les diverses classes de la població alemanya i se’ls ensenyaria diferents activitats, entre elles molt esport que els faria guanyar en un futur moltes medalles olímpiques.

Durant el sopar, Hitler els va explicar que s’havia de ser prudent alhora de comunicar-se amb els seus aliats i va criticar que els italians fossin tant indiscrets. Per aquest fet havia pres la decisió de no comunicar als seus aliats més que el mínim indispensable a l’últim instant. Hitler va titllar la premsa britànica de bocamolla, tot el contrari de la russa, que la va lloar per haver amagat l’ofensiva de Finlàndia el 1940.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler va insistir en els seus convidats que El mite del segle XX d’Alfred Rosenberg no fos considerat un reflex de la doctrina oficial del NSDAP i els va assegurar que des de que es va publicar s’havia negat a reconèixer el llibre com a tal. Trobava el títol poc encertat, ja que parlava més del segle XIX que no del XX i va afirmar que els lectors del Mite no eren els primers membres del partit nazi. El dictador va dir-los que només els seus adversaris sabien com era aquesta obra, ja que per exemple ell només l’havia fullejat superficialment perquè la trobava massa abstrusa. Hitler també va atacar la llibertat individual perquè considerava que només portaria problemes de gelosia entre el poble i va afirmar que el sentiment de solidaritat humana havia sigut imposat.  El líder alemany va lloar a Iosif Stalin en dir que no es podien escandalitzar pels seus mètodes brutals considerant el “nivell cultural” dels russos i considerava que el dictador soviètic havia actuat com calia perquè havia assegurat l’existència de la Unió Soviètica. Hitler va explicar-los que en els territoris ocupats de l’Est seria precís privar-los de tota organització estatal i mantenir-los en un nivell cultural molt baix per tal de que no tinguessin més deure que servir-los en el pla econòmic. Inclús va afirmar que seria necessari que cada poble tingués una església única i no una única església entre tots els pobles, com una secta particular. També va comentar que les feines de vigilància i de policia dels territoris de l’Est serien exclusivament pels alemanys, ja que no volia de cap manera la població autòctona tingués cap responsabilitat de manteniment de la seguretat, i va demanar que cap professor de la zona eduqués a aquests pobles, dels quals va dir un cop més que eren inferiors, ja que considerava que només se’ls havia d’ensenyar a llegir i a escriure. Pensava instal·lar un altaveu a cada poble per donar algunes notícies i per distreure a la gent amb música. L’única cosa interessant que trobava necessari invertir-hi seria en construir una xarxa de comunicacions per explotar la seva economia i per assegurar-ne el seu control. Per aquest fet també trobava recomanable que la gent de la zona aprengués els codis de circulació alemanys. El dictador considerava innecessari posar-los al corrent sobre la higiene per tal de que demogràficament no creixessin més i va prohibir qualsevol campanya d’higiene i de neteja en aquestes regions. També volia prohibir la vacunació obligatòria dels territoris ocupats, a més de que tenia clar que les consultes mèdiques només es destinarien als alemanys. Tampoc volia que aquestes persones tinguessin armes i va insistir en que la seguretat del territori només aniria a càrrec d’ells i no hi hauria ni milícies autòctones i policies autòctons. L’objectiu era, segons paraules de Hitler, que les colònies alemanyes superessin a la població local.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe confidencial on explicava que el papa Pius XII havia fet una crida als bisbes espanyols perquè procuressin que Espanya es mantingués fora de la guerra.

A Eslovàquia:

Els alemanys varen començar la primera deportació de famílies jueves eslovaques als camps d’extermini.

A les Filipines:

En la Marxa de la mort, a les dues del migdia els 76.000 homes del general Edward P. King Jr. varen arribar mig morts de set a Balanga. Llavors, els presoners varen apropar-se al riu Talisay, i alguns guàrdies japonesos els varen deixar banyar i beure aigua. Altres, pel contrari, els varen obligar a seguir endavant direcció al camp O’Donnell. Dels 76.000 homes que es varen posar en camí, només 54.000 varen arribar al camp.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb Hermann Göering, Heinrich Himmler i Wilhelm Keitel. Després de consultar la llista dels nous ministres búlgars, Hitler els va assegurar que hi havia molts búlgars que havien cursat a Alemanya els seus estudis d’Enginyeria o que havien obtingut el doctorat i que per aquest fet trobava una bona idea facilitar que els estrangers obtinguessin els títols universitaris en universitats alemanyes. D’aquesta manera en un futur aquests estudiants serien, segons Hitler, amics d’Alemanya. A la tarda, Hitler els va dir que creia que la propaganda destinada a l’estranger tenia que ser igual a la dirigida a l’interior per tal de que els de fora escoltessin les seves ràdios i no les dels llurs països i va demanar que no es deixés de parlar del “borratxo” de Winston Churchill i del “criminal” de Franklin Delano Roosevelt.

A Eslovàquia:

A Bratislava, Reinhard Heydrich va firmar un acord amb els eslovacs per deportar els jueus cap als guetos del districte de Lublin i als camps situats a l’Est. Parlant amb el cap de govern, Tuka, Heydrich li va confirmar que aquesta deportació només era una part del programa per deportar mig milió de jueus europeus.

A Filipines:

Al matí, després de rendir-se el dia anterior, els 78.000 homes del general Edward P. King Jr, dels quals 12.000 eren nord-americans, varen marxar, excepte els que estaven massa malalts, cap al camp O’Donnell, en la coneguda Marxa de la Mort. Se’ls va fer marxar per grups de 300 i estaven vigilats pels guàrdies japonesos. Des dels camions, els japonesos els insultaven i els picaven amb bastons de bambú, tot i que esporàdicament algun soldat japonès ho va intentar impedir. Al cap d’unes hores de marxa, el sol i la pols varen fer augmentar la set dels presoners i cada cop caminaven més a poc a poc. Dels 78.000 homes només 54.000 varen arribar el seu destí.

Mentre els japonesos tenien el control de Filipines, l’artilleria japonesa va arrasar de forma constant el Corregidor perquè els impedia controlar la badia de Manila.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va dir en els seus convidats que aquesta guerra, igual que en la Primera Guerra Mundial, estava estandarditzant la producció des del punt de vista tècnic i va demanar en el camp econòmic imitar als nord-americans i va posar l’exemple en la indústria automobilística, que, segons ell, a Estats Units produïen un número reduït de models de cotxes, però en sèries de tant grans que el preu unitari de fàbrica acabava sent molt baix. El dictador va demanar que després de la guerra tots els vehicles portessin el mateix motor, un Volkswagen de 28 cavalls, per respondre a les necessitats d’ordre militar. A continuació, Walther Hewel va parlar de les paraules crítiques de l’ambaixador italià Dino Alfieri, però Hitler els va dir que no es podia oblidar que l’ambaixador en el moment del putsch a Viena del juliol de 1934 s’havia declarat a favor d’Alemanya i va demanar-los que deixessin de banda les hipòtesis perquè, segons ell, no portaven enlloc. Després de parlar-los de la desastrosa campanya italiana a Albània, Hitler els va dir que considerava que en cas de tants errors en combats s’havia de procedir a execucions sumàries als comandants de la unitat que estiguessin en retirada i no als soldats rasos.

Durant el sopar, Hitler va lloar un cop més la religió japonesa pel seu culte a l’heroisme i va criticar al cristianisme perquè la considerava una religió pessimista. El dictador va declarar que les doctrines de l’església catòlica eren absurdes i va definir l’Església d’hipòcrita i manipuladora. Es va lamentar de que persones intel·ligents conservessin el culte a l’Església i va afirmar que el manteniment de la moral del país havia d’anar a càrrec de l’Estat i no de les esglésies.

---

El governador Hans Frank els va dir en els seus subordinats del Govern General, que les ordres per la liquidació dels jueus procedien de l’autoritat més alta.

A Alemanya:

Després de que Hitler, sota recomanació d’Albert Speer, millorés el 13 de març les condicions dels treballadors civils russos que treballaven a Alemanya, Fritz Sauckel va revisar aquelles ordres per tal deixar clar el punt de vista racista del règim i per minimitzar les recomanacions de Hitler. Sauckel va deixar clar que si desobeïen les ordres serien entregats a la Gestapo i va avisar de que els russos es podrien convertir en una càrrega pel poble alemany i una amenaça per la salut. 

---

Tot i la intensa nevada i una temperatura de 12 graus sota zero, en el camp de concentració de Buchenwald no varen deixar d’arribar-hi transports sobre la neu. Alguns presoners varen morir congelats i altres varen tenir que ingressar a l’hospital de presoners amb greus congelacions.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va assegurar en el seu Diari que abans Heinrich Himmler era un extremista, però que ara havia agafat el control del poble i desitjava un compromís pacífic. Sortien rumors de que Himmler volia la pau.

A les Filipines:

A les sis del matí, 12.000 soldats nord-americanes sota les ordres del general Edward P. King Jr. i més de 60.000 filipins es varen rendir als japonesos a Bataan després de que destruïssin el front defensat per Jonathan Wainwright. A les nou del matí, els guies japonesos varen conduir als nord-americans al lloc de comandament japonès per presentar formalment la rendició. El coronel Motoo Nakayama i el seu intèrpret personal es varen col·locar al capdavant d’una llarga taula i, a l’altre extrem, s’hi va col·locar el general King, que estava molt tens amb les mans sobre la taula. En començar la trobada, King li va dir que les seves unitats ja no podien combatre eficaçment, només sobrevivien amb 1.000 calories diàries, i que volia evitar un inútil vessament de sang. Nakayama li va dir a través del seu intèrpret que la rendició havia de ser incondicional i li va prometre que tindrien clemència amb els seus soldats. Poc després de la trobada, el president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge on autoritzava la rendició nord-americana. Després de la rendició, els nipons van detenir a 78.000 homes de les forces nord-americanes i filipines que, mig mortes de gana, varen emprendre la coneguda marxa de la mort de Bataan. Dels 78.000 homes només 54.000 varen arribar al seu destí final, el Camp O’Donell.

A l’oceà Índic:

A Ceilan, l’almirall Nagumo va continuar amb la seva ofensiva. A les sis del matí, 85 avions japonesos es varen llançar sobre els objectius que tenien marcats. Els britànics de seguida varen respondre amb els seus caces, però va ser insuficient per frenar-los. Els britànics varen perdre a nou caces, més cinc Blemhein que varen intentar, sense èxit, atacar a la flota de Nagumo. A les 08:55, els japonesos varen localitzar el portaavions britànic HMS Hermes i un destructor i, en seguit, tres portaavions japonesos varen atacar-los i varen enfonsar tant el portaavions com el destructor. El HMS Hermes va ser tocat 40 vegades i es va enfonsar d’immediat amb 307 homes. 590 varen sobreviure. Tot i l’aparent triomf, els japonesos varen perdre en aquella ofensiva a cinc bombarders i sis caces.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, en el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va criticar la burgesia dient que només es preocupava per l’ordre i la tranquil·litat i que per aquest fet havia volgut entusiasmar amb les seves idees al món obrer. Després de relatar-los com s’ho havia fet per apropar-se als obrers, Hitler els va dir en els seus convidats que Julius Streicher es mereixia un reconeixement especial per aquesta lluita destinada a guanyar al món obrer a la causa nacionalsocialista perquè Nuremberg havia sigut, segons les seves paraules, una ciutadella marxista. El dictador els va relatar que Streicher havia aconseguit apartar als obrers dels seus caps jueus, tot i que va afirmar que aquests obrers no eren intel·ligents.

A la Gran Bretanya:

Harry Hopkins va arribar per tercer cop a Londres acompanyat aquesta ocasió pel general George Marshall per entrevistar-se durant els següents deu dies amb el govern britànic.

A Líbia:

El comandant Hans von Luck va arribar a Derna a bord d’un Ju-52 per ajudar a Erwin Rommel.

A les Filipines:

Al vespre, els japonesos, després d’atacar durament les forces nord-americanes i filipines al sud de l’illa, sabien que els seus enemics només els hi quedaven unes quantes hores de resistència.

A Ceilan:

La flota japonesa del vicealmirall Nagumo es dirigia a Trincomalee, on el Hermes acabava de salpar direcció sud, en paral·lel a la costa, acompanyat pel destructor australià Vampire, un petrolier, una corbeta i un vaixell de càrrega.