Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar al quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler els va narrar en els seus convidats que quan s’estudiava la revolució de 1918-1919 es podia comprovar que no havia sigut una gran idea perquè només havia portat el caos i la delinqüència i els va prometre de que s’hi ara passés el que faria seria detenia i executar a tots els caps de l’oposició i faria afusellar en tres dies a tots els presoners dels camps de concentració, igual que tots els “criminals” que tinguessin sota les seves mans. Llavors es va queixar de que trobava un escàndol que s’hagués de pagar uns subsidis tant elevats a les esglésies alemanyes i va considerar un error que en el passat s’hagués donat tanta llibertat a l’església catòlica. Després de dir que trobava més encertat invertir en granges per als futurs soldats pagesos, el dictador els va explicar que Heinrich Himmler li havia dit que cada una d’aquestes granges costaria uns 23.000 marcs i que en un futur en podrien disposar de 30.000 granges. Hitler també pensava instal·lar unes escoles que ensenyessin a aquests soldats pagesos a treballar en el camp i a conèixer la nova regió on hi viuria després de 12 anys de servei a l’Exèrcit. Per tal de poder finançar la seva obra volia reduir l’aportació de l’Estat a l’església catòlica a una subvenció anual de 50 milions de marcs enlloc dels 900 que ara aportaven. També els va confiar que després de la guerra prendria les mesures necessàries per fer extraordinàriament complicat l’allistament de sacerdots i, per aquest fet, volia que qui volgués començar una carrera eclesiàstica tingués un mínim de 24 anys i hagués acabat el servei laboral i militar perquè considerava que a aquesta edat no s’acceptaria el celibat. El dictador també es va mostrar partidari de tancar els monestirs i els convents i es va queixar de que l’església evangèlica no fos suficient rival per l’església catòlica. En forma d’anècdota, els va explicar que Hermann Göering havia gravat un dia una conversa telefònica del pastor Martin Niemöller en que feia burla de Paul von Hindenburg i que quan li havien ensenyat tal conversa el pastor i els seus delegats es varen quedar blancs.

A Alemanya:

El govern va rebre des de Lisboa i via Suècia notícies que deien que la situació interna a la Unió Soviètica era desesperada per la falta d’aliments.

---

La Gestapo va detenir al pastor de Lübeck, Karl Friedrich Stellbrink, pels seus sermons en que criticava al règim nazi.

A les Filipines:

Al sud, els japonesos, que pràcticament tenien el control de l’illa, varen bombardejar a les forces nord-americanes i filipines que es trobaven atrapades. Ara només podien fugir a través del mar. De seguida que els japonesos varen atacar, la retirada nord-americana es va transformar en pànic col·lectiu. A la tarda, els japonesos varen tornar a avançar cap al sud per expulsar els soldats nord-americans i filipins. Al vespre, Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al general John Wainwright per prohibir-li la rendició mentre hi hagués una possibilitat de resistència, però en el quarter general tothom sabia que era impossible resistir.

A Sumatra:

Les forces aliades varen capitular davant la superioritat japonesa.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va criticar que el Ministeri d’Afers Exteriors no sabés triar bé els seus cònsols perquè els considerava uns egoistes que no pensaven en l’interès general i va prometre que després de la guerra renunciarien al sistema de cònsols. Després de que Walther Hewel li contestés que donava bons resultats donar diferents honoraris als cònsols, Hitler els va confessar que havia reflexionat molt sovint sobre aquest problema i que estava disposat a oferir condecoracions per solucionar-ho.

A Alemanya:

El govern va reduir les racions alimentaries per la població. Però no tota es va veure afectada, ja que els nens i els obrers en els treballs més durs se’ls va mantenir les racions.

A les Filipines:

Al sud, els nord-americans i els filipins varen dur a terme un contraatac desesperat contra les tropes japoneses comandades pel general Nara, que no paraven de guanyar terreny i pràcticament tenien el control de l’illa. A l’oest del mont Samat, el contraatac es va convertir en un desastre. Al migdia, la meitat del cos de l’exèrcit de Parker s’havia desintegrat. Al vespre, les tropes japoneses del general Homma varen atacar l’ala esquerre del cos de l’exèrcit de Parker i els varen arrossegar cap al mar.

A l’Oceà Índic:

A trenc d’alba, després d’atacar Ceilan i el port de Colombo, la flota japonesa del vicealmirall Nagumo va canviar de rumb cap a Trincomalee, on hi havia la flota aliada.

A l’Índia:

En una entrevista a la premsa, Mahatma Gandhi es va manifestar en contra l’explotació britànica i va demanar resistir-s’hi pacíficament.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler, dirigint-se al doctor Theodor Morell, va dir que seria precís obrar de forma que els francesos no venguin els seus productes sota el nom de Germanine com si es tractés d’un producte francès i va demanar que en un futur les patents alemanys siguin mantingudes en secret. Hitler va explicar llavors que quan va pactar amb els soviètics aquests no havien parat d’exigir-li artilleria, cuirassats o creuers de batalla i que estaven massa interessats en les fàbriques alemanyes. També va assegurar que després del seu primer conflicte amb els soviètics, els finlandesos s’havien dirigit a ell perquè el seu país es convertís en un protectorat alemany, però que ho havia tingut que rebutjar perquè considerava que era millor tenir-los com aliats. Parlant dels territoris de l’Est, Hitler va afirmar que les zones ocupades hi haurien de treballar diversos segles sanejant pantans, establint plantacions, repoblant forestalment Ucraïna… i va assegurar que Leningrad estava condemnada a la decadència. El dictador va narrar-los que la població de l’antiga capital tsarina s0estava morint de gana i que en el futur s’hauria de prescindir del seu port.

Durant aquell dia, Hitler va firmar la Directriu número 41, l’Operació Blau, l’ofensiva alemanya de primavera i estiu d’aquell any. L’objectiu era ocupar el front del Caucas després d’encerclar i destruir a les forces soviètiques en les proximitats de Stalingrad per arribar després a Bakú, centre productor de petroli, i ocupar els ports de muntanya que obrien la ruta cap al Golf Pèrsic, arribar al Mar Caspi per establir-hi una flota naval, ocupar la península del Kerch i Sebastopol, a més de les ciutats de Stalingrad i Moscou. En la Directriu, Hitler va escriure que tant les condicions climàtiques com les del terreny que s’havien trobat fins llavors feien que la comandància i la de les tropes es dediquessin de nou a la llei del comerç per anteposar els seus desitjos als de l’enemic.

Durant el sopar, Heinrich Himmler va declarar que, segons la seva opinió, la millor manera de resoldre el problema francès seria procedir a una selecció anual de cert número de nens “racialment sans”, escollits entre la població germànica de França, per internar-los en internats alemanys i per fer-los agafar consciència de la seva sang germànica. Hitler li va respondre que aquesta idea no li deia gran cosa, tot i que li va dir que seria un èxit s’hi aconseguien treure els “elements d’origen germànic de les urpes de la classe dirigent del país gal”. En aquest punt, Himmler va explicar les converses que havia mantingut amb Anton Mussert i els va confessar que l’havia sorprès que el líder holandès intentés recuperar la seva legió. El Reichsführer els va prometre que l’hi havia dit que en cap cas seria possible i que després de la guerra Holanda només podria tenir uns quants soldats perquè no els necessitarien per la defensa del territori, ja que aquesta competència seria exclusivament d’ells. Hitler li va afegir que Mussert sempre s’havia expressat davant d’ell d’una forma molt curiosa a propòsit de la jura dels legionaris, però va demanar ser prudents tant amb els holandesos com amb els noruecs. Himmler va subratllar les paraules de Hitler referent a un gran Reich i va posar de relleu que les diferents poblacions reunides a Holanda no tenien un sentiment de comunitat. Wilhelm Keitel va confirmar aquest punt de vista i va dir que els frisons establerts a l’altra banda de l’Ems no desitjaven altra cosa que relacionar-se únicament amb els seus. Després de reflexionar-hi durant uns minuts, Hitler va declarar que seria millor reunir en una sola província als frisons dels dos costats de l’Ems i parlar del tema en el moment oportú amb Arthur Seyss-Inquart. Himmler va parlar llavors de la necessitat d’establir a Holanda internats destinats a l’educació política dels joves, dos per nois i un per noies, que serien creats sota el nom d’Escoles del Reich. Després d’un temps, aquests alumnes holandesos haurien d’anar un cop a una escola semblant d’Alemanya. També els va confessar que existia un projecte semblant per la creació d’aquestes escoles a Noruega i els va dir que serien finançades pel tresorer del NSDAP, Franz Xaver Schwarz. Hitler va aprovar aquesta idea. 

Hitler els va explicar que en cap cas podien cometre l’error d’allistar a l’exèrcit alemany a estrangers que “no tinguessin valor”, a menys que tinguessin una noció del Reich germànic i per aquest fet rebutjava les legions estrangers en el front de l’Est. El dictador també va demanar prudència alhora de germanitzar el nou espai vital, sobretot amb els txecs i els polonesos. Els va confessar que havia convingut amb Hans Frank que el districte de Cracòvia, així com el districte de Lublin, fos poblada únicament per alemanys per contenir lentament als polonesos. Els va dir que no creia convenient procedir amb masses miraments, ja que considerava que l’ànima polonesa continuava bategant, i va demanar que en un futur els alemanys no es barregessin amb els polonesos. El dictador va donar la raó a Himmler per haver dit que els únics generals que havien donat una resistència seriosa el 1939 eren d’ascendència exclusivament alemanya. També els va assegurar que la pau no seria guanyada per ells en l’aspecte racial sinó eren capaços de mantenir-se racialment a cert nivell. 

Canviant de tema, Hitler els va recordar que després de l’enfonsament de 1918 l’actitud dels dirigents alemanys havia sigut inconcebible i els va acusar de denunciar als industrials que treballaven per anar encontra del Tractat de Versalles. El dictador va renegar de que haguessin pogut al·ludir perfectament al Tractat de Versalles durant el període entreguerres i els va explicar que a dia d’avui el comandament militar tenia el deure d’assegurar que els francesos no els fessin a ells aquest joc i els va prometre que durant els pròxims cinquanta anys el destí de França consistiria en reparar l’error de Versalles.  

Durant aquella nit, Joseph Goebbels va trucar a Hitler per demanar-li que prohibís les visites dels soldats alemanys al papa Pius XII perquè temia que el Papa, que parlava correctament l’alemany, intentés convèncer als soldats de que no lluitessin o que els influís d’alguna forma.

A Alemanya:

El ministre Franz Schlegelberger va enviar una carta en els participants de la Conferència de Wannsee del 20 de gener en que es va mostrar favorable a la proposta de Wilhelm Stuckart de no deportar els Mischlinge a l’Est, però sí que estava a favor d’esterilitzar-los, excepte els d’edat més avançada. 

A l’oceà Índic:

La flota japonesa del vicealmirall Nagumo va fer una incursió i l’aviació va bombardejar Colombo, la capital de Ceilan, l’actual Sri Lanka, enfonsant dos creuers britànics, el Hector i el destructor Tenedos, i petites embarcacions de l’almirall James Sommerville, que havia concentrat les seves forces al sud de Ceilan. A les 08:35, els japonesos es varen retirar de Colombo. En el port, les columnes de fum negre es podien veure a quilòmetres de distància. Més tard, quan els creuers Cornwall i Dorestishire varen ser descoberts a uns 240 quilòmetres a l’oest, Nagumo va llançar-hi 88 avions en la seva direcció per destruir-los, objectiu que varen aconseguir. En total, els japonesos varen matar a més de 500 homes a Colombo. De seguida que Sommerville va saber el què havia passat, va fer perseguir la flota japonesa llançant els seus avions des del Indomitable amb la idea d’atacar, però no varen trobar els japonesos. Per si no fos poc pels Aliats, la Força B japonesa va arribar a contactar amb el gruix de la flota aliada.

A les Filipines:

Després de l’ofensiva japonesa del 3 d’abril, la bandera japonesa onejava al cim del mont Samat després de que el front defensat per les dèbils tropes de Jonathan Wainwright es desfessin.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va comentar en el seu entorn que els japonesos havien conservat la seva filosofia política perquè no s’havien vist influenciats pel cristianisme i va definir les religions com a terroristes. Definint el cristianisme com a dogma jueu, el dictador va dir orgullós de que ells havien aconseguit expulsar als jueus del país i exclòs als cristians de la vida política, i va assegurar que ara els jueus s’apoderarien de les regnes dels països anglosaxons com els havia passat a ells el 1918. Hitler va criticar a la burgesia per “deixar-se influenciar” per als jueus” i la va acusar de covarda. Per aquest fet, considerava que només un fill havia d’heretar l’herència familiar deixant que els demés fills es busquessin la vida i va definir com un pare havia d’educar als seus fills, amb severitat donant-los el mínim de recursos econòmics. Els va confessar que aquest sistema de l’hereu únic era el que volia aplicar en les terres ocupades de l’Est i va defensar la dura educació en els internats com estava aplicant Martin Bormann perquè considerava que l’Estat només es podia recolzar per homes valents i capaços. Llavors, Hitler va tornar un cop més a lloar al tsar Boris III dient que amb ell no haguessin patit la derrota de 1918 i va afirmar que el monarca britànic, Jordi VI, estava en una posició molt dèbil perquè s’havia ajuntat amb els jueus, el clergat i la “covardia” dels burgesos. Defensant al darwinisme social, va criticar que les “classes superiors alemanyes” sentissin compassió cap als jueus  i va definir la religió cristiana de fanàtica, excloent i intolerant. Per aquest fet va dir que els seus soldats tenien tota la seva simpatia i el seu respecte per haver suportat aquell hivern tan fred i va assegurar que aquests homes havien de ser el futur perquè eren homes d’acció. També va afirmar que els “intel·lectuals” eren pessimistes que no servien per res i que el que era necessari eren homes optimistes, valents i enèrgics.

A Alemanya:

Joseph Goebbels estava molt preocupat pels bombardejos aeris britànics a les ciutats alemanyes. Goebbels va proposar a Hitler prohibir la visitar dels soldats alemanys al papa Pius XII, ja que el considerava un perill públic perquè era intel·ligent i parlava correctament l’alemany, i tenia por que no influenciés als soldats en no lluitar més.

---

El cap del Grup Oficial D va emetre una circular on deia que Heinrich Himmler havia ordenat que en els decrets sobre càstigs corporals contra els presoners s’afegís la paraula agreujat, i que l’execució d’aquesta pena s’hauria de dur a terme a partir de llavors sobre les natges nues. En tots els demés casos s’havia de seguir l’actual execució emesa per Himmler.

Aquell mateix dia, Sigmund Rascher va enviar un informe a Himmler en que li narrava que només els experiments de permanència en altituds superiors als 10.500 metres havien acabat en morts. Segons Rascher, aquests experiments demostraven que es deixava de respirar després d’uns 30 minuts, mentre que en dos casos el cor va seguir bategant uns 20 minuts més. El doctor també li va especificar quins resultats havien tret amb un experiment que es tractava de sotmetre a un jueu de 37 anys i en bona forma física a una altura de 12.000 metres sense oxigen i que havia acabat amb la mort de la persona. Després de rebre aquest informe, Himmler li va dir a Rascher, en to de broma cruel, que podia perdonar a qui fossin reanimats després de que haguessin deixat de respirar i de que els seus pits haguessin sigut oberts.

A les Filipines:

Al sud, els japonesos varen bombardejar les posicions nord-americanes i filipines i, a la nit, ja havien rodejat el mont Samat.

A l’oceà Índic:

Mentre algunes embarcacions aliades marxaven de la zona de Ceilan per efectuar diferents operacions sense saber que s’acostaven els japonesos, a la tarda l’embarcació canadenca Catalina va localitzar la flota japonesa del vicealmirall Nagumo a 580 quilòmetres al sud de la capital de Ceilan. Els japonesos varen enfonsar el Catalina, però abans l’embarcació canadenca va poder transmetre la informació. Tot i saber que aviat serien atacats, la falta de coordinació de les defenses britàniques va fer que encara que 313 avions japonesos fossin detectats pel radar, no es donés l’alarma en la base de la RAF a Rarmalana. A més, un intent de sis Swordfish d’atacar la flota japonesa amb els seus torpedes va acabar en desastre. En seguit, tres agrupacions japoneses varen atacar Colombo sense trobar oposició: un atac a la badia, un altre, en vol rasant, va metrallar i bombardejar el port, i el tercer, a gran altitud, va llançar les seves bombes sobre les naus ancorades.

Els japonesos varen aconseguir bombardejar també les ciutats índies de Cocanada i Vizapapatam.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen aturar momentàniament les deportacions del gueto de Lódz.

A les Filipines:

La 65º brigada japonesa del general Nara, uns 50.000 homes, va començar una ofensiva en direcció sud contra 78.000 soldats nord-americans i filipins dirigits per Jonathan Wainwright, que estaven en un estat lamentable. El 75% tenia malària i pràcticament no tenien aliments.

A l’Oceà Índic:

Mentre la flota de Nagumo es dirigia a Ceilan, el Hermes i el seu escorta, el destructor australià Vampire, varen marxar direcció a la base naval de Trincomalle, que aquell dia seria bombardejada per l’aviació japonesa, per continuar amb les reparacions que precisaven abans de ser enviats a l’operació que planejaven els Aliats per envair Madagascar. A més, el Cornwall i el Dorsetshire varen ser destinats a Colombo per reforçar respectivament les defenses antiaèries i per servir d’escorta d’un comboi.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar un altre cop que considerava a Boris III intel·ligent, ja que havia rebut una “bona educació” per part del seu pare, el tsar Ferran, i va assegurar que si l’haguessin tingut a ell enlloc del kàiser Guillem II la Primera Guerra Mundial hagués tingut lloc el 1905 i no s’hauria produït el “desastre” de 1918. Després de narrar-los com havien intentat assassinar al tsar búlgar, Hitler els va explicar com havien volgut suïcidar-se els autors de l’atemptat fallit contra Franz von Papen i els va confessar que ell no havia aprovat mai l’assassinat (suïcidi) en les lluites polítiques perquè ho considerava inoportú.

Durant el sopar, Hitler els va narrar que no suportava el servei de protocol i va confessar-los que ho trobava inadequat per quan venien “vells senyors” a visitar-los i trobava més convenient que enlloc d’anar de recepció en recepció estiguessin en companyia de dones belles com Lili Dagover, Olga Tschechowa i Tiana Lemnitz. Tornant a lloar a Boris III, Hitler va explicar-los que per aquest motiu el monarca quan havia vingut a Berlín havia demanat allotjar-se fora de tot caràcter oficial. Parlant del monarca búlgar, el dictador va afirmar que els monarques balcànics no podien abandonar el país més d’una setmana perquè es jugaven perdre el tron per les constants revolucions i atemptats. Tornant a criticar al protocol polític, Hitler va dir que trobava una bestiesa que els seus invitats no poguessin estar més temps en els museus contemplant les obres exposades i va contraposar-ho amb el protocol que es feia servir a París, on es permetia una llarga estada al museu Quai d’Orsay i d’una gran recepció a l’Eliseu. També va defensar que els invitats que vinguessin a la capital poguessin tenir amants. El dictador llavors els va explicar que quan va visitar la ciutat de Roma, Benito Mussolini havia procurat que tingués tot el temps necessari perquè pogués contemplar les obres d’art que l’interessaven i, per aquest fet, va dir que havia demanat a suggeriment de Hermann Göering, que tots els polítics italians que arribaven a Alemanya tinguessin un mínim de protocol com a gratitud al gest.

A Alemanya:

El Govern va rebre un informe de Lubeck, bombardejada el 28 de març de 1942, on detallava que havien quedat destruïdes l’església de Santa Maria, juntament amb el famós quadre de la Dansa de la Mort, l’església de Sant Pere i les cases senyorials. A més, la catedral havia quedat destrossada però, en canvi, havien quedat en perfecte estat les esglésies de Santiago, de Santa Catalina i la de Santa Aegida (aquesta només va patir algun desperfecte), el museu de Santa Anna, la Biblioteca i l’Arxiu de l’Ajuntament, l’hospital de Sant Àngel i les portes de Burg i d’Holsten.

---

El Govern va rebre un informe secret procedent dels Estats Units que deia que segons un testimoni presencial la Unió Soviètica es trobava en una mala situació per la falta d’aliments.

---

Els nazis varen guillotinar a Ewald Schlitt després d’haver sigut sentenciat a mort. Schlitt havia sigut condemnat a només 5 anys de presó per una agressió que, segons la versió d’un diari, havia causat la mort de la seva dona en un manicomi. El tribunal va declarar que Schlitt havia patit un estat de bogeria transitòria. Però quan Hitler va llegir la notícia en un diari el 21 de març es va enfadar i va ordenar a Schlegelberg celebrar un nou judici que el va condemnar a mort.

A Polònia:

Del gueto de Lódz ja havien sigut deportats 34.073 jueus al camp d’extermini de Chelmno. 

En els Estats Units:

El portaavions nord-americà Hornet va sortir del port de San Francisco per atacar als japonesos per venjar-se de l’atac de Pearl Harbor.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Henning von Tresckow va constituir el nucli més actiu de l’oposició militar cap a Adolf Hitler. Aquest va ser des de l’inici de l’Operació Barba-roja el primer grup de resistència militar contra els plans del dictador.

---

Martin Bormann va explicar-li per carta a l’alcalde de Munic, Karl Fiehler, que havia informat aquell mateix dia a Hitler de la correspondència rebuda del director general del Cor i Orquestra de l’Òpera Estatal de Munic, Clemens Krauss, que no podia trobar apartaments adequats per als músics que havia dut a la capital bavaresa. El secretari de Hitler li comunicava que el dictador li demanava que comprovés si podia deixar disponibles uns quants apartaments de jueus per als músics. Fiehler li va respondre de seguida i el va informar de que ja no quedaven apartaments jueus, ja que els havien distribuït entre alguns membres de l’oficina del NSDAP i, per desig del propi Krauss, els últims sis ja s’havien adjudicat a tres cantants del cor, dos músics de l’orquestra i un ballarí solista.

---

En un inventari d’obres d’art reunides en els dipòsits alemanys oferia un total global de 9.455 objectes distribuïts d’aquesta manera: 5.255 quadres, 297 escultures, 1.372 mobles i petits mobles d’art, 307 teles i 2.224 obres d’art menor.

En el Mediterrani:

La Luftwaffe va començar aquell dia a atacar amb duresa les instal·lacions de Malta. A finals de mes, per culpa d’aquests atacs, les embarcacions aliades varen tenir que abandonar l’illa.

A la Unió Soviètica:

L’exèrcit soviètic va introduir nous codis i indicatius.

A l’Atlàntic:

El comboi PQ 13, compost per 19 embarcacions mercantils, va salpar d’Islàndia cap a la Unió Soviètica. Els torpeders alemanys varen enfonsar cinc de les embarcacions i varen avariar al seu escorta principal, el creuer Trinitat. 

A Suècia:

Amb l’Operació Actuació, deu embarcacions mercantils noruegues varen intentar fugir del port suec de Gotemburg, però cinc d’elles varen ser enfonsades pels alemanys abans de que poguessin sortir de l’estret de Skagerrak, una d’elles també va quedar massa danyada per continuar, dues varen tenir que tornar al port suec i només dues varen arribar a la Gran Bretanya en perfecte estat. 

A Ceilan:

L’almirall britànic James Somerville, davant un imminent atac de l’almirall japonès Nagumo, va concentrar la seva esquadrilla naval: creuers vells i tres lents portaavions, al sud de Ceilan. Els japonesos varen llançar l’Operació C: cinc portaavions que havien participat en l’atac de Pearl Harbor varen creuar l’Índic per dirigir-se a Colombo, la capital de Ceilan. 

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, durant el sopar es va parlar de l’atemptat que havia patit l’ambaixador Franz von Papen a Ankara. Adolf Hitler va afirmar que la mentalitat russa era diferent a l’Occidental perquè havien procurat que l’assassí perdés la vida i els va relatar com s’ho havia fet l’autor de l’atemptat per intentar assassinar al seu ambaixador. El dictador llavors els va assegurar que preferia com aliats als búlgars i que per aquest fet estava disposat a concloure un tractat comercial amb Turquia en el qual haurien de proporcionar-los armes i municions. Aquest tractat els hauria de servir en els turcs per garantir la inviolabilitat dels estrets i la totalitat del seu territori i poder-se defensar dels soviètics. Hitler llavors va criticar de que a Bulgària tot era massa incert perquè, segons ell, el país estava massa influenciat pel paneslavisme i es sentia atret per Rússia encara que aquesta fos bolxevic. Tot i reconèixer que Boris III era per ell un home intel·ligent i astut, no confiava en que pogués garantir l’estabilitat del país.

A continuació, Martin Bormann va fer una reflexió sobre Enric I i Hitler es va envalentir per parlar de la política alemanya a l’Est. El dictador va confessar-los que aquesta política no tenia precedents a la història, ja que ara era una lluita a vida o mort. Els va explicar que en l’època imperial antiga els alemanys de l’època havien mirat cap al sud, a la zona Llombarda, enlloc de mirar cap a l’Est, i no va descartar que en un futur les següents generacions alemanyes tornessin a mirar cap al sud. Relatant-los les seves reflexions sobre l’època imperial, va defensar un Estat sòlidament organitzat i la figura de Carlemany com el continuador del llegat de l’Antiga Roma. Parlant de l’actual època, els va confessar que el títol de canceller del Reich ja havia perdut tot el seu sentit, ja que en l’Estat nacionalsocialista el líder del país s’havia de nomenar Führer, tot i que va admetre que quan ell morís s’hauria de canviar el concepte i la paraula de Führer en un sentit uniforme. Parlant del mateix tema però traslladant-lo en l’època de Napoleó Bonaparte, el dictador va afirmar que havia sigut un greu error de Napoleó fer-se anomenar Emperador i no conservar el títol de Primer Cònsol, renegant dels seus antics companys jacobins, i va criticar les formes de l’Emperador cors, a qui va acusar de corrupte i dèbil per elegir a la seva família en diferents càrrecs de l’Estat. Pel contrari, Hitler va lloar una vegada més la figura de Frederic el Gran contraposant-la amb la de Napoleó. Continuant amb el mateix fil però tornant en l’època actual, Hitler els va reconèixer que col·locar al millor al capdavant de l’Estat era el problema més difícil de resoldre i va criticar tant el sistema republicà com el monàrquic. El dictador va dir que era necessari vigilar que el cap de l’Estat no patís la influència de la plutocràcia i tingués el suport de les arrels del poble i va posar dos exemples de dues maneres de governar que trobava correctes: el papat i la Constitució de Venècia. També va criticar que els adolescents poguessin ser caps d’Estat com passava en les monarquies i va posar l’exemple de Miquel de Romania, de qui creia que no sabria governar sense Ion Antonescu. Parlant ara del Reich, Hitler va declarar que el Reich tenia que ser una república, amb un cap d’Estat elegit i dotat d’autoritat absoluta, i elegit per un Senat que tindria poders limitats i amb una composició no permanent. Aquest nou Führer havia de ser elegit in camera i no en un lloc públic i el partit, l’exèrcit i el cos de funcionaris de l’Estat haurien de prestar jurament al nou cap d’Estat al cap de tres hores de la seva elecció. El NSDAP, les SA i les SS només haurien de tenir la funció de garantir l’aplicació de les lleis i no s’haurien de preocupar per les qüestions polítiques. Segons el líder alemany, la separació més rigorosa entre el legislatiu i l’executiu tenien que constituir la llei suprema pel nou cap d’Estat i va assegurar que un Estat fundat sobre tals principis podria durar vuit o nou segles.

---

Els alemanys varen deportar 6.000 jueus al camp d’extermini de Belzec provinents de Stanislawow.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va ser informat per telèfon de que a la ciutat de Lübeck s’havia perdut el 80% de la seva part antiga per culpa dels bombardejos del 28 de març.

---

El Sturmbannführer SS Georg Kiesel va informar a Berlín de que no hi havia dubtes de que la Wehrmacht intentava destituir al Gruppenführer Harald Turner, que actuava com a cap administratiu de guerra a l’Estat Major del comandant plenipotenciari a Belgrad, perquè no el volien tenir a Iugoslàvia i es creia que era massa perillós com a cap del SS. Turner era un nazi fanàtic i un declarat antisemita.

---

Els alemanys varen fer entrar en vigor el nou Decret del Treball on s’exigia classificar els deportats als camps de concentració entre els que eren aptes per treballar i els que no.

A Java:

Al sud, els japonesos varen aconseguir entrar a Ceram i varen obtenir la seva conquesta més meridional: el territori australià de l’illa Christmas, on un centenar de soldats britànics es varen rendir. Però l’illa no els va servir per gran cosa als japonesos, ja que era petita i plena de roques, fet que feia inviable construir-hi una pista d’aterratge. Quatre dies més tard la varen abandonar.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Bombarders de la RAF van bombardejar durament la ciutat de Lubeck. A la tarda, Adolf Hitler, des del quarter general de Rastenburg, va trucar al ministre Joseph Goebbels per dir-li que estava indignat amb el Ministeri de l’Interior perquè no havia sigut capaç de prendre les mesures de socors precises. Hitler va donar plens poders a Goebbels perquè s’ocupés d’ajudar a les zones bombardejades.

A Polònia:

A Auschwitz, procedent de França va arribar un comboi ple de jueus francesos.

En el front oriental:

Segons un informe de la Wehrmacht, en el sector sud de 162 divisions només en quedaven 8 en condicions per lluitar. A més, 16 divisions blindades només tenien entre totes 140 tancs en condicions de funcionament, efectius que normalment els disposava una divisió.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va fer al·lusió a la consideració que gaudien a l’Edat Mitjana els comercials i els artesans i estava convençut de que el descrèdit del moment era per culpa dels jueus. El dictador va defensar que la Lliga Hanseàtica també era una concepció de dret i que gaudia de bona reputació, tant a l’interior del país com a l’estranger, i que havia inspirat a tota l’activitat comercial i industrial de l’Edat Mitjana. A continuació, Hitler va acusar als jueus, a qui va definir com depravats mentals, de posar-se en els assumptes econòmics d’aquell moment amb la llei de l’oferta i la demanda, i va assegurar que durant els últims dos segles havien fet descendir el comerç alemany. Per aquest fet, demanava un cop més eliminar al jueu. El líder alemany els va confessar que durant un temps havia patit de fístules i que el dolor era tal que fins i tot va pensar que patia un càncer i per aquest fet havia redactat el seu testament hològraf. Però després de redactar-lo a mà va saber que a una (dona gran l’hi havien declarat nul el testament perquè havia sigut redactat en paper enlloc d’estar escrit a mà i que ho havia trobat una bogeria i per aquest fet havia cridat al ministre de Justícia, Frantz Gürtner, i li havia demanat que corregís aquella norma a través d’un simple decret. Hitler també els va assegurar que ell per principi rebutjava les herències perquè se’n beneficiés el NSV ( l’organització d’obres socials del NSDAP), però va criticar que perquè aquesta entitat rebés tal herència necessitava la seva firma reconeguda per un notari. Després d’acusar que aquest sistema tenia influència jueva, Hitler va declarar que sempre faria tot el que pogués per convertir els estudis de Dret perquè s’adaptessin a les nocions del moment. El dictador va afirmar a més que faria tot el possible perquè els jutges no formessin part de l’elit i va prometre que en reduiria el nombre i només deixaria els jutges que estiguessin profundament convençuts de que el Dret no hauria de garantir al particular contra l’Estat i que assegurés que Alemanya no s’enfonsés. El líder alemany va assegurar que el difunt Gürtner no havia aconseguit tal propòsit perquè precisament era jurista i els va confessar que havia tingut que fer un gran esforç per posar com a ministre una de les persones que l’havia fet empresonar després del Putsch de 1923. Tot i dir que no havia trobat ningú millor per al càrrec de ministre de Justícia que Gürtner, Hitler va afirmar que els tres únics que havia conegut durant els anys 20 que valien la pena eren Von der Pfordten, Pöhner i Wilhelm Frick. De Frick va relatar que s’hi no hagués sigut per ell probablement no hagués sortit de la presó, però també va dir que existien una categoria de nacionalsocialistes que, en cert moment, havien fet grans coses pel partit nazi, però que en aquells moments no podien desprendre’s dels seus perjudicis. El dictador també els va recordar que Dietrich Eckart havia sigut qui havia vist més clar el món dels juristes, ja que ell mateix havia estudiat Dret durant un temps i que havia deixat tals estudis per “no convertir-se en un perfecte imbècil”. Per aquest fet i recordant a Eckart, Hitler va assegurar que era precís considerar a tot jurista com un ésser de naturalesa deficient.    

A Alemanya:

Joseph Goebbels va atacar en un article en el Das Reich al mercat negre i va anunciar dos casos de penes de mort imposades a estraperlistes.

---

La Wehrmacht va emetre un comunicat senyalant que l’hivern podia considerar-se com acabat.

---

Aquell dia es va posar en servei el primer trajecte París–Auschwitz que portaria tantes víctimes. Al mateix temps, l’oficina principal de l’associació de la Reichsvereinigung a Baden Westfàlia, situada a Karlsruhe, va escriure a la seva branca de Mannheim per informar-la de que, seguint les instruccions de les autoritats, 125 jueus de Baden s’havien de preparar per la deportació. La carta anava amb una llista de les persones que anirien a ser deportades i s’informava de que si algunes de les persones designades eren totalment incapaces de viatjar per motius de salut tenien que enviar d’immediat un certificat mèdic, tot i que s’advertia a la vegada de que no sabien del cert fins a quin punt les autoritats estarien disposades a canviar les ordres donades. 

---

Per Alemanya i Europa van circular rumors de que Philippe Pétain desitjava que Pierre Laval tornés a formar part dels seu govern.

En el front oriental:

L’oficial alemany encarregat d’enterrar als caiguts de la Leibstandarte va comunicar que sis membres de la 3º Companyia LAH havien aparegut assassinats a l’antic quarter general de la GPU de Taganroga. Els seus cadàvers havien sigut trobats dins d’un pou i havien sigut sotmesos a un examen mèdic. El comunicat facultatiu deia que en aquells homes els hi faltaven quatre dits de la mà dreta, tenien fractures múltiples en el crani, ruptura de la columna vertebral…, aixafament de l’estèrnum…  

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va anunciar el seu propòsit de concedir a l’Índia un status de semi-independència quan acabés la guerra.

A l’Atlàntic:

Al matí, quatre embarcacions aliades que es dirigien a la Unió Soviètica, que navegaven sense escorta després de perdre’s en una tempesta, varen ser atacats i enfonsats pels submarins alemanys. A continuació es va produir una batalla entre l’escorta i els submarins que va acabar amb dos U-Boots enfonsats.