Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A dos quarts de quatre de la tarda, de Munic varen arribar a Berlín en un tren especial Eva Braun, la seva germana Gretl, que esperava una criatura, i el secretari Martin Bormann, que havia estat els últims dies per ordre d’Adolf Hitler a Obersalzberg, juntament amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS. Eva es va presentar elegantment vestida i acabada de pentinar, i es va instal·lar en la seva habitació de la Cancelleria.

---

Davant la imminent entrada dels soldats soviètics a Silèsia, Albert Speer va advertir de que amb la pèrdua de la conca industrial de l’Alta Silèsia no estarien en condicions de continuar la guerra amb una perspectiva d’èxit.

A Polònia:

Davant l’avanç imparable dels soviètics, 58.000 presoners d’Auschwitz varen començar a desplaçar-se lentament cap a l’oest, la majoria a peu. Els guàrdies de les SS disparaven contra aquell que no podia continuar i abandonaven els cossos al costat de la carretera. Unes 15.000 persones varen morir d’inanició, de fred o assassinades per les SS. Bombarders soviètics varen bombardejar el complex industrial de IG Farben de Monowitz. L’atac va interrompre els subministraments d’aigua i electricitat del camp i la zona del voltant.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics varen començar la segona part de la seva ofensiva que els duria a ocupar la totalitat de Prússia Oriental i a penetrar aquella dia l’antiga frontera de Silèsia. Els 3º i 4º Exèrcits Panzer alemanys es trobaven en aquells moments aïllats a Prússia Oriental. El 1º Front de Bielorússia, dirigit pel comandant Georgy Zhukov, va ocupar la ciutat de Lódz, i el 1º Front d’Ucraïna, dirigit pel comandant Ivan Koniev, va ocupar la ciutat de Cracòvia després d’una dura lluita. Mentrestant, el comandant Konstantin Rokossovski va aconseguir que els seus blindats arribessin al Vístula, a poca distància de la ciutat de Bydgoszcz. Durant l’avanç soviètic cap a Alemanya es produïen greus actes criminals com el d’aquell dia quan un destacament blindat soviètic va massacrar a una columna de refugiats alemanys que fugien cap a l’est. Molts ciutadans de Prússia Oriental i Silèsia fugien en massa cap a l’oest.

En el front occidental:

Per culpa de perdre 700 vehicles blindats a les Ardenes, el Reichsbahn estava tan arrasat que a partir d’aquell dia tots els enviaments de carregament de via ferroviària varen quedar prohibits a excepció del carbó i del material bèl·lic de la Wehrmacht.

A Birmània:

Els Aliats varen iniciar una operació per tal de que les tropes del general William Joseph Slim aconseguissin ocupar les ciutat de Mandalay i Meiktila.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Munic, Eva Braun, acompanyada per la seva germana Gretl que estava esperant un nen, va viatjar en tren cap a Berlín sota la protecció del secretari Martin Bormann, que havia passat uns dies en el Berghof, a Obersalzberg, amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS.

---

Al migdia, Heinz Guderian, que els últims dies havia criticat durament les ordres d’Adolf Hitler, va rebre una reprimenda pública. A la nit, un grup d’alts càrrecs de l’Exèrcit, propers a Guderian i que havien donat l’ordre d’evacuar Varsòvia contra la voluntat de Hitler, es varen reunir per celebrar l’aniversari de Bonin. Quan tots es trobaven dempeus per fer un brindis, el general Meisel, el sots-cap del Departament de Personal, va entrar a l’habitació amb dos tinents armats amb metralladores i varen detenir a Bonin i els dos tinents coronels, Von Christen i Von dem Knesebeck. Tots varen ser traslladats per ordres de Hitler a la presó de Prinz-Albrechtstrasse de Berlín per ser interrogats per la Gestapo. Quan Guderian va saber de l’incident va defensar als tres oficials i va insistir en que l’interroguessin també a ell, cosa que va aconseguir finalment i va ser interrogat durant unes hores per Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller. Després de dues setmanes es varen alliberar als dos oficials de menys graduació, però Bonin va estar tancat en un camp de concentració fins al final de la guerra.

---

Heinrich Himmler va escriure una nota per si mateix on es preguntava qui tenia la connexió amb Washington que ell tan desitjava.

A Polònia:

Els alemanys varen continuar evacuant el camp de concentració d’Auschwitz davant l’imminent arribada dels soviètics. Tot el camp de Birkenau va ser evacuat, deixant-hi només els malalts. Els que tenien suficients forces i eren capaços de caminar, uns 56.000, varen ser traslladats a Gleiwitz. Després de tres dies sobre la neu, se’ls va carregar en vagons oberts i se’ls va traslladar a Mauthausen, a Buchenwald i a Gross-Rosen i altres camps de l’Alta Silèsia. A la nit, els alemanys varen desconnectar la centraleta telefònica i varen cremar els últims documents del camp.

Però no només a Auschwitz s’estaven evacuant presoners, a la carretera que conduïa a Königstein els alemanys varen executar a uns quants presoners de guerra per ordres de Kaltenbrunner i del ministre Joachim von Ribbentrop.

En el front oriental:

A Polònia:

Després d’haver acabat el dia anterior la primera fase de la seva ofensiva, els soviètics varen continuar amb l’ofensiva i es varen dirigir a la frontera txecoslovaca. El 1º Front Bielorús i el 1º Ucraïnès ja es traslladaven cap a l’Òder, a prop de Rosenberg, a Silèsia. Per altra banda, el 8º Exèrcit de guàrdies del general Vasili Chuikov va entrar a la ciutat industrial de Lódz. L’oficial soviètic va decidir atacar la ciutat, que va ser ocupada l’endemà pels soviètics, sense consultar-ho prèviament en el seu quarter general del front. Al vespre, la ciutat estava pràcticament sota control soviètic, i molts soldats alemanys que estaven malferits a terra varen ser executats a mans dels patriotes polonesos.

A Hongria:

El 4º Cos blindat de les SS va travessar les línies soviètiques al riu Danubi, al sud de Budapest, però no va poder evitar que les tropes soviètiques entressin a la capital hongaresa. A les set del matí, amb el consentiment de Hitler, les tropes alemanyes i hongareses varen abandonar Pest i varen destruir els ponts sobre el Danubi.

A Polònia:

El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, es va establir a Varsòvia.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Després de que el dia anterior el 1º Exèrcit tornés a està sota el control d‘Omar Bradley, el comandant Courtney Hodges va tornar a traslladar el quarter general de l’Exèrcit a l’Hotel Britannique de Spa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, sabent del malestar dels generals nord-americans per culpa de que el mariscal Bernard Law Montgomery volgués dur el pes principal de l’ofensiva amb les forces nord-americanes, va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns per posar èmfasis a que les tropes nord-americanes havien suportat pràcticament tots els combats i havien patit moltes baixes. El primer ministre deixava clar que havien de ser considerats com una gran força i va dir que no havien de permetre que l’orgull el fes creure que l’exèrcit britànic havia fet una gran gesta perquè l’ofensiva de les Ardenes passaria a la història com una de les més cèlebres victòries nord-americanes.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna va anunciar que Noruega i Itàlia podrien ser els primers escenaris en que s’iniciés la retirada de soldats alemanys.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a les quatre de la tarda va tenir lloc la primera reunió militar. Adolf Hitler estava molt enfadat amb la situació al front oriental. Heinz Guderian li va exposar com esperava estabilitzar la situació a l’oest de Varsòvia, tot i que li va admetre que molt probablement ja havia caigut. Mentre el cap de l’Estat Major exposava el seu informe, a Hitler li va arribar un comunicat del comandant de la fortalesa de Varsòvia en que l’advertia de la imminent evacuació de la capital polonesa, tot i que ell ho havia rebutjat. Hitler es va enfadar com mai perquè ara sabia del cert que els seus generals havien donat ordres d’evacuar Varsòvia sense el seu permís, deixant que els soldats soviètics del comandant Gregory Zhukov alliberessin la ciutat. A més, Varsòvia encara resistia, cosa que no l’hi havia dit Guderian. Desconfiant dels seus militars, ràpidament va donar l’ordre de resistir a la capital polonesa i va ordenar detenir a diversos oficials de l’Estat Major que havien enviat senyals relacionades amb la retirada de Varsòvia: el tinent coronel Von Christen, el cap de la secció de grups d’exèrcits, que havia sigut el primer en saber de la notícia, el tinent coronel Von dem Knesebecht i el coronel Von Bonin. Guderian va protestar i va demanar que tota la responsabilitat recaigués sobre la seva persona. Hitler li va respondre que no estava enfadat amb ell, sinó amb l’Estat Major i li va assegurar que els aixafaria.

Durant diverses hores, Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller els varen interrogar, ja que Hitler quan va saber que Von Bonin era dels sospitosos ja va témer un complot. El dictador encara va tenir més clara la seva decisió de destituir al coronel general Josef Harpe, que era senyalat com el culpable de la desfeta en el front del Vístula, que va ser substituït pel coronel general Ferdinand Schörner.

A les onze de la nit va acabar la reunió. Hitler va fer un sopar lleuger amb un suc de cirera amb farina de llavors de lli. En sonar una vegada més les sirenes antiaèries i es va veure obligat a baixar al seu búnquer privat, on va prendre el te i unes pastetes fins les quatre de la matinada.

---

Heinrich Himmler va ordenar publicar en els diaris del matí la següent crida:

Demano en els compatriotes alemanys, en particular a les dones, que no mostrin cap pietat amb els desertors que s’incorporen als combois d’evacuació en direcció a l’oest. Els homes que s’allunyen del front no mereixen un tros de pa de la rereguarda. S’exhorta a les dones i a les noies alemanyes a recordar a aquests homes l’honor i el deure, a mostrar-los menyspreu enlloc de pietat i a expulsar a escombrades en direcció al front als covards més obstinats.

---

El Tribunal Popular va condemnar a mort a l’opositor Hermann Kaiser, que va ser executat a la presó de Berlín-Plötzensee.

---

A les dues de la matinada, Magdeburg va ser atacada per 371 bombarders britànics. Més de 4.000 persones hi varen perdre la vida i el 44% del centre de la ciutat va quedar destruït. Les runes varen obstruir carrers, carreteres i canals. A la nit, Mosquits varen tornar a la ciutat per llançar mines i explosius per tal d’obstaculitzar els treballs de les brigades antiincendis i les quadrilles de neteja. 

A Polònia:

A Auschwitz, per temor a l’arribada dels soviètics, 87.000 presoners varen ser obligats a marxar del camp. Els reclusos varen caminar o varen ser introduïts en vagons fins a un nou destí. 15.000 d’ells varen morir perquè els feien caminar mig despullats i sense poder menjar amb unes temperatures de 20 graus sota zero. Entre els qui varen abandonar el camp aquella nit hi havia el doctor Josef Mengele, que va marxar cap a Alemanya amb una maleta plena de documents sobre els seus experiments. Abans de marxar va fer una última visita a la seva antropòloga, la doctora Puzyna, en el seu despatx per agafar tots els papers sobre els seus experiments, que va posar en dues caixes i se’ls va endur fins un cotxe que l’estava esperant.

---

Hans Frank també va marxar a Alemanya amb prop d’una dotzena dels integrants de la seva plantilla i va residir temporalment en un castell de la ciutat prussiana de Seichau.

---

Davant la proximitat de l’arribada dels soldats soviètics, la direcció de la presó de Radogoszcz de Lódz va entrar en pànic. Per no deixar rastre i recolzats per civils alemanys de la ciutat polonesa, efectius de les SS i aviadors de la Luftwaffe, els guàrdies varen assassinar, pis per pis, als 2.000 detinguts i a continuació varen incendiar l’edifici per després marxar corrents.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics eliminaven totes les defenses alemanyes que trobaven i varen rodejar la ciutat de Varsòvia, ocupant-la des de la rereguarda, i varen seguir el seu avanç cap al riu Òder. Per aire, els avions soviètics controlaven el cel i podien bombardejar quan ells volguessin sense trobar resistència. A la capital polonesa, els soviètics es varen trobar amb un ciutat en ruïnes que havia passat de tenir 1.310.000 habitants d’abans de la guerra a 172.000. Tot seguit es varen dirigir al famós gueto, del que només en quedava un mur de tres metres i mig d’altura amb filferro d’espines, i el Judenrat, l’edifici de l’administració jueva. Miraculosament, un polonès va dirigir aquells soldats cap a un amagatall, un esquelet d’un edifici, d’on varen sortir quatre jueus que havien sobreviscut tot el conflicte.

Després, els soviètics van alliberar el camp d’extermini de Chelmno. Després d’aconseguir alliberar més de cent quilòmetres del front de la ciutat de Varsòvia, els soviètics varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva començada el 12 de gener de 1945 i pràcticament ja tenien Polònia sota el seu control.

Hans Frank, veient que tot estava perdut, va fugir del seu castell de Wawel, a Cracòvia, per reunir-se amb la seva família, que havia marxat feia uns mesos a Baviera.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Després de la unió el dia anterior del 1º i el 3º Exèrcit a Houffallize, el 1º Exèrcit nord-americà, que havia estat momentàniament sota les ordres del mariscal Bernard Law Montgomery, va tornar a les ordres del comandant del 12º Grup d’Exèrcits Omar Bradley per ordres del comandant suprem Dwight D. Eisenhower. L’ordre es va donar a mitjanit.

A la Filipines:

En el nord, en el Corregidor, els nord-americans es varen dirigir cap a Manila.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 9:40 matí, Adolf Hitler va arribar a Berlín després de passar els últims dies en el quarter general de Bad Nauheim, el Niu de l’Àguila. Sota un temps nevat, el Brandenburg, el tren de Hitler, es va aturar a l’estació Berlín-Grunewald. L’andana estava pràcticament buida; només hi havia un cordó d’efectius de les SS. Hitler va pujar a un Mercedes blindat conduït per Erich Kempka, al que seguien una desena de vehicles. Kempka va elegir una ruta per la qual Hitler no hagués de veure tantes destrosses a resulta dels bombardejos, però no va evitar que el dictador expressés el seu disgust en veure el munt de runes en que estava gran part de la ciutat. Vint minuts més tard varen arribar a la Wilhelmstrasse.

A tres quarts d’onze, ja a la Cancelleria del Reich, Hitler es va deixar visitar pel seu metge Theodor Morell, que li va trobar la gola inflamada i en un estat de gran excitació per culpa de la situació militar. Una vegada més li va administrar una injecció intravenosa de glucosa contra la insuficiència cardíaca i després una subcutània d’un extracte de bilis bovina.

Un quart d’hora més tard va començar al despatx de Hitler una reunió militar. A part de Hitler, hi havia Alfred Jodl, Wilhelm Keitel i el ministre Albert Speer. També hi havia de ser Heinz Guderian, però es va endarrerir i va arribar més tard. Speer li va explicar que després de perdre la conca del Ruhr no es podien permetre perdre l’Alta Silèsia perquè forçaria un col·lapse econòmic, i li va demanar que enviés un exèrcit per defensar la zona. Però la reunió es va interrompre bruscament per una alerta antiaèria que els va fer baixar als subterranis.

A la una es va reprendre la reunió, ara amb el general Guderian, i es varen desplegar els mapes sobre l’enorme taula de marbre davant de les finestres que donaven als jardins. Guderian li va suplicar traslladar a l’Est les forces del front occidental per llançar un atac contra els soldats soviètics i abandonar Curlàndia. Hitler, novament, es va negar a acceptar els suggeriments del seu general, tot i que el va informar de que dos cossos blindats del 6º Exèrcit blindat de les SS abandonarien les Ardenes per dirigir-se a Hongria per continuar atacant en el nord de Budapest. Guderian, que segons Speer anava begut, li va replicar que era el seu deure salvar aquells homes de Curlàndia que encara podien ser evacuats. Llavors, Hitler, que no estava acostumat a que el responguessin de males maneres, li va respondre que es quedarien a lluitar i que no podien abandonar aquell territori. Fart de la situació i de que no l’escoltessin, li va cridar que seria inútil sacrificar aquells homes, i Hitler li va tornar a dir que una retirada seria pitjor i que els seus generals no entenien res dels aspectes econòmics de la guerra. La reunió va acabar tard i amb l’anunci de Hitler de la destitució del comandant del Grup d’Exèrcits A, el general Harpe, a qui es va fer responsable de la situació, que va ser substituït pel general Ferdinand Schörner. Amb la reunió donada per finalitzada, Hitler se’n va anar a dinar.

A la nit, l’Estat Major del general Harpe del Grup d’Exèrcits A va advertir al OKH del quarter general de Zossen de que no serien capaços de mantenir la ciutat de Varsòvia. Després, el coronel Bogislaw von Bonin, el cap del departament d’operacions, va discutir la situació amb Guderian, que havia tornat de reunir-se amb Hitler, i varen decidir donar carta blanca al quarter general de Grups d’Exèrcits perquè es retiressin si així ho veien més convenient. Però un membre de l’Estat Major va informar a Hitler de la intenció d’abandonar Varsòvia, i el dictador els va enviar un missatge dient que havien d’aturar-ho tot i que havien de mantenir la capital polonesa com fos. Però les comunicacions de ràdio havien deixat de funcionar i l’ordre de Hitler no va arribar a temps i els soldats alemanys varen començar a fugir de Varsòvia. A les 21:26 va sonar l’alarma antiaèria i es va tenir que interrompre tota l’activitat a la Cancelleria.

Després de prendre un te lleuger acompanyat per unes pastetes vieneses, Hitler se’n va anar a dormir a les habitacions de l’ala dreta de la Vella Cancelleria a les quatre de la matinada, just abans de prendre’s un somnífer.

---

A dos quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i a les dotze va tornar a sonar. Per aquest motiu s’havia activat l’alarma també a Berlín. La ràdio va anunciar que una esquadra avançava cap a la capital i que ja es trobava a 30 quilòmetres de distància. 133 avions de les forces aèries nord-americanes varen bombardejar la ciutat de Dresden, on varen morir 334 persones. Aquest bombardeig va ser un entrenament per l’atac que farien a Dresden la nit del 13 de febrer fins dos quarts de dues no va cessar l’alarma. Els nord-americans varen bombardejar l’estació de Friedrichstadt, del Hohe Brücke i del Nossoner Brücke. De tres quarts de nou de la nit fins les onze va tornar a sonar l’alarma a la ciutat, però aquest cop no hi va haver un atac.

---

Arthur Nebe, que portava des del 24 de juliol amagat perquè estava sent buscat per estar involucrat en el complot del 20 de juliol, va ser detingut. El març seria executat. Qui va ser executat en aquell dia va ser el ciutadà anònim de Salzburg, Ferdinand Lang, després d’haver ser jutjat en un judici ràpid del Tribunal Popular, en el qual el varen acusar d’haver escoltat la ràdio anglesa, difonent entre els seus companys de treball “les mentides enemigues per intentar acabar amb la seva fe en la victòria final”. L’anunci del seu ajusticiament el va donar l’agència de premsa oficial DNB.

A Polònia:

Josef Mengele, conscient de que seria el seu últim dia a Auschwitz, va ordenar en els guàrdies de les SS que destruïssin totes les proves sobre els experiments que havia dut a terme. Les SS varen desmuntar la pesada taula de dissecció de  marbre i es va tapar el forat del terra. També es varen cremar tots els gràfics de les proves i un esquadró de les Waffen-SS va dinamitar els forns crematoris i va executar a tots els presoners que no podien caminar. Precisament, avions soviètics varen bombardejar el magatzem de menjar de Birkenau.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys estaven enmig d’una retirada per fer front a les tropes aliades que els atacaven amb molta violència. A la una de la matinada, una patrulla de la 2º Divisió Blindada va entrar en el poble de Houffalize, però no es varen trobar amb el 5º Exèrcit Panzer. De la mateixa manera es varen enviar patrulles a l’est del riu Ourthe, on els alemanys també havien abandonat les seves posicions. A les 11:40 del matí, la 84º Divisió nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges es va enllaçar amb la 11º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton a Houffalize. Els alemanys s’havien replegat per les ordres de Hitler del 8 de gener i les forces nord-americanes de Hodges i Patton els varen perseguir. Els alemanys, un mes just després de l’ofensiva de les Ardenes, tornaven en el mateix punt d’on havien començat l’ofensiva.

Però Hitler encara creia en la victòria i va llançar les últimes reserves, la 7º Divisió Fallschirmjäger i la 10º Divisió Panzer de les SS Frundsberg, a Bastogne. L’atac al llarg del Rin mentre intentaven arribar al cap de pont de Gambsheim va ser funest per la 12º Divisió Blindada a Herrlisheim. Els nord-americans es varen preocupar molt per aquell nou atac.

A França:

El comandant Omar Bradley va aterrar a l’aeròdrom de Villacoublay i es va traslladar en automòbil a Versalles per veure al comandant suprem Dwight D. Eisenhower. El comandant de Missouri es va queixar de que el mariscal Bernard Law Montgomery volia dur el pes principal de l’ofensiva amb forces nord-americanes a les seves ordres.

A Birmània:

En el nord del país, el nou 1º Exèrcit xinès del general Daniel Sultan va ocupar Namhkan. Les últimes posicions japoneses que amenaçaven la carretera de Birmània varen ser eliminades.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, en el Niu de l’Àguila, el quarter general de Bad Nauheim, Adolf Hitler va mantenir una reunió militar amb els comandants Gerd von Rundstedt i Walther Model després de l’ofensiva soviètica dels últims tres dies. Durant aquell dia Hitler va donar l’ordre, tot i l’oposició del general Heinz Guderian, de traslladar la divisió Panzer Grossdeutschland de Prússia Oriental a Kliece, Polònia, on l’exèrcit soviètic amenaçava en penetrar per aquella zona cap al Warthegau. Els alemanys del Wartheland varen començar a marxar cap a l’oest.

A les sis de la tarda, Hitler va abandonar el Niu de l’Àguila per dirigir-se amb el seu tren privat a Berlín, on passaria els últims dies de la seva vida. Abans de marxar va demanar a Martin Bormann que es quedés a Obersalzberg juntament amb la seva esposa, que feia companyia a Eva Braun i a la seva germana Gretl Fegelein. Segons les notes de Bormann, Hitler i el seu entorn s’hauria d’haver dirigit a Berchtesgaden. Fos com fos, el comboi d’automòbils es va posar en marxa en el poble de Wiesental, a prop del castell de Ziegenberg, a uns deu quilòmetres de l’estació de Bad Nauheim per dirigir-se a Berlín.

A les 19:20, Guderian va trucar a Wiesental per parlar amb Hitler, però el varen informar de que el dictador ja havia marxat cap a Berlín. El cap de l’Estat Major va informar a Alfred Jodl de que l’exèrcit soviètic havia destrossat el front alemany a Polònia i que no tenia notícies de la majoria de les unitats. Abans de penjar i a la desesperada, va demanar a crits que enviessin totes les forces militars cap a l’est.

A les vuit del vespre el comboi es va aturar a l’exterior de la petita estació de Hungen. Hitler va pujar a bord del Brandenburg. En el tren del dictador hi havia el seu entorn habitual d’ordenances, secretàries i ajudants. Tot i la greu situació, en el tren encara es respirava bon humor i algú fins i tot es va atrevir a explicar que Berlín era molt pràctic com a quarter general perquè es podria anar en poc temps amb el tren especial des del front de l’Est fins al front de l’Oest. Hitler va riure d’aquell comentari. La realitat també era que Hitler havia de circular de nit per evitar els bombarders Aliats.  A la nit varen arribar a la capital alemanya amb les persianes baixades perquè ningú els veiés. Molts pocs berlinesos sabien que el seu líder havia tornat. Precisament, Berlín va patir la seva alerta número 279 que avisava de la presència de bombarders Aliats.

---

Helmut Knochen va ser destinat a organitzar el treball dels nous grups del SD, que a partir de llavors assumien les funcions de l’antiga Abwehr.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la nit, Iosif Stalin va rebre a Dwight D. Eisenhower i el comandant suprem de les forces aèries, Arthur W. Tedder, per estudiar futures operacions militars. Stalin els va dir que l’ofensiva de les Ardenes havia sigut una estupidesa pels alemanys, i estava content per haver rodejat una guarnició alemanya de gran prestigi a Curlàndia.

En el front oriental:

En el nord d’Hongria, les forces hongareses, amb el suport dels exèrcits blindats de les SS, varen atacar progressant, ràpidament, tot i el mal temps, cap al sud. Una de les forces alemanyes es va dirigir primer cop a l’est i després ràpidament cap a Budapest.

En l’ofensiva de les Ardenes:

La 30º Divisió d’Infanteria, en el seu atac a la localitat de Thirimont, es va trobar amb una forta resistència alemanya. Varen ser necessaris dos batallons del 120º Regiment d’Infanteria, un batalló blindat i un batalló caça-carro, així com més d’11.000 projectils de 105 mil·límetres i de 155 mil·límetres per aconseguir conquerir el poble. El regiment va patir més de 450 baixes a mans de la 3º Divisió Fallschirmjäger.

---

Al vespre, les dues agrupacions de combat de la 2º Divisió Blindada havia avançat fins arribar a uns dos quilòmetres de la localitat de Houffalize. Diverses patrulles es varen encarregar de saber a on eren les posicions del 5º Exèrcit Panzer.

En el front occidental: 

A dos quarts d’onze del matí, Bernard Law Montgomery va celebrar una conferència amb el general Bill Simpson per parlar de les funcions del 9º Exèrcit. Montgomery va demanar preparar uns plans per al 9º Exèrcit, de 4 cossos i 16 divisions per avançar cap a Colònia i el riu Rin. Montgomery, amb aquesta ordre, desobeïa els generals nord-americans i anava pel seu aire.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

L’Alt Comandament de la Wehrmacht va reconèixer que la iniciativa a la zona de l’ofensiva de les Ardenes havia passat a l’altre bàndol. Tot i això, Adolf Hitler va rebutjar una petició dels mariscals Gerd von Rundstedt i Walter Model de retrocedir fins al Rin; la retirada s’havia d’aturar en el Mur de l’Oest, allí on havia començat l’ofensiva.

---

En una reunió del Ministeri de Propaganda es va determinar que un cor de soldats no es podria tornar a emetre per ràdio perquè havien cantat feia poc: Deixeu les armes.

En el front oriental:

A Polònia:

Les tropes soviètiques amb el 2º Front bielorús del comandant Konstantin Rokossovsky, que es trobaven al Vístula, varen arribar al sud de Varsòvia i varen envair Prússia Oriental atacant en direcció nord i nord-oest des dels caps de pont del Narew. Els homes de Rokossovsky tenien l’objectiu d’aïllar Prússia Oriental per dirigir-se després a la desembocadura del Vístula i a Danzig, arribant al Òder, on hi havia el flanc dret del comandant Gregory Zhukov. De seguida el front alemany de Narew es va enfonsar.

Precisament, aquell matí, el 1º Front bielorús de Zhukov va entrar en acció sobre les dues posicions en que es trobaven sobre el Vístula: Magnuszew i Pulawy. Els batallons de fusellers disposaven del suport dels canons d’assalt autopropulsats, i varen ocupar les primeres línies de combat situades en el cap de pont del Magnuszew. Seguidament, el 8º Exèrcit de guàrdies i el 5º de xoc varen trencar la tercera línia alemanya amb l’ajuda de l’artilleria pesada i varen poder avançar amb força. A la tarda els soviètics es trobaven de camí a la ciutat de Radom, mentre el 1º Front bielorús i el 47º Exèrcit varen començar a rodejar Varsòvia des del nord, i el 1º Exèrcit polonès lluitava a les afores de la ciutat.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Amb una temperatura de 23 graus sota zero i amb una gran quantitat de neu, la Companyia Easy del 506º d’Infanteria Paracaigudista va avançar a camp obert cap a Noville, a prop de Houffalize, on hi havia el 5º Exèrcit Panzer.

A Birmània:

La 19º Divisió, part del 14º Exèrcit britànic del tinent general William Slim, va creuar el riu Irawaddy a Kyaukmyaung, però després va ser atacada per les tropes japoneses, que varen ocupar la línia de la via fluvial. Obligada a retrocedir, la Divisió va aconseguir ocupar el cap de pont davant la violent ofensiva.

En els Estats Units:
En la seva locució radiofònica als alemanys, Thomas Mann va afirmar que entre el 15 d’abril de 1942 i el 15 d’abril de 1944 havien sigut assassinats, només en els dos camps d’Auschwitz i Birkenau, 1.750.000 jueus.

Dissabte:

En el Reich:

Els assistents a un curs per oficials, varen preguntar al ministre d’Armament Albert Speer si podien contar amb les noves armes que deia la premsa. Speer els va respondre que estava encontra d’aquells rumors i que no tenien que esperar aquelles armes miraculoses. A més, els va dir que no creia en una forma meravellosa d’acabar amb la guerra de cop. Reflexionant sobre aquell tema de les armes miraculoses, Speer va enviar una carta a l’Adolf Hitler on li va comunicar que considerava un error aquella propaganda de fer creure a la gent i els soldats que arribarien noves armes. A part, li va dir que creia que aquella propaganda feia baixar el nivell combatiu dels soldats alemanys. Tot seguit, Speer va ordenar als comandants de l’Exèrcit en el campament situat a Krampnitz, a les afores de Berlín, que estiguessin en contacte amb les indústries bèl·liques.

---

A Auschwitz, el número de presoners a Auschwitz III-Monowitz era de 9.806 persones: 9.054 eren jueus (3.391 polonesos, 3013 hongaresos, 1,039 francesos, 598 alemanys, 343 grecs, 278 holandesos, 189 belgues, 110 italians, 78 txecs, 10 eslovacs i 4 noruecs), 289 eren presoners polítics (160 alemanys, 68 polonesos, 12 holandesos, 11 iugoslaus, 7 russos, 6 francesos, 6 croats, 2 romanesos i 1 grec), 226 eren presoners de reeducació (EH), 25 eren presoners criminals alemanys (BV), 30 alemanys i 2 polonesos eren presoners asocials (Aso), 168 alemanys i 11 polonesos eren presoners sota arrest de prevenció (PSV), 1 era presoner per ser Testimoni de Jehovà i 1 altre per ser homosexual.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques, després de l’atac de l’Ivan Koniev el dia anterior al pont de Sandomierz, varen començar un assalt a Prússia Oriental amb el 3º Front bielorús del general Ivan Chernyakovsky al capdavant. De seguida que va començar l’atac, les primeres defenses prussianes varen caure i el 4º Exèrcit alemany es va tenir que retirar al mar Bàltic. Però l’atac soviètic no va tenir un començament esperançador perquè el comandant del 3º Exèrcit de Panzer tenia un bon servei d’espionatge i va retirar les seves tropes de la primera línia de trinxeres a l’últim moment i va llançar una sèrie de contraatacs. A l’extrem nord, el 1º Front del Bàltic, sota les ordres de l’Ivan Bagramian, va atacar la ciutat de Memle. Per altra banda, l’Alt Comandament soviètic va anunciar que començaria una gran ofensiva contra Varsòvia.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els encreuaments de carreteres de Baugnez-Malmédy varen ser reconquerits pels nord-americans.

Divendres:

En el front oriental:

A les cinc de la matinada, l’exèrcit soviètic, amb el 1º Front Bielorús del comandant Gregory Zhukov i el 1º Front Ucraïnès d’Ivan Koniev, va començar una gran ofensiva en el Vístula-Òder, a la frontera entre Alemanya i Polònia, amb 12.000 i 22.000 canons respectivament. L’ofensiva va ser planificada per Iosif Stalin i la Stavka, i en particular pel mariscal Zhukov, i tenia com a objectiu atacar el Grup d’Exèrcits del Centre, comandat pel mariscal Georg-Hans Reinhardt, i el Grup d’Exèrcits A, a les ordres del comandant Harper. Els soviètics tenien una superioritat brutal envers als alemanys. Els tancs i la infanteria de Koniev, després de cinc hores d’atacar el pont de Baranov, en el Vístula meridional, es varen precipitar sobre tres divisions alemanyes i varen trencar el cap de pont de Sandomierz-Baranov, sobre el Vístula, i els alemanys ja no podien fer res més que retirar-se. Les línies defensives alemanyes s’enfonsaven amb molta facilitat. Per travessar els camps de mines, els soviètics varen utilitzar els seus propis presoners. Més al nord, els varen seguir des dels caps de pont de Polvay i Magnusezev les tropes de Zhukov. Una ofensiva secundària, dels fronts bielorús 2º i 3º, des dels caps de pont del riu Narev, al nord de Varsòvia, tenia com a objectiu aïllar les tropes alemanyes a Prússia Oriental. A les dues de la tarda, els T-34 i els carros pesats Stalin varen poder avançar ràpidament. Els soldats de la 16º Divisió de Panzer capturats al final del dia varen declarar que un cop varen sentir el bombardeig soviètic el seu comandant, el general de divisió Müller, va fugir a la ciutat de Kielce.

Aquella ofensiva ja la va predir el general Heinz Guderian, però un cop més la cúpula alemanya i Adolf Hitler en particular no li varen voler fer cas, ja que centraven els seus esforços en el front occidental. D’aquesta manera, les tropes de Zhukov varen arribar a Varsòvia, les de Konev a Cracòvia i les del mariscal Konstantin Rokossovski a Prússia Oriental. Els principals objectius del 3º i el 4º Exèrcits blindats de guàrdies dels generals Rybalko i Lelyushenko, respectivament, eren les regions industrials de Silèsia juntament amb la ciutat de Breslau, on Stalin havia senyalat amb la paraula Or fent referència a les fàbriques i les mines d’aquella zona.

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general del Alderhorst, Hermann Göering va ser convocat al quarter perquè es presentés davant de Hitler, que el volia felicitar pel seu 52º aniversari. Göering havia sigut perdonat un cop més després del desastre de l’Operació Bodenplatte. Durant aquell dia també es varen presentar al quarter les dues secretàries del dictador, Traudl Junge i Johanna Wolf.

---

A Wiesbaden, Heinrich Himmler es va reunir per segon cop amb l’ex president de la Conferència helvètica, M. Jean-Maire Musy. Himmler va accedir a enviar un cert número de jueus a Suïssa, considerada com a lloc de trànsit pels jueus, a canvi de que les organitzacions jueves internacionals, i en particular les nord-americanes, paguessin un gran rescat. Aquests jueus sortirien del camp de concentració de Theresienstadt.

---

La Secció Inland II del Ministeri d’Afers Exteriors alemany va donar l’ordre de que si un general francès presoner de guerra intentava fugir tenia que morir per una mort violenta o bé per enverinament o per afusellament.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El 12º Grup d’Exèrcits va rebre autorització per acumular bombes de gas per si en la seva desesperació o per ordres de Hitler els alemanys utilitzaven armes químiques.

En el sector occidental:

A Luxemburg:

En el quarter general de Josef Dietrich, a prop de Saint Vith, després de que el 7 de gener rebessin l’ordre d’enviar dues divisions al front oriental i quan aquestes divisions estaven a punt de marxar es va rebre un telegrama xifrat. En ell es donava l’ordre de retirar de manera immediata tot el 6º Exèrcit del front i traslladar-lo al front oriental.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a Helmuth James von Moltke per haver estat involucrat amb l’oposició. La sentència es va complir el 23 de gener d’aquell any.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanys s’estaven retirant de la zona Houffalize-Bastogne mentre l’artilleria nord-americana els atacava sense contemplacions, però la mala visibilitat va permetre als alemanys escapar-se.

A la Gran Bretanya:

Encara cuejaven les queixes del comandant Omar Bradley del 9 de gener cap al mariscal Bernard Law Montgomery, i per intentar calmar els ànims la BBC va anunciar que el programa relatiu als comentaris de Montgomery havia sigut producte de la propaganda alemanya. La notícia no va ajudar a calmar al comandant Bradley.

A les Filipines:

Kamikazes japonesos varen tornar atacar a la 7º Flota nord-americana.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal Hermann Göering per parlar sobre els problemes de producció de les armes secretes. Göering li va explicar que un projecte poc prometedor en un principi podia acabar tenint èxit, però Hitler li va respondre que això només era una fantasia. Tothom intentava animar a Hitler en aquells moments tant complicats després del desastre de l’ofensiva de les Ardenes. Joseph Goebbels li va enviar un passatge del llibre de La Batalla d’Alexandre, que en el ministre li semblava que reflectia la situació en aquells moment en l’entorn de Hitler, i on en el final d’aquest passatge el líder macedoni mor.

---

En el quarter general de Zossen, Heinz Guderian i el seu Estat Major varen poder confirmar els seus informes que havien sigut rebutjats per Hitler el dia anterior quan varen observar que els soviètics atacarien aviat.

---

A Berlín, el membre de la resistència Helmuth James Graf von Moltke, el líder de la Kresauer Kreies, va comparèixer davant del Tribunal Popular emmanillat per darrere. L’endemà seria condemnat a mort.

---

En una reunió del Ministeri de Propaganda, Hans Fritsche els va explicar que Goebbels considerava que el programa de ràdio que feien des del Ministeri havia “arribat a una altura sense precedents; que era simplement magnífic”. Fritsche va explicar que cert toc d’humor era preferible davant de la crisis que estaven patint.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Walther Model va fer arribar una instrucció de Hitler enviada des del seu quarter general del Alderhorst en que s’ordenava que els 1º i 2º Cossos Panzer, juntament amb la 1º, la 2º, la 9º i la 12º Divisió Panzer de les SS, es reunissin darrere del Grup d’Exèrcits B per una reorganització ràpida, i que es posessin en disposició del comandant en cap de l’Oest.

A la Gran Bretanya:

Després de la conferència de premsa del dia anterior del comandant Omar Bradley, on va deixar clar que estava empipat perquè el mariscal Bernard Law Montgomery dirigia al 1º i el 9º Exèrcits nord-americans, Winston Churchill va escriure en el seu assistent militar en cap, el general Ismay, de que creia que havien provocat una ofensa terrible als generals nord-americans i donava la culpa a que alguns diaris britànics donessin la imatge que el Montgomery havia aconseguit ell sòl la victòria en les batalles del front occidental.