29 de desembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Propaganda va comunicar en una nota a la premsa que si era possible fer escac i mat als 300 reis jueus que regien al món, llavors els pobles de la Terra trobarien per fi la pau.


Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb les Fulles de Roure Daurat en la seva Creu de Ferro.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery continuava enfadat amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower després de la reunió del dia anterior i aquell dia li va enviar una nota en que li deia que havien patit una crisis evident i tornava a insistir en que un comandant hauria de tenir l’únic poder de dirigir i controlar l’operació. A més, li va adjuntar una proposta d’ordre perquè la fes pública al 12º i al 21º Grup d’Exèrcits, decretant que a partir d’aquell moment tota la direcció operativa, el control i la coordinació d’aquestes operacions les dirigís ell. Justament, aquell dia el general George Marshall l’hi havia enviat a Eisenhower un missatge personal en que li deia que certs diaris de Londres insistien en que el mariscal de camp dirigís totes les forces de terra.


A Bastogne, després de perdre el dia anterior el poble de Sibret, al sud-oest, durant les primeres hores d’aquell dia la Führerbegleitbrigade es va concentrar a l’extrem sud dels boscos propers a Chenogne per començar un contraatac sobre Sibret. Però quan les tropes del Oberst Otto Remer varen sortir, els nord-americans els varen rebre amb la seva artilleria col·locada a Villeroux, a l’est. A la nit, la Luftwaffe va atacar Bastonge quan començava a nevar.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes soviètiques varen atacar la ciutat de Budapest.

A la Gran Bretanya:

Quatre coets V-2 varen caure a Crydon, Surrey, destruint a 2.000 vivendes.


Al matí, el primer ministre Winston Churchill va arribar a Londres després de passar la nit a Nàpols i està els últims dies a Grècia per donar suport al rei Jordi II de Grècia i al seu govern a l’exili en front dels comunistes.

28 de desembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de l’Alderhorst, Adolf Hitler va convocar a tots els comandants de divisió a la nit per comunicar-los personalment com es desenvoluparia la nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia. L’Operació començaria el primer dia de 1945. El dictador també va demanar reprendre l’atac a Bastogne i intentar de nou avançar cap al Mosa. Els comandants varen protestar per aquesta nova ofensiva, però Hitler no els va voler ni escoltar. El dictador els va oferir un dels seus monòlegs, en que va assegurar que la pèrdua de la guerra significaria la devastació del poble alemany. A continuació els va parlar de la Història de Roma i la de Prússia en la Guerra dels Set Anys fins que va tornar a parlar dels temes de l’actualitat. Hitler va admetre que l’ofensiva de les Ardenes no havia donat els resultats esperats, inclús va dir que per culpa de la traïció dels seus aliats ara es veien obligats a retrocedir gradualment, però va assegurar que havia transformat la situació fins a un punt inimaginable quinze dies abans i va afirmar que ells estaven resistint bé, inclús en el front oriental. Els va explicar que els seus enemics havien hagut de renunciar als seus projectes ofensius i s’havia vist obligat a llençar a la batalla a tropes fatigades. També els va dir que per culpa de la seva ofensiva els seus enemics passaven un mal moment psicològic, amb dures crítiques, i va assegurar que s’havien vist obligats a declarar que la guerra no tenia cap possibilitat d’acabar abans de l’agost, inclús no abans de final del següent any. Per això estava convençut de que no podien arribar a la conclusió de que la guerra estava perduda i va afirmar que per aquest motiu ell mai admetria la capitulació, a més de que considerava de que havia patit situacions molt pitjors que la present. Estava segur de que la situació es revertiria en un moment o altre. Després del seu discurs va fer una crida als seus generals perquè donessin suport a les noves ofensives i va assegurar que aconseguirien aixafar definitivament als nord-americans, ja que estava convençut de que no podrien resistir a 45 divisions alemanyes i va exclamar que encara podien canviar el curs del destí.

Però l’Ofensiva de les Ardenes no anava com estava planejat i Walter Model va reconèixer que el primer objectiu, Anvers, havia de donar-se per perdut.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El mariscal Bernard Law Montgomery es va reunir amb els comandants de l’Exèrcit del Nord, Courtney Hodges, Bill Simpson i Miles Dempsey, i el general Harry Crear del 1º Exèrcit canadenc a tres quarts de deu del matí en el seu quarter general a Zonhoven. El seu cap d’intel·ligència, el G-2 del 1º Exèrcit i el general de divisió Strong del SHAEF varen parlar d’un nou atac alemany. Els dos varen proposar deixar que els alemanys ataquessin i s’esgotessin ells primer contra la línia nord mentre els caça-bombarders atacarien a la rereguarda.

A primera hora de la tarda, el tren de comandament del comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va aturar en una via morta de la ciutat belga de Hasselt, a vuit quilòmetres al sud de Zonhoven. A dos quarts de tres, Montgomery va pujar al tren per reunir-se amb el comandant nord-americà en el seu estudi per debatre una contra-ofensiva. Montgomery volia que quatre cossos ataquessin des del nord i nord-oest de les Ardenes juntament amb les tropes del general George Patton des del sud. Les dues ales es trobarien segons el pla a Houffalize, a la meitat de les Ardenes. El mariscal no comptava amb el 1º Exèrcit nord-americà perquè pensava que no tenia suficient força per enfrontar-se a un contingent alemany. Eisenhower va estar d’acord amb el pla i li va demanar una data per aquella operació, però el mariscal no li va voler donar, però sí que va tornar a obrir la seva vella idea d’assignar tot el front del nord a un únic comandament i va criticar a Omar Bradley. Veient que volia reobrir aquell debat, Eisenhower va donar per acabada la reunió i Montgomery va tenir que baixar del tren. Tot i aquesta desavinença, el comandant suprem creia que l’hi havia arrencat un compromís d’atacar des del nord en una ofensiva que hauria de començar l’1 de gener. El propi Bradley l’hi havia escrit un memoràndum per instant-lo a pressionar al mariscal britànic per llançar un fort contraatac. Però el mariscal de camp va tornar al seu campament a Zonhoven i va enviar un cable a Alan Brooke per dir-li que Eisenhower estava definitivament en una espècie d’estat mental de submissió i que estaven tenint problemes perquè no acceptava els consells dels britànics i sí els dels generals nord-americans.


Aquella nit, Bradley va sopar amb Leland Stowe i Martha Gellhorn en companyia del general Patton, que tornava de Bastogne, entre altres.


Davant dels rumors d’una retirada d’Alsàcia, el coronel Charles de Gaulle va enviar el general Alphonse Juin a Versalles per fer indagacions sobre aquells rumors. El general Walter Bedell Smith li va assegurar que no havien pres cap decisió definitiva i que l’acció del SHAEF era simplement l’estudi d’un pla. El general francès no en va quedar gens convençut d’aquelles afirmacions. De fet, Smith havia redactat aquell mateix matí un esborrany sobre l’ordre final d’aquella retirada, i va advertir a De Gaulle de que estaven tremant alguna cosa.


A Bastogne,  els alemanys varen començar a rebre reforços i la Führerbegleitbrigade va passar a encarregar-se del sector de Sibret pel flanc sud-oest. Però, després d’un intens bombardeig d’artilleria, els nord-americans varen obligar en els alemanys a sortir del poble aquella mateixa nit. A l’est, els nord-americans, després d’un intens combat, varen ocupar el poble de Villeroux.

A la Gran Bretanya:

Després de que no haguessin pogut preveure l’ofensiva de les Ardenes tot i les múltiples proves que tenien, el MI6 va difondre un comunicat que justificava l’error. En l’escrit es deia que la màquina Ultra ja els havia advertit d’una contraofensiva, però s’afirmava que ho havia fet amb molt poc marge, just en el moment en que es produïa. A més, deia que enlloc es deia a on passaria ni la seva magnitud real i posava en relleu de que els alemanys tenien millor coneixement de l’ordre de batalla que els nord-americans a través del seu servei d’intercepció que ells.

En el front oriental:

A Hongria:

Les forces soviètiques varen informar de la captura de zones perifèriques addicionals al voltant de Budapest.

A Grècia:

Després de la visita de Winston Churchill, Dimitros Damaskinos va ser nomenat regent de Grècia.

27 de desembre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Bad Neuheim, Adolf Hitler va exposar en els seus generals els plans per controlar els territoris d’Alsàcia i Lorena. El líder alemany també els va assegurar que no es rendirien mai.

A Àustria:

Bombarders B-24 Liberator del 460º Grup de Bombarders la 15º Força Aèria varen sortir de l’aeròdrom de Foggia per atacar la ciutat de Salzburg. Els aparells varen llançar bombes a les vies de ferrocarril de Klagenfurt.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els nord-americans varen llançar en paracaigudes soldats a la ciutat de Bastogne, però aquest cop els alemanys estaven més ben preparats. 18 dels 50 planadors varen ser abatuts i molts altres varen ser tocats. A la nit varen arribar 40 camions amb provisions i després varen tornar al sud carregats amb els ferits de menor gravetat, alguns presoners de guerra alemanys i els pilots dels planadors. Llavors varen començar intensos combats en el flanc sud de Bastogne després de que els nord-americans intentessin obrir la seva ruta.


El general Joe Collins va presentar en el quarter general del 1º Exèrcit tres plans d’atac per acabar amb els alemanys. Però el mariscal Bernard Law Montgomery no va estar d’acord amb aquests plans perquè preferia avançar cap a Houffalize enlloc d’avançar cap a Saint Vith, com li agradava al general Collins. Montgomery va presentar el pla d’avançar cap a Houffalize al comandant suprem Dwight D. Eisenhower en una reunió que varen mantenir el dia següent.

En el front occidental:

A França:

El comandant Jacob Devers va volar cap a Versalles per argumentar-li a Eisenhower que una retirada del Rin faria empipar als francesos i donaria més força als alemanys, a més de que posaria la bretxa de Saverne a l’abast de l’artilleria alemanya. Eisenhower es va mantenir ferm i li va dir que el 6º Grup d’Exèrcits tenia que retrocedir a la línia dels Vosges i esperar fins que la lluita a les Ardenes es calmés.


A Habsheim, Alsàcia, va morir en combat l’ex membre del Partit Comunista i membre de la Resistència, Georges Pierre Fabien.

En el front oriental:

A Hongria:

El 2º Front Ucraïnès va acabar de rodejar la ciutat de Budapest, on si trobaven a cinc divisions militars alemanyes.

A Grècia:

Aquell dia es va firmar un armistici amb el Front Comunista d’Alliberació Nacional Grec.

En el bàndol Aliat:

Iosif Stalin va escriure-li un missatge a Franklin Delano Roosevelt per queixar-se de que els Aliats occidentals donaven suport als demòcrates polonesos, a qui Stalin definia com una xarxa de terroristes criminals contra els oficials i soldats soviètics.

 

26 de desembre de 1944

Dimarts:

En l’ofensiva de les Ardenes:

En el quarter general del Niu de l’Àguila, Adolf Hitler va observar que les seves tropes no arribarien mai a Anvers, l’objectiu principal de l’ofensiva de les Ardenes. L’esperança que tenien era aconseguir fer virar els exèrcits panzer 5º i 6º perquè creuessin el Mosa a l’oest de Lieja i arribessin a Aquisgrà, però era una operació molt complicada perquè sortís amb èxit. Per culpa de l’ofensiva de les Ardenes els alemanys varen perdre a 100.000 soldats, més de 1.000 avions i uns 800 tancs. Aquell era l’últim material bèl·lic eficaç que disposaven, i va quedar obert l’accés anglosaxó al Rin.

Després de parlar per telèfon amb el comandant Hasso von Manteuffel, el general Alfred Jodl es va dirigir al quarter general per parlar amb Hitler. Jodl li va dir que no podien creuar el Mosa. Aquella mateixa nit va arribar a Ziegenberg el mariscal Hermann Göering, que va anunciar que la guerra estava perduda i va suggerir una treva. Irritat, Hitler el va advertir de que no intentés negociar a les seves espatlles. A última hora, en el búnquer de Ziegenberg, Hitler va parlar amb el seu assistent de la Luftwaffe, el Oberst Nicolaus von Below, de treure’s la vida. Culpava a la Luftwaffe i a l’Exèrcit de les seves derrotes, i va reconèixer que sabia que la guerra estava perduda i li va admetre que la superioritat dels Aliats era massa gran. Hitler ressaltava que havia sigut traït per gent que havia mimat i condecorat. Enfadat, el dictador va cridar que mai capitularia i que si s’enfonsava ho faria amb el món per davant.


En la batalla, les tropes alemanyes es varen quedar sense combustible i no varen poder utilitzar els avions, provocant veure’s forçats a retirar-se. Llavors, els exèrcits nord-americans 1º i 3º varen llançar contraatacs en el nord i el sud dels exèrcits alemanys. A prop de Dinant i del riu Mosa, el general Von Manteuffel va autoritzar als supervivents de la 2º Divisió Panzer perquè fugissin a peu, abandonant l’equipament de sis batallons. A la vegada, els Aliats varen enviar reserves addicionals al llarg del riu Mosa per contenir l’avanç alemany.

A Bastogne:

La 101º Divisió aerotransportada continuava resistint a la ciutat i els alemanys varen intentar per quart cop ocupar la ciutat amb un assalt. Però en el moment que atacaven pel nord-oest, a la tarda, el 37º Batalló de Tancs de la 4º Divisió blindada nord-americana del 3º Exèrcit va coronar una cresta de cinc quilòmetres al sud-oest del perímetre de la ciutat.

A les dues del migdia, George Patton va rebre una trucada del comandant en cap del 3º Grup d’Exèrcits, que li va proposar atacar Assenois, direcció a Bastogne, enlloc de Sibret. De seguida varen atacar el poble agrícola d’Assenois, on hi havien Volksgrenadiers, que varen sortir dels seus subterranis on estaven refugiats en ser atacats per l’artilleria de bombardeig i els caça-bombarders. Mentre marxaven, els alemanys varen deixar unes quantes mines Teller a la carretera. Després de passar el poblet, els nord-americans de Patton es varen dirigir cap a Bastogne. Quan el general Kokott va saber per l’oficial al comandament dels Grenadiere del 39º Regiment, que els carros nord-americans havien entrat a Assenois va entendre de seguida que tot estava perdut. El general va ordenar que es bloquegés la carretera, però ja era massa tard. A les cinc de la tarda aquest Batalló va trencar el cercle alemany en diagonal i va entrar a la ciutat de Bastogne.

A l’oest de Hotton, tots els intents duts a terme per la 116º Divisió Panzer de socórrer al seu Kampfgruppe que havia sigut rodejat varen ser aixafats per la potència de foc de l’artilleria nord-americana. Durant els combats, la Führerbegleitbrigade havia rebut ordres de dirigir-se a Bastogne per tancar el passadís per on volia passar el 3º Exèrcit. El Oberst Otto Remer va protestar dues vegades per les baixes que portaria aquella operació, però les dues queixes no varen ser escoltades. A l’est de Hotton, la 3º Divisió Blindada del general Rose va fer front als atacs de la 560º Divisió Volksgrenadier, formada només per quatre o cinc carros de combat.

A Celles:

En els voltants de Celles i Conneux varen continuar els combats, però com que els Panther i els Mark IV s’havien quedat sense combustible i sense projectils el combat va ser desigual. Els nord-americans varen capturar diversos alemanys de la 2º Divisió Panzer vestits amb uniformes nord-americans i varen ser afusellats a l’acte. Portaven aquests uniformes després de robar-los a uns soldats morts per cobrir-se de l’intens fred. A més, el Kampfgruppe del general Holtmeyer va dirigir-se cap a Rochefort per intentar ajudar als seus companys de Celles i Conneux, però varen quedar bloquejats a Grande Trussogne, a pocs quilòmetres del seu objectiu. Allí varen patir l’atac d’un batalló d’infanteria de la 2º Divisió Blindada, amb el suport de carros de combat Sherman. Al final, el comandant del 5º Exèrcit Panzer Von Manteuffel va ordenar en el Kampfgruppe que es retirés al cap de pont conquerit a Rochefort, que defensava la Divisió Panzer Lehr.


Al matí, el 3º Regiment Panzergrenadier Deutschland de la Divisió Das Reich va atacar un altre cop per l’oest des de Grandménil. Però l’artilleria nord-americana, que va obrir foc, es va veure reforçada després per una força operativa de la 3º Divisió Blindada i varen assaltar el poble. El 2º Batalló alemany va quedar atrapat a Grandménil i la resta del regiment es va tenir que retirar cap a Manhay.

A Saint-Vith:

A la tarda varen arribar prop de 300 bombarders Lancaster i Halifax de la RAF i varen llançar 1.400 tones de bombes detonants i incendiàries. Es calcula que varen morir unes 250 persones. Aquella mateixa nit i la següent, els bombarders mitjans de la 9º Força Aèria nord-americana varen atacar La Roche-en-Ardene.



Un oficial de l’Estat Major del SHAEF va dur-li en el comandant Jacob Devers un mapa dibuixat personalment per comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que deixava clar que els exèrcits francès i nord-americà havien de retirar-se al llarg dels Vosges, abandonant Estrasburg i la planura alsaciana. El comandant Devers no hi va estar d’acord, ja que tenia informes del servei d’intel·ligència del 7º Exèrcit que deien que els alemanys podien atacar al nord d’Alsàcia durant els primers dies de gener. L’endemà es va dirigir a Versalles per parlar-ne personalment amb el comandant suprem.

En el Reich:

A Polònia:

Els Aliats varen tornar a bombardejar el camp de concentració d’Auschwitz, causant novament danys a l’hospital de les SS de Birkenau.

En el front oriental:

A Hongria:

L‘exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

A les Filipines:

Els nord-americans varen alliberar el golf de Leyte i ja consideraven acabada la campanya de Leyte-Samar, tot i alguns petits grups japonesos aïllats de resistència.

25 de desembre de 1944

Dilluns:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Aquell va ser l’últim dia de la segona ofensiva alemanya començada el 21 de desembre. Els alemanys no van aconseguir l’objectiu de reconquerir les ciutats belgues de Malmédy, Hotton, Marche i Dinant, tot i que la 2º Divisió Panzer es trobava a només vuit quilòmetres de Dinant, apropant-se suficientment al Mosa com per obrir foc sobre els tancs britànics, i els soldats nord-americans varen poder contrarestar l’ofensiva alemanya. La 2ª Divisió blindada nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Collins va atacar i fer retrocedir a la 2ª Divisió de Panzers, que havia havia aconseguit arribar a menys de 6 quilòmetres del riu Mosa. Amb el suport dels caça-bombarders, els nord-americans varen destruir les puntes de llança alemanyes a només tres quilòmetres del riu. Al vespre, el general George Patton, que havia traslladat el seu quarter general a l’Escola Industrial de Luxemburg, va qualificar el dia com:

Un Nadal fred i aclarit, un temps perfecte per matar alemanys.

A la nit, el mariscal Gerd von Rundstedt li va comunicar a Adolf Hitler que l’ofensiva havia fracassat i li va recomanar dur a terme una retirada abans de que el gruix del Grup d’Exèrcits B quedés atrapat. Hitler va rebutjar el consell i va insistir en dur més atacs a Bastogne, que des de les tres de la matinada s’hi llençaven diversos atacs, tot i que els homes de McAuliffe continuaven resistint. Lluny de rendir-se, Hitler tenia en ment una altra operació que consistia en atacar Alsàcia i durant aquell dia de Nadal va posar nom a l’operació, Nordwind.

A Bastogne:

La 101º Divisió aerotransportada nord-americana continuava resistint a dins de la ciutat mentre els alemanys tenien envoltada la ciutat. A primeres hores de la matinada, la Luftwaffe va bombardejar, amb poc èxit, les posicions nord-americanes. El quarter general del comandant McAuliffe va ser tocat, però tot i el caos no es varen lamentar baixes. A les tres de la matinada, els alemanys varen carregar els Panzers i la infanteria i, a trenc d’alba, varen perforar el dispositiu de defensa del nord-oest de Bastogne. 18 tancs acompanyats de centenars de soldats d’infanteria es varen precipitar per l’estreta obertura. Estava previst que els alemanys entressin en cinc hores a la ciutat, però el general McAuliffe, que havia previst l’eix de l’atac alemany, va col·locar tancs destructors en els punts estratègics per defensar-se de l’ofensiva. A més, amb uns 20 Sherman, el 37º Batalló de tancs va liderar un atac al nord sota el comandament del tinent coronel Creighton W. Abrams Jr.. A les onze del matí, els 18 Panzers havien sigut destruïts i tots els soldats d’infanteria havien mort o havien siguts fets presoners.

A les afores de la ciutat, en els voltants de Champs, Rolley i Hemroulle, el foc dels carros Shermann, dels caça-carros Hellcat i dels canons va causar grans pèrdues als alemanys. Al migdia, l’anell defensiu de la ciutat ja estava novament tancat. A la tarda, la 15º Divisió Panzergrenadier va comunicar que no li quedava cap carro de combat per combatre. Al vespre, els alemanys varen tornar a atacar a la desesperada amb el suport dels caça-carros Jagdpanzer, però els equips d’artilleria del 502º Regiment d’Infanteria Paracaigudista els varen atacar i varen deixar fora de combat la meitat d’ells.

Durant els combats per Hemroulle, els generals Walther Model i Hasso von Manteuffel varen visitar el quarter general del 67º Cos del general Lüttwitz en el Chateau de Roumont, a prop de la carretera de Marche. Lüttwitz va insistir en salvar a la 2º Divisió Panzer amb una retirada, però no estaven autoritzats per aprovar una retirada. L’ordre només podia venir de Hitler, que no estava disposat a retirar-se.


Pel sud-est, el grup d’assalt dels Panzergrenadiere del 901º Regiment de la Divisió Panzer Lehr va quedar aïllat i aniquilat. En el regiment ja no li quedaven reforços. El general Kokott va suspendre tots els demés atacs previstos. La 15º Divisió Panzergrenadier havia quedat també pràcticament aniquilada i la seva pròpia unitat havia patit més de 800 baixes. A més, la 5º Divisió Fallschirmjäger no podia resistir els atacs cada cop més freqüents dels homes de la 4º Divisió Blindada del 3º Exèrcit del general George Patton, que arribaven pel sud, entre la carretera d’Arlon i la de Neufchateau. El 3º Exèrcit es trobava en els voltants de Lutrebois, a només sis quilòmetres al sud del centre de Bastogne.


A primera hora, l’artilleria que acompanyava a la 29º Brigada Blindada va començar a bombardejar el batalló de reconeixement del general alemany Von Böhm a Foy-Notre-Dame. Les bateries nord-americanes varen ocupar posicions en els camps dels voltants de les localitats de Haid i Chevetogne. A més, els Sherman del 3º Regiment Reial Blindat, amb el suport del 82º Batalló de Reconeixement nord-americà i acompanyats de caces P-38 Lightning, varen sobrevolar la zona i varen avançar des de Sorinnes cap a Foy-Notre-Dame. La localitat va ser ocupada de nou, i amb ell varen ser capturat el Major Von Böhm i 148 dels seus homes.

Al mateix temps, l’Agrupació de Combat B de la 2º Divisió Blindada també va entrar a Celles aquesta tarda. Les tropes panzer, que estaven exhaustes i sense munició, no varen poder resistir. Uns 2.500 homes varen resultar morts o ferits i altres 1.200 varen ser fets presoners. A més, varen ser capturats o destruïts 82 vehicles de combat blindats i 82 peces d’artilleria. El Major Cochenhausen, amb uns 600 homes, va aconseguir escapar a peu. Molts desitjaven rendir-se. Alguns alemanys amagats demanaven en els civils que busquessin als nord-americans per dir-los que estaven disposats a entregar-se.


Els homes de les SS del general Joachim Peiper, que s’havien retirat del poble de La Gleize, varen arribar a primera hora a la línia alemanya de Wanne, uns pocs quilòmetres al sud-est de La Gleize. Dels 5.800 homes amb els que va marxar, només en quedaven 770.


El comandant Omar Bradley, per invitació del mariscal Bernard Law Montgomery, va volar a Saint Trond, a prop del quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a Zonhoven, acompanyat d’una escorta de caces. Bradley volia que el mariscal llancés d’immediat un contraatac. Però Montgomery, que només li va oferir una poma per dinar, es va mostrar arrogant cap al comandant de Missouri i li va dir que el problema que tenien era que no s’havia seguit la seva estratègia.

A Grècia:

Després de fer una parada a Nàpols, Winston Churchill va arribar aquell migdia a Atenes amb la intenció de reunir-se amb l’arquebisbe Papandreu Damaskinos. Ràpidament es va dirigir al creuer britànic Ajax, que estava ancorat en el port de El Pireu. Al vespre, mentre el primer ministre descansava en la seva habitació, la tripulació del Ajax va celebrar la festa de Nadal amb una gran festa de disfresses. Però just en el moment de que la festa estava més animada va aparèixer l’arquebisbe greu per donar la benvinguda a Churchill. Els tripulants del Ajax, alguns completament borratxos, varen creure que aquell arquebisbe era un més de la festa que s’havia disfressat. Ofès, Damaskinos va demanar baixar de l’embarcació. Un oficial es va estranyar pel comportament d’aquell home i va avisar al capità, que aquest estava al corrent de que Damaskinos es podria presentar aquella nit. Ràpidament varen anar a buscar l’arquebisbe i, després d’apartar a uns mariners que li volien treure el seu barret negre, li varen demanar disculpes. Poc després Churchill es va presentar davant d’ell. Damaskinos es va mostrar comprensiu i va disculpar aquella mariners ebris.

24 de desembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El general Heinz Guderian va sortir de Zossen amb el seu Mercedes per arribar al quarter general occidental d’Adolf Hitler, el Niu de l’Àguila, amb un maletí que contenia els informes del general Reinhard Gehlen, el director del Fremde Heere Ost, el departament d’informació del front oriental. Els informes que portava el mariscal calculaven que l’exèrcit soviètic llançaria al voltant del 12 de gener de 1945 un atac massiu des de la línia del riu Vístula, amb una superioritat d’11 a 1 en infanteria, 7 a 1 en tancs, 20 a 1 en artilleria i 20 a 1 en avions. Guderian va entrar de seguida a la sala de reunions del Adlerhorst per reunir-se amb Hitler i el seu Estat Major, entre ells hi havia Heinrich Himmler, i sense perdre ni un minut els va parlar d’aquesta possible ofensiva soviètica a l’est i els va aconsellar traslladar el màxim de divisions del front occidental al front del Vístula. En sentir parlar d’una retirada de la seva ofensiva de les Ardenes, Hitler el va fer callar i el va acusar d’exagerat i mentider. Llavors, Guderian es va limitar a defensar les xifres de Gehlen, però Alfred Jodl va aconsellar de mantenir l’ofensiva en el front occidental.

Al vespre, Hitler va celebrar amb els seus col·laboradors i convidats la nit de Nadal amb un bon sopar. Durant l’àpat, Wilhelm Keitel va pronunciar un discurs i seguidament hi va haver una tertúlia entre els convidats. Himmler va parlar orgullós del seu nou càrrec de dirigent militar, i li va assegurar a Guderian, a qui tenia just davant seu, que els soviètics no llançarien cap atac. Després del sopar, Guderian va tornar al quarter general del OKH a Zossen.


A Berlín, la família Goebbels es preparava tranquil·lament per celebrar la nit de Nadal. Al migdia varen rebre la visita del tinent coronel Hans Ulrich Rudel per parlar de les seves gestes i de com veia la situació en el front. El ministre Joseph Goebbels el va escoltar amb interès i admiració. A la nit, Magda Goebbels li va assegurar a la seva secretària que el següent any segurament hi hauria pau.


A Berchtesgaden, Eva Braun va passar la Nit de Nadal en companyia de la seva cosina en el bar del Platterhoff, on hi tocava una orquestra i hi havia ball en tots els salons. Les dues varen beure xampany fins altes hores de la nit.


Ernst Kaltenbrunner li va ordenar a Adolf Eichmann que abandonés Hongria.

L’ofensiva de les Ardenes:

L’Estat Major de la Wehrmacht va comprendre que tot hi haver aconseguit alguns èxits no podien aconseguir el seu principal objectiu, Anvers, de manera que es va prendre la decisió de marxar cap a Dinant, a la riba esquerra del Mosa, i envestir els Aliats al nord d’Aquisgrà. Però aquell dia els núvols del cel varen obrir-se deixant pas a les clarianes, fet que va exposar les tropes alemanyes als incessants atacs aeris d’uns 5.000 avions Aliats, que varen atacar sobretot els camps d’aviació alemanys destruint molts aparells que no varen aconseguir ni enlairar-se.


A Bastogne, la 101º Divisió aerotransportada, que estava envoltada dins la ciutat, esperava un nou atac alemany i els seus homes estaven disposats a lluitar tot i saber que tenien poques possibilitats. Al vespre, una bomba alemanya va caure en un lloc de socors, a prop de la carretera de Neufchateau, deixant sepultats a una vintena de soldats i matant a una infermera civil. A la nit, per celebrar la nit de Nadal, els ferits de menor gravetat varen rebre racions de conyac i varen escoltar la cançó Nadals blancs. Al nord-oest de Bastogne, a Foy, els soldats alemanys es varen acomodar a cases i granges per escalfar-se.

Mentrestant, el 3º Exèrcit del general George Patton juntament amb la 4º Divisió Blindada avançava cap a Bastogne des del sud trobant-se una resistència més dura de l’esperada. La 5º Divisió Fallschirmjäger, que defensava el flanc sud del 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel i que estava composta bàsicament per nois adolescents, reclamava més Panzerfäust i més canons anti-carro per lluitar contra la 4º Divisió Blindada. A trenc d’alba, el 53º Batalló d’Infanteria Mecanitzada i el 37º Batalló Blindat nord-americà varen atacar el poble de Bigonville, a més de 20 quilòmetres al sud del lloc de comandament del general alemany Kokott. En menys de tres hores es varen fer amb el poble, però varen ser necessaris uns quants combats més per expulsar els alemanys. Les forces del general Kokott patien escassetat de munició, especialment de granades de morter. A la tarda, els nord-americans es varen adonar que els alemanys no utilitzaven els canons.


A La Gleize, després de rebre el dia anterior l’ordre de retirada, a les dues de la matinada els homes de les SS del general Joachim Peiper varen sortir del poble en direcció sud en fila índia conduïts per dos guies belgues. Els alemanys només varen deixar en el poble a més de 300 alemanys ferits i 130 presoners nord-americans. A les tres de la matinada, el grup principal format per uns 800 homes va creuar el riu Amblève i va marxar a través dels espessos boscos del flanc sud cap a la línia de la cresta. Peiper, que anava just darrere del primer destacament, va dur els seus homes cap al sud en paral·lel al riu Salm. En fer-se de dia i en veure avions de reconeixement, el general berlinès va amagar els seus homes sota les branques dels arbres i va repartir provisions.


Al vespre, quan els caça-bombarders Thunderbolt i Lightning varen marxar, els carros de combat i els semi-erugues de la divisió de les SS Das Reich varen sortir dels boscos on estaven amagats i es varen dirigir cap al nord, a Manhay. Els alemanys varen utilitzar un Sherman per confondre i, per aquest fet, els nord-americans varen deixar de disparar pensant que es tractava d’una força operacional de la 3º Divisió Blindada. A les nou de la nit, els alemanys varen atacar i, a mitjanit, varen ocupar Manhay. L’agrupació de combat de la 7º Divisió Blindada va perdre 19 carros de combat.


L’artilleria britànica va començar a bombardejar les posicions de la 2º Divisió Panzer als voltats de Celles. La 2º Divisió Panzer necessitava urgentment municions i combustible, però el problema que tenien no era la manca de provisions sinó els atacs que varen efectuar les forces nord-americanes en els terrenys elevats situats al sud-oest de Marche. En el poble de Bande, a uns deu quilòmetres al sud-est de Marche, homes del SD varen assassinar a sang freda i de manera brutal als joves del poble que tenien entre 17 i 31 anys.


A la Ciutat de Luxemburg s’hi trobava el general George Patton, que va assistir aquella nit de Nadal a un servei de comunió a la llum de les veles a l’església episcopal juntament amb el comandant Omar Bradley. El general californià va murmurar amb el seu llenguatge obscè:

Nadal, Nadal, quina nit per donar-los canya als nazis!.

En el front occidental:

A França:

A Cluny, els nazis varen iniciar una batuda en busca de jueus i persones contràries al règim per detenir-los.

A Bèlgica:

Els alemanys varen fer la primera operació de bombardeig a reacció quan els bombarders bimotors Arado 234B varen atacar una fàbrica i platges de classificació. L’atac va ser dirigit pel capità Dieter Lukesch.

En el front oriental:

A Hongria:

A Budapest, l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. Abans de que rodegessin la ciutat, Adolf Eichmann va aconseguir sortir de la capital hongaresa i va viatjar a Berlín per destruir tota la documentació que l’incriminava en l’Holocaust.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava celebrant la Nit de Nadal amb la seva família a Londres quan li varen arribar missatges de que a Grècia les tropes britàniques no podien frenar a la guerrilla comunista. Aquella mateixa nit va ordenar que li preparessin un avió per dirigir-se a Atenes per entrevistar-se amb l’arquebisbe Papandreu Damaskinos. Abans pararia a Nàpols.

A les Filipines:

A Mindoro, els enginyers nord-americans varen aconseguir construir un aeròdrom. Més endavant en construirien més.

23 de desembre de 1944

Dissabte:

L’ofensiva de les Ardenes:

El comandant Walther Model va comunicar en el ministre Albert Speer que l’ofensiva alemanya de les Ardenes havia fracassat perquè no havien avançat suficient. Però Adolf Hitler no pensava igual i va ordenar continuar l’ofensiva.


En la batalla, amb els alemanys pràcticament bloquejats, el mal temps que havia acompanyat des del principi l’ofensiva alemanya del 16 de desembre i que havia afavorit els interessos alemanys perquè d’aquesta manera els avions nord-americans no varen poder volar i per tant no podien ajudar a les seves tropes, es va acabar amb un atípic anticicló procedent de la Unió Soviètica i durant sis dies seguits va lluir el Sol en tota la regió de les Ardenes. Aprofitant el bon temps, els nord-americans varen poder utilitzar els seus avions. L’Estat Major d‘Omar Bradley a Luxemburg, com molts habitants de Luxemburg, varen sortir al carrer per contemplar els bombarders nord-americans, que es dirigien a Tréveris i les seves instal·lacions ferroviàries. Els alemanys no varen voler utilitzar les bateries antiaèries perquè no volien revelar la posició dels seus canons.

Però a Luxemburg no tot varen ser bones notícies. A última hora d’aquell matí es va saber que part de la 2º Divisió Panzer avançava sobre Jemelle, just a l’est de Rochefort, on hi havia l’emplaçament del repetidor de ràdio del Grup d’Exèrcits, que només estava protegit per una secció d’infanteria i uns quants caça-carros. Bradley va trucar al quarter general del 1º Exèrcit per demanar reforços, però en aquells moments es va tallar la línia. Aquella nit, la principal columna panzer, al comandant del comandant Ernst von Cochenhausen, va arribar al poble de Chevetogne, a uns 10 quilòmetres al nord-oest de Rochefort. Hitler es va posar molt content quan va saber que les avantguardes de la 2º Divisió Panzer estaven a només set quilòmetres de Dinant. Aquestes avantguardes varen arribar als turons de Dinant, a només quatre quilòmetres i mig del riu Mosa. Però abans de llençar-se cap al riu tenien que esperar reforços i l’arribada de combustible, que mai va arribar i ho va aprofitar més tard la 2º Divisió Blindada nord-americana per atacar des del nord. Pensant que havien aconseguit un gran èxit, el dictador va fer arribar la seva felicitació als comandants Von Lüttwitz i Lauchert, el comandant en cap de la divisió.

En el flanc esquerre de la 2º Divisió Panzer, la Panzer Lehr del comandant Bayerlin, havia avançat cap al nord des de Saint-Hubert fins Rochefort, acompanyat pel general Hasso von Manteuffel. La seva artilleria va bombardejar la ciutat aquella tarda. Els alemanys no sabien que en la ciutat s’hi amagava un batalló de la 84º Divisió d’Infanteria i una secció de caça-carros. A la nit, els alemanys varen avançar cap a la ciutat per la carretera, però l’avanç va ser frenat de cop per una descàrrega massiva provinent de l’interior de Rochefort. El 902º Regiment Panzergrenadier, que anava al capdavant, va perdre molts homes i un canó d’assalt pesat Jagdpanzer. Tot i l’atac, els nord-americans es varen tenir que replegar i marxar cap al nord per unir-se a la 2º Divisió Blindada.

A Bastogne:

La 101º Divisió aerotransportada continuava envoltada per les tropes alemanyes, però 241 avions C-47 varen llançar a les nou del matí 1.500 fardells destinats a la 106º Divisió en el Schnee Eifel. El llançament amb paracaigudes es va dur a terme amb molta precaució. A les quatre de la tarda, més de 240 avions havien llançat 5.000 projectils d’artilleria, 5.000 càrregues de morter, 2.300 granades, una dotzena de caixes de morfina, 300 unitats de plasma i 1.500 benes. De seguida que va ser llançat el material, camions i jeeps varen desafiar el foc de l’artilleria alemanya per distribuir queviures i municions entre els combatents i d’aquesta manera varen poder tornar a combatre contra els alemanys. Els soldats, fatigats i famolencs, varen recollir el 95% del que els enviaven: al voltant de 150 tones de provisions. A més, les divisions del 3ª Exèrcit es trobaven en bones condicions per dirigir-se al nord. Però, a la nit, els atacs alemanys procedents de l’oest i del sud-oest es varen incrementar i durant tot aquell dia varen continuar atacant pels voltants de Senonchamps i Mande-Saint-Étienne. A més, el 901º Regiment Panzergrenadier va atacar contra Marvie.


Hitler va rebre durant aquesta jornada informes del comandant Von Manteuffel que deien que no podien ocupar Bastogne amb els homes que tenien. El dictador no s’ho creia i va enviar un oficial per comprovar-ho. L’enviat va ratificar la valoració del comandant del 5º Exèrcit Panzer.

A Saint-Vith:

A l’oest de la ciutat, puntes de llança de panzer es varen apropar a Marche, uns 30 quilòmetres de Vielsakm i de Dinant, en Mosa.

A La Gleize:

Els homes del general Joachim Peiper estaven en una situació crítica després de l’ofensiva nord-americana del dia anterior. A les dues de la tarda, quan els nord-americans pressionaven de més a prop, va arribar el permís per retirar-se en un missatge codificat des del 1º Exèrcit Panzer-Korps SS. Projectils de fòsfor blanc varen destruir l’església del poble, on les tropes alemanyes s’hi havien refugiat sota dels seients del cor. De seguida, la 3º Divisió del 9º Exèrcit del comandant Bill Simpson va atacar les forces del general Peiper.

A primera hora, el 4º Regiment Panzergrenadier de les SS va llançar un atac contra els paracaigudistes de Fraiture, que es varen veure sorpresos mentre esmorzaven. Més tard els alemanys tornarien a atacar.

A Elsenborn:

A la cresta d’Elsenborn, l’artilleria nord-americana va continuar atacant els pobles situats als seus peus amb projectils de fòsfor blanc. Els alemanys varen ordenar en els 600 civils atrapats en el poble de Faymonville que es traslladessin a peu a Schoppen, un poble situat més a la rereguarda, per darrere de les línies alemanyes. Per desgràcia pels civils, quan a les onze del matí caminaven a camp obert un pilot els va confondre pels alemanys i en avisar als seus companys l’artilleria nord-americana situada a la cresta d’Elsenborn va obrir foc. Els civils varen córrer en diferents direccions i el cura del poble va tornar a Faymonville per demanar en els alemanys que diguessin en els nord-americans que estaven atacant a civils. No li varen fer cas. Vuit persones varen perdre la vida i molts altres varen resultar ferits.

En el Reich:

A Polònia:

En el camp de concentració d’Auschwitz, els Aliats varen bombardejar el camp i varen causar danys a l’hospital de les SS de Birkenau.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta per al dictador Iosif Stalin per dir-li que enviaria instruccions al comandant suprem Dwight D. Eisenhower perquè enviés a Moscou un oficial de l’Estat Major plenament qualificat per discutir amb ell la situació en el front occidental i la seva relació amb el front oriental. El President li va assegurar que la situació en el front occidental era greu després de l’ofensiva de les Ardenes. Stalin va respondre dos dies més tard i va donar el seu consentiment per rebre l’oficial.

A les Filipines:

Els nord-americans tenien dos camps d’aviació funcionant a Mindoro.

22 de desembre de 1944

Divendres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanyes varen fer la primera temptativa per arribar al riu Mosa, mentre que els nord-americans varen abandonar la regió de Saint-Vith a primera hora d’aquell dia. La 106º Divisió d’infanteria nord-americana estava pràcticament destruïda. Li mancaven comandaments i havia perdut més del 70% dels seus efectius. Tot i escapar, els carros de combat varen atreure el foc dels alemanys quan varen arribar a la carretera de Vielsalm. A Neubrück, cinc quilòmetres al sud de Saint -Vith, un batalló sencer nord-americà havia mort o havia sigut capturat. A més, a primera hora d’aquell matí, la Führerbegleitbrigade d’Otto Remer va llançar un atac contra la petita localitat de Rodt, situada a uns quatre quilòmetres a l’oest de Saint-Vith, que estava defensada per les tropes auxiliars nord-americanes. A última hora del matí, la força del comandant Remer havia netejat la zona. Però, per sort dels nord-americans, l’estampida dels alemanys cap a Saint-Vith havia provocat una gran congestió a les carreteres, fet que va fer enfadar molt al general Walther Model, que ell mateix es va veure atrapat pel dens trànsit i va tenir que dirigir-se a peu cap a la ciutat.

A mitja tarda, el general Matthew Ridgway va ordenar de mala gana en el comandant Hasbrouck que retirés totes les forces nord-americanes al voltant del riu Salm. La foscor de la nit i una onada de fred varen permetre la retirada. Ridgway va calcular que 15.000 homes i 100 tancs havien aconseguit escapar. A última hora de la tarda, la infanteria i els carros de combat alemanys varen llançar un atac al llarg de la línia ferroviària de Crombach. En uns 20 minuts, una companyia va disparar 600 projectils amb els seus morters de 81 mil·límetres.


Pel costat sud dels monts d’Elsenborn, la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjugend va intentar obrir-se pas de nou a Bütgenbacht amb l’ajuda dels carros de combat. Els defensors nord-americans varen reunir als habitants del poble, els hi varen donar aliments i els varen amagar en els subterranis d’un convent per posar-los a cobert. Després, els caça-bombarders nord-americans varen atacar el poble. La 12º Divisió va rebre ordres de replegar-se i reorganitzar-se abans de ser enviada més al sud per unir-se al 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel.


El Kampfgruppe de la 2º Divisió Panzer va avançar direcció a Marche sense trobar resistència fins que es va creuar amb un destacament del 335º Regiment d’Infanteria del comandant Bolling en una intersecció de carreteres que hi havia a uns dos quilòmetres al sud de Marche, enmig d’una zona de camps i boscos. En veure’s superats, els elements que anaven al capdavant de la 2º Divisió Panzer varen girar cap a l’oest, direcció a Dinant, per fugir. Amb poc temps varen arribar a uns 25 quilòmetres del pont sobre el Mosa al seu pas per Dinant, però els atacs constants dels homes del comandant Bolling varen obligar al contingent alemany a defensar-se. A la mateixa zona, una ofensiva llançada aquell matí des de Marche per part de la infanteria nord-americana va acabar amb fracàs, però un segon intent a la tarda amb el suport dels carros de combat va suposar recuperar el territori elevat situat al sud-oest de la localitat. A la nit, les tropes Panzergrenadier varen aconseguir reconquerir part dels turons, deixant oberta la carretera que conduïa cap a l’oest.


En un altre punt a prop del Mosa, a última hora del dia les metralladores nord-americanes, els tancs, els destructors de tancs i l’artilleria havien destrossat de tal manera les forces alemanyes del general Joachim Peiper a La Gleize, que les tropes de les SS varen anomenar aquesta zona der Kessel (La caldera). Amb una pistola semi-automàtica a la mà, el general berlinès va recórrer per damunt les runes animant als seus a lluitar mentre el seu assistent cremava els papers secrets en un subterrani. A les deu de la nit, avions de transport de la Luftwaffe varen llançar gasolina i munició als seus, però els nord-americans es varen apoderar de gran part dels subministraments excepte d’uns quants paquets amb cigarretes i d’una caixa de pistoles Luger. La Luftwaffe es va negar després a la petició del 6º Exèrcit Panzer del comandant Josef Dietrich de dur a terme més missions semblants.


A Bastogne, al matí la situació semblava desesperada pels nord-americans. Les tropes envoltades, a les ordres del general Anthony McAuliffe, segon cap de la 101º Divisió aerotransportada, es mantenien fermes. Tot i això, els morts i ferits eren nombrosos, i com que la situació no estava clara, la moral va començar a caure. A dos quarts de dotze del migdia, els alemanys varen suspendre el foc d’artilleria, i quatre alemanys amb una bandera blanca es varen presentar a la carretera de Remoifosse. Tres nord-americans els varen rebre i els varen tapar els ulls per conduir-los cap al comandament de la companyia en un subterrani al sud-oest de la ciutat. Els quatre alemanys portaven un missatge del general Heinrich von Lüttwitz, cap del 47º Cos blindat, en què els prometia una capitulació honrosa si entregaven la ciutat. El general McAuliffe els va entregar un missatge per escrit que deia Nuts!, nassos, que va tirar al terra. Quan els alemanys ho varen llegir no varen entendre si es rendien o no. En preguntar el significat d’aquella expressió, McAuliffe va demanar consell als seus col·laboradors per donar la resposta més adequada i va ser el tinent coronel Harry Kinnard el que va suggerir escriure una noita que deia;

To the Germann Commander: Nuts.

Abans de marxar, els alemanys varen demanar una breu explicació sobre el significat de l’expressió, en desconèixer completament l’argot nord-americà. Llavors, el coronel Harper els va dir que volia dir: Go to hell. Aquesta frase sí que la varen entendre els emissaris alemanys.

A la nit, la situació va empitjorar pels nord-americans envoltats a la ciutat. Els tres grups d’artilleria disposaven de menys de deu bales per peça. El general McAuliffe els va ordenar que només disparessin quan els alemanys avancessin en massa per així estalviar munició. A més, esperaven per les deu de la nit un aprovisionament aeri, que finalment va ser anul·lat a causa del mal temps. Havia nevat molt durant aquell mes. Aprofitant que els avions Aliats no volarien per sobre de Bastogne, la Luftwaffe va aparèixer per primer cop en massa després de molts mesos d’inactivitat. Les bombes varen caure sobre la 101º Divisió, que no podia fugir, matant a diversos oficials mentre descansaven en els seus sacs de dormir. La situació era cada cop més precària pels nord-americans i semblava impossible que poguessin resistir gaire més. Però, de cop va millorar una mica el temps i l’aviació aliada, tot i que no va volar sobre de Bastogne, va poder bombardejar i metrallar el front i la rereguarda alemanya. La 26º Divisió Volksgrenadiere va perdre al voltant de 400 homes només aquell dia i se li varen tenir que enviar més soldats.

A les afores de Bastogne, el comandant Kokott va llançar un atac concèntric enmig d’una gran nevada. El seu 39º Regiment va avançar cap a l’oest, direcció a Mande-Saint-Étienne, mentre el seu batalló de reconeixement, el Kampfgruppe del comandant Kunkel, combatia als voltants de Senonchamps i Villeroux, localitats situades al sud-oest de Bastogne.


Tres divisions del 3º Exèrcit del general George Patton es varen dirigir cap a les Ardenes per ajudar als seus companys tal i com havia promès feia uns dies a Verdun. El general californià li va dir en el seu personal que no tenien que agafar a cap presoner viu de les SS.


El comandant alemany Von der Heydte, que havia fracassat en intentar col·locar el seu Kampfgruppe dins les files nord-americanes, estava molt malalt i totalment exhaust. Tot sol es va dirigir a Monshau i es va amagar en una casa. Quan va ser descobert per un civil es va sentir molt alleugerit quan va sentir que li aconsellava que s’entregués a les autoritats militars nord-americanes. Així ho va fer. Després de passar una temporada en un hospital, Von der Heydte va ser traslladat a un camp de presoners a la Gran Bretanya, on les seves conversacions amb els seus companys d’armes varen ser gravades sense que ho sabessin per tal de treure’n informació.


A Luxemburg, Omar Bradley sabia que els habitants de la ciutat estaven molt inquiets per l’ofensiva alemanya i per animar-los va decidir donar una volta per la ciutat en automòbil acompanyat pel príncep Joan, el fill de la duquessa Carlota. L’Estat Major del general Bradley estaven molt enfadats amb Ràdio Luxemburg, el transmissor més potent d’Europa, perquè havia deixat de transmetre quan el seu personal va fugir amb gran part de l’equipament tècnic.


A Versalles, Dwight D. Eisenhower va dictar una ordre del dia per totes les formacions on deia que els alemanys estaven jugant fort en la seva última ofensiva, utilitzant tot tipus de trampes i trucs, però va assegurar que la valentia aliada seria decisiva per frustrar els plans alemanys.

A França:

A París, l’edició francesa del diari nord-americà New York Herald Tribune es va tornar a publicar després de veure llum per últim cop el 12 de juny de 1940. Era el número 19.245.

A la Gran Bretanya:

Després d’algunes crítiques per no haver desxifrat gaires missatges japonesos, Bletchley Park va admetre les dificultats amb què s’estaven trobant amb les transmissions radiofòniques.

21 de desembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va concebre la idea d’una nova operació, l’Operació Nordwind, que consistia en atacar Alsàcia.


Gottlob Berger, en veure que perillava la situació del seu cap Heinrich Himmler com a comandant suprem de l’Alt Rin, criticat per alguns perquè pensaven que no es mereixia tal càrrec, li va escriure en el seu cap que abreviés el màxim possible les seves activitats com a comandant suprem de l’Alt Rin i tornés al quarter general de Hitler. Berger li va confessar que aquesta súplica no obeïa als rumors escampats per parts interessades, sinó que ho feia perquè pressentia que si ell no estava present en el quarter general el treball polític que duien a terme patiria un revés irreversible.

Himmler va rebre aquell mateix dia una carta de Felix Kersten en que aquest li agraïa que hagués alliberat els últims temps els presoners que ell havia indicat i li va suggerir que si alliberava a més persones el govern suec col·laboraria amb ells. Però el doctor li va retreure que no hagués alliberat a 20.000 jueus que estaven tancats a Theresienstadt i li va demanar que fes un “esforç” més.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys que havien aconseguit penetrar per Bèlgica varen començar una segona ofensiva per fer retirar les tropes nord-americanes. A Saint Vith, el 5º Exèrcit Panzer del mariscal Hasso-Eccard von Manteuffel va capturar la ciutat després de lluitar amb la 7º Divisió blindada nord-americana, però aquell dia va ser el principi del fracàs alemany a les Ardenes. Els alemanys varen aconseguir destruir les trinxeres nord-americanes amb la seva artilleria mentre la infanteria sorgia dels boscos i els Panther disparaven bengales de trajectòria baixa per encegar a les tripulacions dels Sherman. A un quart de quatre els combats es varen acabar. Mitja hora després, les bateries de Nebelwerfer varen tornar a obrir foc. A les vuit del vespre la línia del general Clarke estava destrossada per tres llocs. A les deu de la nit va demanar en els seus homes que es retiressin a un quilòmetre a l’oest de la ciutat i, d’aquesta manera, els carros alemanys varen obrir pas fins al centre de la línia disparant sense cessar mentre entraven ja a Saint-Vith. El 38º Batalló d’Infanteria Mecanitzada va quedar aïllat a l’extrem sud-est del poble després de cinc dies de combat.

Els carrers de Saint Vith estaven plens de runes i vidres trencats, i gran part de la població estava refugiada en el monestir de Sakt-Josef, que tenia uns subterranis sòlids. Llavors, els alemanys de la 18º i de la 62º Divisions Volksgrenadiere varen entrar violentament, buscant desesperadament refugi i comestibles.


A última hora, la 116º Divisió Panzer va atacar Hotton amb el 156º Regiment Panzergrenadiere amb el suport dels carros de combat, però l’ofensiva va ser rebutjada per un batalló del 325º Regiment d’Infanteria de Planadors de la 82º Divisió Aerotransportada, una secció de caça-carros i diversos carros de combat de la 3º Divisió Blindada del general Maurice Rose, que acabava d’arribar a la zona. Els alemanys varen perdre diversos carros de combat.

Mentrestant, la 2º Divisió Panzer havia arribat a Champlon, a uns 18 quilòmetres al sud de Hotton, però no podia avançar més en ser aturada en un encreuament de carreteres al sud-est de Tennevulle per la companyia del 327º Regiment d’Infanteria de Planadors.


Més al sud, els alemanys varen envoltar Bastogne, deixant-hi allí uns 18.000 soldats nord-americans davant tres divisions alemanyes d’uns 45.000 homes. A primera hora, una columna alemanya va tallar l’última carretera oberta al sud, i Bastogne va quedar efectivament aïllada. A dins la ciutat, l’artilleria alemanya va començar a concentrar-se pels carrers. Un batalló de reconeixement al comandament del comandant Kunkel i el 39º Regiment de Fusellers de la 26º Divisió Volksgrenadiere del comandant Kokott ja havien ocupat les poblacions situades al llarg del perímetre meridional de Bastogne. Però les tropes del general George Patton ja s’estaven apropant a la ciutat, tot i que el comandant californià hagués preferit dirigir-se a Saint Vith.  El general Cota, al comandament de la 28º Divisió nord-americana, va intentar a uns 7 quilòmetres al sud-oest de Bastogne organitzar la seva defensa amb unes forces improvisades. La defensa va fracassar davant dels atacs alemanys i el general Cota amb els seus homes es varen tenir que replegar.

Poc després, el Kampfgruppe del comandant Kunkel va atacar cap al nord de la ciutat. Els nord-americans varen fugir corrents en veure els alemanys més ben preparats. Les tropes alemanyes varen ocupar les granges i els pobles i els varen saquejar. Varen matar porcs i vaques, i varen requisar les provisions que guardaven les families. Més al sud, la 5º Divisió Fallschirmjäger va arribar a la carretera que anava a Bastogne a Arlons, amb la missió de frenar l’avanç del general Patton. Però aquella nit va començar a nevar i la neu, que va formar una espesa capa de gel, va ajudar a les forces nord-americanes.


La 150º Brigada Panzer va atacar pel nord en direcció a Malmédy en mig d’una boira gèlida obligant a retrocedir a un regiment de la 30º Divisió d’Infanteria alemanya, que va quedar sota el punt de mira de l’artilleria nord-americana. Sense pensar-s’ho, els nord-americans els varen atacar amb unes noves bombes. Més de 100 homes varen morir i 350 varen resultar ferits, entre ells el propi Otto Skorseny, que va rebre greus ferides de metralla a la cara i va estar a punt de perdre un ull. La 150º Brigada Panzer va ser retirada de l’ofensiva després d’aquest greu error.


A la tarda, el mariscal Bernard Law Montgomery va ordenar a la 2º Divisió blindada nord-americana del general Harmon que abandonés les seves posicions pròximes a Aquisgrà i es dirigissin a un punt proper d’Havelange, a 105 quilòmetres al sud-oest, a l’eix de la penetració alemanya més vigorosa. Un cop allí, Harmon va advertir que la presència de la 2º Divisió nord-americana no era un secret pels alemanys.


De bon matí, el Kampfgruppe del general Joachim Peiper es trobava en una situació desesperada; ja no podien retenir Stoumont i Chenaeux, i les tropes de socors no havien pogut contactar amb ells. Al vespre, amb el risc de ser envoltats, Peiper va ordenar en els seus homes que es retiressin sis quilòmetres de Stoumont a La Gleize, un poble de trenta cases a prop dels turons i que estava sent bombardejat per l’artilleria de la 30º Divisió. Allí es varen atrinxerar els seus 1.500 homes i les dues dotzenes de tancs que els hi quedaven amb més de cent presoners nord-americans.


A Luxemburg, el comandant Omar Bradley va sortir de la porta de l’Hotel Alfa amb els membres de l’Estat Major per contemplar les columnes de vehicles de la 5º Divisió d’Infanteria. Bradley, que estava sent criticat pels britànics per no haver previst l’ofensiva alemanya, va rebre aquell dia el suport del comandant suprem Dwight D. Eisenhower quan el va recomanar perquè fos ascendit al grau més elevat del generalat. A més, va escriure en el general George Marshall per dir-li que el comandant del 12º Grup d’Exèrcits havia sabut mantenir la calma i que no hi havia res que se’l pogués culpar.

En el front oriental:

En el marc de la guerra de Lapònia entre Finlàndia i Alemanya, els alemanys, liderats per Lothar Rendulic, varen començar la política de terra cremada a Finlàndia, mentre els primers contingents de soldats alemanys varen avançar cap a la frontera Noruega per escapar de Finlàndia.

A Hongria:

A Debrecen, la segona ciutat del país, va tenir lloc una assemblea amb participació de representants del Partit dels Petits Propietaris, dels social-demòcrates, del Partit Pagès, del Partit Ciutadà i del Partit Comunista Hongarès, el MKP, per elegir un govern provisional dirigit per Béla Miklós, un alt comandant militar.

20 de desembre de 1944

Dimecres:

En l’ofensiva de les Ardenes:

A la una de la matinada, Adolf Hitler, que estava seguint al detall la seva ofensiva a les Ardenes, va trucar al seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels, que acabava de ficar-se al llit. Durant la conversa el líder alemany va ser molt optimista i li va explicar que estava convençut de que els nord-americans no tenien ni idea de la capacitat de l’atac alemany i que aquest factor sorpresa els faria vèncer.


En l’ofensiva, el 6º Exèrcit de les SS del general Josef Dietrich va començar una ofensiva per entrar a Bèlgica, a la ciutat de Malmédy, per fer retrocedir les tropes nord-americanes. A Saint-Vith, el general Hasso von Manteuffel va ordenar que dues divisions de Volksgrenadiers acabessin amb la ciutat amb el suport dels tancs de les SS. La mateixa ordre la va donar Walter Model, que estava ansiós per controlar la ciutat. Els alemanys varen utilitzar llançacoets Nebelwerfer contra les bateries de morters nord-americans, que causaven moltes víctimes alemanyes. Varen ser llançats un total de 21 atacs pel nord, per l’est i pel sud. Per defensar-se, els cinc batallons nord-americans d’artilleria varen disparar unes 7.000 bombes. Els Panzergrenadiere de les SS de la Leibstandarte Adolf Hitler varen liderar un atac utilitzant al capdavant de la columna un semi-eruga nord-americà capturat per confondre les defenses. Els Sherman i l’artilleria nord-americana es varen desfer d’ells. Llavors, el Führerebegleitbrigade del Oberst Otto Remer va començar un  atac contra Saint-Vith baixant per la carretera de Büllingen. Però Remer va pensar que la resistència nord-americana era massa dura i va traslladar la seva brigada al nord, endinsant-se pels espesos boscos situats al peu de Born.

A la tarda, el 504º Regiment d’Infanteria Paracaigudista va avançar cap a la localitat de Cheneux, defensada pel batalló d’artilleria lleugera antiaèria de les SS Leibstandarte i un batalló de Panzergrenadiere. Les dues companyies alemanyes varen patir 232 baixes, inclosos 23 morts.


A Bastogne, els alemanys varen obrir-se pas cap a Noville, en el nord de la ciutat, atrapant a 18.000 soldats nord-americans dins la ciutat. El comandant del 47º Cos Panzer del general Heinrich von Lüttwitz va acabar oferint al general de brigada Anthony McAuliffe l’oportunitat de rendir-se, però el general nord-americà no ho va acceptar. Aproximadament a la una del migdia, els observadors de l’artilleria nord-americana varen veure la concentració de vehicles alemanys al voltant del quarter general de la 26º Divisió Volksgrenadier a Wardin. McAuliffe va autoritzar que els supervivents que havien lluitat contra els alemanys a les afores de la ciutat es retiressin a Bastogne a les cinc de la tarda. A la nit, Bastogne va quedar incomunicada pel sud. Les baixes nord-americanes superaven els 400 homes, però la 2º Panzer va perdre més de 600 homes, a més de 31 panzer. Poc després d’ocupar Noville, agents de la Gestapo varen assassinar a set belgues que havien sobreviscut al setge, entre ells el mestre d’escola i el cura del poble.

Però els atacs alemanys varen començar a disminuir amb l’arribada de més unitats del 3º Exèrcit del general George Patton, que va suposar que la 212º i la 276º Divisions Volksgrenadier frenessin el seu avanç cap al sud. Només l’espesa boira va impedir un contraatac nord-americà.

En el quarter general del 8º Grup d’Exèrcits a Neufchateau, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Bastogne, el general Troy Middleton esperava amb impaciència que comencés el contraatac del general Patton des del sud. L’Agrupació de Combat B de la 4º Divisió Blindada havia arribat ja a Vaux-les-Rosières, a mig camí de les dues poblacions.


Les forces del general Joachim Peiper varen abandonar Stoumont i es varen replegar per contraatacar al 117º Regiment de la 30º Divisió d’Infanteria. Els Panzergranadierer del general Peiper varen continuar amb les seves matances a l’atzar de civils. A un quart de dotze, les tropes de Peiper varen intentar de nou establir un cap de pont a l’altra banda del riu Mosa, però els nord-americans els varen contestar amb les metralladores i els fusells. Molts pocs varen poder arribar a la riba nord, però també varen ser atacats per les bales nord-americanes. Peiper estava en una situació desesperada perquè no rebia reforços i, en canvi, els Aliats no paraven d’enviar-l’hi tropes per atacar-lo.

Els alemanys varen tornar a atacar les poblacions belgues de Rocherath-Krinkelt, però varen ser aixafats per l’artilleria nord-americana procedent de la zona d’Elsenborn. La cresta d’Elseborn va proporcionar als nord-americans unes posicions perfectes per disparar. Durant la nit, els alemanys varen llançar l’atac més fort pel flanc sud contra el 26º Regiment de la 1º Divisió d’Infanteria en els voltants de Dom Bütgenbach. En total, 12 batallons nord-americans d’artilleria i un batalló de morters de 107 mil·límetres varen intentar defensar la 1º Divisió. Però un grup de panzer de la Hitlerjugend va aconseguir penetrar pel flanc dret de la 26º Divisió d’Infanteria.


Després de veure que l’operació d’infiltrar-se dins les línies nord-americanes no estava donant els fruits esperats i que, a més, eren atacats, el comandant Von der Heydte va demanar als seus homes que intentessin tornar a les línies alemanyes en petits grups. En total varen ser capturats 36 d’ells, però la resta va aconseguir tornar a un lloc segur. Les 37 baixes mortals del Kampfgruppe del comandant Von der Heydte havien caigut en la primera nit víctimes de les bateries antiaèries.


En el quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower, tothom tenia clar de la gravetat de la situació. El comandant suprem de les forces a Europa va tenir que prendre decisions i va cedir els exèrcits 1º i 9º d’Omar Bradley al 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery, tal i com havia aprovat el dia anterior, situant d’aquesta manera totes les forces situades al nord de les Ardenes sota el comandament del mariscal de camp britànic. De bon matí, Eisenhower va trucar al comandant Bradley per confirmar-li aquella re-configuració. El comandant de Missouri no s’ho va agafar gens bé i li va presentar la seva dimissió, però el comandant suprem no li va acceptar. Llavors, Bradley va continuar protestant fins que Eisenhower li va dir que aquestes eren les seves ordres. A continuació va trucar breument al mariscal Montgomery en el seu lloc de comandament a Zonhoven per deixar-li clar que volia que s’encarregués de la batalla del nord i deixés la del sud a Bradley.

A les 12:52 del migdia, una entrada del diari del SHAEF confirmava que Montgomery havia sigut col·locat al comandament del flanc nord. De seguida, Montgomery va ordenar al general Matthew Ridgway, cap del 18º Cos aerotransportat, que es dirigís al sud per ajudar a la 7º Divisió blindada nord-americana, que encara es mantenia en un front en forma de ferradura de 38 quilòmetres al voltant de Saint-Vith, i que després marxés cap a Bastogne. A dos quarts de dues, el mariscal de camp va arribar a Chaudfontaine en un Rolls-Royce verd i es va dirigir a l’Hotel des Bains per reunir-se amb el comandant Courtney Hodges per repassar la situació. Tres hores després els dos homes tenien un pla i un acord. El 1º Exèrcit atacaria allà on pogués i, amb l’ajuda del 9º Exèrcit del general Bill Simpson, reuniria una força de combat per contraatacar als alemanys des del nord, completant l’atac del general Patton des del sud. El 2º Exèrcit del general Miles Dempsey continuaria proporcionant forces des d’Holanda, i les reserves britàniques contribuirien a la restitució de les pèrdues nord-americanes, incloent 100 canons de 25 amb 300.000 projectils de munició, 20.000 monos de neu; 2.000 bengales; i 350 tancs Sherman. A les nou de la nit tots els ponts del Mosa tenien que estar a punt per ser destruïts. Quan tornava a Zonhoven, el mariscal britànic pensava en rellevar a Hodges. En arribar al quarter, Montgomery va trucar al general Walter Bedell Smith per dir-li que com a oficial britànic no volia rellevar del comandament a un general nord-americà, però li va deixar clar que Eisenhower havia de reconsiderar la seva idea de no donar-li les tropes del comandant Bradley. Bedell Smith li va demanar 24 hores.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la presó de Plötzensee, les autoritats alemanyes varen executar a Caesar von Hofacker per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.


Franz Schädle va ser nomenat cap del destacament d’escorta amb més de 100 homes.


Felix Kersten es va reunir amb Ernst Kaltenbrunner per parlar de com transportar els presoners alliberats per Heinrich Himmler a Suècia.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes del comandant Rodion Malinovski intentaven ocupar la ciutat de Budapest i varen enfonsar les defenses alemanyes en el sud i en el nord de la capital. Aquest cop els soviètics varen aconseguir penetrar en les defenses i varen atrapar al 11º Cos de muntanya de les SS i a diverses unitats hongareses a la capital.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, responent la carta de Francisco Franco del 18 d’octubre en que li demanava una aliança per combatre als soviètics, li va recordar la seva aliança amb els alemanys i els seus discurs i declaracions sobre una desitjable derrota dels Aliats. D’aquesta manera, el primer ministre li va rebutjar l’oferta. Aquesta carta de resposta va ser remesa al Departament d’Estat nord-americà, acompanyada d’una nota en la que es deia que, encara que es desitjava la sortida de Franco i de la Falange del govern espanyol, no es contemplava la possibilitat de desallotjar-los per la força perquè podria provocar una nova guerra civil.

A Grècia:

Tancs i cotxes blindats britànics varen aixecar el bloqueig de la base de la RAF a Kifissia, pels rebels del ELAS, l’Exèrcit d’Alliberació Nacional, l’ala militar del partit comunista del país.

En els Estats Units:

Les WASP varen ser dissoltes sense rebre honors militars.