Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Des del quarter general del Niu de l’Àguila, Adolf Hitler va trucar al ministre Joseph Goebbels a la una de la matinada per explicar-li que la Batalla de les Ardenes estava sent un èxit total i el va informar dels últims moviments de les tropes alemanyes. Després de menjar una sopa d’espinacs, Hitler li va demanar en el doctor Theodor Morell que li donés una dosis de pervitina degut a la “present sobrecàrrega de treball”.

---

El ministre Albert Speer va escriure una carta en el professor Walter Gerlach, l’encarregat de la direcció del projecte de l’urani, per explicar-li que podia comptar amb el seu suport per vèncer les dificultats que podia trobar en el seu treball per la construcció de la bomba atòmica. Speer feia referència a la falta de finançament, però li va dir que encara no era possible proporcionar tots els recursos que necessitaven. De fet, el ministre creia que la bomba atòmica no tindria cap transcendència en aquella guerra.

---

A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler, que estava de bon humor, va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i, amb un to triomfal, li va explicar que en breu (va arribar a dir la data del 26 de gener de 1945) arribarien al Canal de la Mànega. El ministre li va confessar que el seu astròleg Wilhelm Wulff li havia confirmat les victòries alemanyes.

---

De tres quarts d’una a les 13:40 va sonar a Dresden l’alarma antiaèria. Com el dia anterior no hi va haver cap atac a la ciutat.

En l’ofensiva de les Ardenes:

A primera hora, tres batallons de la 422º d’Infanteria de la 106º Divisió, que estaven totalment perduts després dels atacs alemanys del dia anterior, varen marxar corrents mentre els alemanys els continuaven disparant amb els seus morters i la seva artilleria. A la una del migdia, un d’aquests batallons havia quedat reduït a 50 homes. Alguns soldats es varen amagar pel bosc, però 7.000 es varen rendir en massa a les cinc de la tarda entre Saint Vith i a Shnee Eifel, a la frontera entre Bèlgica i Alemanya, després que el 5º Exèrcit Panzer del general Hasso-Eccard von Manteuffel els envoltés. Els nord-americans no tenien ni els suficients recursos ni la roba adequada per aquelles baixes temperatures. Aquella capitulació va ser la més gran de les tropes nord-americanes des de la Guerra de Secessió (1861 – 1865). Però el comandant Walter Model no estava del tot content perquè el trànsit alemany a l’est de Saint Vith era massa lent. L’artilleria de la 7º Divisió Blindada nord-americana continuava bombardejant sense parar les carreteres d’accés.

---

La rendició nord-americana va alarmar als oficials del 8º Grup d’Exèrcits a Bastogne. Per sort seva, la 101º Divisió aerotransportada va arribar a temps per salvar d’una destrucció segura a la 10º Divisió blindada, que el dia anterior havia arribat a la ciutat ocupada pels alemanys. Durant aquell matí més paracaigudistes de la 101º varen aterrar a la ciutat i, a les deu del matí, havien arribat els quatre regiments, acompanyats d’unes poques unitats blindades i d’artilleria, per la carretera de Mande-Saint-Étienne. La població civil belga va sortir de les seves cases en veure als nord-americans per oferir-los sopa i cafè calent. El primer regiment en arribar a la ciutat va ser el 501º de la Infanteria Paracaigudista del coronel Julian Ewell.

Però els alemanys arribaven en massa des de l’est. Els nord-americans varen respondre amb artilleria a la una del migdia, però la boira no els feia veure bé a on apuntaven. Després de que la boia marxés, els tancs nord-americans varen atacar amb més èmfasis, provocant que la infanteria alemanya donés mitja volta i fugís perseguida per les bales. Un batalló de paracaigudistes de la 101º va llançar un atac a la desesperada a les dues del migdia. Per tal de que no arribessin més alemanys, al nord de la ciutat enginyers de combat nord-americans varen dinamitar conductes i ponts, varen tallar arbres i varen obstruir les vies de manera que el 63º Cos alemany va tenir que retrocedir per diversos camins sense sortida en busca de rutes més practicables direcció oest. A la tarda, el 26º Batalló Volksgrenadier de reconeixement i el 78º Regiment de Granaders es varen veure implicats en durs combats als voltants de Mageret i Bizory.

D’aquesta manera, els nord-americans varen vèncer la carrera per arribar primers a Bastogne amb reforços. El coronel Ewel va establir una línia defensiva al voltant del terreny aixecat situat a menys de tres quilòmetres a l’oest de la plaça del Mercat de Bastogne. A la nit, les tropes alemanyes, totalment esgotades, es varen atrinxerar mentre plovia amb intensitat. Però els nord-americans varen cometre un greu error aquella nit quan varen deixar a la 326º Companyia Mèdica Aerotransportada en un encreuament de carreteres a prop de Sprimont, a uns deu quilòmetres al nord-oest del poble. Els sanitaris hi havien plantat tendes, tot i estar desprotegits. A la nit, un Kampfgruppe de la 2º Divisió Panzer els va atacar amb les seves metralladores matant i ferint a molts dels seus homes. Sense defenses, l’oficial nord-americà de més graduació no va tenir més remei que rendir-se d’immediat i varen ser conduïts a Houffalize.

---

Aquella tarda es va retirar dels turons d’Elsenborn la 2º Divisió nord-americana, on estaven apostades la 99º Divisió, que s’havia format de nou, i dues divisions de reforç. D’aquesta manera els nord-americans varen perdre els pobles belgues de Krinkelt i Rocherath, on havien lluitat el dia anterior contra els alemanys casa per casa. Creient que les crestes dels turons d’Elsenborn els ajudarien a defensar-se, varen situar la 2º Divisió a la banda dreta de la cresta i la 99º a l’esquerra, reforçats per la veterana 9º Divisió d’Infanteria, que va ocupar les posicions sota de Monschau en el nord. Josef Dietrich, per intentar controlar la situació i dirigir-se ràpidament cap a Malmédy, va ordenar a la 12º Divisió Panzer que sortís dels pobles bessons de Krinkelt-Rocherath per atacar les posicions de la 1º Divisió d’Infanteria nord-americana des de Büllingen. Decidit a passar a l’ofensiva, Dietrich va treure de la reserva a la 3º Divisió Panzergrenadier perquè ajudés a la 12º i a la 277º Divisions Volksgrenadier.

---

A primera hora, el Kampfgruppe del general Joachim Peiper va atacar Stoumont amb un batalló de Panzergrenadier, una companyia de paracaigudistes i carros de combat de suport per la carretera. El primer assalt va fracassar i el 119º Regiment d’Infanteria de la 30º Divisió va llançar un contraatac pel seu flanc dret. Una mica més tard, aprofitant l’espesa boira, els alemanys varen tornar a atacar amb els carros Panther, llançant-se a tota velocitat i, aquesta vegada sí, varen eliminar les defenses de Stoumont. Les forces alemanyes varen aconseguir avançar quatre quilòmetres a l’oest de l’estació de Stoumont. Però els nord-americans varen aconseguir reunir forces amb un batalló de reserva del 119º Regiment, 15 Sherman, una bateria d’obusos i un canó antiaeri de 90 mil·límetres. Després de frenar els alemanys, la resta de la 30º Divisió i la 82º Divisió Aerotransportada del general Jim Gavin varen aconseguir contraatacar l’avantguarda alemanya. Poc després, la 82º va aconseguir avançar des de Werbomont amb l’objectiu de dirigir-se a Saint-Vith. Quan Peiper va saber que els nord-americans havien tornat a ocupar Stavelot, va enviar-hi el seu batalló de reconeixement amb la missió de tornar a ocupar de nou el poble. Les seves tropes varen continuar assassinant presoners a la més mínima oportunitat que se’ls donava.

---

Per intentar controlar la situació, aquell matí el comandant suprem Dwight D. Eisenhower, acompanyat pel mariscal de l’Aire Arthur Tedder, es va reunir amb els seus comandants a Verdun per preparar una resposta a la creixent penetració alemanya a les Ardenes. Omar Bradley estava de molt mal humor durant aquella jornada perquè ara sí que veia que l’ofensiva alemanya era important i, a més, patia de sinusitis. El flanc esquerre dels exèrcits de Bradley era el més amenaçat i estava massa separat del flanc dret. Per empitjorar encara més les coses, el seu quarter general de Luxemburg es veia perillosament amenaçat pels alemanys, fet que limitava les seves capacitats de comandament i de comunicació a la zona sud. Bradley, que va parlar poc durant la reunió, va senyalar que 20 tancs alemanys s’estaven aproximant a Namur, al costat del Mosa, més a l’oest del que s’havia suposat. El comandant suprem, per tal d’animar els ànims, va exclamar que la situació havia de ser considerada com una oportunitat per ells, no com un desastre. El general George Patton, assegut a l’altre extrem de la taula, va exclamar amb el seu llenguatge agressiu:

Dimonis, tenim les ganyes per permetre que aquests fills de gossa arribin fins a París. Llavors els esbocinarem de veritat i ens els menjarem.

A continuació, dos oficials de l’Estat Major varen repassar el front de combat detalladament davant del gran mapa de les Ardenes que penjava de la paret. Després va parlar Eisenhower, que va dir que el 6º Grup d’Exèrcits del general Jacob Devers assumiria la defensa d’Alsàcia i va assegurar que aportaria reserves a les Ardenes per ajudar als homes de Bradley. Mirant al general Patton, el comandant suprem li va preguntar quan podia llançar un atac. Rotund, Patton va contestar que el 21 de desembre amb tres divisions: la 4º Blindada, la 26º i la 80º, però Eisenhower el va obligar a atacar el 22 de desembre. No volia precipitar-se com desitjava fer-ho Patton. En acabar la trobada, el general californià va trucar al seu Estat Major i va ordenar en el seu 3º Exèrcit que entrés en acció immediatament. El 12º Cos tenia que dirigir-se cap a Luxemburg en tàndem amb la marxa del 3º Cos a Bèlgica. Bradley es va sentir disgustat amb el comandant suprem, que va tornar d’immediat amb el seu Càdillac cap a Versalles, perquè l’hi havia encarregat en el general Patton que llancés la contra-ofensiva i no a ell. Però quan Bradley va tornar cap a Luxemburg es va creuar amb un comboi del 3º Exèrcit del general Patton i va poder veure que l’Estat Major del 3º Exèrcit no havia perdut ni un moment en posar-se en marxa.

En el seu quarter general a les a fores de Zonhoven, el mariscal Bernard Law Montgomery estava indignat per la falta d’informació sobre els combats que es produïen al sud de Bastogne. Sense esperar a rebre ordres del SHAEF, a dos quarts de sis de la tarda Montgomery va ordenar en el 30º Cos del tinent general Brian Horrock que defensés el Mosa. A continuació es va posar en contacte amb el quarter general del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges a través de dos joves oficials. El mariscal volia que Hodges bloquegés els ponts del Mosa per defensar els encreuaments de Lieja.

A la nit, la intel·ligència britànica va arribar a la conclusió de que la carretera que conduïa a Namur era vulnerable, i que si les forces de xoc alemanyes creuaven el Mosa per aquella zona podrien arribar a Brussel·les en qüestió d’hores. Els britànics de seguida varen dissenyar un altre pla i el varen comentar en el comandant nord-americà Walter Bedell Smith, que aquest després va trucar a Eisenhower, que ja es trobava en el seu despatx de Versalles, per descriure-li la proposta britànica, que es tractava de realitzar una bifurcació. Bedell Smith estava molt indignat amb els britànics perquè veia que actuaven pel seu compte. Mirant atentament un mapa mural, el comandant suprem de seguida va estar d’acord amb la proposta britànica. Amb un llapis de cera va traçar una línia en el mapa des de Givet al costat del Mosa cap a l’est, travessant les Ardenes cap a Prüm, Alemanya. Saint Vith queia al nord de la línia i Bastogne al sud. Al mateix temps, Smith va trucar a Bradley a la Ciutat de Luxemburg per dir-li que el comandant suprem pensava que seria bona idea cedir-li a Montgomery els seus dos exèrcits en el nord. No entenen res de res, el comandant li va dir que aquell matí a Verdun Eisenhower no l’hi havia dit res sobre aquest nou pla i va dubtar de que fos necessari dur-lo a terme.

A les Filipines:

L’agrupació de portaavions 38 del general William Halsey, que tenia la missió de destruir les bases aèries japoneses, es varen veure sorpresos per un tifó perquè el general nord-americà havia calculat malament la seva direcció. L’agrupació va perdre tres destructors i 18 embarcacions de guerra varen resultar danyades.

Dilluns:

En l’ofensiva de les Ardenes:

A un quart de tres de la matinada, un missatge de ràdio del general Jones ordenava en els dos regiments d’infanteria 422º i 423º que es retiressin cap a Schönberg, on una punta de llança blindada procedent de Saint Vith els ajudaria a sortir. Se’ls llançaria en paracaigudes munició, menjar i aigua. A primera hora, els soldats nord-americans varen començar a retirar-se enmig de la neu, però al migdia es varen topar amb els alemanys, que els varen disparar amb la seva artilleria i els seus morters. El general Hasso von Manteuffel estava furiós perquè es tardava tant en capturar Saint-Vith. Poc abans de fer-se de dia, els alemanys ja havien atacat la línia defensiva de Hasbrouck davant de Saint-Vith. Els Volksgrenadiere varen obrir foc amb les seves armes automàtiques. A la tarda, els alemanys varen tornar a atacar amb un batalló d’infanteria amb el suport de quatre carros de combat i vuit canons d’assalt autopropulsats. En veure que no era suficient, Von Manteuffel va decidir que entrés en acció la seva reserva, la Führerbegleitbrigade, comandada pel Oberst Otto Remer.

---

A tres quarts de sis del matí, els alemanys varen atacar els dos pobles belgues de Krinkelt i Rocherath, però no varen aconseguir penetrar-hi i el combat es va estendre casa per casa. Davant l’església de Krinkelt, un Mark VI Tiger va començar a obrir foc contra el lloc de comandament del batalló nord-americà. Tot i això, canons antitanc varen deixar fora de combat a diversos Panther i camions alemanys. La 2º Divisió afirmaria més tard que havien destruït 73 carros blindats alemanys per l’acció dels Sherman, els destructors de carros de combat i l’artilleria. A les deu del matí, un comboi de set camions nord-americans va arribar a la zona. L’arribada de més efectius nord-americans no va fer tirar enrere al general Josef Dietrich, que va ordenar a la 277º Divisió Volksgrenadier que seguís amb el seu atac en les dues localitats.

Abans de fer-se de dia, el general Joachim Peiper va llançar el seu atac contra Stavelot. Quan varen veure que civils belgues els disparaven, els alemanys varen decidir executar a 23 civils, incloses algunes dones. A Trois Points, els enginyers nord-americans varen destruir els ponts davant el Kampfgruppe del general Peiper. Al mateix temps, uns quants belgues varen crear un mur de foc davant d’un dipòsit de 3.785.000 litres de combustible al costat de la carretera de Stravelot, a prop de Spa. Furiós pels contratemps que tenien, Peiper va decidir tornar a Stavelot. L’objectiu del general Peiper era arribar al Mosa però se li acabava el carburant.

---

A prop de Bastogne, els nord-americans de la 82º Aerotransportada varen avançar cap a Werbomont i la 101º va començar a concentrar-se a Morumelon-le-Grand per dirigir-se a Bastogne. Quan el general McAuliffe va arribar a Neufchateau, a 30 quilòmetres al sud-oest de Bastogne, se li va entregar un missatge del quarter general del 8º Cos del general Troy Middleton en el que se l’informava de que la 101º Aerotransportada estava a partir d’aquell moment sota la seva responsabilitat i de que tota la divisió s’havia de dirigir a Bastogne.

Però els alemanys volien arribar-hi abans a la ciutat belga. Aquell matí, les avantguardes blindades de Von Manteuffel només estaven a 22 quilòmetres de Bastogne, i els nord-americans que encara estaven a la ciutat es disposaven a evacuar-la.

A la una del migdia, els últims soldats alemanys que defensaven la localitat de Clervaux varen hissar la bandera blanca en senyal de rendició. Al vespre, les tropes del general Von Lüttwitz estaven situades a 12 quilòmetres de Bastogne i només es trobaven algunes resistències esporàdiques. Llavors es va organitzar una carrera per arribar a la ciutat de Bastogne entre la 101º Divisió aerotransportada i la 10º Divisió blindada nord-americana per una part i les tres divisions del general Lüttwitz per l’altra. En una batalla de carros de combat a prop de Longvilly, els alemanys dirien més tard que havien aconseguit capturar 23 carros Sherman, 14 vehicles blindats, 15 canons autopropulsats, 30 jeeps i 25 camions.

Finalment, els primers paracaigudistes de la 101º varen arribar a la ciutat belga aquell mateix vespre des de Reims. El 18º Cos Aerotransportat sota les ordres del general Matthew Ridgway tenia l’ordre d’ajudar a taponar la bretxa de 32 quilòmetres entre el 5º Cos i el 8º Cos, amb la 82º Aerotransportada del general Gavin dirigint-se cap a Werbomont, al sud-oest de Spa, i la 101º cap a Bastogne. Quan la 10º Divisió blindada va entrar a la ciutat, el gruix de les forces alemanyes ja havien ocupat la ciutat i per tant la 101º es trobava sola davant dels alemanys. Només el 705º Batalló Caça-carros havia aconseguit obrir-se pas des del nord.

---

Durant aquell nit, un dels equips del general Otto Skorzeny va ser capturat a Aywaille, a menys de 20 quilòmetres del Mosa. Els tres homes que formaven l’equip portaven documents alemanys i grans quantitats de diners en dòlars nord-americans i lliures angleses. Varen ser jutjats i condemnats a mort cinc dies més tard.

---

Curiosament, alguns comandants nord-americans encara no es creien que l’ofensiva alemanya fos important. A la Ciutat de Luxemburg, a la nit, després de sopar, mentre estudiava un mapa que mostrava que com a mínim quatre divisions nord-americanes s’estaven retirant cap a l’oest i altres estaven amenaçades de quedar envoltades, Omar Bradley li va dir en el seu assistent que no es prenia molt seriosament l’ofensiva, tot i que sabia que els demés no estarien d’acord amb ell. Però d’altres, com el comandant del 1º Exèrcit, el general Courtney Hodges, estaven molt afectats per aquella ofensiva i aquell dia va ordenar l’evacuació de Spa després de que arribés un informe equivocat que deia que la ciutat estava amenaçada per les forces del general Peiper. A les quatre de la tarda, Hodges va trucar al comandant Bill Simpson del 9º Exèrcit per dir-li que la situació era molt delicada. A les deu de la nit, un comando va sortir de Spa direcció a Chaudfontaine, a prop de Lieja, on es va obrir un nou quarter general a l’Hotel des Bains. Quan va arribar al nou lloc de comandament, Hodges va saber que a Spa s’havien tret les banderes nord-americanes i els retrats del president, i que l’alcalde havia alliberat a 20 sospitosos col·laboracionistes que havien sigut empresonats.

A dos quarts d’onze de la nit, Bradley, que no sabia que el comandant Hodges havia abandonat el seu quarter general, va trucar al general George Patton per demanar-li que vingués a Luxemburg per celebrar una conferència. Patton i tres importants oficials de l’Estat Major varen marxar ràpidament cap a Luxemburg. El general californià no era conscient de la gravetat de la situació i va estar indiferent davant les indicacions de Bradley sobre un mapa per ensenyar-li la profunditat de la penetració alemanya, que era molt més gran del que havia imaginat el propi Patton.

En el Reich:

A Alemanya:

A les deu del matí va sonar l’alarma antiaèria petita a la ciutat de Dresden i, a un quart d’onze, va sonar la gran. Al cap de poc l’alarma va cessar sense que la ciutat fos atacada. Al cap de poc va sonar l’alarma petita, que no va durar més de mitja hora i amb el mateix resultat que l’anterior.

---

Nicolaus von Falkenhorst va ser retirat de l’Exèrcit.

A Suïssa:

Werner Heisenberg va donar una conferència a Zuric. El OSS, atent als moviments del físic alemany, varen decidir actuar per assassinar-lo o segrestar-lo. Morris Berg del OSS va entrar a la sala amb una pistola i una càpsula de cianur a la butxaca i es va asseure entre el públic. Com que no entenia l’alemany, Berg va decidir no disparar-li mentre Heisenberg pronunciava el seu discurs, però tampoc ho va fer en el sopar de gala de posterior que havia concertat el director de l’Institut de Física, Paul Scherrer.

A Grècia:

En la Guerra Civil, les tropes britàniques varen començar una ofensiva contra les forces comunistes i varen capturar diferents punts en el camí cap al Pireu.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, en la conferència convocada pel ministre Joseph Goebbels anomenada Ofensiva Rundstedt, el ministre va parlar d’un gran èxit militar i va vendre el llarg silenci d’Adolf Hitler durant tot aquell temps com “un gran cop”.

En l’ofensiva de les Ardenes:

A les Ardenes, al matí, els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley varen admetre que l’atac alemany del dia anterior era molt important. Els dos generals varen passar revista als quadres d’efectius per buscar reforços. Durant aquell dia es varen transportar a les Ardenes 60.000 tropes fresques. Bradley va tornar aquell dia de París a Luxemburg amb el seu propi Cadillac de color verd oliva. Com que el seu quarter general del 12º Grup d’Exèrcits era a prop de la batalla (els alemanys estaven a menys de 30 quilòmetres al nord), li varen preguntar de moure el quarter, però Bradley no va voler retrocedir. En analitzar amb el seu Estat Major l’ofensiva varen quedar horroritzats en veure com els alemanys havien descobert el punt més dèbil del seu front. Tot i que el SHAEF va intentar silenciar la notícia de l’avanç alemany varen córrer ràpidament rumors que deien que els alemanys ja es dirigien cap a París. Alguns col·laboracionistes empresonats varen celebrar aquell rumor i varen burlar-se dels seus guàrdies, que eren membres de la Resistència i que es varen defensar de les burles amenaçant-los de disparar-los abans de que vinguessin els alemanys.

A dos quarts de vuit del matí, el general Courtney Hodges va concedir finalment permís en el general Gerow, al comandament del 5º Cos, per aturar l’atac de la seva 2º Divisió cap al nord des de Wahlerscheid. La 277º Divisió Volksgrenadier i la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjung havien obligat a retrocedir la 99º Divisió. El general Robertson i Gerow varen acordar que havien de protegir la carretera que anava pel nord des de Rocherath-Krinket fins a Wahlerscheid per poder-hi treure d’allí dos regiments. Robertson va ordenar a les úniques reserves que tenia, un batalló del 23º Regiment d’Infanteria, que es posessin en marxa i sortissin d’Elsenborn en camions.

A Saint-Vith:

Els Aliats es varen sostenir gràcies a l’arribada al migdia d’un comando de Combat B de la 7º Divisió d’infanteria blindada, però els alemanys, amb les 18º i 62º Divisions Volksgrenadier, varen envoltar a dos regiments de la 106º Divisió, el 442º i el 423º en el Shnee Eiffel. Al sud de la ciutat, un tercer regiment, el 424º d’Infanteria, havia aconseguit hores abans rebutjar ser encerclats pels alemanys evitant quedar atrapats amb una agrupació de la 9º Divisió Blindada, però al vespre altres 9.000 soldats varen quedar envoltats enmig de la neu i es varen tenir que refugiar cap al poble de Winterspelt i el riu Our.  Els nord-americans ja no varen poder utilitzar ni les carreteres ni les línies ferroviàries. Però els alemanys també anaven a poc a poc per l’estat de les carreteres plenes de trànsit, fet que va bloquejar el pas de l’artilleria i d’altres unitats panzer. Tant Walter Model com Hasso von Manteuffel estaven furiosos per aquest fet.

Al migdia, la 110º Divisió s’estava desintegrant. A les quatre de la tarda, després de que un obús alemany ferís a un oficial de l’Estat Major i tirés al coronel Mark A. Devine Jr., aquest va rebre permís del quarter general de la 106º Divisió a Saint Vith perquè retrocedís tres quilòmetres de Manderfeld. Els soldats varen cremar la localitat i es varen retirar a la següent línia, fent esclatar vuit dels dotze destructors de tancs per evitar que fossin capturats. A última hora de les tarda, les dues puntes de la 18º Divisió Volksgrenadier varen tancar en forma de pinça al voltant de Schönberg a dos regiments nord-americans. Al vespre, el coronel va marxar per segon cop aquell dia a Saint Vith amb el seu oficial executiu i tot l’Estat Major en un comboi de tres jeeps i un carro de combat. Durant tota la nit hi va haver combats entre els nord-americans i les SS.

---

Des de primera hora, el general Joachim Peiper veia que les coses no anaven tal hi com s’havien planejat i va decidir ignorar les ordres i les rutes establertes per Hitler. Peiper va llançar un atac contra Honsfelfd. Durant l’atac, els alemanys varen matar a uns quants presoners i a dos civils els hi varen disparar un tret a la nuca. A continuació varen saquejar les cases i l’església. Un cop conquerit el poble, els alemanys varen marxar cap a Büllingen, al nord, i a on es pensaven que hi havia el centre de distribució de combustible de la 2º Divisió nord-americana. Els homes del general Peiper varen ocupar la localitat sense trobar resistència i varen destruir dos avions lleugers nord-americans estacionats en una pista d’aterratge. Un civil que duia un braçalet amb l’esvàstica els va ensenyar on els nord-americans guardaven el combustible. Els Panzergranadiere varen obligar en els presoners a treballar omplint els dipòsits dels seus vehicles i carregant bidons de gasolina als semi-erugues.

A la tarda, Peiper va enviar una petita força de Panzergrenadiere i carros de combat a Baugnez amb la missió de reconèixer la zona mentre el gruix dels seus homes avançava cap a Malmédy. Durant el trajecte varen fer 130 presoners i els varen vigilar en un camp nevat al costat de la carretera. La 1º Divisió Panzer SS de Peiper els hi va treure els seus anells, les seves cigarretes, els seus rellotges i els seus guants. Quan un oficial va obrir foc, els alemanys varen disparar contra els presoners i els carros de combat els varen imitar amb les seves metralladores. 86 presoners de guerra nord-americans varen morir. Els que varen sobreviure es varen amagar entre els arbres i altres varen fingir està morts, tot i que a molts els varen disparar al cap per rematar-los. Peiper no va ser present en aquesta massacre perquè seguia endavant per la carretera cap a Ligneuville. Hores més tard, els nord-americans varen trobar els cadàvers dels seus companys i varen informar al quarter general del 1º Exèrcit a Spa i, en seguit, la notícia va córrer com la pólvora per tots els Exèrcits.

Mentrestant, l’avantguarda del general Peiper va continuar cap a Ligneuville, on es varen trobar per primer cop ambv una dura resistència. Poc abans de fer-se de nit, Peiper va aturar la seva columna en arribar a Stavelot. Mentre el Kampfgruppe Peiper intentava obrir-se pas cap a l’oest pel vall del Amblève, varen arribar més batallons de la 1º Divisió nord-americana per reforçar els accessos a la cresta d’Elsenborn pel sud. Part del 26º Regiment d’Infanteria de la 1º Divisió va arribar just a temps per defensar Bütgenbach, al peu de la cresta d’Elsenborn. El 2º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria va preparar durant tota la tarda posicions davant Büllingen. Tot i això, el combat ja s’estava desenvolupant en el flanc oriental en els voltants del pobles bessons de Rocherath-Krinkelt, on la 99º Divisió nord-americana era bombardejada a l’est dels dos pobles i aquella tarda les forces del general Heydte varen redoblar els seus efectius. Poc després de fer-se fosc, les forces de Heydte varen arribar a Mützenich per reforçar la línia un batalló d’infanteria mecanitzada de la 5º Divisió Blindada. L’avanç de les forces de Peiper va provocar que aquella nit el quarter general del 1º Exèrcit nord-americà a Spa, que es trobava a 12 quilòmetres d’on es desenvolupaven els combats, tingués que ser evacuat corrents.

A Bastogne:

Més al sud, el 5º Exèrcit Panzer de Von Manteuffel estava lluitant amb èxit contra la 28º Divisió d’Infanteria del general Cota a l’est de Bastogne. La 28º Divisió havia quedat debilitada en el bosc de Hürtgen, però, tot i això, va causar moltes baixes dins les files alemanyes i va alentir l’avanç alemany defensant els encreuaments de carreteres i algunes poblacions. En el flanc nord de la 28º Divisió, la 116º Divisió Panzer, situada al nord de la ciutat de Clervaux, a la riba del Clerf, estava obligant al 112º Regiment d’Infanteria de la 28º Divisió a retirar-se al sector de la 106º Divisió, on es convertiria en l’extrem del flanc dret en la defensa de Saint-Vith. Abans de fer-se de dia, les patrulles alemanyes varen arribar a Clervaux i, a dos quarts de deu, els carros Panther i els canons autopropulsats varen entrar en acció des del terreny elevat que dominava la ciutat. A última hora de la tarda, la 28º Divisió va perdre Clervaux, tot i que una petita guarnició va resistir fins l’endemà al migdia, i la carretera que duia a Bastogne, però la 122º Divisió es va retirar ordenadament cap al nord-oest.

A la nit, la 101º Divisió Aerotransportada, reconstituïda a Reims, va rebre l’ordre d’avançar a tota velocitat sobre Bastogne. En aquells moments es trobaven a 150 quilòmetres d’allí.

---

A la nit, Otto Skorzeny va demanar-li en el general Josef Dietrich que utilitzés les seves forces del 6º Exèrcit Panzer enlloc d’una brigada panzer per arribar als ponts del Mosa. Dietrich hi va estar d’acord i li va demanar que conduís les seves forces cap a Ligneuville.

En el front occidental:

A Holanda:

Els alemanys varen destruir el pont de ferrocarril d’Oosterbeek.

Dissabte:

L’Operació Greif:

A dos quarts de sis del matí va començar la coneguda Batalla de les Ardenes o l’Operació Boira d’Octubre o Operació Greif amb un atac per sorpresa alemany amb 17 divisions, cinc d’elles Panzer i 12 d’infanteria mecanitzada sota les ordres del mariscal Gerd von Rundstedt en un front de 80 quilòmetres, entre Monschau i Echternach. En total, 250.000 soldats alemanys, amb nous equipaments, varen atacar als 80.000 soldats nord-americans en la zona boscosa de les Ardenes, però hi havia tanta neu que els hi arribava als genolls i això va provocar lentitud de moviments per les dues bandes. Adolf Hitler, l’ideòleg d’aquella ofensiva, va dur a terme una nova estratègia militar; el dictador va ordenar que 32 soldats alemanys que parlaven anglès sota les ordres d’Otto Skorzeny fossin camuflats amb uniformes nord-americans perquè es poguessin moure dins del territori controlat per l’exèrcit nord-americà a les Ardenes, en dos punts del riu Our, a prop de la frontera oriental de Luxemburg, sense aixecar sospites. Aquests soldats tenien l’objectiu de fer augmentar la confusió darrere de les línies i varen canviar els cartells indicadors de camins i de carreteres. L’objectiu dels alemanys era arribar al riu Mosa i dividir l’exèrcit nord-americà del britànic. Per fer més contundent l’Operació, els alemanys varen llançar míssils V-2  sobre les ciutats de Londres, Lieja i Anvers, on en aquesta ciutat portuària hi varen morir prop de 300 soldats britànics i canadencs. 200 varen quedar ferits, així com nombrosos civils, després de que la bomba caigués damunt d’un cinema. Però els nord-americans sabien de les intencions dels alemanys, ja que un oficial alemany, que portava diverses còpies de l’anomenada Operació Greif, havia sigut fet presoner.

Al principi de l’ofensiva alemanya a les Ardenes va començar sent tot un èxit pels alemanys, tot i que el mal temps va impossibilitar un reconeixement aeri. La infanteria del 6º Exèrcit va disparar amb tota la seva artilleria projectils de 88 mil·límetres contra les divisions 2º i 99º del 5º Cos nord-americà del Grup d’Exèrcits d’Omar Bradley, que varen quedar molt sorpreses per aquell atac i varen tenir que retrocedir. Al mateix temps, la 5º Divisió panzer va expulsar de la zona al 8º Cos de l’exèrcit nord-americà. A continuació, 1.250 paracaigudistes alemanys sota les ordres del coronel Von der Heydte varen ser llançats al voltant de Baraque-Michel, al nord de Maldemy. En mig de la batalla els nord-americans es varen trobar amb la sorpresa dels soldats infiltrats, que varen provocar el caos dins l’Exèrcit. Tant la 106º Divisió com la 28º nord-americana varen quedar destrossades. Llavors, els alemanys varen dividir l’ofensiva en tres sectors:

En el nord de Maldemy, el 6º Exèrcit Panzer del general Josef Dietrich va travessar la gola Losheim, avançant ràpidament cap a Troi Pont. Per l’altre costat, els blindats alemanys varen rodejar les muntanyes de Schnee Eifel. Els homes de la recent arribada 106º Divisió d’Infanteria varen ser destrossats per l’ofensiva alemanya.

En el flanc dret del general Joachim Peiper, la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjung avançava a poc a poc cap a les poblacions bessones de Rocherath i Krinkelt sense deixar de combatre en cap moment. La Divisió va patir molts problemes mecànics amb els seus blindats Panther Mark V. A la nit, després d’alguns endarreriments, el general Peiper va obligar en els seus homes a avançar cap a Honsefeld.

Més al sud, al centre de l’ofensiva, el 5º Exèrcit panzer del general Hasso-Eckard von Manteuffel va llançar els seus blindats cap a Manhay i uns altres cap a La Roche, on es dirigiria la principal ofensiva alemanya per arribar al riu Mosa. El 5º Exèrcit va rodejar la 106º Divisió nord-americana a St Vith.

Pel sud, amb el suport dels paracaigudistes, el 7º Exèrcit del general Brandenberger va deixar Bastogne per avançar cap a Neufchateau, on mai hi arribaran, per protegir el flanc del general Von Manteuffel mentre el seu 5º Exèrcit Panzer avançava cap a l’oest direcció el Mosa. Una mica més al sud, la 9º Divisió Blindada nord-americana defensava un estret sector d’uns tres quilòmetres, però va ser obligada a retrocedir per la 212º Divisió Volksgrenadier.

A la nit, vuit dels nou grups de jeep del Obersturmbannführer Skorzeny havien aconseguit colar-se entre les línies nord-americanes. Tots sabien anglès i alguns portaven ampolles d’àcid sulfúric per tirar-les a la cara dels guàrdies que els obliguessin a aturar-se. Es varen dedicar a tallar cables i a dur a terme petits actes de sabotatge, com canviar les indicacions de les carreteres.

Però no tots els llançaments varen tenir èxit. Durant la nit varen ser llançats 200 homes en els voltants de Bonn. Pocs dels caps d’assalt havien dut una missió semblant en el passat, i només 10 avions varen aconseguir llançar els seus grups de paracaigudistes a la zona d’aterratge prevista al sud d’Eupen, que havia sigut marcada amb dues torxes de magnesi. El vent era tant fort que alguns paracaigudistes varen picar contra les hèlixs dels seus avions. Els supervivents que varen poder tocar terra es varen agrupar a través de xiulets. Dels 500 Panzerfäusts llançats només se’n varen recuperar vuit i únicament es va trobar un morter de 81 mil·límetres.

---

Durant aquella operació els alemanys varen cometre la pitjor atrocitat de tota la guerra contra tropes nord-americanes quan varen afusellar a 86 presoners desarmats en un prat a prop de Malmedy.

---

Després de posar en marxa l’Operació, Hitler es va dirigir al poble alemany afirmant que la victòria era una realitat. El dictador va demanar tenir confiança en l’ofensiva i va afirmar que superarien les adversitats en una lluita fanàtica. El mariscal Walter Model va afirmar en la seva ordre del dia a les tropes del Grup d’Exèrcits B, que guanyarien perquè creien amb Hitler i en el Gran Reich Alemany.

---

Tot i que semblava una victòria fàcil pels alemanys, els primers informes que varen arribar al quarter general d’Alderhorst eren molt positius per ells. Alfred Jodl li va comunicar a Hitler que s’havia aconseguit la sorpresa total, tot i que el general i líder de l’ofensiva, el mariscal Von Rundstedt, no va creure mai en la victòria.

---

Al final del dia, el 4º Cos nord-americà i la 4º Divisió en el sud varen aconseguir conservar les seves posicions. Els nord-americans s’haguessin pogut defensar millor s’hi haguessin tingut els seus avions, però per culpa de la neu es varen tenir que quedar a terra. Pels alemanys tampoc va ser fàcil l’ofensiva i el 6º Exèrcit SS Panzer no va aconseguir avançar suficient davant l’oposició de les divisions 2º i 99º del 5º Cos de Gerow en el nord, i no varen poder arribar al gegantesc dipòsit de combustible a prop de la ciutat de Spa. Tot i que l’exèrcit nord-americà va patir moltes baixes, només es varen retirar uns quants quilòmetres, on resistirien millor l’atac alemany, i encara haguessin pogut defensar-se millor si Bradley i el comandant suprem Dwight D. Eisenhower haguessin vist l’ofensiva abans. No va ser fins la tarda que se’n varen adonar. Quan va veure la magnitud de l’atac, Eisenhower va ordenar que les dues divisions blindades que estaven en reserva es dirigissin a les Ardenes per evitar que la situació continués empitjorant.

---

A un quart de deu del matí, en el quarter general del 12º Grup d’Exèrcits a la Ciutat de Luxemburg, es va celebrar una reunió informativa i allí l’oficial de l’Estat Major del G-3 va comunicar que no hi havia cap canvi important en el sector de les Ardenes. En aquells moments Bradley es dirigia a Versalles per defensar la seva petició d’enviar més reforços d’infanteria, però el mal temps va fer que tingués que viatjar amb el seu Cadillac enlloc d’agafar l’avió. Cinc hores més tard es va aturar a dinar en el Ritz de París i allí va saber que s’havia produït un contraatac alemany, però tot de moment eren rumors. L’escriptor Ernst Hemingway, que es trobava en el saló de l’Hotel i enmig d’un procés febril, va exclamar que era un complet desastre i que els podia costar tot. Després, Bradley es va dirigir a Versalles, on es va trobar amb un Eisenhower molt feliç perquè els acabava d’arribar notícies de Washington que deien que el president Franklin Delano Roosevelt havia decidir proposar ell (Eisenhower) per una cinquena estrella. Bradley el va felicitar.

Poc abans de les tres de la tarda, un coronel del SHAEF va entrar en el despatx d’Eisenhower a l’Hotel Trianon Palace de Versalles, on Bradley i altres quatre acabaven d’instal·lar-s’hi al voltant d’una taula de conferències, i va entregar un missatge per al general Stroog, el cap d’intel·ligència del SHAEF que anunciava durs i amplis atacs a les Ardenes. Inspeccionant un mapa del sector corresponent al 8º Grup d’Exèrcits que mostrava els atacs contra el 5º i el 8º Cossos nord-americans, el general Stroog va preguntar si els alemanys tenien plans pel Mosa i després per Brussel·les. Bradley no es creia encara que els alemanys haguessin engegat una contra-ofensiva. En acabar la reunió, el general Strong el va advertir que subestimar als alemanys seria un greu error. Eisenhower, per la seva part, va tenir la sensació de que es tractava d’un afer seriós. Després de la reunió, el comandant suprem va ordenar-li a Bradley que truqués al seu quarter general per traslladar a la 7º Divisió Blindada a Saint-Vith des del nord, i a la 10º Divisió Blindada del 3º Exèrcit des del sud cap a Bastogne amb el 1º Exèrcit. Bradley el va advertir que el general George Patton no li faria gens de gràcies aquell ordre, però Ike va exclamar-li que li digués a Patton que era ell qui duia l’ofensiva. Quan va trucar en el general californià, com era previst Patton es va queixar i va protestar dient que l’atac alemany només era un intent per trastocar als seus plans. Tot i les queixes, Bradley li va donar l’ordre d’Eisenhower. La 10º Divisió va quedar horroritzada en saber que passarien a la reserva del 1º Exèrcit. Llavors, Bradley va trucar en el seu quarter general a Luxemburg i va demanar que contactessin amb el  9º Exèrcit del comandant William Simpson.

A la nit, Eisenhower i Bradley varen sopar a la vila del comandant suprem a Saint-Germain-en-Laye. Tot i les males notícies, els dos comandants estaven de celebració per la cinquena estrella d’Eisenhower i es varen beure una botella de xampany. Durant aquell dia Eisenhower va rebre del secretari de premsa del president Roosevelt, Stephen Early, una caixa plena d’ostres. El comandant suprem pensava menjar ostres crues com a plat principal, acompanyades amb ostres guisades i, per postres, ostres fregides. Però el seu pla se’n va anar a norris quan Bradley li va dir que n’era al·lèrgic. Al final, Eisenhower es va menjar les ostres tot sòl i va demanar-li en el seu cuiner que preparés ous remenats pel comandant de Missouri. Després varen jugar cinc partides de bridge. Bradley no tornaria a Luxemburg fins l’endemà.

---

Tot i l’ofensiva alemanya, Courtney Hodges, que era dels pocs comandants que seguia la batalla de prop, des de Spa va negar durant tot aquell dia el cessament de l’atac del 1º Exèrcit contra les presses del Roer per anar a ajudar els seus companys. Estava convençut de que els alemanys estaven duent a terme una simple operació de diversió local per alleugerir la pressió del 5º Cos en el seu avanç cap a les presses. A les deu nit, conscient de que l’atac alemany no era una simple maniobra, va donar instruccions a la 2º Divisió perquè aturés el seu atac pel nord i tornés al flanc est dels turons d’Elsenborn per tal de bloquejar l’avanç de la 12º Divisió Panzer SS.

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen dur a terme el primer vol d’una nova avioneta monoplaça, el Heinkel He-162.

---

A la nit, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Magdeburg,

A Itàlia:

En el teatre Líric, el dictador Benito Mussolini va dir en un discurs que s’havia de defensar amb ungles i dents la Vall del Po, que estava sent atacada per les forces aliades occidentals.

Divendres:

En el front occidental:

Les Ardenes:

A mitjanit, en una de les nit més fredes d’aquell any i sota una densa boia que amagava els turons nevats de les Ardenes, els alemanys ho tenien tot preparat per llançar l’endemà la seva ofensiva de les Ardenes, ja que els meteoròlegs havien predit diversos dies d’un temps semblant.  200.000 homes perfectament armats, amb una gran quantitat de carros d’assalt, d’artilleria i munició de tota classe estaven preparats per començar un assalt sobre un front de 105 quilòmetres, entre Monschau, al sud d’Aquisgrà, i Echternach, al nord-oest de Treveris. Tots ells estaven reunits en una zona de pràcticament cinc quilòmetres de profunditat. A part, hi havia 1.250 paracaigudistes del coronel Von der Heydte que estaven a punt per ser llançats per atacar als Aliats occidentals. L’entrada final del diari de guerra del OB West d’aquell dia per la nit declarava que l’endemà portaria l’inici d’un nou capítol a la campanya de l’oest. L’ofensiva va ser tan secreta que els oficials no varen rebre l’autorització d’informar als seus homes sobre l’ofensiva fins aquella nit.

Sorprèn que aquell dia el mariscal Bernard Law Montgomery afirmés que els alemanys no podien llançar en aquells moments grans operacions ofensives. A més, el mariscal britànic va enviar una nota al comandant suprem Dwight D. Eisenhower per demanar-li permís per tornar a la Gran Bretanya per Nadal. El seu cap d’Estat Major, el general Freddie de Guingand, havia marxat aquell matí. Els Aliats tampoc varen fer cas als quatre soldats alemanys capturats aquell dia, que varen informar de que estaven arribant al front més unitats de combat. Era evident que els Aliats no esperaven aquella ofensiva. En una conferència de premsa per elogiar la labor del 9º Comandament Aeri Tàctic, Omar Bradley va assegurar que els alemanys no tenien més de 600 o 700 carros de combat en tot el front. També, en la reunió informativa celebrada diàriament en el SHAEF, l’oficial d’operacions del G-3 va dir que no hi havia cap notícia nova del sector de les Ardenes.

A la nit, al nord de Luxemburg, a uns 10 quilòmetres d’Alemanya, la cantant alemanya Marlene Dietrich estava cantant en una sala plena de soldats de la 28º Divisió del general holandès Cota. Els soldats varen marxar abans d’hora perquè l’endemà s’havien de llevar ben d’hora i ella havia d’actuar a Bèlgica per distreure a la 99º Divisió. A més, el lloc de comandament del 8º Cos a Bastogne es va celebrar aquella nit amb xampany l’aniversari de l’arribada del cos a la Gran Bretanya feia un any.

A Alemanya:

El 7º Exèrcit nord-americà va entrar a Alemanya per la frontera del Palatinat des d’Alsàcia, entre Wissembourg i Lauterbourg. A més, el 1º Exèrcit francès es va reagrupar després de que els seus avanços fossin contestats per les forces alemanyes. Davant la falta d’homes per continuar avançant, Eisenhower va ordenar que les unitats de rereguarda enviessin més tropes de combat.

A Bèlgica:

A Anvers, a les 15:20 de la tarda, un V-2 va impactar contra el Cinema Rex de l’avinguda De Keyser just en el moment que prop de 2.000 persones (més de la meitat, uns 1.200, eren soldats anglosaxons) estaven assegudes veient la pel·lícula nord-americana Buffalo Bill, un melodrama del director Cecil B. De Mille protagonitzada per l’actor Gary Cooper en el paper del Salvatge Bill Hickock i l’actriu Jean Arthur en el paper de Calamity Jane. Com a conseqüència de l’impacte del míssil, la pantalla va sortir disparada cap endavant i l’amfiteatre i el sostre es varen ensorrar sobre els que estaven asseguts a la platea. Durant dues setmanes els equips d’emergència varen intentar treure persones en vida o mortes del Cinema. Finalment, els equips de rescat varen recuperar 567 cossos, dels quals més de la meitat eren soldats Aliats, artillers de la Marina, i mariners mercantils. Quatre eren presoners alemanys en llibertat condicional durant aquella tarda. A més, 291 persones, de les quals 194 eren soldats, varen resultar ferits. El zoo de la ciutat es va convertir en un dipòsit de cadàvers, i la mala olor del Rex era tan gran per culpa dels morts que brigades de descontaminació química varen tenir que ruixar sobre els cossos encara atrapats en les runes abans de poder continuar amb els treballs.

En el front oriental:

A Eslovàquia:

L’antic gauleiter de Francònia, Wilhelm Ferdinand Stegmann, va morir en combat contra els soviètics.

En el Pacífic:

Com a part de la segona fase de la invasió de les Filipines del general Douglas MacArthur, la 24º Divisió nord-americana va desembarcar sense trobar molta oposició a l’illa de Mindoro, al sud de Luzon.

A Birmània:

Les divisions britàniques 19º i 36º es varen reunir a Indaw i varen establir un front continu contra els japonesos en el nord de Birmània.

Dijous:

En el Reich:

A Bèlgica:

Poc després de migdia, Joachim Peiper es va presentar en el quarter general de la 1º Divisió Panzer de les SS Leibstandarte Adolf Hitler, on el Brigadeführer Wilhelm Mohnke li va transmetre les ordres relatives al 16 de desembre, el dia que havia de començar l’ofensiva de les Ardenes. La seva divisió havia de ser reforçada amb un regiment antiaeri equipat de canons de 88 mil·límetres, un batalló d’obusos pesats i un batalló extra d’enginyers encarregat de reparar els pont. Cada Kampfgruppe havia d’anar acompanyat per una de les unitat d’Otto Skorzeny, equipades de diversos carros Sherman, camions i jeeps capturats. En tornar a la seva posició, Peiper va celebrar una reunió informativa amb els oficials al comandament dels seus batallons a la cabanya d’un guarda-boscos.

En el front occidental:

A França:

Els Aliats occidentals no s’acabaven de creure que els alemanys poguessin fer una contra-ofensiva, tot i que aquell dia una dona interrogada va explicar que el bosc proper a Bitburg estava pla d’equipament alemany. A la nit, a Bastogne, en el quarter general del 8º Cos, la cantant alemanya Marlene Dietrich va actuar sota una intensa pluja cantant Lili Marlene.

A les Filipines:

Al sud, el contraalmirall Arthur Struble va dirigir el desembarcament a Mindoro, a 300 milles al nord-oest del golf de Leyte.

Dimecres:

En el Reich:

A Bèlgica:

Josef Dietrich va visitar el quarter general del Grup d’Exèrcits B per saber els últims moviments per la futura ofensiva de les Ardenes. Walter Model li va dir que l’ofensiva de les Ardenes era l’ofensiva pitjor preparada de la guerra. Gerd von Rundstedt va assenyalar que de les 32 divisions promeses, quatre d’elles no estaven disponibles just abans de que comencés l’atac, entre elles la 11º Divisió Panzer i la 17º Divisió de Granaders Panzer de les SS.

En el front occidental:

A França:

L’últim fort ocupat de prop de Metz, el Fort Joana d’Arc, es va rendir als nord-americans del 3º Exèrcit.

---

Des de Londres i després de la reunió del dia anterior, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va volar cap a Versalles bastant enfurismat perquè, tot i que s’havia acceptat el seu pla per atacar als alemanys, el mariscal Alan Brooke l’hi havia criticat el seu pla i inclús n’havia proposat un altre. El primer ministre Winston Churchill, que va acceptar el pla del comandant suprem, va declarar aquell dia que simplement a la reunió havia actuat d’amfitrió respectuós en negar-se a atacar a l’únic nord-americà de la taula.

A Alemanya:

Amb l’autorització d’Omar Bradley, el 1º Exèrcit va atacar els dics Schmidt del riu Roer per poder-lo creuar amb més seguretat.

En la Guerra civil grega:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al primer ministre Winston Churchill per dir-li que ningú millor que ell comprendria que tenia que ser sensible al sentiment públic i que per això no li era possible que prengués partit com feia ell en els fets a Grècia. El país hel·lènic estava vivint un clima bèl·lic entre comunistes i monàrquics després de l’alliberació. Els comunistes continuaven amb la seva ofensiva i a Atenes hi havia enfrontaments. Des del matí, reforços britànics varen ajudar a les forces monàrquiques, l’ELAS.

A les Filipines:

En un atac aeri, els japonesos varen danyar greument amb un kamikaze al creuer pesat USS Nashville quan anava camí d’un atac amfibi contra Mindanao, en el nord de les Filipines. L’atac va matar a 133 oficials i mariners i en va ferir a 200.

 

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Niu de l’Àguila, el quarter general a Bad Nauheim, Adolf Hitler va cridar al comandant del 6º Exèrcit Panzer, Josef Dietrich, al seu búnquer, amagat sota els edificis d’una falsa granja. Directament, Hitler li va preguntar si tenia a punt el seu 6º Exèrcit. Dietrich li va contestar que no per una ofensiva, i Hitler li va replicar que ell mai estava satisfet.

A la nit, com el dia anterior, Hitler va convocar als comandants dels cossos de l’Exèrcit i de divisió per explica’l-s’hi el pla de l’ofensiva de les Ardenes. Hitler va disposar per aquella ofensiva de 34 divisions amb 250.000 homes, 1.000 tancs, 2.000 canons i 1.500 avions. En aquells boscos belgues, els nord-americans només disposaven de 6 divisions amb 80.000 homes, que serien atacats en un atac sorpresa agafant-los desprevinguts. Els convocats, que eren els més veterans dels caps del front occidental, els varen obligar a deixar les seves armes i les seves carteres en el quarter general del mariscal Gerd von Rundstedt, que seria l’encarregat de dirigir l’operació i que aquell dia era el seu aniversari. En un autocar varen ser duts en el quarter de Hitler passant per un camp nevat.

A l’entrada del búnquer, un grup armat de les SS vigilava la zona i quan varen entrar els comandants es varen quedar darrere dels seus seients. La majoria d’ells es varen sentir intimidats davant dels uniformats de negre, es diu inclús que tenien por de treure un mocador de la butxaca. A través dels seus apunts, Hitler, que tenia dificultats per passar les pàgines pel tremolor a les mans, els va explicar durant un discurs de dues hores que tenien que aconseguir una victòria perquè el poble alemany no podia continuar suportant els intensos bombardejos i, tot hi que va admetre que tenien les tropes exhaustes, amb unes dades lluny de la realitat, va dir que les tropes anglosaxones havien perdut molts homes i que tècnicament els dos bàndols estaven igualats. Els va animar a demostrar-li en “l’enemic” que comprengués que no aconseguiria l’èxit sota cap circumstància i els va recordar que Frederic el Gran, en el seu setè any de guerra, havia aconseguir la victòria més gran de la seva vida. Un cop Hitler va acabar el seu monòleg, on per acabar va demanar lluitar amb brutalitat, Von Rundstedt es va aixecar de la cadira i va jurar lleialtat al Führer i va prometre que no el decebria.

---

Tal i com li havien ordenat el dia anterior el general Walter Model, el Oberstleutnant Von der Heydte va anar al quarter general del comandant Josef Dietrich. Mentre esperava ser rebut pel comandant del 6º Exèrcit Panzer, Heydte va rebre una ordenança del pla secret d’operacions de sabotatge que havia de realitzar un Kampfgruppe sota el comandament d‘Otto Skorzeny. En ser rebut pel comandant, Dietrich li va preguntar què podien fer els seus paracaigudistes en l’ofensiva de les Ardenes. Heydte es va limitar a contestar-li que si li comunicaven quina era la seva missió li podria dir. Com que no va aconseguir una resposta clara, Heydte va preguntar sobre les forces aliades a la zona. Dietrich només li va assegurar que destruirien els enemics. Després de parlar de l’ofensiva, Dietrich va estar d’acord amb Heydte de no dividir els paracaigudistes en dos grups.

---

Els Aliats varen bombardejar la ciutat de Munic. Per culpa de l’atac el circ Krone, on el 8 de novembre s’hi va celebrar l’últim recordatori del Putsch de Munic, va quedar totalment destruït.

---

Les autoritats alemanyes varen desmantellar el castell de Hartheim que utilitzaven per eliminar tot tipus de persones que consideraven inútils. El dia anterior encara s’hi va practicar la darrera operació de gasejament.

---

Heinrich Himmler va enviar una carta a Felix Kersten per anunciar-li que podrà tornar a Estocolm abans de Nadal i que s’enduria als tres presoners suecs que Hitler havia indultat a petició seva.

En el front occidental:

A França:

A Alsàcia, els francesos de la 44º Divisió d’Infanteria varen alliberar Haguenau.

A la Gran Bretanya:

Poc abans de les sis de la tarda, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower es va dirigir amb una limusina al 10 de Downing Street per reunir-se amb el primer ministre Winston Churchill. A les sis es varen reunir a la sala de mapes de l’edifici, on se’ls va unir Alan Brooke, Arthur Tedder, Andrew Cunningham i diversos oficials superiors britànics. Utilitzant els enormes mapes murals del primer ministre, sobre els que hi havia dibuixats diversos fronts de combat amb xinxetes i fils de color, el comandant suprem va tornar a revisar el pla de la seva campanya: el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery, reforçat pel 9º Exèrcit nord-americà, giraria al nord del Ruhr mentre el 12º Grup d’Exèrcits d’Omar Bradley giraria més al sud, protegit en el flanc dret pel 6º Grup d’Exèrcits del general Jacob Devers. El doble envoltant augmentaria la mobilitat aliada i forçaria als alemanys a cremar les seves escasses reserves de combustible. Brooke no estava d’acord amb aquell pla i va acusar a Ike de violar els principis de concentració de forces que havien dut a anteriors fracassos i va explicar que preferia apropar-se del Rin des d’Holanda fins Alsàcia per donar a les forces aliades la capacitat de concentració per un doble atac final. Impressionat pels comentaris del seu company, amb qui mantenia mala relació des de la Conferència de Casablanca del gener de 1943, el comandant suprem es va negar a comprometre’s amb aquell pla. El debat va continuar acompanyats per còctels i la velada va acabar amb alguns comentaris sobre la unitat aliada durant la post-guerra, a la que Eisenhower va prometre dedicar-hi tarda i nit de la seva vida. Brooke va quedar tan frustrat perquè no se li acceptava el seu pla, sobretot després de que el primer ministre acceptés el pla del comandant nord-americà, que inclús va pensar en dimitir,

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, un comboi de Mercedes negres transportava a Adolf Hitler i a uns quants oficials de l’Estat Major i guardaespatlles de les SS compost per 50 homes cap al seu quarter general a Ziegenberg, a prop de Bad Naugeim, el Alderhorst, el Niu de l’Àguila, situat en la serralada del Taunus. El comboi va circular cap al sud, des de l’estació de tren de Giessen cap a Frànkfurt, durant 24 quilòmetres abans de pujar direcció oest. L’últim quilòmetre i mig els cotxes varen ser tapats amb un tendal. El dictador va entrar arrossegant els peus en el seu edifici privat, conegut com Haus 1, i va menjar dues sopes de farinetes d’arròs per dinar. Poc després de la seva arribada, Hitler es va posar nerviós quan va saber que els bombarders Aliats havien destruït la ciutat de Düren, el principal nus de comunicacions, just darrere de la línia de sortida de la futura ofensiva de les Ardenes.

A les cinc de la tarda, dos autobusos varen arribar al Schloss Ziegenberg sota una intensa pluja. En ells varen pujar-hi un grup d’oficials de l’Estat Major pensant que havien sigut convocats al castell per celebrar el 69è aniversari del comandant Gerd von Rundstedt. A tots ells se’ls havia demanat que entreguessin les seves pistoles i els seus maletins en el guarda-roba del quarter. Durant mitja hora els autobusos varen travessar el bosc fins arribar a la Haus 2, el club d’oficials d’Adlerhorst, que connectava amb la Haus 1. Una doble fila de guàrdies de les SS formava un cordó des de cada autobús fins a la porta principal del club. Tal i com se’ls va indicar, cada oficial va seure al voltant d’una llarga taula rectangular, amb un home de les SS amb l’arma en posició preventiva darrere de cada cadira. Els comandats Von Rundstedt i Walter Model estaven asseguts de costat. Deu minuts més tard va aparèixer Hitler, que es va asseure darrere d’una taula separada per presidir la sala i estava flanquejat per Alfred Jodl i el mariscal de camp Wilhelm Keitel. Les mans del dictador tremolaven en agafar les ulleres i el manuscrit. Molts dels generals i oficials que no l’havien vist últimament varen quedar impactats per la imatge del dictador.

Hitler els va parlar durant 50 minuts sobre història, el destí i sobre com havia lluitat contra la política alemanya. El dictador va justificar totes les seves decisions en el transcurs de la guerra dient que Alemanya necessitava el Lebensraum. Un cop més va acusar als anglosaxons, els jueus i els comunistes de la guerra, però va vaticinar tensions entre ells i va profetitzar que Canadà seria el primer país en retirar les seves tropes. Llavors, per fer-los veure que ell tenia raó i que els derrotistes no, va recordar-los que alguns d’ells no els hi havia agradat l’ofensiva a França del maig-juny de 1940, i va afirmar que els nord-americans havien patit al voltant de 240.000 baixes en tres setmanes i que tenien millors carros de combats que ells. Després, els va explicar la imminent ofensiva de les Ardenes i va defensar la seva tesi de que el destí d’Alemanya s’havia de segellar a Occident i va afirmar, una vegada més, que Alemanya mai es rendiria. Von Rundstedt, que no li semblava bé aquesta ofensiva, seria l’encarregat de dur-la a terme. Model tampoc hi estava d’acord i considerava el pla massa ambiciós. Després del monòleg del dictador, els generals varen menjar i beure en el quarter general de Von Rundstedt per celebrar el seu aniversari .

---

Preparant l’ofensiva de les Ardenes, el Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit Paracaigudista, es va endur al seu pilot més experimentat per anar a veure el general Beppo Schmidt. Schmidt li va dir que havia de dividir les seves forces en dos grups: un que seria llançat a l’oest de Malmédy i un altre a prop d’Eupen. Von der Heydte li va confessar que trobava ridícul el pla perquè eren efectius massa petits per resultar eficaços, ja que molts homes no caurien a la zona de llançament. Quan el va advertir de la falta d’entrenament dels pilots i dels paracaigudistes, Schmidt es va enfadar molt i els va destituir a tots dos per posar en entredit “la capacitat del personal de la Luftwaffe“. Després d’un llarg viatge en plena nit, Von fer Heydte es va traslladar a veure el general Model en un pavelló de caça al sud de Münstereifel. Model li va dir que l’operació no era idea seva i li va reconèixer que només tenien un 10% de possibilitats d’èxit. Llavors, Model el va enviar a veure el general Josef Dietrich, que el seu quarter general es trobava a mitja hora en automòbil direcció sud.

A part, Joachim Peiper, de la 1º Divisió Panzer, es va reunir amb el general Krämer, el cap de l’Estat Major del 6º Exèrcit Panzer, per discutir una hipotètica ofensiva a la regió d’Eifel. Krämer li va preguntar quan tardaria un regiment blindat a recórrer 80 quilòmetres en plena nit. Per estar segur de la resposta, Peiper va agafar un Panther i va fer una provar recorrent aquesta distància enmig de la foscor. En aquell moment es va adonar de que moure tota una divisió era una cosa molt més complicada del que imaginava de bon principi.

---

A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre un altre cop tractament del doctor Felix Kersten. El doctor va aprofitar aquell bon ambient per demanar-li que alliberés uns policies danesos i uns estudiants noruecs que estaven detinguts. Himmler li va explicar que havia fet molt per ell alliberant a un munt de persones i li va confessar que si ho feia el ministre Joseph Goebbels, a qui va titllar de fill de puta i coix, aniria contra ell. Quan el doctor li va preguntar si no era molt complicat tenir un enemic com a company, Himmler li va contestar que el seu astròleg Wilhelm Wulff li havia dit feia poc que Goebbels era el seu millor amic i que havia comparat el seu horòscop amb el del ministre i que havia pogut constatar que eren amics.

---

En el castell de Hartheim, els alemanys varen dur a terme l’últim gasejament contra persones considerades com inútils. En aquell castell varen ser assassinades 30.000 persones dins l‘Operació T4.

En el front occidental:

A Bèlgica:

La 106º Divisió va arribar a les set de la tarda al front de les Ardenes després d’un viatge en camions des de Le Havre que havia deixat els seus soldats exhausts.

---

Omar Bradley, ja recuperat de la grip, es va desplaçar a Spa per visitar els comandants Courtney Hodges i Bill Simpson. A la tarda, quan tornava de la reunió, va passar amb el seu automòbil per Bastogne.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Adolf Hitler va deixar Berlín en un tren blindat per dirigir-se al Niu de l’Àguila, anomenat Adlerhorst, el seu quarter general a Bad Nauheim, a uns 40 quilòmetres de Frankfurt, camuflat en un bosc a prop de Ziegenberg, per dirigir l’ofensiva alemanya a les Ardenes que s’havia de produir el 16 de desembre. L’Organització Todt havia construït búnquers i barracons en una zona boscosa des feia uns anys. El mariscal Gerd von Rundstedt i el seu Estat Major es varen allotjar en una mansió propera. Abans de marxar, Hitler va tornar a patir dolors estomacals i el doctor Theodor Morell li va tenir que injectar Eukodal eupaverina.

---

A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler va rebre de nou tractament del doctor Felix Kersten. El ministre estava molt irritat amb el seu subordinat Gottlob Berger perquè es negava a complir l’ordre de Hitler d’executar al voltant de 5.000 oficials Aliats com a represàlia als bombardejos Aliats. El doctor va tenir que esperar a que el seu pacient es calmés per començat el tractament, tot i que li va prometre que es recordaria d’aquesta “traïció” del seu subordinat.

En el front occidental:

Els Aliats no preveien aquella última ofensiva de Hitler, però tenien informacions que indicaven que els alemanys s’estaven preparant per un contraatac. Aquell dia va sortir publicat en el Estimate número 37 un informe del coronel Monk Dickson, el cap de la intel·ligència del 1º Exèrcit, que deia que “la continua acumulació de forces alemanyes a l’oest del Rin apuntava de manera clara a una contra-ofensiva”. Tot i això, Dickson va situar l’esperat atac en el nord de les Ardenes entre el Ruhr i el Erft.

A la Unió Soviètica:

A Moscou varen acabar les reunions entre Iosif Stalin i Charles de Gaulle començades l‘1 de desembre, amb la firmar d’un tractat d’aliança i d’ajuda mútua entre França i la Unió Soviètica.

A les Filipines:

Al sud, la 77º Divisió nord-americana va arribar a Ormac tot i la resistència japonesa. En el mar, pressionats pels comandants Douglas MacArthur i Chester Nimitz, l’agrupació de portaavions 38 del comandant William Halsey va entrar en acció per atacar les bases aèries japoneses.