Diumenge:
L’Operació Marita:
A Iugoslàvia:
A un quart de sis del matí, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Belgrad causant la mort de 17.000 civils, la xifra més grans de morts civils provocats per un bombardeig en un sol dia des de que havia començat la Segona Guerra Mundial, tot i que prèviament s’havia declarat ciutat oberta. La xifra va ser tant alta perquè molts iugoslaus procedents d’altres ciutats i pobles havien anat a la capital per celebrar el Diumenge de Rams. A més de la capital, la Luftwaffe va bombardejar tots els aeroports de Iugoslàvia.
A partir d’aquell moment va començar la invasió alemanya als Balcans dins l’Operació Marita, l’ocupació de Grècia. Aquella Operació va ser efectuada pel 12º Exèrcit del mariscal de camp Wilhelm List, que des de Bulgària es va dirigir cap a Belgrad entrant per Nis, Skopje oi Monastir, per després dirigir-se a Grècia, mentre el 2º Exèrcit de Maximilian Weichs va travessar la frontera iugoslava pel nord i el 40º Cos blindat va atacar a Skopje, en el sud de Iugoslàvia. Per aquella Operació els alemanys disposaven de més de mig milió de soldats alemanys, hongaresos, romanesos i búlgars. Per la seva part, els iugoslaus només disposaven de dos terços de les seves 33 divisions mobilitzades i, a més, no tenien carros blindats i tenien poc equipament modern, a part de que només disposaven de 300 avions. L’exèrcit iugoslau, a més de la seva inferioritat, va cometre el greu error tàctic de defensar tot el seu territori a la vegada, cosa que va provocar que s’enfonsés més ràpid en tots els fronts.
Poc després de l’atac, Joseph Goebbels va llegir per la ràdio la proclama que l’hi havia dictat Adolf Hitler justificant l’atac com una represàlia contra, segons paraules textuals:
Una camarilla criminal sèrbia de Belgrad que, a sou del servei secret britànic, estava intentant estendre la guerra en els Balcans com el 1914.
A dos quarts de cinc del matí, just abans del bombardeig alemany, Joachim von Ribbentrop des de Viena va mirar de posar-se en contacte amb Viatxeslav Mólotov per explicar-li els motius de l’atac alemany a Iugoslàvia. Però com que Mólotov es passava els diumenges fora de Moscou no va ser fins la tarda que va rebre el missatge del ministre alemany. Quan el va llegir va manifestar que era deplorable l’actitud d’Alemanya en voler expandir la guerra.
Mentrestant, a Moscou, Iosif Stalin estava aquell matí amb la delegació del nou govern iugoslau de Simovic en el saló Catalina del Kremlin per firmar un tractat de no agressió. Un cop Stalin el va firmar hi va haver forts aplaudiments entre els ambaixadors i els polítics que varen assistir a l’acte. En saber de l’atac alemany a Iugoslàvia, Stalin, que podia intuir que tard o d’hora també els podrien atacar, va dir:
Deixem que vinguin. Tenim nervis d’acer.
A Grècia:
A dos quarts de sis del matí, el príncep Victor d’Erbach-Schönberg, l’ambaixador alemany a Atenes, va presentar una nota al primer ministre grec, Korizis Alexandros, anunciant que Grècia havia violat la neutralitat i, en conseqüència, les tropes alemanyes entrarien en territori grec. Poc després, la Luftwaffe va bombardejar Grècia i va destruir pràcticament la ciutat d’El Pireu, enfonsant sis embarcacions aliades que portaven carregaments militars. Quan va explotar l’embarcació mercantil Clan Fraser, l’explosió va ser tan forta que va enfonsar deu embarcacions més. Hitler va envair Grècia per ajudar a les forces italianes que es trobaven en una situació delicada a Grècia i Albània, i per impedir que els britànics ajudessin als grecs i es situessin a la península.
Per la seva part, les forces italianes estaven atacant les forces gregues per Albània i, amb el suport alemany, varen avançar des de Istria, en el nord, i des de l’enclavament italià de Zara contra la costa dalmata de Iugoslàvia.
En el Reich:
A Alemanya:
Els alemanys varen començar la construcció del camp de concentració de Natzweiler Struthof.
A Bulgària:
Sis bombarders britànics es varen enlairar des de les seves bases a Grècia per bombardejar els dipòsits de ferrocarril de Sofia.
En el Mediterrani:
El Northern Prince, una embarcació mercantil britànica que portava a l’exèrcit grec les matèries primes que tant necessitava per la fabricació d’explosius, va ser enfonsada a prop de les illes gregues.
A l’Atlàntic:
El cuirassat alemany Gneisenau va ser tocat i danyat per un torpede aeri britànic.
A Egipte:
En el Caire, Anthony Eden va celebrar una conferència amb els comandaments de l’Exèrcit, l’Armada i la força aèria per parlar sobre com estabilitzar el front. Andrew Cunningham va assegurar que la Royal Navy podria mantenir proveïda la guarnició envoltada, però no indefinidament i, per suposat, sempre que es pogués mantenir les forces de l’Eix allunyades d’Alexandria. Precisament, Cunningham, que havia entrat el dia anterior a la ciutat etíop d’Adís Adeba, es va instal·lar en l’antic quarter general italià en el palau del duc d’Aosta.
Diari del Tercer Reich 