Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va convocar una conferència en el Ministeri de Propaganda. En ella, el representant del ministre, Leopold Gutterer, va declarar que a la capital encara hi havia entre 60.000 i 70.000 jueus i trobaven inadmissible que la xifra fos tan alta. Gutterer va assegurar que una proposta adequada d’evacuació comptaria amb l’aprovació d’Adolf Hitler. La conferència va acabar amb una petició d’Adolf Eichmann per elaborar una proposta per l’evacuació dels jueus de Berlín, tot i que va senyalar que el Govern General no estava en condicions de rebre més jueus.

---

Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest, davant la pregunta de què havien fet per ajudar Finlàndia davant l’atac de la Unió Soviètica, li va respondre que esperés. Himmler li va assegurar que hi hauria un dia que les tropes alemanyes i finlandeses lluitarien juntes a l’Est i li va augurar que els finlandesos recuperarien el terreny perdut davant dels soviètics.

Un cop acabat el tractament, el líder de les SS li va demanar que dinés amb ell perquè no es trobava gaire bé. Durant l’àpat, Himmler va acusar al dictador Francisco Franco de ser un ingrat i un traïdor per no haver ocupat Gibraltar com se li demanava i no haver abandonat la neutralitat. Parlant d’Espanya i la seva no participació en la guerra, Himmler li va assegurar que arribaria un dia que s’haurien d’ocupar del dictador Franco i de l’Església. Després del dinar, Himmler es va queixar d’uns dolors estomacals i li va preguntar en el doctor si podia tornar-lo a tractar. Aprofitant que li feia aquest extra, Kersten li va demanar si podia posar en llibertat a tres alemanys, dos holandesos i un sacerdot catòlic que estaven empresonats a Oranienburg. A la nit, Rudolf Brandt va trucar-lo per dir-li que aquestes sis persones ja havien pogut abandonar la presó.

---

A Munic es va crear la 1º Companyia d’Estudiants. La majoria eren estudiants universitaris, sobretot estudiants de Medicina.

---

Alfred Rosenberg va notificar, a l’atenció del Führer, que la mercaderia principal que havia sigut incautada pel seu equip a París, o sigui els patrimonis artístics jueus, havia arribat el 15 de març a Neuschwanstein. A més, s’esperava que més patrimoni cultural jueu fos transportat a Alemanya.

A Polònia:

A Cracòvia, els alemanys varen tancar el gueto de la ciutat.

A la Unió Soviètica:

El general del GRU Filip Gólikov va presentar-li a Iosif Stalin i al Comitè del Partit Comunista un informe titulat: Opinions sobre la possibilitat d’una acció de combat de l’exèrcit alemany contra la Unió Soviètica. En ell, Gólikov va deixar constància de que els informes que els arribaven sobre un enfrontament armat d’Alemanya contra la Unió Soviètica provenien de fonts anglosaxones per tal d’avançar en el deteriorament de la relació entre els dos països. També va assegurar que Hitler esperaria a enviar amb èxit a la Gran Bretanya abans d’atacar a la Unió Soviètica. L’informe anava acompanyat per una sèrie de rumors recollits entre agregats militars i periodistes estrangers, i escrits de la premsa estrangera.

Un dels informes que va arribar aquell dia provenia dels Estats Units. Des de Washington, Sumner Wells va informar precisament a l’ambaixador soviètic, Umanskii, sobre una sèrie de missatges, transmesos pel govern grec i procedents de les missions diplomàtiques sueques de Berlín, Bucarest i Helsinki, sobre de les intencions dels alemanys d’atacar a la Unió Soviètica. Els nord-americans varen tenir coneixement dels plans alemanys gràcies a que havien desxifrat les comunicacions entre Tòquio i l’ambaixador japonès a Alemanya Hiroshi Oshima. En els informes es donava una descripció detallada del pla d’atac alemany sobre tres flancs i els noms dels seus comandants i amb una data d’inici de l’operació, el 20 de maig. També Arvid Harnack va informar de que a Bèlgica només quedava una divisió activa, fet que confirmava segons ell l’endarreriment d’una acció militar alemanya contra Gran Bretanya i els preparatius per un atac contra la Unió Soviètica. Harnack, sota el nom clau de Korsikanets, va afirmar que per aquest motiu les forces alemanyes s’havien desplaçat al llarg de la frontera soviètica. Richard Sorge, des de Tòquio, va escriure-li directament a Lavrenti Beria per defensar la credibilitat de Harnack. Stalin, com Gólikov, va considerar aquells informes una provocació.

A Iugoslàvia:

El príncep Pau va preguntar al seu gabinet si acceptarien l’exigència de Hitler de que Iugoslàvia s’incorporés a l’Eix i permetrien la lliure circulació de tropes alemanyes a través de Iugoslàvia cap a Grècia. Quatre ministres varen renunciar al càrrec per no tenir que acceptar l’acord.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erwin Rommel, en veure que els britànics no l’atacarien, va viatjar a Alemanya i va sol·licitar a Berlín autorització per atacar a El Agueila. Finalment li varen donar permís per atacar a finals de maig si veia clara la situació i només quan la panzerdivisionen estigués completada.

A Holanda:

Els alemanys varen aprovar un decret on es deixava clar que la policia secreta alemanya quedava per damunt de la llei. En el decret es mencionava que en compliment dels seus deures, Heinrich Himmler podia desviar-se de les normes existents i podia promulgar regles i normes amb caràcter i efecte de lleis. Es deixava clar que aquestes normes i regles podien contenir disposicions penals, sotmetent a l’encausat a multes de quantitats il·limitades i a l’empresonament.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar Londres.

---

Els socialdemòcrates alemanys exiliats a la Gran Bretanya varen fundar una nova organització, la Unió d’Organitzacions Socialistes. Amb els seus 674 afiliats representava a la corrent revolucionària de la socialdemocràcia.

En el Vaticà:

Contestant les diverses cartes del bisbe Preysing de Berlín en què li demanava que ajudés als jueus, Pius XII el va lloar pel seu discurs del 6 de març i li va assegurar que l’Església obriria els seus braços en els conversos, però no va dir-li res d’ajudar als jueus.

En els Estats Units:

Tot i que el país era neutral, a San Francisco, Califòrnia, els treballadors d’una agència postal varen cremar 17 tones de postals amb contingut de propaganda feixista en un forn. També hi havia diaris, llibres i papers d’Alemanya, i alguns procedents de la Unió Soviètica, Itàlia i Japó.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, en un conferència amb Wilhelm Keitel i Alfred Jodl i Erich Raeder va insistir en que Grècia fos ocupada. Raeder, per la seva part, va demanar amb fermesa empènyer Japó perquè ataqués Singapur perquè estava segur que immobilitzaria la flota britànica i allunyaria Estats Units de la guerra en el moment que veiessin que no tenien la mateixa potència militar que els japonesos. Tot i això, l’almirall els va dir que segons les informacions aconseguides per la Kriegsmarine, Japó exigiria una condició prèvia a la seva acció contra els britànics: un desembarcament de tropes alemanyes en territori britànic. Raeder també va informar a Hitler de que els combois nord-americans amb destí a Gran Bretanya els escortaven ara naus de guerra fins a Islàndia i va demanar autorització per atacar-los sense previ avís. Hitler no li va contestar, i Raeder li va suplicar que fessin alguna cosa per impedir que Estats Units posés els peus a l’Àfrica francesa. El dictador es va limitar ara a respondre-li que sotmetria la qüestió a Afers Exteriors.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen arrestar a un grup d’actors polonesos.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic va considerar que el príncep Pau de Iugoslàvia també s’havia compromès amb els alemanys per atacar Grècia. Els britànics varen autoritzar als seus diplomàtics a Iugoslàvia perquè fessin tot el possible per garantir l’expulsió del govern pro alemany, encara que això suposés provocar mesures subversives.

---

En un dinar en el Pilgrim’s Society, Winston Churchill va aprofitar l’esdeveniment per donar les gràcies als seus invitats nord-americans. També va voler fer un especial agraïment a l’ambaixador nord-americà John Winant i al president Franklin Delano Roosevelt.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb els seus alts comandants militars per parlar de la futura Operació Barba-roja. El dictador va tornar a insistir en que l’objectiu fonamental havia d’assegurar Leningrad i el Bàltic, i no continuar fins a Moscou. D’aquesta manera, Hitler va reduir les forces alemanyes en el flanc meridional, al sud dels pantans de Pripet. Hitler, a més, va ordenar traslladar a Cracòvia les unitats blindades del Grup d’Exèrcits del sud, un moviment que els britànics varen tenir constància gràcies a Enigma. Walther von Brauchitsch i Franz Halder, que no opinaven igual que Hitler, varen acceptar els plans sense protestar. Segons Halder, Hitler va dir que l’elit intel·lectual col·locada per Iosif Stalin havia de ser exterminada, que la màquina de control de l’imperi rus havia de ser aixafada i que en la gran Rússia havien d’utilitzar la força de la manera més brutal possible.

Durant aquell dia, Hitler va rebre la visita de Hans Frank, que havia viatjat expressament a la capital per reunir-se en privat amb el dictador sobre el Govern General. Hitler li va garantir que el Govern General seria el primer territori que quedaria lliure de jueus. Joseph Goebbels també es va reunir amb Hitler per parlar de la qüestió jueva i el dictador li va confessar que primer expulsarien els jueus de Viena i després li tocaria el torn als jueus de Berlín després de que ja no fossin necessaris en les fàbriques d’armament.

A Polònia:

El cap de província de Varsòvia va aprovar un decret que permetia en els jueus unir-se per resar en cases de resar i cases privades només durant el Pesaj, el Ros Hasana, el Yom Kipur i la festa de Shevuot,

A la Unió Soviètica:

Avions alemanys varen aparèixer sobre el port de Libava, en el Bàltic. El comandant naval soviètic, l’almirall Nikolai Kuznetsov, va ordenar en els seus homes que disparessin, però Stalin en persona va ordenar a Kuznetsov que revoqués l’ordre. A més, quan un pilot alemany va tenir que fer un aterratge d’emergència just a les afores del port, els soviètics varen rescatar-lo, li varen donar menjar, varen remolcar el seu aparell, li varen posar combustible i es varen acomiadar d’ell quan va marxar de retorn a Alemanya.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill els va dir en el seu Gabinet de Guerra que s’havia reunit dos dies enrere amb l’ambaixador nord-americà, John Winant, i Averell Harriman, i que semblaven ansiosos perquè Alemanya cometés algun acte de manifest per tal d’alliberar al president Franklin Delano Roosevelt de la seva declaració electoral i preelectoral de no entrar a la guerra.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va assegurar en un discurs que guanyaria la guerra aviat. A continuació, el dictador es va reunir amb Albert Speer a la Cancelleria per observar la maqueta de l’arquitecte sobre la futura Berlín, Germània. Speer li va dir que volia destruir el Reichstag, idea que va impressionar a Hitler, perquè l’edifici quedaria massa petit en la futura ciutat.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar la ciutat de Bristol.

---

Des de la seva residència de camp de Chequers i després d’oir el discurs del president Franklin Delano Roosevelt del dia anterior, Winston Churchill li va escriure-li un telegrama de felicitació i agraïment perquè considerava les seves paraules “una crida a tots els homes lliures del món i que tindria un paper important a l’hora d’unir-los.

A Somalilàndia:

Els britànics, per mitjà d’una operació combinada naval i terrestre amb tropes procedents d’Aden, varen ocupar Bérbera i Hargueisa, reconquerint la seva colònia perduda pels italians. A més, per sorpresa dels italians, els indis varen aconseguir ocupar el mont Dologoroc.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Abans de començar l’Operació Barba-roja, el govern alemany pensava deportar a un milió de polonesos per no trobar inconvenients durant el seu avanç. En aquella data només havien deportat a una dècima part de les persones que pensaven deportar.

---

Des de París va arribar a Neuschwanstein 25 vagons d’un tren directe amb pintures, mobles, tapissos, artesania artística i objectes de decoració que l’equip d‘Alfred Rosenberg havia robat als jueus.

A França:

A la nit, el Comitè d’Operacions Especials, el COE, va enviar a cinc soldats francesos en avió, de Gran Bretanya a França, juntament amb dos recipients d’armes de petit calibre i una barrera per carreteres dissenyada especialment, i varen ser llançats en paracaigudes a prop de Vannes. La seva missió, que portava el nom clau d’Operació Sabana, consistia en fer esclatar un autobús en el qual hi viatjarien pilots de la Luftwaffe que arribarien de l’aeroport de Vannes. Però els pilots alemanys ja no viatjaven en autobús, sinó en cotxe, de manera que els comandos no varen poder complir la seva missió. Els que varen voler varen poder tornar a la Gran Bretanya en un submarí al cap de tres setmanes.

A l’Atlàntic:

Les embarcacions de guerra de l’almirall Lütjens, el Scharnhorst i el Gneisenau, varen començar una persecució d’embarcacions mercantils durant dos dies. En total en varen enfonsar 16.

A la Gran Bretanya:

A la seva residència oficial de camp de Chequers, Winston Churchill es va reunir amb el nou ambaixador nord-americà, John Winant, i amb Averell Harriman.

En els Estats Units:

Durant el sopar anual de l’Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, Franklin Delano Roosevelt va declarar que la gran notícia de la setmana era que s’havien adonat del perill en que s’enfrontaven i que s’havien posat en marxa, i els va prometre que havia arribat al moment d’actuar amb urgència contra “la tirania i les forces opressores”. Lord Halifax era entre els convidats.

Aquell dia va ser frenada l’ofensiva italiana a Albània.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va donar a Heinrich Himmler poders especials per determinar, sota la seva responsabilitat, les mesures de seguretat necessàries a les zones conquerides i a les futures zones que conqueririen. Quan aquell dia Wilhelm Keitel va firmar una nova versió de la futura Operació Barba-roja, la Directiva número 21, aquesta ara especificava que Hitler havia encomanat al Reichsführer-SS determinades missions especials dins de la zona d’operacions de l’Exèrcit. Aquesta Directiva donava atribucions especials per la preparació de l’administració política, que es fonamentava en “la lluita definitiva entre dos sistemes antagònics”. Precisament, aquell dia Eduard Wagner, intendent general de l’Exèrcit, li va preguntar a Reinhard Heydrich com es proposava cooperar la Direcció general de Seguretat del Reich a l’Est. Heydrich li va dir que Himmler utilitzaria comandos de la Sipo i del SD com havia fet a la campanya de Polònia.

A Líbia:

Les tropes avançades d’Erwin Rommel varen ocupar l’oasi de Marada.

Adolf Hitler va anar a Linz per celebrar el tercer aniversari de l’Anscluss. A la ciutat austríaca es va trobar amb Joseph Goebbels, que feia setmanes que no es trobaven, i quan varen estar assentats a l’hotel on s’allotjaven, el dictador alemany el va posar al corrent de totes les noves informacions i novetats en la guerra. Es probable que en aquell moment l’hi expliqués l’Operació Barbarroja.

A Líbia, el 5ª regiments de Panzers ja estava en campanya.

Francisco Franco i Philippe Pétain es varen reunir a Montpellier per parlar de la guerra.

A Washington, després de que el Congrés i el Senat aprovessin per unanimitat la Llei de Prestam i Arrendament, la Lend-Lease Act, Franklin Delano Roosevelt va firmar aquesta llei que li permetia vendre, transferir, intercanviar, prestar o utilitzar de manera diversa materials de guerra per la defensa dels Estats Units. El president va disposar de plens poders per posar els recursos nord-americans al servei dels estats que consideressin que ajudaven a la defensa dels interessos nord-americans. Aquests països podien adquirir materials sense pagar amb la promesa que pagarien al final de la guerra. A canvi d’aquest ajut, els capitals nord-americans varen tenir el camí lliure cap als mercats que fins llavors havien sigut exclusivament britànics. Immediatament després de la firma d’aquesta llei es va posar en pràctica amb un crèdit de set mil milions de dòlars.