Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va convidar a Ramón Serrano Súñer perquè anés a Obersalzberg per entrevistar-se amb Adolf Hitler per tal de que poguessin parlar de la possible invasió a Gibraltar, l’Operació Fèlix.

---

A Munic va tenir lloc una conferència de la comunitat física i els científics varen arribar a la conclusió de que la teoria de la relativitat no era jueva, sinó alemanya. 

---

Heinrich Himmler va ordenar a tots els membres de la policia alemanya perquè veiessin la pel·lícula Jud Süss durant l’hivern.

A Polònia: 

Les autoritats alemanyes varen tancar definitivament el gueto de Varsòvia, a l’antic barri jueu, en el cor de Varsòvia, amb més de mig milió de jueus a dins sense poder-ne sortir per aïllar-los de la resta de la ciutat. Al matí, com de costum, tots els jueus es varen dirigir cap al sector no jueu per treballar en les seves respectives feines: comerços, oficines o fàbriques. Però en arribar a la zona on separava les dues zones, la policia els hi va impedir sortir. Perquè no sortissin els varen posar filats espinosos. Els jueus de totes formes varen intentar sortir per altres camins, però estaven bloquejats pels filats espinosos o per un mur sòlid ben vigilat. Totes les sortides estaven bloquejades.

A Holanda:

Els alemanys varen ordenar l’acomiadament de tots els funcionaris jueus. 

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va continuar de matinada l’atac de la nit anterior contra la ciutat de Coventry, on varen morir 554 persones. De dia, la Luftwaffe va bombardejar la ciutat de Londres, on en el barri de Midland varen destruir la tercera part de les cases matant a 600 persones.

A França:

Philippe Pétain li va confessar en el general Émile Laure que quan es liderava un país ocupat per l’enemic es precisava celebrar conversacions amb ell per tractar d’atenuar els seus rigors i provocar, si era possible, sentiments de comprensió. Pétain també li va explicar que quan es va reunir amb Hitler va trobar-lo molt agradable, però que parlava amb veu sorda i inintel·ligible.

A Grècia:

Les forces gregues varen travessar la línia italiana i varen fer molts presoners. 

A Japó:

Isoroku Yamamoto va ser ascendit a almirall.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió, Hermann Göering va dir que estava poc disposat a considerar una missió de la Luftwaffe contra les illes de Cap Verd, les Açores i les Canàries, tal i com havia dit Adolf Hitler en la seva Directriu del dia 12, però, per altra banda, volia donar llibertat d’acció a Espanya.

En un mateix sentit, l’Estat Major de la Kriegsmarine, a través de l’almirall Erich Raeder, va enviar un memoràndum a Hitler en que s’afirmava que la posició britànica en el Mediterrani era bona i varen assegurar que l’ofensiva italiana a Egipte no tindria mai lloc. La Kriegsmarine es va queixar de que Itàlia no comprenia la situació, amb un comandament lamentable i amb unes forces armades sense capacitat i sense experiència militar per iniciar en el Mediterrani les operacions requerides. Tot i aquest contratemps, la Kriegsmarine apostava per l’ocupació del territori africà. Hitler, però, va replicar que ell estava inclinat en destruir la Unió Soviètica.

---

Viatxeslav Mólotov va marxar de Berlín després d’estar-hi des del 12 de novembre sense aconseguir el seu objectiu: arribar a un acord amb el govern alemany i saber què feien les tropes alemanyes a Romania. El ministre soviètic va abandonar l’estació Anhalter cap a Moscou. En el mateix moment que marxava la delegació soviètica es varen retirar totes les banderes comunistes.

A Polònia:

Segons la ràdio alemanya i el Zeitung de Varsòvia, el representant nord-americà hauria felicitat a Hans Frank en l’aniversari del seu nomenament com a Governador i l’hauria felicitat també per “tot el què ha fet pels polonesos”.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, 449 bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Coventry matant a 554 persones (la gran majoria per cremades i molts d’ells varen quedar irreconeixibles i varen tenir que ser enterrats en una fossa comuna), deixant ferides a 1.000 i 50.749 cases varen quedar destruïdes o parcialment destruïdes, a més de 21 fàbriques. Més de dos quilòmetres quadrats varen quedar en ruïnes per les flames de les bombes. Els edificis que varen rebre més danys varen ser els del centre de la ciutat, que eren de l’època medieval, com la catedral del segle XIV, com també es varen destruir algunes botigues, però varen causar pocs danys a les fàbriques d’aviació, tot i que varen interrompre la seva producció durant molts mesos.

A Espanya:

L’ambaixador alemany Eberhard von Stohrer es va presentar per sorpresa al despatx del ministre Ramón Serrano Súñer per comunicar-li que Hitler volia parlar amb ell de coses importants com més aviat possible. La reunió entre el ministre espanyol i el dictador alemany tindrà lloc el 18 de novembre.

A Grècia: 

Les tropes gregues, mobilitzades del tot amb 232.000 homes i liderades pel general Alexandros Papagos, varen començar un contraatac a gran escala direcció a Albània per expulsar a les tropes invasores italianes.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler i el ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, es varen tornar a reunir i varen dinar plegats amb tota la delegació russa. La reunió va ser encara més freda que la del dia anterior. Mólotov va tornar insistir en saber què feien les tropes alemanyes a Finlàndia i Romania, però aquesta vegada Hitler es va defensar i li va assegurar que Alemanya no havia incomplet cap acord, cosa que no podia dir de la Unió Soviètica quan havia entrat a la província romanesa de Bucovina. Enfadat, Mólotov li va preguntar com reaccionaria Alemanya si la Unió Soviètica actués de la mateixa forma amb Bulgària. Hitler es va limitar a respondre-li que en aquest cas ho hauria de consultar-ho amb Benito Mussolini. Llavors, Mólotov li va senyalar els interessos soviètics a Turquia, oferint seguretat en els Dardanels i una sortida a l’Egeu. La reunió va acabar sent un intercanvi de retrets i un fracàs i al final no varen arribar a cap acord de cooperació per atacar la Gran Bretanya. Per acabar ràpidament amb la trobada, Hitler li va declarar que davant la possibilitat d’un atac aeri britànic era millor suspendre la sessió. Després de la reunió, Joachim von Ribbentrop li va demanar permís a Hitler per negociar amb el ministre soviètic l’entrada de la Unió Soviètica en el Pacte Tripartit. Hitler li va respondre que volia sondejar les possibles exigència soviètiques.

Amb Mólotov ja fora, Hitler va parlar uns moments amb Wilhelm Keitel, que se li havia ordenat que fos present a la Cancelleria per acomiadar al ministre rus, i li va confessar que el resultat de la trobada era insatisfactori, però que abans d’emprendre qualsevol aventura volia esperar la reacció de Iosif Stalin.

A la nit, Mólotov va continuar les conversacions amb Von Ribbentrop, que li va proposar que la Unió Soviètica passés a formar part del Pacte Tripartit, a l’ambaixada soviètica. Mólotov no ho va veure clar i li va fer referències als entrebancs italians a Grècia i Tarent i li va dir que li semblava que els alemanys ja donaven per guanyada la guerra contra la Gran Bretanya. El ministre també li va assegurar que Hitler permetria que Finlàndia formés part de la zona d’influència soviètica i que no hi mantindrien les tropes.

Durant aquella nit, Mólotov va organitzar una recepció en honor als seus amfitrions alemanys en el gegantesc edifici de l’Ambaixada soviètica, situat a l’Unter den Linden. En la sala es va oferir un bufet amb abundat vodka i caviar per 500 persones sobre taules cobertes amb mantells blancs, amb gran abundància de clavells i coberteria antiga de plata confiscada després de la Revolució soviètica. Hitler no va assistir a la cerimònia i el seu lloc el va ocupar Von Ribbentrop, Rudolf Hess i Hermann Göering, que aquest últim es va presentar amb el seu uniforme de color celeste. Els fotògrafs i els càmeres de noticiaris varen deixar constància de l’arribada dels invitats i la rebuda de Mólotov. Entre els convidats hi havia l’actriu russa Olga Chejova. Vsevolod Nikolayevich Merkulov del NKVD va tenir gran interès en conèixer a l’actriu pel fet de que pertanyia a la il·lustre família del Chejov. L’emissari del NKVD la va informar de que la seva família, que continuava a la Unió Soviètica, es trobava bé. No es coneix del tot de què varen parlar.

Però a mitja cerimònia, a les nou de la nit, els bombarders britànics varen tornar a entrar en escena a la capital. Segons el traductor Paul Schmidt, les sirenes varen començar a rugir en el moment que Von Ribbentrop s’alçava per contestar al brindis amistós fet per Mólotov als seus invitats. Amb els vidres de l’Ambaixada vibrant, els dos ministres d’Afers Exteriors varen tenir que interrompre el sopar i es varen dirigir en el refugi antiaeri del ministre Von Ribbentrop a la Wilhelmstrasse. Altres, entre ells Schmidt, varen buscar protecció a l‘Hotel Adlon. Els treballadors soviètics de l’Ambaixada es varen refugiar a la sala de tortures destinada a interrogar a membres sospitoses del personal, suposats espies i personatges de la comunitat soviètica fincats a Berlín. Winston Churchill va declarar més tard que l’atac havia sigut calculat per l’ocasió perquè estaven al corrent de la conferència i, tirant d’ironia, va declarar que encara que no haguessin sigut invitats Gran Bretanya no volia deixar d’assistir a ella.

En el subterranis del Ministeri d’Afers Exteriors,  els dos ministres varen continuar les seves conversacions, amb Gustav Hilger, conseller de l’Ambaixada alemanya, com a intèrpret davant l’absència de Schmidt. Mólotov li va dir que no lamentava l’alarma antiaèria, ja que l’hi havia brindat l’oportunitat de mantenir una conversació exhaustiva. En veure que els criats s’havien oblidat dels cafès, el ministre alemany va cridar que portessin immediatament els cafès i es va ocupar de que els seus invitats fossin atesos i estiguessin còmodes. Quan Von Ribbentrop li va insistir de que la Gran Bretanya estava acabada i, en conseqüència es repartirien el seu imperi entre les potències de l’Eix i, per tant, la Unió Soviètica s’hi havia d’adherir, Mólotov li va respondre que si era així per què estaven en aquell refugi i d’on venien les bombes que queien. El ministre soviètic li va dir que la Unió Soviètica mai podria renunciar del tot als seus interessos en els accessos al Bàltic per l’oest: les aigües dels estret de Kattegat i Skagerrak, entre Dinamarca, Noruega i Suècia. Tot i això, Mólotov li va prometre parlar-li a Iosif Stalin de la possible entrada al Pacte Tripartit. El ministre soviètic va insistir en aquesta curiosa trobada, que Bulgària interessava a la Unió Soviètica, igual que Turquia, i que el destí d’Hongria i de Romania no els deixaven indiferents tampoc i, en conseqüència, volien saber de les intencions de l’Eix respecte a Iugoslàvia i Grècia, igualment les d’Alemanya respecte a Polònia. També volia conèixer el pacte amb els suecs perquè fossin neutrals. Al final d’aquesta trobada, Mólotov va fer observar que els alemanys consideraven la guerra contra Gran Bretanya virtualment guanyada, però els va advertir de que, si tal com declarava Hitler es jugava la vida o la mort de dos imperis, Alemanya lluitava per la seva vida i Gran Bretanya per la seva mort.

---

Hermann Göering va advertir de la possibilitat que la Luftwaffe no comptés amb les xifres necessàries per destruir la potència industrial soviètica. Hitler li va dir que, degut a les necessitats, ja que la guerra seria a llarg plaç, era imprescindible que Alemanya controlés els jaciments petrolífers del Caucas.

---

El govern va permetre en els jueus tornar a treballar de sabaters, però amb la condició de que només podrien atendre a clients jueus. Els sabaters “alemanys” que pertanyien al NSDAP o organitzacions afiliades, no se’ls permetria reparar el calçat dels jueus. Els que no eren membres del NSDAP havien de decidir segons la seva “consciència”.

A la Gran Bretanya:

El Servei Secret britànic sabia que Alemanya planejava motoritzar una tercera part de totes les divisions, fet pel qual sumarien un total de 70 divisions blindades i motoritzades, i que també incrementarien les seves divisions de paracaigudistes. A més, es tenia constància de que tenien previst elevar a 18 la quantitat de divisions alemanyes a Romania.

A Gabon:

Les forces de la França Lliure varen entrar a Libreville.

Dimarts:

Mólotov arriba a Berlín:

A les 11:05 del matí, en un dia gris i humit, el ministre d’Afers Exteriors soviètic Viatxeslav Mólotov, vestit amb un vestit fosc normal i corrent i amb un barret gris, va arribar a l’estació de trens Anhalter de Berlín en un tren amb dos luxosos vagons restaurant. El propòsit del ministre soviètic era negociar amb Alemanya un acord per combatre junts a la Gran Bretanya. Els nazis varen preparar molt aquella trobada per tal de satisfer al ministre soviètic. Quan Mólotov i els seus homes, entre ells Vladimir Dekanozov i Vsevolod Nikolayevich Merkulov, varen sortir del tren varen ser rebuts amb flors i varen poder observar com tota l’estació estava adornada amb banderes esvàstiques i comunistes (les banderes comunistes varen ser col·locades en llocs una mica més discrets). Alguns dirigents nazis volien que s’interpretés La Internacional, però uns altres varen creure que aquella acció seria anar massa lluny. Ernst von Weizsäcker va pensar que els russos semblaven extres d’una pel·lícula de gàngsters. Sobre la catifa vermella l’esperaven Joachim von Ribbentrop, vestit am un uniforme de gala de color verd, botes militars i gorra militar de punta, i Wilhelm Keitel acompanyats per una guàrdia d’honor de la Leibstandarte SS Adolf Hitler. Von Ribbentrop i Keitel els varen saludar amb la salutació alemanya.

Després dels actes, Mólotov i els seus agents secrets es varen dirigir direcció nord, a l’Hotel Schloss Belleuve, amb un Mercedes descapotable negre de sis rodes escortat per motocicletes de les SS. Després d’allotjar-se a l’Hotel, el ministre es va reunir amb Von Ribbentrop, que el va rebre de forma cordial en el seu despatx a l’antic palau del President del Reich, que havia sigut luxosament reformat, en companyia del traductor Paul Schmidt. Davant d’una taula circular, Von Ribbentrop li va demanar si la Unió Soviètica tenia algun tipus d’interès en mirar cap al sud amb l’objectiu de trobar per la part del mar la sortida tan essencial. Mólotov, sorprès, va tirar d’ironia en preguntar per quin mar. Von Ribbentrop va quedar bloquejat per tal resposta i llavors va parlar dels beneficis que havia dut a les dues potències el Pacte Mólotov-Ribbentrop. Quan el ministre alemany li va demanar que posessin els seus objectius a l’Índia i el golf Pèrsic, Mólotov li va respondre que la Unió Soviètica tenia interès en instaurar bases militars a Bulgària i Turquia, i en controlar la desembocadura del Danubi i l’estret dels Dardanels, situat entre el mar Negre i el Mediterrani. Mólotov no va fer cap comentari a les afirmacions de Von Ribbentrop de que la Gran Bretanya ja estava derrotada.

A la tarda, quan va acabar la trobada amb Von Ribbentrop, Mólotov es va dirigir amb el seu equip a la Cancelleria del Reich per reunir-se amb Adolf Hitler, vestit com de costum amb la seva guerrera de color gris i lluint la Creu de Ferro. El dictador els va saludar amb la salutació romana, però ràpidament va encaixar la mà a tots els membres de la delegació soviètica. A la cerimònia de recepció la va seguir un banquet en les dependències del dictador. Tots varen seure en unes butaques brillants i en un sofà davant una taula baixa. Keitel, present a l’acte, va seure al costat de l’assistent de Mólotov, l’ambaixador soviètic M. Decanosov, amb qui no es va dirigir cap paraula perquè no tenien cap intèrpret.

Un cop acabada la cerimònia va començar la reunió entre Mólotov i Hitler, que aquest el va intentar convèncer de que la Gran Bretanya estava derrotada i li va prometre que si els soviètics l’ajudaven a fer caure els britànics es comprometia a recompensar-los repartint-se l’Imperi britànic. A més, li va explicar que l’entrada dels Estats Units a la guerra no tindria conseqüències per Alemanya i que no representarien una amenaça fins al 1970 o el 1980. El dictador li va assegurar que els nord-americans no tindrien cap influència a Europa, Àsia o Àfrica. Però Mólotov sabia que Iosif Stalin no tenia la intenció de repartir-se l’Imperi britànic i estava més interessat i preocupat per saber què hi feien les tropes alemanyes a Romania i Finlàndia. Quan Mólotov li va preguntar sobre aquest tema, Hitler va quedar bloquejat i li va respondre que les seves tropes marxarien d’aquelles zones i que no tenia la intenció d’atacar els interessos soviètics. Mólotov també va explicar que desitjaven una sortida direcció sud, al mar. Després d’aquesta pregunta, Hitler va veure que la reunió no anava tal i com l’havia planejat i la va interrompre quan va ser alertat de que hi havia un avís d’un possible atac aeri britànic.

Després de sortir de la reunió, Hitler va firmar la Directiva número 18 sobre l’Operació Fèlix (la conquesta de Gibraltar i a continuació l’ús de les Illes Canàries i de part del Marroc espanyol) i l’Operació Isabel·la (la conquesta de Portugal començant per l’illa portuguesa de Madeira) per tal d’expulsar als britànics del Mediterrani occidental per després continuar preparant la invasió a la Unió Soviètica. Les tropes alemanyes havien de ser mobilitzades per marxar contra Portugal només si els britànics aconseguien posar un peu al país. També es va ordenar a l’Alt Comandament de l’Exèrcit que comencés els preparatius per l’ocupació de Grècia. S’ordenava a l’Exèrcit efectuar els preparatius per ocupar des de Bulgària el nord continental grec de l’Egeu, en cas de que fos necessari, amb l’objectiu de permetre a la Luftwaffe atacar qualsevol base aèria britànica que posés en perill els jaciments petrolífers romanesos. El cap de la Marina, Erich Raeder, va ser l’encarregat de planejar la invasió a Gibraltar. No es preveia una possible intervenció italiana.

Mólotov, per la seva part, va oferir un banquet en el seu hotel als alts càrrecs del govern alemany i als militars alemanys, entre ells Keitel, que va tornar a seure al costat de l’ambaixador però aquesta vegada amb un intèrpret al costat. Keitel li va parlar de la seva visita a Moscou i sobre les maniobres que havia vist el 1931. Durant la nit, la delegació soviètica va telegrafiar al Krèmlin un informe complet de les converses. Stalin va replicar que l’oferta de Hitler dels béns no reclamats de l’Imperi britànic era prematura i no havia de ser considerada i, per tant, ordenava a Mólotov que pressionés sobre el tema de la presència de tropes alemanyes a Finlàndia.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler es va reunir aquell migdia amb Alfred Rosenberg, que aquell matí havia pronunciat un discurs a la catedral de Braunschweig. El dictador va lamentar-li que ell, Rosenberg, no s’hagués ocupat personalment dels detalls de la invitació de Ion Antonescu a Berlín de feia uns dies i li va dir que s’havia indignat de que no hagués sigut convidat en els actes. Hitler volia “corregir” tal error enviant-lo com a delegat seu a Bucarest, ja que Rosenberg havia sigut de les persones que havia apropat el govern romanès amb el govern alemany.

---

Felix Kersten, per ordres de Heinrich Himmler, va rebre com a pacient a Robert Ley i aquell dia es va dirigir al despatx d’aquest en el Tiergartenstrasse de la capital alemanya. Ley li va explicar que tenia problemes en el fetge i que no prenia alcohol (una gran mentida), però que menjava iogurts cada matí. L’exploració va demostrar que tenia lesions tant al fetge com a les vies biliars, i el seu estómac tampoc estava en bona forma. A partir de llavors, cada matí Kersten va tractar a Ley en el seu luxós xalet, situat a Grunewald. Els tractaments varen durar quatre setmanes i durant tots aquests dies el doctor va poder constatar que no hi havia dia que Ley no anés begut.

A la Gran Bretanya:

En un discurs a la Cambra dels Comuns en record al difunt primer ministre Neville Chamberlain, Winston Churchill va afirmar que el primer ministre havia buscat sempre la pau i que havia sigut enganyat i menyspreat pels alemanys.

En el nord de l’Àfrica:

En el port de Tarent, al matí tres cuirassats italians varen ser enfonsats per la incursió dels destructors britànics dirigits per l’almirall Andrew B. Cunningham.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Magda Goebbels, que feia poc acabava de parir una nena, la Heide, va celebrar el seu aniversari a la seva nova casa, en el palau oficial residencial de la Hermann-Göering-Strasse 20. Enmig de la celebració, per sorpresa s’hi va presentar Adolf Hitler, que es va mostrar entusiasmat amb la recent nascuda i amb el palau de marbre.

---

L’ambaixador a Madrid Eberhard von Stohrer va telegrafiar a Berlín des de la capital espanyola per dir que el ministre espanyol d’Afers Exteriors Ramón Serrano Súñer havia afirmat que Espanya entraria a la guerra al costat d’Alemanya.

---

En el camp de concentració de Dachau va tenir lloc la primera execució massiva oficial. Les víctimes eren 55 intel·lectuals polonesos que havien sigut deportats de Cracòvia a Alemanya.

---

Aquell dia era el dia de l’Armistici de la Primera Guerra Mundial i la premsa alemanya no va mencionar aquesta efemèride. A Bèlgica i a França, les autoritats militars alemanyes varen prohibir la seva celebració.

A França:

A París, al voltant de l’Arc de Triomf es va produir una manifestació d’estudiants contraris a l’ocupació alemanya. De bon matí, de forma individual, diferents franceses varen deixar corones a la tomba del soldat desconegut i grups de parisencs es varen reunir en els carrers per recordar les víctimes de les dues guerres. En els fullets que repartien no apareixia ni una paraula sobre les mesures antisemites que s’havien pres a les dues zones de França.

A la tarda la manifestació va ser dissolta a trets per les autoritats alemanyes. Hi va haver 123 detinguts, entre els quals hi havia una norantena d’estudiants, i va haver quatre ferits i la Universitat va ser tancada durant un mes. Però la manifestació i la repressió varen servir per formar grups secrets d’estudiants nacionalistes francesos.

En el Mediterrani:

La RAF va comprovar els danys causats en l’atac del dia anterior a la flota italiana ancorada en el port de Tarent, i varen observar que havien enfonsat un cuirassat i havien danyat greument a dos més. A les nou de la nit, en el mar Jònic, a uns 300 quilòmetres de la costa italiana, el recent acabat portaavions Illustrius, que s’havia unit a la flota a l’agost, i el Eagle varen enlairar 24 bombarders Swordfish i caces Fulmer per iniciar l’Operació Judici, que consistia en tornar a atacar a la flota italiana en el port de Tarent. En arribar a seu objectiu dues hores més tard, els britànics varen veure que havien sigut descoberts en ser rebuts pel foc de l’artilleria antiaèria. Els britànics varen enfonsar dos creuers i danyaven el Cavour, el Duilio i el Littorio. Les reparacions d’aquests dos últims els va deixar fora de joc durant un semestre. El Cavour va quedar ja irreversible per qualsevol missió. Dues hores més tard, tots els bombarders britànics, excepte un (el que havia aconseguit tocar el Cavour, varen tornar al Illustrious. Alan Cunningham tenia intenció d’atacar la nit següent, però el mal temps va fer que encarregués aquesta missió als bombarders Wellington amb base a Malta.

---

Aquella mateixa nit, dues embarcacions de guerra britàniques varen enfonsar dues embarcacions mercantils a l’estret d’Oranto.

En el bàndol Aliat:

Gabon es va adherir a la causa del coronel Charles de Gaulle.

A la Gran Bretanya:

Bombarders alemanys i italians varen atacar a la Gran Bretanya. Entre els 25 aparells que varen destruir els britànics n’hi havia 13 d’italians.

A l’oceà Índic:

El vaixell mercantil britànic SS Automedon de 7.528 tones de la línia Blue Funnel navegava en solitari per les aigües de l’oceà Índic per dirigir-se a l’oest de Sumatra, lluny dels escenaris bèl·lics. L’embarcació portava avions, automòbils, recanvis, licors, cigarretes i aliments.

Però, a les set del matí, el capità William Ewan va veure una embarcació que va creure que era holandesa i pensant que no era important va decidir continuar la marxa. A les 8:03, l’embarcació suposadament holandesa ja s’havia apropat a menys d’una milla i va transmetre, mitjançant el codi internacional de banderes de senyals, que no donessin l’alarma i s’aturessin. L’embarcació que creia el capità Ewan que era holandesa en realitat era l’Atlantis, un creuer mercantil alemany camuflat, famós per haver assaltat a altres embarcacions. De seguida que va veure l’error que havia comès, el capità Ewan va ordenar presentar batalla. Però a la coberta de popa del carregador només hi havia un vell canó de 102 mil·límetres. Els alemanys varen atacar primer amb una salva, que va tocar el pont i va fer caure l’antena de ràdio i va matar o ferir a una vintena d’homes, la gran majoria oficials d’alt rang. Després de que el capità Ewan morís per una salva quan anava a la caixa forta per destruir uns documents confidencials, una llanxa alemanya es va dirigir a l’embarcació britànica. Els alemanys en un primer moment pensaven en conservar l’embarcació per utilitzar-la com a magatzem, però en veure la magnitud dels danys que havien ocasionat varen decidir enfonsar la nau. Abans, el tinent Ulrich Mohr, segon a l’Atlantis, va realitzar un ràpid reconeixement per la nau i va aconseguir obrir aquella caixa forta que volia obrir el capità Ewan i es va apoderar de diner en metàl·lic i d’uns documents confidencials. Entre els documents que varen trobar hi havien els plans dels britànics a l’Àsia (trobats en una petita bossa verda sota les restes del pont), una còpia del llibre de claus de la Marina Mercantil britànica i un informe molt detallat sobre les defenses de l’Imperi britànic a l’Extrem Orient. Aquest últim informe es mencionava que en cas de guerra contra Japó seria impossible defensar Hong Kong, Malàisia o Singapur. Els documents varen ser preparat pels caps de l’Estat Major per al govern. Al cap de poques hores, el SS Automedon se’n va anar al fons del mar i els documents confidencials varen ser enviats a l’ambaixada alemanya a Tòquio perquè els japonesos els poguessin estudiar. També varen ser llegit per ràdio en clau a Berlín, on va ser entregar a l’agregat naval japonès.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Dresden, a tres quarts de deu de la nit va sonar per sisè cop l’alarma antiaèria. Tot i que l’alarma va sonar dues hores no va passar res. Totes les persones que estaven en cinemes, bars, cabarets… varen tenir que ficar-se en els refugis públics.

A França:

El professor Louis Rougier va entregar en el mariscal Philippe Pétain el document que havia escrit amb el primer ministre Winston Churchill el 25 d’octubre de 1940, on es posaven les bases sobre una futura col·laboració entre França i la Gran Bretanya. Quan el mariscal va llegir el document es va posar molt content. Al mateix temps, a Marsella es varen establir els estatuts del nou moviment d’alliberació francès, l’Amistat de França, liderat per l’ex Cogoule Gabriel Jeantet. Tot i això, Pétain aquell dia va declarar que els ministres únicament eren responsables davant d’ell i que la història només el jutjaria a ell.

En el Mediterrani:

L’almirall Andrew B. Cunningham va situar el portaavions Illustrious a uns 200 quilòmetres de Tarent i va enviar sobre el port la seva aviació naval, composta només de 21 aparells. La sorpresa dels italians va ser completa, ja que els seus vaixells no disposaven de radars, i gràcies això els avions britànics varen llançar bombes sobre el port i varen tornar sense problemes a bord del Illustrious. Els britànics varen deixar a tres cuirassats fora de combat i la meitat de les altres naus varen quedar danyades

En la guerra de Grècia: 

En veure que no tenien la victòria esperada, el govern italià va substituir el general Sabastiano Visconti-Prasca com a comandant en cap italià a Albània pel general general Ubaldo Soddu.

En el Sudan:

A Gallabat, els britànics varen fer la seva primera ofensiva destinada a expulsar les tropes italianes del país. No varen tenir l’èxit esperat.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Wilhelm Keitel va firmar un acord en el que posava a Alfred Rosenberg al capdavant de la ideologia dels futurs formadors intel·lectuals de la Wehrmacht. Aquest acord no es va arribar a publicar.

A la Gran Bretanya:

El que va ser primer ministre Neville Chamberlain va morir a la seva casa de camp de Hampshire després d’una llarga malaltia.

A Grècia:

El comandant italià de la Divisió Alpina Júlia va captar aquella nit una emissió de la BBC que anunciava que la seva Divisió italiana seria aixafada per divisions gregues. Immediatament, el comandant va ordenar a la seva Divisió que retrocedís fins la frontera de l’Albània italiana.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tenir que avançar una hora el seu discurs a Munic per commemorar el Putsch de 1923 per tal d’evitar que els bombarders britànics interrompessin el seu discurs a la cerveseria Löwenbräu. Tal i com estava previst, la RAF va atacar Munic. L’objectiu era un dipòsit de ferrocarril.

A Polònia:

Tal i com s’havia ordenat el 20 de gener, les autoritats alemanyes varen comunicar de nou en el Consell Jueu de Varsòvia que degut a les epidèmies quedava totalment prohibit qualsevol celebració religiosa col·lectiva. També varen comunicar per carta que els jueus s’havien de mudar al gueto abans del 15 de novembre.

A Grècia:

Per evitar la desfeta de les tropes italianes en territori grec, es va donar l’ordre d’aturar l’ofensiva i de replegar-se a Albània.

Dijous:

En el Reich:

Bombarders britànics varen bombardejar la fàbrica d’armament Krupp a Essen.

A Grècia: 

El flanc esquerre de l’exèrcit italià a prop de Kroce ja estava a punt d’enfonsar-se i no podien resistir les defenses gregues.

En el Mediterrani:

Els britànics varen posar en marxa l’Operació Abric, que consistia en que cinc embarcacions de guerra britàniques, liderades pel cuirassat Barham, salpessin de Gibraltar per recórrer tot el Mediterrani cap a Egipte per reforçar les forces navals presents allí. Ningú els va molestar en tota la travessia.

En els Estats Units:

Arthur Purvis, el cap de la Missió de Compra britànica a Washington, es va reunir amb el president Franklin Delano Roosevelt sobre els armaments que necessitava Gran Bretanya per poder posar en acció un exèrcit de 51 divisions a mitjans de 1942. Roosevelt va acceptar ajudar als britànics un cop més i va prometre que també ajudaria en fer front als problemes que es produïssin en els enfrontaments amb els U-Boots recondicionant 70 embarcacions de guerra que havien estat guardades des del final de la Primera Guerra Mundial i construint pels britànics 300 embarcacions mercantils noves. Roosevelt es va comprometre a fer-se càrrec del cost de construir aquelles embarcacions i que a continuació els arrendaria a Gran Bretanya, que podria ampliar aquella oferta per també comprar altres armes.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Des del quarter general del 16º Exèrcit es va enviar un missatge a través de la màquina Enigma a la Luftwaffe on es donaven instruccions de que una part dels aparells utilitzats per equipar les barcasses a Bèlgica i el nord de França havien de tornar i només reservar-se la quantitat suficient per fer maniobres. Aquest missatge va ser interceptat pel Servei britànic de Transmissió d’Informació Secreta. A la nit, 31 persones de Servei havien traduït i llegit el missatge on es deixava clar que els alemanys no pensaven envair la Gran Bretanya a curt termini. 

---

Després de la contundent victòria del president Franklin Delano Roosevelt el dia anterior, Joseph Goebbels des de Berlín va afirmar que després de les declaracions de Roosevelt, en les quals havia assegurat que els Estats Units no entrarien en la guerra, en prou feines entraria en el conflicte d’una forma operativa.

A Polònia:

Hans Frank va informar per telegrama a Arthur Greiser de que abans del final de la guerra seria impossible realitzar més deportacions de polonesos i jueus del Warthegau cap al Govern General. Frank havia informat a Heinrich Himmler de la seva postura i va donar instruccions per rebutjar qualsevol transport.

A França:

Es va emetre una ordenança a Lorena en la qual s’ordenava incautar i confiscar les propietats dels considerats “enemics del poble i del Reich“. Aquesta directiva s’aplicava no només a la propietat individual, sinó també als actius dels partits polítics i les seves institucions afiliades, així com als actius d’organitzacions fraternals.