Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler a Tiberg, al sud d’Alemanya, el ministre va rebre de nou tractament del doctor Felix Kersten, que aquest portava una llista amb els noms de 97 noruecs i 62 danesos que volia que fossin alliberats pel ministre d’Afers Exteriors suec Christian Günther. Himmler va accedir a la seva alliberació, tot i que quan va parlar d’alliberar a uns holandesos es va mostrar més reticent. L’endemà, amb més dolors estomacals, Himmler es va mostrar més comprensible davant del doctor, que de seguida el va tenir que tractar.

A Polònia:

A Auschwitz va ser l’últim dia en que es varen gasejar als presoners.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Tot i que la ciutat d’Anvers havia sigut alliberada el 4 de setembre per la 11º Divisió Blindada, el primer comboi no va poder arribar a la ciutat belga fins aquell dia per transportar subministraments per al 21º Grup d’Exèrcits. Fins llavors no havien pogut transitar per aquelles aigües per culpa de les mines alemanyes situades en l’estuari de l’Escalada i les mercaderies arribaven per via Normandia, una ruta massa llarga. Un total de 19 carregadors varen remuntar el riu Escalada sota una pluja torrencial i a partir de llavors va quedar assegurada una ruta de provisionament.

---

A la tarda, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va arribar al quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la ciutat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, per reunir-se amb el mariscal Bernard Law Montgomery. Davant dels mapes murals de la seva oficina, el mariscal va criticar la falta d’avanços en el front occidental i va instar a que un únic comandament supervisés l’esforç de guerra Aliat contra el Ruhr. Després de retirar-se, Montgomery va escriure una nota per Alan Brooke, on li va explicar que trobava convenient que fos ell qui tingués el comandament operatiu complet al nord de les Ardenes amb Omar Bradley sota les seves ordres. Quan el mariscal britànic va donar la nota al seu assistent, el tinent coronel Christopher C. Dawnay, aquest li va exclamar que Eisenhower no hi estaria d’acord, però Montgomery li va cridar que enviés aquell missatge. Montgomery va entendre que Eisenhower hi estaria d’acord.

A la Gran Bretanya:

En unes conversacions gravades a la segona setmana de novembre en el general alemany Eberbach mentre parlava amb el general major Eberding, capturat uns dies després, es podia sentir com parlaven d’una ofensiva alemanya imminent a l’Oest amb 46 divisions. En una altra conversa amb el Leutnant Von der Goltz, capturat a Zuid, també es podia sentir com parlaven d’una gran ofensiva per la que s’estaven preparant 46 divisions i que havia de començar el novembre. Aquelles conversacions varen ser transmeses a l’Oficina de Guerra pel MI 19 i enviades al SHAEF. La informació no va ser presa seriosament i va ser descartada, considerant-la un rumor desesperadament optimista que circulava entre els oficials capturats. Sobretot la xifra de 46 divisions semblava exageradament alta.

En els Estats Units:

En un informe anglosaxó dirigit per John Anderson i Leslie Goves arribava a la conclusió de que els alemanys no estaven en disposició de construir plantes a gran escala per fabricar una bomba atòmica a temps i que havien canviat les seves prioritats per construir els míssils V-1 i V-2. Tot i això, avisaven de que els alemanys continuaven tenint interès en les armes nuclears i que coneixien el programa nord-americà en termes generals per construir una bomba atòmica. En l’informe també es va posar en ressò dels beneficis de la cooperació entre nord-americans i britànics.

A Japó:

El capità Toshio Abe va ordenar-li en el portaavions Shinano que sortís del port de Tòquio acompanyat de quatre destructors. Tres hores més tard, el portaavions va ser detectat pel submarí nord-americà Archerfish.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va demanar-li en el doctor Theodor Morell rebre noves injeccions de morfina davant la imminència de treball esgotador que l’esperava.

En el front occidental:

A Bèlgica:

Les tropes aliades varen aconseguir assegurar l’estuari de l’Escalada i varen treure les mines dels accessos al port d’Anvers. Sabent de la importància d’aquell port, els alemanys varen llançar un V-2, que va esclatar a Teniersplaats, provocant la mort de 157 persones i va rebentar les canonades d’aigua.

A França:

Els últims focus de resistència alemanya a la ciutat d’Estrasburg varen caure aquell dia a mans de la 2º Divisió Blindada del 1º Exèrcit francès.

A Alemanya:

Els francesos del 1º Exèrcit varen recuperar el terreny que havien perdut al llarg del riu Rin. Preveient que podrien avançar amb certa facilitat, Dwight D. Eisenhower va ordenar que el 7º Exèrcit, després d’haver-se reagrupat, ataqués cap al nord amb l’objectiu de trencar la Línia Sígfrid a l’oest del Rin, direcció a Pfalzerüald.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia es va acabar d’elaborar el document titulat Casa vermella, en el qual evidenciava la col·laboració d’Alemanya amb els bancs suïssos. El document va ser recollit pel tinent coronel John W. Easton, de la secció econòmica del G-2(Serveis d’intel·ligència militar nord-americans) juntament amb el SHAEF. L’informe evidenciava els futur plans dels industrials alemanys per dur a terme una activitat clandestina després de la derrota d’Alemanya; flux de capitals a països neutrals. El document portava el nom de Casa vermella perquè era el nom de l’hotel d’Estrasburg, on es va fer la reunió entre els industrials i oficials militars alemanys per planificar el futur.

A Japó:

Els nord-americans varen bombardejar Tòquio.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Després de que el dia anterior es produïssin els últims assassinats, a Auschwitz es varen destruir les cambres de gas i es varen aturar els gasejaments per ordres del ministre Heinrich Himmler.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que ara tindrien el problema de com alimentar a les zones alliberades.

En el front occidental:

A França:

A Estrasburg, després de ser alliberada per la 2º Divisió blindada francesa, el general Philippe Leclerc va ordenar celebrar una desfilada militar a la plaça Kleber. Alsàcia estava a punt de ser alliberada, però Adolf Hitler va decretar que cedir Alsàcia no era negociable.

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà es trobava a l’oest de Colònia.

A Holanda:

Spitfires varen atacar dues zones on es feien llançaments de coets V-2.

A Bèlgica:

El port d’Anvers ja va quedar operatiu per descarregar les naus aliades que portaven subministraments.

En el front oriental:

A Hongria:

L’exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

Dissabte:

En el Reich:

A Auschwitz, davant de l’arribada dels soviètics a la zona, varen haver-hi les últimes execucions en el camp de concentració. En total varen morir 1.100.000 persones en el camp, el que representa 1.100 assassinats per dia.

---

Des de tres quarts de dotze a dos quarts d’una va sonar un altre cop l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. La ciutat aquest cop va ser bombardejada.

En el front occidental:

Les forces aliades varen ocupar la ciutat de Belfort. Tot i el potent atac, el memoràndum X-376 de l’Estat Major del 7º Exèrcit notificava als comandants que el pla havia canviat degut a la reunió del dia anterior on el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia ordenat continuar amb el seu pla de no avançar encara cap a l’Alemanya central. De moment no es contemplava travessar el Rin i la direcció de l’avanç havia de canviar cap al nord pels Vosges i seguir el paral·lel del riu.

A la Gran Bretanya:

Poc després de les dotze del migdia, un míssil V-2 va caure en els magatzems Woolworth’s de New Cross, en el districte obrer de Deptforfd, al sud-est de Londres, matant a 168 persones i ferint-ne a 200, en un dels pitjors atacs dels alemanys amb aquestes míssils. Unes rebaixes de cassoles havien atret una llarga cua a una botiga dels magatzems.

A Bèlgica:

A Brussel·les es va produir un gran míting de protesta perquè els membres armats de la resistència havien d’entregar les armes. La policia de seguida va actuar obrint foc i va necessitar l’ajuda de tropes i vehicles blindats britànics. 45 manifestants varen quedar ferits.

En el Pacífic:

Un kamikaze japonès va impactar en el portaavions USS Hancock. De seguida el personal de bord va tenir que apagar l’incendi que es va produir per culpa de l’explosió del kamikaze. A Manila, on es produïen combats navals, també un kamikaze va impactar contra la coberta del portaavions Intrepit i, en Golf de Leyte, un altre kamikaze va impactar contra el portaavions USS Essex.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz, en compliment de l’Acció 1005, Rudolf Hoess va ordenar destruir les cambres de gas. A la vegada, el Reichsbank va escriure un document per la Casa de la Moneda de l’Estat de Prússia en el qual es mencionava que s’havien extret 127.716 quilograms d’or i plata de les dents de les víctimes de l’Holocaust.

En el front occidental:

A França:

La 2º Divisió blindada del general Philippe Leclerc va acabar de conquerir la ciutat d’Estrasburg i va capturar a més de 9.000 alemanys. A més varen destruir una gegantesca quantitat de material i varen desorganitzar el dispositiu alemany. Però els alemanys varen llençar un contraatac des del nord-est contra Saarebourg, alliberada feia uns dies. Els francesos, tot i que en un primer moment varen cedir terreny, varen poder-los contenir.

---

A primera hora, del matí els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley es varen desplaçar cap als Vosges després d’una breu conferència amb George Patton a Nancy, on aquest els va comentar que el 1º Exèrcit estava cometent un greu error en deixar el 8º Cos estacionari, ja que creia que era molt probable que els alemanys s’estiguessin concentrant a l’est d’on eren ells. El general també havia sol·licitat la devolució del 15º Cos ara en el 7º Exèrcit. Bradley li va assegurar la transferència de dues divisions per reforçar el front de 112 quilòmetres del 3º Exèrcit.

A dos quarts de dotze es varen trobar amb els comandants Jacob Devers i Alexander Patch a Lunéville per dirigir-se per l’autopista N-4 sota una intensa pluja cap al lloc de comandament del 15º Cos a Sarrebourg. Després de dinar amb el general de divisió del 15º Exèrcit Wade Haislip, a les dues de la tarda varen continuar cap al sud passant per Baccarat fins arribar al lloc de comandament del 6º Cos a Saint-Dié. A les sis de la tarda varen arribar al quarter general del 6º Grup d’Exèrcits a Vittel i varen sopar a l’Hotel Heritage. Després de sopar varen analitzar la situació i allí el comandant suprem va quedar desconcertat pels atacs alemanys. Devers no estava d’acord amb el pla d’Eisenhower de netejar tot el marge occidental del Rin abans d’avançar per l’Alemanya central, estava convençut de que podia creuar el Rin amb facilitat per Rastatt, al sud-oest de Karlsruhe, però el comandant suprem es va mostrar inflexible. Cansat de discutir aquell punt, Eisenhower va donar ordres explícites a Devers perquè el 7º Exèrcit donés d’immediat la volta cap al nord, a l’oest del Rin, mentre els francesos acabaven d’expulsar els alemanys a Alsàcia per sota d’Estrasburg. A canvi, Eisenhower es va comprometre a deixar el 15º Cos sota el 6º Grup d’Exèrcits i inclús el reforçaria amb una altra divisió. Poc després els tres generals se’n varen anar a dormir enfadats amb els comentaris que s’havien dit.

A Alemanya:

Tot i que el doctor Theodor Morell considerava que no era necessària, es va veure obligat a administrar-li a Adolf Hitler una dosis de morfina per, segons el dictador, accelerar el seu enfortiment.

---

Els M4 Sherman del 709º Batalló de tancs estava lluitant contra les tropes alemanyes a la localitat de Zweifall.

En el front oriental:

A Hongria:

L’exèrcit soviètic va establir un cap de pont sobre el riu Danubi per avançar cap a Budapest.

A Estònia:

La petita guarnició alemanya que encara resistia a l’illa de Saare es va haver de retirar davant la superioritat soviètica.

En el bàndol Aliat:

Davant la pressió soviètica va haver de dimitir el primer ministre polonès a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, després de quedar-se amb minoria per no haver aconseguit pactar amb els soviètics el futur de Polònia després de la guerra.

En el Pacífic:

El general O’Donnell va conduir des de les bases nord-americanes de les illes Marianes, a 2.400 quilòmetres de Tòquio, els bombarders B-29 del 21º Comandament de Bombarders, que varen dur a terme el primer raid sobre Tòquio. Un dels objectius era atacar les fàbriques de motor de Musashina, però només 24 avions varen ser capaços de trobar-la i de llançar-hi les seves bombes des d’una altura de 10.000 metres. L’operació no va tenir l’èxit esperat.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En una reunió a Berlín dels militars per parlar de la futura ofensiva de les Ardenes, Josef Dietrich es va queixar de que no hi havia ni rastre dels pertrets que se l’hi havien promès. El general Walter Buhle, del OKW, va intentar demostrar que l’hi havien sigut entregats presentant uns quants papers, però la majoria dels subministraments de combustibles seguien col·lapsats a l’est del Rin com a conseqüència dels bombardejos Aliats. Hasso von Manteuffel havia sol·licitat combustible per 500 quilòmetres, però el seu 5º Exèrcit Panzer havia rebut una quantitat per només 150 quilòmetres. Wilhelm Keitel havia acumulat 17,4 milions de litres de combustible.

---

La DAZ va treure un article del doctor Von Werder on deia que per evitar la migració de la població rural a la ciutat, s’havia de tenir en compte els factors anímics i introduint al poble algunes de les avantatges i estímuls intel·lectuals de la ciutat i ressaltant les avantatges intrínseques de la vida rural. Von Werder va dir que l’home no era simplement un ésser econòmic aïllat, sinó un ésser de cos i ànima que pertany a un poble i que actua com a portador de determinades disposicions.

En el front occidental:

A França:

A Alsàcia, la 2º Divisió blindada del 1º Exèrcit del comandant Philippe Leclerc va alliberar Estrasburg. A un quart de vuit del matí, el comandant francès va ordenar atacar amb cinc columnes de Sherman i carros blindats cap a la ciutat alsaciana sota una intensa pluja. A dos quarts d’onze, els tancs francesos varen penetrar la ciutat, metrallant als sorpresos oficials de la Wehrmacht. El comandant Leclerc es va dirigir a la ciutat en un jeep descapotable amb una escorta de tancs lleugers, camions semi-erugues i 70 homes. Quan va arribar a Estrasburg, la bandera tricolor ja onejava a la famosa catedral. Però els combats encara continuaven i un enginyer alemany fet presoner va ser forçat a trucar al seu quarter general al migdia amb un ultimàtum de rendició per part dels francesos. L’enginyer va aconseguir posar-se en contacte amb el general Hermann Balck, el comandant del Grup d’Exèrcits G, que va demanar-li que resistís. 48 quilòmetres al sud-oest, les forces del comandant Leclerc varen entrar al camp de concentració de Natzweiler Struthof, que acabava de ser abandonat pels seus últims guardians. Només varen trobar a uns quants presoners que s’havien amagat en l’últim moment en el forn crematori.

Els soldats que varen ser enviats a ocupar la Universitat d’Estrasburg varen trobar en les dependències de l’Institut Anatòmic les restes de 57 homes i 30 dones trossejades i posades en banyeres d’alcohol sintètic.    

---

Les forces de la 1º Divisió Blindada, que havien arribat al Rin i estaven combatent a Muhlhouse, al sud de Chalampé, varen ser atacats pels alemanys en un contraatac que els va fer retirar just a cinc quilòmetres del pont de Chalampé.

A Bèlgica:

Després de que el dia anterior esclatessin nou mines en el riu Escalada, que havia sigut declarat com a segur els últims dies, es va enviar de nou al treball als dragamines per netejar la zona.

---

---

Per celebrar el Dia d’Acció de Gràcies, Dwight D. Eisenhower va ordenar que cada soldat sota el seu comandament rebés un sopar complet amb gall d’indi com ingredient principal. Els cuiners dels batallons destinats al bosc de Hürtgen varen intentar complir les ordres, tot i que només es varen subministrar entrepans de gall d’indi. Quan els soldats varen sortir de les seves trinxeres per recollir el sopar, varen ser atacats pel foc de l’artilleria alemanya.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va operar de les cordes vocals, com ja havia fet l’any 1935, i li varen extirpar un nòdul insignificant. Mentre l’operaven, la seva parella Eva Braun es va presentar a la Cancelleria del Reich, i el doctor Theodor Morell va marxar per un parell de dies. Abans, el doctor l’hi havia injectat a Hitler 0,01 grams de morfina.

En el front occidental:

A França:

A Alsàcia, al vespre, les tropes franceses de la 2º Divisió Blindada del comandant Philippe Leclerc, que aquell dia era el seu aniversari, varen ocupar Saverne capturant a 800 presoners alemanys. Al mateix temps, algunes columnes de Leclerc varen avançar al nord i a l’est de Saverne per penetrar la planura del Rin. Els francesos varen alliberar el camp de concentració de Schirmeck, que sense interrupció va funcionar des de la seva obertura el 2 d’agost de 1940. A la vegada, elements del 1º Exèrcit francès varen acabar amb la resistència alemanya a Belfort i a Mülhouse, on en aquesta ciutat varen capturar una part de l’Estat Major alemany del 19º Exèrcit mentre fugien.

---

En la Batalla per la ciutat de Metz, els alemanys es varen rendir formalment a les 14:35 del migdia després de diversos dies de lluita i després de que els nord-americans del 3º Exèrcit haguessin fet 6.000 presoners i haguessin detingut el comandant Heinrich Kittel el dia anterior.

A Bèlgica:

Tot i que el riu Escalada havia sigut proclamat com a segur els últims dies, aquell dia es va tenir que desmentir després de que explotessin nou mines.

A Alemanya:

Les forces nord-americanes varen ocupar Eschweiles, a tocar d’Aquisgrà, després d’una dura lluita.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A les 5:20 del matí, Adolf Hitler va arribar amb el seu tren especial a Berlín després d’abandonar el dia anterior el quarter general de Rastenburg, on mai més hi tornaria. El dictador va dinar aquell dia sopa de farinetes d’arròs i rodanxes d’api fregides amb puré de patates.

En el front occidental:

A França:

La 1º Divisió blindada francesa va alliberar Mulhouse. Per altra part, el 3º Exèrcit del general George Patton estava a punt d’alliberar la ciutat de Metz després de moltes peripècies i de diverses lluites sagnants casa per casa. Els nord-americans varen fer 6.000 presoners, i aquell dia el general Heinrich Kittel va ser descobert en un hospital subterrani de camp, banyat en morfina després d’haver sigut greument ferit mentre lluitava a la línia. Per altra banda, durant tota la jornada, els tancs francesos i la infanteria motoritzada, seguida per dos grups d’artilleria sobre erugues, varen continuar penetrant per Alsàcia i aquell dia la 44º Divisió d’Infanteria del 1º Exèrcit francès va ocupar Saarebourg.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A un quart de quatre de la tarda, Adolf Hitler va abandonar amb els seus col·laboradors el seu quarter general de Rastenburg, on mai més hi tornaria, i es va dirigir amb el seu tren especial a Berlín. Hitler sabia que la guerra estava perduda i ara només pensava en el seu destí personal. Segons va explicar més tard l’oficial de la Luftwaffe, Nicolaus von Below, Hitler els va dir que “la guerra s’havia acabat per Alemanya“. El seu Estat Major i la seva secretària Traudl Junge també varen pujar al tren amb la sensació de que mai més tornarien al quarter. Hitler, que només parlava amb una espècia de murmuri ronc, estava nerviós perquè l’endemà havia de ser operat per treure-li un pòlip a les cordes vocals. Va reconèixer davant la seva secretària que pot ser perdria la veu. Al vespre varen arribar a la capital i varen baixar a l’estació de Grunewald i es varen traslladar en cotxe a la Cancelleria del Reich. La columna de cotxes va intentar passar pels carrers que encara estaven intactes.

En el front occidental:

A França:

La 2º Divisió del 1º Exèrcit francès va alliberar Belfort. Per altra banda, les tropes de la 1º Divisió blindada del comandant Jean Marie de Lattre de Tassigny varen arribar al Rin, a Huningue, per a continuació virar cap al nord, direcció Mülhouse. A la nit, els tancs francesos i la infanteria motoritzada, seguida per dos grups d’artilleria sobre erugues, varen penetrar Alsàcia.

A més, les tropes del general George S. Patton varen arribar a Metz.

Diumenge:

En el front occidental:

A França:

A Verdun, els Aliats occidentals varen celebrar una reunió per planejar l’ofensiva cap a Alemanya. En la reunió hi varen ser presents Dwight D. Eisenhower, Arthur Tedder, Omar Bradley, Jacob Devers i George Patton, que aquest últim va dir que seria millor deixar que els alemanys, a qui els va titllar de porcs, arribessin a París per després “saltar-los a sobre i fregir-los”.

---

Mentre Patton pensava com destruir els alemanys de la manera més ràpida i més brutal, el seu 3º Exèrcit, a dos quarts d’onze del matí va acabar d’envoltar la ciutat de Metz amb les divisions 95º i 90º que baixaven pel nord de la ciutat i la 5º Divisió blindada que pujava pel sud. Els dos cossos de Patton mantenien una línia de 16 a 32 quilòmetres a l’est.

---

Més al sud, a dos quarts de set de la tarda, una patrulla de la 1º Divisió Blindada del comandant Jean Marie de Lattre Tassigny va arribar al Rin, 48 quilòmetres a l’est de Belfort i 6 de la frontera suïssa.

---

L’artilleria nord-americana va començar a actuar en els Alts Vosges, provocant la retirada dels alemanys. La 44º Divisió va caminar durant 14 quilòmetres per l’autopista N-4 i la 79º Divisió va dirigir-se cap a Sarrebourg.

A Alemanya:

Els nord-americans varen ocupar Geilenkirchen, al nord d’Aquisgrà.

A Birmània:

L’exèrcit britànic va creuar de nou el riu Chindwin.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen destruir uns quants bucs de guerra japonesos.