Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va llegir el memoràndum d’Alfred Rosenberg del 12 d’octubre en que li demanava que utilitzés a Andrei Vlasov i el seu grup com a combatents. Martin Bormann va tardar molt més del previst en entregar-li en el dictador aquell document, ja que no agradava aquesta proposta pels orígens del combatent.
Hitler, per la seva part, va ser traslladat a un refugi recent construït dins de la seva àrea de seguretat del quarter general de Rastenburg. Però els problemes de salut del dictador continuaven afectant-lo. Durant aquell dimecres va tenir que ser atès pel doctor Theodor Morell per una gastritis. El doctor li va administrar una dosis intravenosa d’Eukodal per alleugerir-li el dolor. Però per Hitler aquesta dosis no va ser suficient i li va demanar més. Morell llavors va veure que enlloc de subministrar-li un 0,01 d’Eukodal li havia donat 0.02, però, tot i això, li va injectar una dosis d’un 0,01. Els dolors varen acabar-se de cop i Hitler li va agrair en el doctor la seva intervenció.
A Alemanya:
A Bramsche, l’as de la Luftwaffe, Walter Nowotny, va desobeir les ordres del ministre Hermann Göering i d’Adolf Galland de no volar per tal de que no patís un incident per preservar la seva imatge d’heroi. En el vol, l’avió es va incendiar i es va estavellar provocant la mort del pilot.
En el front occidental:
A França:
La població de Saint-Dié va rebre l’ordre d’evacuar el poble.
A un quart de sis del matí, just el dia que feia dos anys que havien començat l’Operació Entorxa, el 3º Exèrcit nord-americà va reprendre l’atac contra la ciutat de Metz amb 400 canons que varen disparar desenes de milers de bombes. A les deu del matí, des del lloc d’observació del 12º Cos amb vistes al Mosel·la, al sud de Metz, el general George Patton va contemplar com els seus bombarders els ajudaven a atacar als alemanys. A continuació, tres divisions d’infanteria del 12º Cos es varen llançar a l’atac, seguides per una quarta a primera hora de la tarda.
A la vegada, columnes del 3º Exèrcit es va moure direcció al Saar, al sud de les Ardenes.
A Alemanya:
En la Batalla del bosc de Hürtgen, a les tres de la tarda va arribar a les files nord-americanes, que estaven col·lapsades i destrossades pels atacs alemanys, l’ordre de retirada. L’únic Sherman que quedava va ser utilitzat per col·locar trampes. Per aquella derrota, els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley varen viatjar a Rott desconcertats davant dels informes que els arribaven i volien saber de primera mà què estava passant. Els comandants Courtney Hodges i Gerow varen arribar a la localitat pocs minuts després per celebrar una conferència amb el general Cota. Hodges es va queixar de que durant el combat l’Estat Major de la 28º Divisió semblava que no tenia el coneixement exacte de la posició de les seves unitats i va culpar a Gerow, el comandant del seu Grup d’Exèrcits, tot i que el pla del bosc de Hürtgen havia sortit del seu 1º Exèrcit. Hodges va obligar en el general Cota a enviar en el 112º Regiment d’Infanteria l’ordre de tornar a ocupar Kommescheid, perduda el dia anterior. Després de la reunió, el comandant Hodges va tornar a Spa.
A la nit, l’artilleria nord-americana va atacar la localitat de Kommerscheidt amb bombes detonants per dissimular el so de la retirada perquè els supervivents dels dos batallons que lluitaven a la ciutat poguessin marxar a través del barranc del Kall. Dels més de 2.000 soldats nord-americans que havien combatut a l’est del Kall, només en varen tornar 300.
A Bèlgica:
El 1º Exèrcit canadenc va completar la conquesta de l’estuari de l’Escalda, a prop del port d’Anvers, capturant a 41.000 alemanys, tot i que varen perdre a 12.873 homes entre morts, ferits i desapareguts.
A Holanda:
A l’illot de Walcheren, la 70º Divisió alemanya amb la 4º Brigada i els comandos números 41, 47 i 48 varen cessar finalment tota resistència després dels atacs del 1º Cos britànic.
En els Estats Units:
La War Refugee Board de John Pehle va sol·licitar oficialment el bombardeig d’Auschwitz. Pehle ja havia traslladat la sol·licitud polonesa per bombardejar Auschwitz l‘1 d’octubre.
Diari del Tercer Reich 