Dilluns:
En el Reich:
Després de que milloressin les previsions meteorològiques a Noruega, Hermann Göering es va quedar més tranquil, ja que la seva Luftwaffe era qui portava el pes de la invasió. Però no tot eren bones notícies per als alemanys. L’Alt Comandament alemany per primer cop va admetre una resistència obstinada a Trondheim.
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
El general Erwin Rommel va escriure en una carta personal referint-se a Adolf Hitler:
Qui sap si existeix un altre alemany tan genial pel lideratge militar, que també tingui un domini similar del lideratge polític.
A Noruega:
Les unitats aliades enviades pel tinent general Adrian Carton de Wiart, el comandant de les tropes de Namsos, varen aconseguir arribar a Verdal, a només uns quilòmetres al nord de Trondheim, on resistia un petit contingent de soldats noruecs. A Lillehammer, al nord de Hamar, a uns 130 quilòmetres al nord d’Oslo, va tenir lloc el primer contacte de la guerra entre les tropes britàniques i les alemanyes. Els alemanys tenien una clara superioritat en aquell moment.
El comandant militar britànics a Harstad, el general Macksey, va telegrafiar a Londres per informar que cap oficial i cap soldat que estava a les seves ordres deixaria de sentir vergonya de si mateix i del seu país si milers d’homes, dones i nens noruecs eren sotmesos al bombardeig proposat pel Gabinet de Guerra per ocupar Narvik. Els britànics varen renunciar al seu pla de bombardejar Narvik.
Dissabte:
L’aniversari d’Adolf Hitler;
Adolf Hitler, en motiu del seu aniversari, va ordenar la creació d’un nou regiment de les SS, el Nordland, en el qual hi prestarien servei noruecs i danesos, juntament amb alemanys. A Berlín, milers de persones es varen concentrar a la Wilhelmplatz per aclamar al dictador. A Copenhaguen, les tropes alemanyes varen fer una desfilada militar per celebrar l’aniversari de Hitler.
Alfred Rosenberg, abans de marxar a Leipzig per parlar davant dels editors, li va regalar un bust de porcellana de Frederic el Gran. Hitler es va emocionar per aquest regal.
En el Reich:
A Alemanya:
Hitler es va tornar a reunir amb Wilhelm Keitel, que el dia anterior s’havien discutit per la decisió del dictador de posar al gauleiter Josef Terboven com a cap de l’administració civil a Noruega. El cap de l’Estat Major el va tornar a intentar convèncer de que la seva decisió no era la més adequada, però Hitler estava ferm amb la seva decisió.
Klaus Barbie va ser ascendit novament al grau de SS-Untersturmführer (sotstinent).
A Noruega:
A Namsos, un petit port situat a 130 quilòmetres al nord-est de Trondheim, tres batallons de caçadors alpins francesos varen ser llançats al combat juntament amb una brigada britànica.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
En una conferència a la Cancelleria, Adolf Hitler es va discutir amb Wilhelm Keitel després de dir-li que pensava transferir l’autoritat civil de Noruega al gauleiter Josef Terboven i després d’acusar-los d’endarrerir els seus plans militars. Keitel es va oposar als plans de Hitler i es va enfurismar de tal manera que va marxar bruscament de la sala de reunions quan Hitler el va començar a cridar amb els demés invitats. Alfred Jodl va escriure en el seu diari:
Crisi renovada; el cap del OKW marxa de la sala…
L’endemà es varen tornar a reunir i es varen calmar les tensions.
Hitler, a més, va rebre aquell dia un informe d’Alfred Rosenberg que l’hi havia enviat el seu ajudant, Hans Wilhelm Scheidt, des d’Oslo en el que anunciava que les coses podien acabar malament degut a que els representants del Ministeri d’Afers Exteriors alemanya no tractaven als noruecs com amics.
El Govern va emetre un comunicat oficial en que denunciava l’actitud hostil del rei Haakon VII i de l’anterior govern noruec i, per aquest motiu, s’havia demanat que abandonessin territori alemany l’ambaixador noruec i tot el personal de l’Ambaixada de Noruega.
A Berlín, en començar els actes per l’aniversari d’Adolf Hitler de l’endemà, Joseph Goebbels va pronunciar el seu tradicional discurs anual en que va amagar la situació al nord de Noruega, va atacar amb duresa als britànics i va lloar la figura de Hitler com a líder de la nació. A la població li varen demanar que fes onejar les seves banderes en honor a Hitler. Però aquesta vegada l’aniversari del dictador es va viure amb menys entusiasme que altres anys. A la nit, a la Cancelleria només hi havia concentrades una setantena de persones esperant que Hitler sortís un instant al balcó.
Heinrich Himmler li va explicar en el seu metge personal Felix Kersten per què estaven detenint als jueus, sobretot aquells que vivien a Munic i els seus voltants. Himmler li va explicar com havien detingut dos periodistes jueus i que aquests havien demanat la llibertat a canvi de canviar d’opinió sobre el règim i, inclús escriure en el Völkischer Beobachter. Per Himmler era una prova de l’individualisme dels jueus. El líder de les SS es va queixar, per acabar, que hi havia masses jueus a Alemanya i al seu voltant.
A Noruega:
Aquell dia va ser l’últim en que les tropes franceses i britàniques varen desembarcar al país per fer front a l’atac alemany del 9 d’abril de 1940. Les tropes franceses varen entrar a Namsos, però l’embarcació de transport francesa Ville d’Alger, en el que anava tot el material de la 5º mitja Brigada de caçadors alpins, va apropar-se a Namsos però no es va poder apropar al port per culpa dels atacs de la Luftwaffe. Tot i que estaven aconseguint la victòria, Hermann Göering es va queixar de que no s’estava actuant amb suficient energia cap a la població civil noruega, i va retreure que la Força Aèria no podia fer-ho tot.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler, en creure que l’operació a Noruega estava pràcticament finalitzada, li va comunicar a Eduard Dietl, que liderava un cos de muntanya a Noruega, que no comptes amb cap tipus de reforç i li va exhortar a actuar de tal manera que l’honra de la Wehrmacht alemanya no patís un menyspreu.
La Kriegsmarine va demanar a la població que es mostrés més pacient i disciplinada i que deixi d’anar a les seves oficines per demanar notícies dels seus familiars. La Marina va prometre que els familiars morts rebrien la deguda notificació.
A Noruega:
A la nit, les forces aliades van desembarcar a 200 quilòmetres al nord de Trondheim, a Namsos. Però aquesta operació va començar amb mal peu pels britànics perquè quan es va informar sobre la situació en el comandant que dirigir l’operació, Frederick Hotblack, aquest va patir un atac de cor a les escales del monument del duc de York en el Mall, de camí al seu club. Després, l’avió del seu successor va caure quan es dirigia a Escòcia.
En els Estats Units:
El president Franklin Delano Roosevelt va incloure a Groelàndia en la zona protegida per la Doctrina Monroe.
Dimarts:
En el Reich:
A Berlín es varen aprovar les directrius per l’interrogatori dels presoners de guerra britànics de la Wehrmacht, on es va insistir en els comandants perquè, sempre que fos possible, recorreguessin a interrogadors familiaritzats amb els britànics i amb la Gran Bretanya.
A Noruega:
Els soldats francesos varen arribar a Noruega per defensar el país de la invasió alemanya i amb l’objectiu d’arribar a Narvik.
A la Gran Bretanya:
Neville Henderson va pronunciar un discurs on va dir que la invasió a Noruega i a Dinamarca seria l’última acció d’Alemanya i va afirmar que tots els pobles ja sabien que no podrien viure amb pau fins que no s’hagués destruït a l’Adolf Hitler, a qui va definir com un gos boig.
El Gabinet de Guerra va tenir que posposar per com a mínim sis dies el pla aprovat per ocupar els forts de Trondheim utilitzant un miler d’homes de les tropes canadenques que estaven al país perquè, segons l’informe dels caps dels Estats Majors, l’atac, tal i com estava planejat, tindria una execució costosa.
A l’Atlàntic:
Els britànics varen ocupar les illes Feroe.
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
El doctor Linden va demanar a les agències encarregades de l’administració dels hospitals i asils que li enviessin un llistat complet de tots els pacients jueus ingressats per presentar malalties mentals o debilitat mental. Un cop va tenir aquesta llista, els malalts varen ser agrupats en una sèrie d’institucions on els recollien els autobusos de la Gekrat, que els portaven al centre d’extermini més proper.
L’oficial mèdic de la divisió blindada de Paul Ewald von Kleist va enviar una carta al doctor Otto Ranke per dir-li que trobava adequat per als seus homes la pervitina com a substància despertadora per contrarestar els símptomes d’esgotament després de grans esforços físics i mentals. L’oficial li va comunicar que les observacions s’havien dut a terme durant la campanya de Polònia.
A Polònia:
Les autoritats alemanyes varen aprovar un decret per deportar a part de la població jueva de Cracòvia.
A Noruega:
Les tropes franceses i britàniques varen desembarcar a Harstad, Sjovegan i Bogen per fer front a l’atac alemany del 9 d’abril. Però les condicions climàtiques no eren les més idònies i els britànics que estaven a Namsos, al nord de Trondheim, varen informar que la ciutat estava coberta per un metre de neu i que era impossible protegir-se d’un atac aeri.
Els alemanys, per la seva part, varen destituir a Vidkun Quisling com a primer ministre i varen nomenar un Consell Administratiu de sis principals ciutadans noruecs, entre ells els bisbe Eivind Berggrav, i el president del Tribunal Suprem, Paal Berg.
A la Gran Bretanya:
Per culpa d’un vendaval davant la costa d’Escòcia no va poder sortir una força britànica de 600 homes, que tenia que travessar el Mar del Nord i desembarcar a Älesund, Noruega.
L’Escola Oficial de Claus i Informació Secreta de Bletchley Park va desxifrar la clau Enigma que s’havia introduït perquè la utilitzessin la Luftwaffe i la Wehrmacht durant la campanya da Noruega.
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va firmar una norma en la que es permetia condemnar a mort a tot desertor que deixés el seu lloc per la por davant el perill. La norma rebaixava a pena de presó a tot aquell que mostrés penediment, els casos d’imprudència juvenil, els maltractaments en el servei, els difícils conflictes familiars o altres motius de gran importància pel desertor.
Segons Alfred Jodl, Hitler es va irritar en tenir notícies de Narvik i hauria demanat que les tropes del general Eduard Dietl fossin evacuades per aire, fet que era impossible.
El sotstinent de les SS, Hans Bastian, va morir d’un tret accidental d’una metralladora.
A Polònia:
220 polonesos, inclosos moltes dones i nens, varen ser detingut en diversos pobles i masos pròxims a Serokomla i tots varen ser afusellats.
A Noruega:
Per contrarestar la invasió alemanya del 9 d’abril de 1940, 2.600 soldats britànics varen desembarcar en el port de Harstad, a les illes Lofoten, a Narvik. En el port de Bergen, els avions de la Royal Navy varen deixar escorat el buc de transport alemany, el Bärenfels, que descarregava panzers de la 2º Divisió, però no li varen provocar greus danys.
A Oslo, el general Nicolaus von Falkenhorst va llençar una proclama en la qual va confessar que el govern noruec havia rebutjat diverses ofertes de cooperació i que ara el poble noruec havia de decidir el futur del seu país. El general va assegurar que si s’acceptava la seva proclama Noruega s’estalviaria els horrors de la guerra, però, si oferien més resistència, l’Alt Comandament es veuria obligat a actuar amb els mitjans més durs.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb el ministre noruec de Comerç, Wilijam Hagelin, i li va dir que a Suècia els jueus estaven tenint un paper important en la propaganda anti-alemanya. Hitler també es va reunir amb Hermann Göering i, al migdia, amb Alfred Rosenberg, que aquest a la vegada també s’havia reunit amb Hagelin, i Erich Raeder per analitzar la situació de Noruega.
Després de sortir de la reunió amb Hitler, Hagelin es va reunir amb Joachim von Ribbentrop.
L’inspector sanitari de l’Exèrcit de Terra, Waldmann, va informar davant del coronel general Walter von Brauchitsch sobre l’ús de la pervitina entre els seus homes i varen aprovar l’ús d’aquesta substància en situacions especials.
A Polònia:
Davant dels problemes que portaven les deportacions jueves cap a Polònia, sobretot moltes queixes, es varen fer desaparèixer els barracons de la ciutat satèl·lit jueva al costat de Nisko.
A Noruega:
El general Nicolaus von Falkenhorst va firmar una ordre en que donava permís a agafar com ostatges a vint dels habitants més distingits d’Oslo, entre ells el bisbe Eivind Berggrav i el president del Tribunal Suprem, Paal Berg, els quals havien de ser afusellats en cas de que continués la resistència noruega o les temptatives de sabotatge.
A mitja tarda, la Marina alemanya va patir una segona derrota a la badia de Narvik. La flota britànica, liderada pel cuirassat Warspite, un veterà de la Batalla de Jutlàndia, va tornar al port i va enfonsar un total 10 destructors alemanys: el Wilhelm Heidkamp, el Anton Schmidt, el Diether von Roeder, el Wolfgang Zenker, el Bernd von Arnim, el Hans Ludemann, el Hermann Künne, el Erich Koellner, el Georg Thiele i el Erich Geise, 11 transports i un submarí, el U-64. Les pèrdues britàniques es varen limitar a dos destructors, el Hardy i el Hunter, i un buc de subministraments, el Rauenfels.
Al mateix temps, els francesos i els britànics varen formar un cos expedicionari per ser enviat a Noruega i tropes britàniques varen desembarcar a Ändalsnes, al sud de Trondheim, i Namsos, al nord.
Per culpa del conflicte es va tallar la ruta del ferro que anava de Narvik a Skagerrak, Dinamarca. La ruta no es va tornar a obrir fins el 8 de juny de 1940.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Després de diversos dies d’estudiar diferents plans per la invasió de França, Holanda i Bèlgica, el pla alemany va quedar definitivament acabat per començar-lo el mes de maig.
A Berlín, preparant l’atac a Occident, Joseph Goebbels va parlar amb els seus col·laboradors de situacions crítiques i va senyalar que per principi mai s’havia de guardar silenci, sinó que sempre s’havia de dir alguna cosa, per poc després confirmar la regla amb l’excepció.
A Polònia:
Hans Frank va anunciar la seva intenció de buidar Cracòvia de la majoria dels seus 66.000 jueus abans de l’1 de novembre. Només deixaren de 5.000 a 10.000 jueus artesans que necessitessin urgentment, va assegurar, i va prometre que els que abandonessin la ciutat abans del 15 d’agost els deixaria marxar amb els seus béns excepte amb aquells objectes que, en la seva opinió, havien robat.
A Danzig, Alfred Rosenberg va assistir a la inauguració de l’exposició de Els Von Versailles i va pronunciar un discurs en un míting.
A la Gran Bretanya:
A Londres, el Gabinet de Guerra va decidir desembarcar una força a Narvik per expulsar als alemanys, establir contacte amb les tropes noruegues i creuar Suècia per destruir les instal·lacions de ferro de Gällivare.
Diari del Tercer Reich 