Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ordenar l’atac a Occident per al 5 de maig, però, novament, va ser ajornat. El dictador va enregistrar a la vegada un discurs per les seves tropes que combatien a Noruega en el qual els va assegurar que “el propòsit dels Aliats de fer-los caure de genolls a través d’una ocupació de Noruega” havia fracassat. Per primer cop des de que va arribar al poder, Hitler no es va deixar veure un 1 de maig. Qui sí que ho va fer en el seu lloc va ser Rudolf Hess, que aquell dia va visitar la fàbrica d’armament Krupp a Essen acompanyat per Robert Ley i Alfred Krupp.
El comte Wolf Heinrich Graf Helldorf va anar a veure el coronel Hans Oster per parlar-li de les impressions del cap local de les SS a Cracòvia, Canstein. Havia trobat el cap local de les SS a Cracòvia histèric perquè ni ell ni els seus homes se sentien capaços de complir les ordres cruels, a menys que s’emborratxessin abans. Helldorf li va explicar que qui complia aquelles ordres no podia tornar a una vida normal. A continuació, Oster li va preguntar sobre la moral de Berlín, i Helldorf li va respondre que entre un 35 i 40% de la població estava a favor de la guerra.
Davant l’escassetat de gasolina, a Berlín es varen aturar a uns 300 dels 1.600 taxis en funcionament i se’ls va ordenar aturar la seva activitat comercial.
A Polònia:
El gueto de Lódz va quedar hermèticament separat de la resta de la ciutat en una zona industrial de la ciutat, el districte de Baluty. A partir d’aquell moment es podia afusellar a qualsevol jueu que es trobés fora els murs del gueto sense permís. En aquells moments el gueto comptava amb una població jueva de 163.177 persones, on la fam que patien la població reclosa va acabar duent diverses malalties. Aquestes persones varen tenir que sobreviure en 31.721 apartaments d’una sola habitació i només 725 tenien aigua corrent. La població jueva al gueto encara hagués pogut ser més gran, ja que 70.000 havien aconseguit sortir de al ciutat. En un principi es va establir aquesta mesura com a provisional fins que es poguessin traslladar els jueus de Warthegau a l’altra banda de la frontera, al Govern General.
L’ajudant del camp de concentració de Sachsenhausen, Rudolf Hoess, va ser nomenat comandant del nou camp de concentració d’Auschwitz.
A la Gran Bretanya:
Els britànics de l’Escola de Bletchley, que treballaven en desxifrar els codis de l’Enigma, i els polonesos que treballaven a França, que fins llavors havien aconseguit desxifrar alguns missatges, no varen poder desxifrar missatges durant tres setmanes a partir d’aquell dia perquè els alemanys varen alterar els seus sistemes indicadors.
A Noruega:
Els britànics es varen retirar d’Aandalsnes per via marítima.
A Oslo, Vidkun Quisling va proclamar una revolució nacional i va titllar el rei Haakon VII i el govern de traïdors venuts als jueus que dirigien Gran Bretanya i va consagrar el futur de Noruega a la que ell anomenava Comunitat Germànica del Destí. El seu discurs no va ser ben acollit pel poble noruec. Per la seva part, la Noruega que resistia va convertir Narvik en la seva capital provisional.
Diari del Tercer Reich 