Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, Adolf Hitler es va reunir amb Vidkun Quisling, que es va presentar amb Albert Vijam Hagelin, per parlar d’una possible intervenció alemanya a Noruega. A la reunió també hi havia Hans Wilhelm Scheidt, un home de confiança d’Alfred Rosenberg, que aquest no va poder assistir a la reunió perquè tenia la cama embenada, i Erich Raeder. Hitler pretenia que Quisling agafés el control del país i demanés l’entrada pacífica de les forces alemanyes, sinó estava disposat a utilitzar la força. La reunió no va durar més de 20 minuts i els va dir que volia que Noruega continués com un país neutral, però els va avisar de que no toleraria de que Gran Bretanya s’apropés a Narvik. A continuació, el dictador va llegir el memoràndum de Quisling, en el que destacava la necessitat de formar una lliga pangermanista. Quisling li va explicar que a partir del 10 de gener de 1940 l’estat noruec es trobaria en una situació il·legal i el va avisar de que el país podria quedar a mans de marxistes i jueus demòcrates i, per ell, la salvació de Noruega resultava fonamental per Alemanya en la seva decisiva lluita contra Gran Bretanya.

A la tarda, després de la conferència, Hitler va donar l’ordre a l’OKW de començar els preparatius per l’Assumpte Noruec, la invasió a Noruega, tal hi com havia proposat Quisling. Franz Halder va quedar consternat en saber més tard que el projecte també afegia una acció contra Dinamarca.

A Polònia:

1.500 jueus varen ser deportats de Poznan al Govern General. Per tranquil·litzar-los, els hi varen dir que es podrien endur tot l’equipatge que volguessin. A la nit es va carregar l’equipatge en vagons especials de mercaderies, però, quan el tren estava a punt d’arrencar, els alemanys varen desenganxar els vagons de mercaderies, de manera que els jueus varen ser deportats només amb el que duien al damunt.

A Suïssa:

La Societat de Nacions va expulsar del seu organisme a la Unió Soviètica pel conflicte amb Finlàndia i l’ocupació de Polònia.

En la guerra finlandesa:

Després de que unitats d’exploradors soviètics creuessin el riu Taipole molt a prop de la Línia Mannerheim i descobrissin que no estava defensada com semblava, Kirill Meretskov va descarregar contra ella tota la seva artilleria. Després va llançar a l’assalt els carros de combat i a la infanteria, però els finlandesos, que havien estat amagats, els varen esperar.

A Uruguai:

A Montevideo, a les cinc de la matinada, després del combat del dia anterior, el Graff Spee va entrar en el port. Fora, en aigües internacionals, els creuers britànics Achilles i Ajax, el Exter varen ser enviat a les Malvines per reparar els seus danys, però varen bloquejar la sortida del Graff Spee. A les deu de la nit, després d’una travessia a tota màquina, el Cumberland va reforçar les embarcacions britàniques.

Dimecres:

A l’Atlàntic:

Davant les costes de Punta de l’Est, a l’Atlàntic sud, a la matinada els creuers de guerra britànics Achilles, Exeter i Ajax estaven vigilant de prop el cuirassat alemany Graff Spee, que perseguia un petit comboi que havia sortit del port de Montevideo. Però els guaites del Graff Spee varen identificar a l’Exeter, tot i que varen pensar que eren uns destructors, l’escorta del comboi de Montevideo. A les 6:17 del matí, el capità del Graff Spee, Hans Langsdorff, va ordenar atacar contra l’Exter que, dos minuts després, va respondre l’atac. En seguida l’embarcació britànica va patir el càstig de les granades alemanyes de 280 mil·límetres i en veure que podrien anar a maldades majors, el Graff Spee va continuar amb el seu atac. De seguida, la majoria de les torretes del Exeter varen quedar fora de servei i les baixes varen augmentar de manera alarmant. Llavors, Henry Harwood, el comodor del Ajax, va enviar a la batalla dues embarcacions britàniques per atacar al Graff Spee. Amb aquesta nova situació, el cuirassat alemany lluitava amb desavantatge, tot i que va poder deixar fora de combat al Exeter. Gràcies a la intervenció a temps del Ajax i del Achilles varen impedir que el Graff Spee donés el cop de gràcia al Exeter. Llavors, Langsdorff va virar cap al nord, mentre obria foc contra el Ajax i el Achilles perquè el deixessin en pau. De forma imprudent, el Graff Spee es va desplaçar zigzaguejant, cosa que va permetre al Ajax i al Achilles apropar-s’hi i seguir-lo combatent de manera que varen aconseguir impactar contra el cuirassat alemany amb els seus canons. Tot i això, l’atac no va frenar al Graff Spee, que en defensar-se va tocar amb els seus canons al Ajax. Per salvar les seves embarcacions, Harwood es va veure obligat a retirar-se fora del seu abast de tir, deixant el Graff Spee seguint zigzaguejant.

Després de tres hores i mitja de combat, Langsdorff va ordenar retirar-se per les moltes destrosses que havien patit. La seva idea era atracar a Montevideo perquè li deixessin arreglar el cuirassat, però Uruguai era un país neutral que depenia econòmicament de la Gran Bretanya i, segons les convencions internacionals, el Graff Spee només podia estar un màxim de 72 hores en el port de la capital d’Uruguai. Mentre el cuirassat alemany es dirigia a les costes d’Uruguai, el Exeter, molt danyat, va començar a retirar-se a les Malvines, i el Ajax i el Achilles varen seguir al Graff Spee a una distància llunyana fins que es varen apostar a l’entrada de Riu de la Plata. L’almirallat britànic va ordenar a la Força K, amb el creuer de batalla Renown i el portaavions Ark Royal, que estaven davant a la costa de l’Àfrica occidental, dirigir-se al Riu de la Plata. Quan el cuirassat alemany va arribar al port de Montevideo, de seguida el govern d’Uruguai va rebre pressions del govern britànic perquè el Graff Spee abandonés el país. Mentre el cuirassat amarrava àncores, el Ajax i el Achilles l’esperaven al límit en les aigües territorials juntament amb el Cumberland, que va venir procedent de les Malvines. Langsdorff va fer baixar al port els presoners i les baixes produïdes durant el combat. Els 37 mariners que havien mort en l’acció contra els creuers britànics varen tenir un impressionant funeral a l’Ambaixada alemanya. Tots varen fer la salutació romana, menys Langsdorff.

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va obrir el camp de concentració de Neuengamme.

---

El Ministeri d’Afers Exteriors va treure publicat en diverses llengües el Llibre Blanc de Joachim von Ribbentrop titulat Documents sobre els orígens de la guerra. En la introducció, el ministre va explicar que després del Tractat de Versalles Gran Bretanya s’havia oposat a tots els intents d’Alemanya d’alliberar-se a través de mètodes pacífics de les cadenes d’aquell tractat de pau.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, Adolf Hitler va començar una conferència amb Erich Raeder, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl per parlar sobre una possible invasió a Noruega. Tots quatre varen estudiar dos plans per ocupar Noruega; un per mitjans pacífics, on Vidkun Quisling hauria de ocupar el càrrec de cap d’Estat prèviament i després tindria que demanar l’ajut de l’exèrcit alemany, i el segon pla era per la força. En un memoràndum secret de l’almirall Raeder d’aquell dia, aquest deia que Quisling tenia excel·lents contactes amb oficials de l’exèrcit noruec i que comptava amb molts suports en zones importants del país. L’almirall també comentava que Quisling estava disposat a comprometre’s a fer els preparatius de caràcter militar juntament amb les forces armades alemanyes. Raeder també li va assegurar a Hitler que Quisling l’hi havia donat la sensació de ser un home segur. Tots els presents a la reunió varen estar d’acord de que una invasió britànica a Noruega no podia ser tolerada, però Raeder va avisar de que una ocupació alemanya provocaria un reforçament de les contramesures britàniques i que la Kriegsmarine no estava preparada per afrontar-les. Hitler es va limitar a respondre que abans d’ocupar Noruega n’hauria de parlar amb Quisling. 

El dictador, per la seva futura campanya a l’Oest, va ordenar un increment, pràcticament del doble, de projectils d’artilleria, així com la fabricació massiva de mines marines, però va redactar una altra directriu d’alt secret que endarreria el seu atac, anunciant que no es prendria cap nova decisió fins el 27 de desembre i va precisar que la data més propera al dia de l’atac seria l’1 de gener. D’aquesta manera, el dictador va afegir que els permisos de Nadal podien ser concedits. 

Després de la reunió amb els seus caps militars, Hitler va citar a Alfred Rosenberg a la Cancelleria per parlar-li de la proposta de Quisling, ja que encara estava dubitatiu per executar el pla. Aquella mateixa nit, Rosenberg es va reunir amb Raeder per executar el pla i varen estudiar els riscos i la necessitat de l’acció. Quan Rosenberg tornava a casa seva va entrebancar-se amb la porta principal i va tornar-se a fer mal al pau que ja feia temps que l’estava martiritzant. Li varen tenir que tornar a immobilitzar la cama. 

---

Hermann Esser va ser nomenat vicepresident del Reichstag, tot i que aquell càrrec no tenia cap tipus d’influència dins del règim nazi.

A Polònia:

Heinrich Himmler va fer una visita oficial a la ciutat de Poznan. Coincidint amb aquesta visita, tots els jueus de Poznan varen ser deportats a la regió de Lublin, pròxima a la frontera soviètica. 

A l’Atlàntic sud:

El Graff Spee perseguia un petit comboi britànic que havia salpat del port uruguaià de Montevideo, però el que no sabia era l’estaven esperant tres creuers de guerra britànics: el Ajax, el Achilles i l’Exeter amb l’objectiu d’enfonsar-lo. El comodor del Ajax, Henry Harwood, va decidir que l’única manera de combatre al Graff Spee era dividir les forces en dos grups. L’Exeter formaria una divisió i els dos creuers d’armament inferior l’altra.

En la guerra finlandesa:

Les tropes finlandeses situades a l’est de la ciutat de Suomussalmi varen combatre contra una força soviètica d’atac molt superior.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler va rebre a Vidkun Quisling, que aquest el va informar sobre els contactes que mantenien els serveis secrets britànics amb Oslo i de la firma d’un possible tractat secret entre Noruega i la Gran Bretanya. Aquella notícia va preocupar molt a Hitler, que va ordenar-li en el general Wilhelm Keitel que comencés a preparar els plans preliminars per una intervenció militar a Noruega. Hitler va informar a Alfred Rosenberg del contingut de la conversa amb Quisling i li va dir preocupat que Quisling l’hi havia dit que l’ambient al nord de Noruega era cada cop més contrari a ells i que la part favorable a Gran Bretanya era més forta. També li va comunicar que tenia previst envair Noruega.

Quisling, juntament amb Vijam Hagelin, un home de negocis noruec que tenia bones relacions amb els alemanys, també es va reunir aquell dia amb Erich Raeder i li va afirmar que hi havia projectat un desembarcament britànic a prop de Stavanger i es consideraria Kristiansand com una base per als britànics. També li va assegurar que el govern noruec, així com el Parlament i tota la política exterior, estava sota el control de Carl Hambro, president del Storting, i li va detallar els perills que creia que corria Alemanya després d’una ocupació britànica de Noruega. Quisling va proposar posar les bases necessàries a disposició de les forces armades alemanyes. Raeder li va prometre parlar amb Hitler i informar-lo de tot el que havien dit. 

Després de les reunions amb Quisling es va celebrar un dinar on hi varen ser presents Rosenberg, Rudolf Hess i Joseph Goebbels, a més de totes els oficials i ajudants. Hitler va criticar amb duresa el servei de producció cinematogràfica dient que en les pel·lícules de pantalla no es notava que havia tingut lloc una revolució nacionalsocialista. Criticava que només hi havia algunes pel·lícules patriòtiques, tot i que Goebbels va intentar defensar-se com a ministre de Propaganda que tenien bones pel·lícules nacionals. Hitler també va criticar els noticiaris del Wochenschau dient que només tenia un interès superficial i que Goebbels tallava els fragments més interessants per la nació. Continuant renegant, Hitler va acusar que durant la guerra havien faltat els temes oportuns i que les companyies de propaganda només enviaven un material fílmic amb falta d’imaginació.

A Polònia:

Tots els jueus que vivien dins dels límits del Govern General varen quedar subjectes a dos anys de treballs forçats, que es podien ampliar si no es complia la seva finalitat educativa, segons els alemanys. Les feines varen ser supervisades amb rigor: netejar pantans, pavimentar carrers i construir fortificacions al llarg de la frontera soviètica. 

A Suïssa:

A Ginebra, la Societat de Nacions va començar un debat d’emergència per la guerra finlandesa, que va finalitzar amb l’expulsió de la Unió Soviètica del seu si i la petició de brindar tota l’ajuda possible als finlandesos. 

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Lódz, els alemanys varen començar a dissenyar el que seria el gueto de la ciutat, el conegut gueto de Lódz. L’administració de la regió de Wartheland va establir aquell dia els límits del gueto, el número de residents, la provisió d’aliments i altres subministraments i serveis, així com els demés preparatius. En una ordre  secreta del governador alemany de la ciutat, Friedrich Uebelhoer, reconeixia que el gueto era un recurs transitori i que l’objectiu últim tenia que ser eliminar els jueus. Uebelhoer va dir textualment fent referència a l’eliminació dels jueus, que “s’havia de cremar per complet aquest focus d’infecció”.

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic sud, les embarcacions de guerra britàniques Achilles i Exeter es varen reunir amb l’Ajax, comandat pel comodor Henry Harwood, a Riu de la Plata per buscar i enfonsar l’embarcació alemanya Graff Spee.

Aquell dia va morir el primer soldat britànic en la Segona Guerra Mundial.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Erich Raeder, que aquest li va comunicar que era essencial ocupar Noruega.

---

En el camp de Buchenwald, davant l’epidèmia de polls que patien els presoners, les SS varen dur a terme una desinfecció general. A tots els presoners se’ls va proporcionar una dutxa i se’ls va entregar roba nova, tot i que era d’estiu de dril fi. També es varen retirar les mantes per la seva desinfecció sense donar-ne de noves. 67 presoners varen morir de fred durant la nit.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen afusellar a 31 polonesos, 6 dels quals eren jueus. Segons els alemanys, les víctimes havien participat en actes de sabotatge.

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va rebre un informe sobre la situació polonesa a la zona d’ocupació soviètica d’un membre local de la clandestinitat. En l’informe es deia que els jueus, amb la participació soviètica, perseguien tant als polonesos com tot el que estigués relacionat amb Polònia i, per aquest fet, justificava una venjança terrible, la més gran que es pogués imaginar, va afirmar.

A Finlàndia: 

Sense trobar gaire resistència, els blindats soviètics varen arribar amb tota la seva artilleria i munició a prop dels 100 quilòmetres que cobria la Línia Mannerheim, defensada per dues divisions finlandeses. Mentre pel nord, per on Carl Gustav Emil Mannerheim pensava que mai arribaria l’atac, els soviètics varen penetrar-hi fàcilment fins a Suomussalmi i al Golf de Bòtnia, partint el país en dos.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb l’ambaixador nord-americà a Londres, Joseph Kennedy, pare del futur president John Fitzgerald Kennedy i partidari de mantenir la neutralitat.

Dijous:

En el Reich:

A l’Hospital Psiquiàtric de Dziekanka, a Gniezno, a l’oest de Polònia, els alemanys varen utilitzar un camió de gas per matar a polonesos discapacitats.

En la guerra per Finlàndia: 

La 163º Divisió soviètica es va aproximar al poble de Suomussali, a l’est de Finlàndia. Però els finlandesos varen ser aturats per les gelades, i varen ser un blanc fàcil per la 9º Divisió finlandesa, que va tallar les seves línies de subministraments. La 44º Divisió soviètica, enviada en la seva ajuda, va ser bloquejada pels atacs finlandesos, i les dues unitats varen intentar retirar-se.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Neville Chamberlain va anunciar la venda a Finlàndia de 30 avions de combat.

---

Al nord d’Escocia, el cuirassat britànic Nelson va quedar mol malmès en xocar amb una mina a la desembocadura de Loch Ewe.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i el governador Hans Frank per parlar del viatge del ministre a Polònia. El dictador el va escoltar amb atenció i va compartir la seva opinió de que els jueus i els polonesos havien de ser eradicats.

---

El Govern va sancionar amb la pena de mort la utilització de les armes de foc en els crims violents i va donar més poders als tribunals perquè endurissin les penes als gàngsters i els delinqüents perillosos.

A Itàlia:

El Reichsleiter Robert Ley va viatjar a Roma per entrevistar-se amb el comte Galeazzo Ciano. Durant la reunió, Ley va insinuar que Alemanya estava preparant un atac als Països Baixos i que preveia que al cap d’uns anys atacarien a la Unió Soviètica perquè, en les seves paraules, Hitler desitjava continuar amb la guerra.

A França:

Preveient que serien atacats pels alemanys, el general francès Alphonse Georges va advertir que una ofensiva francesa a Bèlgica i a Holanda hauria de dirigir-se amb precaució per no deixar de banda la zona central, entre el Meuse i el Mosel·la, perquè si els alemanys ataquessin també per aquella zona no tindrien els mitjans necessaris per un contraatac.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Walter Darré es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar-li de l’última declaració de Joachim von Ribbentrop i dels subministraments des de Romania, ja que volia saber si era recomanable o no intervenir en tal país.

En la guerra soviètica-finlandesa:

El 8º Exèrcit soviètic va aconseguir un petit èxit al voltant de Suoyaravi després de fer retrocedir una mica els finlandesos d’aquest sector. A més, el 9º Exèrcit va rebre reforços a prop de Kuhmo.