Dissabte:

A la Gran Bretanya:

A Londres, en un reunió del Gabinet, Winston Churchill, convençut amb la idea de que bloquejant els subministraments de ferro podia provocar una ràpida paralització de l’esforç de guerra alemany, va utilitzar un memoràndum de Fritz Thyssen, que recentment s’havia oposat contra Adolf Hitler i havia volat temporalment a Suïssa i després a França, en el què s’argumentava que la victòria correspondria al qui obtingués el domini del mineral de ferro i el ferro magnètic del nord de Suècia. Churchill va argumentar que una intervenció a Suècia suposaria una gran oportunitat per fer més curta la guerra i possiblement estalviaria un vessament de sang en el front occidental.

---

Durant aquella jornada varen arribar a la Gran Bretanya les primeres tropes canadenques, uns 7.500 homes.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va abandonar el Berghof per passar les festes de Nadal a Renània i per inspeccionar les tropes destacades en el Rin i en la frontera amb Bèlgica.

A Polònia:

A Varsòvia varen començar a circular rumors entre la comunitat jueva que afirmaven que s’aprovarien vuit decrets antisemites. Aquestes suposades mesures preveien l’obligació de dur uns pegats grocs cosits per darrere i per davant, la prohibició de portar botes de canya, l’obligació de calçar esclops enlloc de sabates, la prohibició de que les dones portin pameles, l’obligació d’afaitar-se el cap i la prohibició d’utilitzar mantega.

El Govern General, en efecte, va aprovar aquell dia diversos decrets, però tots ells varen anar destinats a acabar amb el caos administratiu derivat de la situació especial del Govern General.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Eichmann va ser nomenat director del departament IV D4 de la RSHA, responsable de l’emigració i deportació.

---

L’Alt Comandament Naval va anunciar que el comandant del Graff Spee, el capità Hans Langsdorff, havia “seguit la seva nau responent així, com a combatent i com heroi, a les esperances d’Adolf Hitler, del poble alemany i de la Kriegsmarine“.

---

Les autoritats varen advertir que no tindrien clemència amb qui “delinquís” escoltant emissores de ràdio “enemigues”.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va traslladar-se al Berghof per passar-hi un parell de nits.

---

A Berlín, Vidkun Quisling, acompanyat pel seu ajudant Albert Vijam Hagelin, varen passar per casa d’Alfred Rosenberg, que continuava recuperant-se del seu cop al peu, per acomiadar-se d’ell i agrair-li que els hagués ajudat en que Hitler els rebés durant aquell dies. Quisling el va convidar a visitar Noruega un cop arribés al poder.

A Polònia:

Els alemanys varen crear un gueto a Radomsko.

A Argentina:

A Buenos Aires, a l’hotel Naval, el capità del cuirassat Graff Spee, Hans Langsdorff, es va embolcallar en una bandera de combat del seu cuirassat i es va suïcidar amb una pistola estirat al seu llit. El capità que havia fet destruir el seu cuirassat el 17 de desembre per salvar a la tripulació, sabia que els nazis l’acusarien de traïdor i seria deshonrat. En la seva carta d’acomiadament a l’ambaixador a Uruguai, va assumir tota la responsabilitat de l’enfonsament escriure que per un capità amb sentit de l’honor tenia el seu destí lligat a la seva embarcació.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

La Kriegsmarine va botar l’Atlàntic, un creuer de 7.860 tones, que abans havia sigut un carregador. L’embarcació tenia un compartiment especial per emmagatzemar 92 mines magnètiques, que havien de servir per destruir les embarcacions mercantils aliades.

A Polònia:

Hans Frank va escriure en el seu diari que no podien afusellar a dos milions i mig de jueus, ni tampoc els podien enverinar. Per tant, va assegurar que tenien que prendre mesures per eliminar-los i va deixar clar que així es faria.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat britànic va informar al Gabinet de Guerra que s’havia ideat un sistema que permetia desmagnetitzar les embarcacions, una a una, a través d’una bobina d’inducció al seu voltant. Un cop desmagnetitzada l’embarcació, augmentava considerablement la seva resistència a les mines magnètiques que tantes baixes havien provocat a les files britàniques.

En la Guerra finlandesa:

Els soviètics varen continuar atacant contra la Línia Mannerheim durant tot aquell dia.

A l’Atlàntic:

En el nord, el transatlàntic Columbus es va enfonsar per si sol després d’haver sigut atacat pel destructor britànic Hyperion.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb Vidkun Quisling, que va tornar a la cita acompanyat per Albert Vijam Hagelin, persuadit per Alfred Rosenberg, que continuava convalescent i va enviar-hi el seu ajudant Hans Wilhelm Scheidt, i l’almirall Erich Raeder. Durant l’entrevista, el líder alemany va recalcar repetidament que l’actitud més preferible per part de Noruega, així com de tot Escandinàvia, seria la d’una completa neutralitat. El dictador li va prometre a Quisling ajuda financera per donar suport al seu moviment. Al final de la reunió, Quisling li va entregar el memoràndum adjunt sobre la importància de les illes Feroès i Groenlàndia, que Hitler va llegir atentament sense donar la seva opinió. Quisling va tornar en cotxe al seu hotel molt satisfet. 

---

Hitler va felicitar a través d’un telegrama al dictador Iosif Stalin pel seu seixantè aniversari i li va desitjar un “pròsper futur a la nostra amiga Unió Soviètica“.  Stalin li va contestar que la unió dels dos pobles, cimentada per la sang, tenia tots els motius per ser duradora i ferma. Però durant aquell dia el dictador, segons va afirmar Alfred Jodl en el seu Diari, estava enfurismat per l’enfonsament el dia anterior del Graff Spee sense haver combatut i va trucar a Erich Raeder per criticar aquest fet.  

A la tarda es va donar una roda de premsa al Ministeri de Propaganda per explicar què havia passat amb el Graff Spee. Quan es va donar per acabada la conferència i els periodistes ja desfilaven cap als seus llocs, el doctor Boehemer va córrer darrere d’ells i els va pregar que pugessin perquè els tenia una gran notícia a explicar-los. Allí, els va explicar que havien destruït 34 dels 44 bombarders britànics que havien sigut clissats aquella tarda al nord de Helgoland. La premsa de seguida es va fer ressò d’aquella notícia.

A Polònia:

Otto Wächter va firmar l’ordre per executar a 52 ciutadans polonesos com a represàlia per la mort de dos policies alemanys. 

En els Estats Units:

La revista nord-americana Time va informar en la seva edició, basant-se en fonts fiables d’Alemanya i referint-se a un article publicat dos dies abans en el Saturday Evening Post, que una noia bavaresa anomenada Eva Helen Braun s’havia mudat els últims dies d’agost a la residència oficial de Hitler a Berlín, a la Nova Cancelleria del Reich. La revista també oferia detalls biogràfics que indicaven que la vida privada de Hitler no era un secret en tots els cercles de la capital i que els rumors també havien arribat als corresponsals nord-americans.

En la guerra finlandesa:

Els principals atacs soviètics varen continuar al voltant de la Línia Mannerheim i varen renovar els bombardejos contra Helsinki i les bateries costeres.

Diumenge:

A Uruguai:

A Montevideo, a les sis del matí, el cuirassat alemany, Graf Spee, acompanyat pel vaixell mercantil alemany Tacoma, va deixar el port amb tota la tripulació seguit per la mirada d’un miler de persones des del passeig marítim i més de 20.000 espectadors des de la costa que volien veure el desenllaç del cuirassat alemany. Molts creien que anava al combat. El capità Hans Langsdorff sabia que no podien creuar l’Àtlàntic i tornar a Alemanya com li ordenaven perquè el cuirassat estava mig destrossat i, a més, els creuers de guerra britànics Ajax, Achilles i Cumberland l’esperaven al límit de les aigües internacionals. Però Langsdorff no es podia quedar al port d’Uruguai perquè tenia ordres del govern d’Uruguai, pressionat per la Gran Bretanya, de marxar.

Quan el Graff Spee portava 20 minuts a alta mar, la tripulació va destruir els equips electrònics i varen col·locar tres càrregues explosives i, poc després, el Graff Spee va explotar. L’explosió va ser escoltada a través de la ràdio per milions de persones de tot el món. Langsdorff es volia quedar al cuirassat perquè temia que l’acusessin de covard per no haver intentat creuar l’Àtlàntic, encara que aquella missió hagués sigut un suïcidi col·lectiu. Finalment, la tripulació el va convèncer perquè també abandonés el cuirassat i no morís, tot i que s’acabaria suïcidant al cap d’uns dies a Buenos Aires. La tripulació va embarcar en els remolcadors Coloso i Gigante i la llanxa Chiriguana, de bandera argentina i, després de comprovar que l’explosió havia destruït el cuirassat, es varen dirigir a Buenos Aires. Aquell mateix dia varen quedar internats a Argentina.

A la Gran Bretanya:

Cinc embarcacions de passatgers, convertides en buc pel transport de tropes i escortats per un creuer de combat, un cuirassat i un portaavions, varen arribar sense cap problema a la Gran Bretanya després de travessar tot l’Atlàntic. A bord hi viatjaven 7.500 canadencs, tots voluntaris per combatre contra Alemanya. 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va fer publicar a la premsa un comunicat trucat des de Montevideo dient que el Graff Spee no tenia més que danys superficials i que les notícies britàniques segons les quals havia sigut seriosament danyat eren “pures mentides”. L’endemà el Graff Spee serà enfonsat.

A Polònia:

El Govern va aprovar un primer decret en que es permetia l’espoli del conjunt del patrimoni artístic pública i privat polonès.

En la guerra finlandesa:

Després d’arribar a la Línia Mannerheim, el 7º Exèrcit soviètic va iniciar una gran ofensiva. Per compensar la seva falta de blindats i d’artilleria, les tropes finlandeses d’esquiadors varen utilitzar innovadores tècniques de sabotatge i dispositius explosius improvisats per destrossar els tancs soviètics.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich Raeder va proposar vendre en els soviètics els plànols i els croquis del cuirassat Bismarck, que en aquells moments s’estava construint, si pagaven un preu molt elevat.

A l’Atlàntic:

El cuirassat Graf Spee es va refugiar a la badia de Montevideo a causa dels desperfectes que havia patit després d’enfrontar-se amb els britànics. El seu capità, Hans Langsdorff, va alliberar els mariners Aliats rescatats dels vaixells que havia enfonsat. Aquests mariners van assegurar que havien sigut ben tractats.

A França:

La Força Expedicionària britànica es va desplegar al sud de Lille, al llarg d’una línia de fortificacions.

En els Estats Units:

A Atlanta, aquell dia es va estrenar la pel·lícula Allò que el vent s’endugué protagonitzada per Vivien Leigh i Clark Gable. La pel·lícula, que es convertiria en una de les pel·lícules més aclamades del cinema, només va costar quatre milions de dòlars, però la seva recaptació mundial va superar els 400 milions de dòlars, fet que la convertiria en la pel·lícula més taquillera de la història.