Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va anunciar a l’opinió púbica, que l’intent d’assassinat contra Adolf Hitler del 8 de novembre havia quedat aclarit amb la detenció de Georg Elser. El cap de les SS va afirmar que l’atemptat havia sigut muntat a instigació del servei d’intel·ligència britànic i que dos dels seus caps, Payne Best i R. H. Stevens, havien sigut detinguts a la frontera germànica-holandesa el dia següent de l’explosió.

A Polònia:

El coronel alemany Helmuth Steif va explicar-li en una carta a la seva dona les condicions terribles en què es vivia a la Varsòvia ocupada, i li va comentar que ells s’estaven movent i actuant en nom d’una indignació justificada pels crims polonesos que havien fet contra els polonesos germànics. Pel coronel s’havia d’acabar amb el poble polonès per castigar-los i perquè algun dia no es volguessin venjar. Tot i això, el coronel va dir que sentia vergonya de ser alemany i que una minoria assassinava, saquejava i provoca incendis en nom d’Alemanya.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va bloquejar els interessos econòmics i militars alemanys.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ser present en una sessió del Gran Consell Militar de l’Exèrcit Roig, on es va aprovar dissoldre com més aviat millor tots els cossos soviètics de carros de combat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Preparant l’ofensiva contra França, Adolf Hitler va enviar una nova directriu, la número 8, als principals comandants del seu Exèrcit, Armada i la seva Força Aèria, en la que exposava els detalls de l’atac que s’organitzaria contra Bèlgica i Holanda i demanava mantenir l’estat d’alerta per explotar immediatament  les condicions meteorològiques favorables. Hitler va deixar clar que a on no hi hagués resistència, fent referència a Holanda, la invasió assumiria el caràcter d’una ocupació pacífica. La Kriegsmarine, segons la directriu, havia de bloquejar la costa belga i  holandesa.

Per aquesta ofensiva, el general Heinz Guderian estava preparant el 19º Cos blindat, una divisió d’infanteria motoritzada i dues divisions blindades, per executar una maniobra a les Ardenes. Però no tots alemanys creien en la victòria, el retirat general Ludwig Beck va escriure un informe on va pronosticar la derrota absoluta d’Alemanya en la guerra.

---

Heinrich Himmler va ordenar l’empresonament de totes les gitanes endevines.

---

A la nit, en una roda de premsa en el Ministeri de Propaganda, el príncep August Guillem va negar que Hitler hagués fet alguna cosa a cap membre de la família Hohenzollern, tal hi com s’havia rumorejat els últims dies. El príncep va ser presentant pel doctor Boehmer sota el títol d’Obergruppenführer. Boehmer, avergonyit, va admetre que l’hi havien ordenat que el presentés d’aquesta forma.

A Polònia:

A Sczczebrzesyn, les autoritats alemanyes varen tancar dos instituts d’ensenyança superior. En el poble de Cyców, dirigents del Govern General varen inspeccionar la zona pantanosa perquè pogués servir en el futur com una reserva per als jueus. 

El Govern General, per la seva part, va aprovar un decret que establia que un jueu només podia disposar de 2.000 zlotys en efectiu. A partir d’aquesta quantitat, el diner havia d’estar ingressat en el banc. Els jueus només podia treure 500 zlotys a la setmana de les seves comptes bancàries. 

A l’Atlàntic:

Una mina alemanya va fer esclatar un dragamines britànic, el Mastiff, que estava netejant el mar.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Walther von Brauchitsch va enviar a Adolf Hitler el primer informe sobre l’Exèrcit a Polònia a través de Gerhard Engel. En ell hi havia un memoràndum del general Johann Blaskowitz on parlava dels excessos de les SS a Polònia com els afusellaments, requisicions i arrests il·lícits. Blaskowitz, que assegurava que aquelles actuacions havien portat friccions dins de l’Exèrcit, li va demanar que restablís la situació i només autoritzés les execucions després de que es celebrés prèviament un judici. Hitler va fer cas omís a aquelles objeccions i va menysprear al general dient que no l’hi havia inspirat mai confiança i que ja trobava hora de que abandonés el seu càrrec.

---

A Augsburg, les autoritats alemanyes varen condemnar a mort a dos nois de dinou anys per haver robat a la casa d’un soldat.

---

A petició del govern alemany, el periodista Beach Conger, del Herald Tribune, va tenir que deixar Alemanya perquè no havia agradat una seva crònica i s’havia negat a retractar-se.

A França:

Davant del temor que els refugiats que arribaven, sobretot jueus, poguessin suposar un perill per l’Estat, el govern va aprovar una nova llei que estipulava l’internament d’aquells que poguessin ser considerats un perill pel país. Unes 20.000 persones, la gran part jueus, varen quedar confinats en camps de presoners. Molts d’ells varen ser alliberats al cap de poc.  

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que Adolf Hitler els havia parlar dels objectius de la guerra i que pensava liquidar la Pau de Westfàlia.

---

Tres joves varen ser executats per les autoritats per traïdició.

En el Protectorat de Bohèmia i Moldàvia:

Un grup de joves txecoslovacs va sortir als carrers de Praga per alliberar el país de l’ocupació alemanya, però la Gestapo els va aturar. A partir de llavors, totes les universitats i escoles superiors varen ser tancades definitivament. Nou d’ells varen ser executats davant d’un batalló d’afusellament. Tot i que el gest d’aquells nois va quedar en un no res, el 17 de novembre es va convertir en un símbol que va inspirar a accionar els estudiants de tot el món i el Consell Estudiantil Internacional, que més tard es va convertir en la Unió Internacional d’Estudiants, el UIE, va declarar aquesta data com el Dia Internacional de l’Estudiant. Aquesta efemèride es celebra a més de 114 nacions.

En una conferència de premsa de Berlín per relatar els fets, un periodista va preguntar el motiu de les execucions i les autoritats alemanyes varen respondre que era en motiu de les manifestacions antialemanyes a Praga del 23 d’octubre i el 15 de novembre. Més tard, els alemanys varen admetre haver executat a tres txecs més, dos d’ells policies, havien sigut afusellats per atacar a un alemany.

A França:

A París es va reunir el Comitè Suprem de Guerra i va aprovar el Pla D que, en cas d’un atac alemany a través de Bèlgica, ordenava en el 1º i el 2º Exèrcits francesos i al Cos Expedicionari Britànic a traslladar-se ràpidament a les principals línies de defensa belga, al llarg del Dyle i del Mosa, des d’Anvers fins a Mézières per Lovaina, Namur i Givet.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la seu de la Gestapo, Georg Elser va confessar ser l’autor de l’atemptat del 8 de novembre a la Bürgerbräukeller.

---

Els italians varen avisar als alemanys de que, segons els seus informes de París, Philippe Pétain era considerat com el defensor d’una política de pau a França i auguraven que si la qüestió de la pau s’agreugés a França, Pétain tindria un paper rellevant.

A Polònia:

A Varsòvia, un cartell alemany va anunciar que aquell dia s’executarien a 15 polonesos, un dels quals era jueu.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de rebre un massatge del seu metge personal Felix Kersten, a la nit Heinrich Himmler es va reunir amb Adolf Hitler per informar-lo de que ja havien detingut l’autor de l’atemptat, Georg Elser, a qui tenien des del mateix dia de l’atemptat.

Hitler també es va reunir aquell dia amb el general Erwin Rommel per parlar dels seus plans sobre una guerra total a l’Oest. En sortir de la reunió, Rommel va dir referint-se a Hitler:

El Führer està totalment decidit. L’intent d’assassinat a Munic no ha fet més que reforçar la seva determinació. És meravellós ser testimoni d’això. 

---

Durant aquell dia, Himmler va nomenar al SS-Oberführer Richard Glücks com a successor de Theodor Eicke al capdavant de la Inspecció dels Camps de Concentració.

---

Erich Raeder va encarregar a l’Estat Major de la Kriegsmarine que examinés la possibilitat d’envair la Gran Bretanya, possibilitat que es presentaria si s’aconseguien certes condicions en el transcurs de la guerra.

---

El règim nazi va publicar en el Bolletí Oficial del Reich Alemany la llista dels desnaturalitzats. La majoria eren jueus.

A Polònia:

Aquell dia es varen produir les primers deportacions massives de polonesos al Govern General. A més, a Lódz, els alemanys varen cremar la sinagoga oficial i varen cridar als cossos de bombers municipals polonesos per evitar que les flames s’estenguessin als edificis adjacents. En un bosc proper a Karlshof, en el districte de Zempelburg, les milícies, amb l’ajuda dels soldats alemanys, varen afusellar a 8.000 polonesos, molts d’ells jueus.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Novament, estudiants txecs de la Universitat de Praga es varen manifestar contra l’ocupació alemanya.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va aprovar una decisió del Gran Consell Militar de l’Exèrcit Roig de reduir en més d’un terç la força de les zones fortificades frontereres permanents.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va rebutjar l’oferta de mediació pau del rei de Bèlgica, Leopold III, i la reina d’Holanda, Guillermina, del 7 de novembre.

---

Després de que el 29 d’octubre es revisés el Pla Groc, la invasió a Occident, en que es va retirar la conquesta d’Holanda, la Luftwaffe va tornar a restablir tal ocupació perquè creien que necessitarien els camps d’aviació holandesos per atacar a la Gran Bretanya.

A Polònia:

Els alemanys varen cremar la sinagoga de la ciutat de Zamosc juntament amb les cases jueves veïnes.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va informar al Gabinet de Guerra sobre la nova arma alemanya, una mina magnètica que es feia esclatar el magnetisme de qualsevol embarcació amb el casc de ferro que passés per damunt d’ella. Aquesta mina ja havia començat a causar problemes en les embarcacions mercantils britàniques i franceses.

A l’Atlàntic:

Al sud, a l’altura de Madagascar, el Graff Spee va aconseguir enfonsar l’embarcació Africa Shell.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Segons un informe del règim nazi, els assistents a la cerimònia fúnebre per les víctimes de l’explosió del 8 de novembre eren escassos i les seves expressions de simpatia havien sigut silencioses.

---

Finalment es va decidir posposar la decisió d’atacar a Occident, previst per al dia 19, al 22 de novembre.

A Romania:

El rei Carles II de Romania es va unir a l’intent de mediació de pau del rei de Bèlgica, Leopold III, i la reina d’Holanda, Guillermina, del 7 de novembre.

A Finlàndia:

Els finlandesos no varen cedir i no varen entregar als soviètics les seves reclamacions territorials com l’istme de Carèlia i varen interrompre les negociacions.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Erich von Manstein, Gerd von Rundstedt i Heinz Guderian es varen reunir per estudiar junts els detalls d’un pla per envair França, Bèlgica i Holanda en un atac sorpresa massiu de l’exèrcit blindat. Però mentre examinaven la situació, Von Rundstedt va rebre un telegrama d‘Adolf Hitler en què els avisava de que la seva missió era constituir un grup de divisions blindades per arribar per sorpresa a la riba occidental del riu Mosa, al sud-est de Sedan, i crear d’aquesta manera les condicions favorables per iniciar les següents operacions.

---

El poble alemany va patir una gran commoció davant la severitat del racionament de roba quan es varen emetre les cartilles. Hi havia cartilles diferents pels homes, les dones, els nens, les nenes i els nadons. Excepte aquests últims, cada cartilla comptava amb un centenar de punts. Per un parell de mitjons o mitges havien d’entregar cinc, però només podien adquirir cinc parells a l’any. Un pijama costava trenta punts. Un abric o un vestit nous constaven seixanta punts.

---

Hermann Göering es va reunir amb el representant italià, Maigstrati, i li va confirmar la seva opinió de que la majoria dels alemanys estaven contents de que Hitler i Benito Mussolini haguessin acordat amistosament que Itàlia es mantingués neutral.

A Polònia:

Wilhelm Koppe, cap de les SS i de la policia, va emetre instruccions per què entre el 15 de novembre i el 28 de febrer de 1940 es portés a terme la deportació en el Warthegau de, inicialment, 200.000 polonesos i 100.000 jueus.

En el bàndol Aliat:

Neville Chamberlain i Edouard Daladier varen rebutjar la mediació de pau del rei belga Leopold III i la reina holandesa Guillermina del 7 de novembre.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic es va instal·lar una capella en honor a les víctimes de l’atemptat del 8 de novembre davant de la prefectura militar. Adolf Hitler va rendir honors a les víctimes, però no va parlar, tot el contrari de Rudolf Hess, que va ir que aquest atemptat els havia ensenyat a odiar. La ràdio va retransmetre l’acte.

---

Joseph Goebbels va celebrar el 38è aniversari de la seva esposa Magda Goebbels a la seva casa rural de Lanke tots dos sols.

A Polònia:

Es va produir la primera trobada entre la Gestapo i el Consell jueu de Lódz compost per trenta membres elegits per Chaim Rumkowski. Els alemanys, sense intenció d’arribar a acords amb ells, els varen afusellar a tots menys a tres, entre ells Rumkowski, el dia següent. Rumkoski va rebre una forta pallissa quan va intentar ajudar els seus companys.

L’alcalde alemany de Lódz, Uebelhor, que amb anterioritat havia sigut alcalde de Mannheim, va declarar en un discurs, que ells (els alemanys) eren els amos i que s’havien de comportar com a tal davant dels polonesos. L’alcalde va afegir que havien de ser durs per tal de que mai més tornés l’Estat polonès. Les seves declaracions varen ser publicades l’endemà en el Lodzer Zeitung. 

---

Aquell dia s’hauria d’haver celebrat el dia de la independència de Polònia, però els alemanys tenien previst fer un altre tipus de festeig. Varen dur a 350 polonesos d’un camp de treball prop de Gdynia al patí d’una presó a la ciutat de Wejherowo, on els varen ordenar cavar forats profunds. Després de dividir-los en grups, varen dur als primers polonesos a davant del forat i els varen afusellar, mentre obligaven als altres a observar els afusellaments i a esperar el seu torn. A mesura que anaven portant a cada grup a davant del forat i els afusellaven, els alemanys cridaven:

Visca Polònia!