Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Georg Elser, l’autor de l’atemptat del 8 de novembre, va ser detingut en el poble de Kreuzlingen, a prop de Constança, quan es preparava per fugir cap a Suïssa. Li varen trobar una postal en que hi havia reflectit l’interior de la Bürgerbräukeller i a sobre la columna on hi va col·locar la bomba hi havia dibuixat una creu. A més, li varen requisar un detonador i una insígnia del comunista Roter Frontkämpfferbund. Elser va ser dut a Berlín i va ser interrogat en un soterrani a la Prinz Albrechtstrasse, on també hi havien sigut conduïts els agents britànics Best i Stevens, detinguts aquests el dia anterior i acusats també de participar en l’atemptat. Els interrogatoris varen ser conduïts per Reinhard Heydrich, Heinrich Muller i Walter Schellenberg. Elser, amb un focus potent il·luminant-li a la cara i lligat a la cadira, estava tan atemorit que en prou feines podia parlar, però estava orgullós per haver construït un artefacte d’efecte retardat i va confessar ser l’autor de l’atemptat.

Mentrestant, l’atemptat encara omplia les portades de la Völkischer Beobachter, que va sortir editat amb el titular: La miraculosa salvació del Führer. Els diaris alemanys també explicaven que el SD havia detingut als instigadors de l’atemptat. 

Continuant a Munic, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va explicar que tenia ganes de tornar aviat a Berlín i li va relatar com havien anat els fets a la cerveseria. 

A la nit, un individu va llençar un totxo als vidres de la botiga de Heinrich Hoffmann. Un policia el va disparar, però la persona en qüestió va aconseguir fugir il·lesa gràcies a una nova apagada nocturna. Arrel de l’atemptat contra Hitler es va incrementar la protecció policial de les grans personalitats.

---

Joachim von Ribbentrop va contestar la carta de l’explorador suec Sven Hedin del 2 de novembre, en la qual deia que la filtració en el diari News Chronicle de l’entrevista entre ell i Hitler del 16 d’octubre es devia a un malentès i a un error. El ministre li agraïa les seves explicacions i li va afirmar que aquell fet demostrava que els corresponsals britànics i les seves redaccions no deixaven passar cap oportunitat, en la seva campanya difamatòria, va assegurar textualment, per escriure falses interpretacions i falsedats. Von Ribbentrop va acabar la carta dient-li que tot l’episodi ja estava aclarit i li va demanar que no es preocupés perquè Hitler no estava enfadat amb ell, ja que tot es devia a una exageració del seu Ministeri d’Afers Exteriors.  

---

Hans Ulrich Rudel va ser condecorat amb la Creu de Ferro de Segona Classe. 

En la vida privada de Hitler:

Eva Braun va fer de madrina del bateig de la filla de Hermann Esser.

A Polònia:

Els alemanys, per celebrar l’aniversari de la Nit del Vidres Trencats del 9 de novembre de 1938, varen cremar en forma de celebració les quatre principals sinagogues de la ciutat de Lódz. Policies i soldats alemanys, molts d’ells borratxos, varen “gaudir” humiliant i colpejant a jueus i a polonesos. Alguns d’ells es varen enfrontar a la censura i la desaprovació dels seus superiors.

A Holanda:

El govern holandès va dirigir nou peticions escrites sobre l’incident del dia anterior a Velno acusant als alemanys d’haver violat la neutralitat holandesa. 

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov va permetre que el govern soviètic es fes càrrec de les despeses de transport de totes les mercaderies portades pels trens russos a Alemanya. A més, es va proporcionar facilitats d’avituallament i de reparació de les naus alemanyes, inclosos els submarins, a Teriberka, un port de l’Àrtic a l’est de Múrmansk. 

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de l’atemptat del dia anterior, Adolf Hitler va tornar a Munic per assistir a una cerimònia davant el monument de la Feldherrnhalle per rendir un homenatge a les set persones que havien perdut la vida a la cerveseria Bürgerbräukeller. Eva Braun va parlar amb la seva germana petita Gretl, que s’havia quedat a Munic, i va saber de que el seu pare es trobava entre els nombrosos ferits de l’explosió, però que ja havia sigut donat d’alta de l’hospital. Al matí, la Völkischer Beobachter va ser l’únic diari alemany que va parlar de l’atemptat i va acusar als serveis secrets britànics i a Neville Chamberlain de voler matar a Hitler.

Encara quedaven molts dubtes sobre l’atemptat i, a la nit, el cap de la Kripo, Arthur Nebe, va sortir de l’aeroport de Doeberitz amb la comissió especial Atemptats per veure què havia passat realment a la Bürgerbräukeller. Nebe no va trobar gaire més que el que ja havien descobert els agents de la Kripo de la capital bavaresa. Només sabien que l’atemptat havia sigut planejat amb certa anticipació i que s’havia utilitzat una bomba amb una càrrega explosiva inferior a 10 quilograms i que s’havia amagat l’artefacte en un pilar de ciment i acer revestit amb fusta.  

Com a conseqüència de l’atemptat, a primeres hores del matí en el camp de concentració de Buchenwald les SS varen agafar als jueus que havien sigut obligats a treballar a les canteres del camp i els varen tancar en els seus blocs. Pocs després, els comandants de tropa Planck, Jänisch i Wanstedt varen recórrer bloc per bloc per elegir a uns quants jueus sense tenir cap llista. En total varen agafar a 21 jueus austríacs i alemanys; la majoria d’ells joves i valents. El més jove, Walter Abusch, només tenia 17 anys. Els SS llavors els varen treure fora del portaló i a la cantera els varen assassinar a trets. Tots els demés jueus varen ser tancats en els seus blocs durant cinc dies, enmig de la foscor i sense menjar ni beure. El quart dia se’ls va donar mitja ració.

També arrel d’aquest atemptat es va posposar la decisió final sobre l’ofensiva a Occident per al dia 19 de novembre.

---

Walther Schellenberg, que el dia anterior havia rebut ordres de detenir als dos agents britànics del MI6 en els Països Baixos, el capità Sigismund Payne Best i el comandant Richard Stevens, acompanyats per un oficial holandès anomenat Coppens, varen quedar en el cafè Backus, situat a prop de la frontera holandesa, a Venlo, tal hi com havien acordat. Schellenberg va ser el primer e arribar a les quatre de la tarda i va demanar-se un aperitiu en la terrassa del cafè. En el moment que els britànics varen obrir la porta del seu cotxe, un Buick, va arribar un altre cotxe de les SS descapotable. Eren Alfred Naujocks i els seus homes, que varen disparar contra el Buick. Els britànics varen respondre en seguit, però sense eficàcia. El tinent Coppens, que havia tret l’arma per defensar-se, va ser tocat per una bala. Quan la situació semblava controlada pels alemanys, Naujocks i un dels seus homes, anomenat Goetsch, es varen precipitar sobre el Buick i en varen treure a Best, Stevens i el ferit Coppens. Segons va declarar més tard Schellenberg, Best i Stevens varen ser empesos cap a l’interior del cotxe de les SS amb el ferit Coppens. A continuació, els agents de les SS varen agafar el Buick i el varen portar a fora de la frontera amb els tres agents perquè no volien que se sabés que l’atac s’havia produït en territori holandès. El tinent Coppens moriria hores més tard a l’hospital de Düsseldorf. Els dos agents britànics varen passar la resta de la guerra en el camp de concentració de Sachsenhausen i varen revelar en els seus segrestadors tot el què sabien del MI6.

A Polònia:

La ciutat polonesa de Lódz va ser oficialment incorporada al Reich. Per tal de que veiessin qui eren els nous amos i més quan s’apropava el dia de la independència Polònia, l’11 de novembre, els alemanys varen detenir en el carrer a diversos jueus i els varen fer destruir el monument a l’heroi nacional polonès, Kosciuszko. Els jueus, la gran majoria grans, no varen poder destruir el monument amb les seves mans i al final ho varen fer amb dinamita. A Tarnow, a la nit, els alemanys varen cremar-hi la Gran Sinagoga.

---

A Varsòvia, els alemanys varen arrestar a un miler d’intel·lectuals polonesos, entre ells escriptors, periodistes i artistes. 

---

Odilo Globocznik va ser nomenat cap de la policia i de les SS del districte de Lublin, una de les zones on varen traslladar als jueus polonesos. Globocznik serà l’encarregat de fer-los assassinar més endavant. 

A Itàlia:

Benito Mussolini va redactar un telegrama per felicitar a Hitler per haver sobreviscut l’atemptat.

A Finlàndia:

Les negociacions entre finlandesos i soviètics es varen trencar, ja que els soviètics exigien que cedissin l’àrea situada al nord de Leningrad i la part occidental de la península de Rybachi a canvi d’una gran extensió de la Carèlia oriental. 

Dimecres:

L’atemptat contra Hitler: 

A les vuit del vespre, Adolf Hitler es trobava a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic per pronunciar un discurs per commemorar el fallit Putsch de Munic del 9 de novembre de 1923. Excepcionalment, ni Hermann Göering ni Heinrich Himmler varen assistir a l’acte commemoratiu, però sí Friedrich Braun, el pare d’Eva Braun, que es va barrejar amb els vells combatents, i Joseph Goebbels, que estava ensopit perquè s’adonava que la seva propaganda no donava els resultats esperats. Göering no va ser present a l’acte per motius de salut. L’assistència de Hitler no es va avisar amb antelació i ni la ràdio ni la premsa varen suggerir que parlaria aquella nit. Els funcionaris de l’Estat es varen assabentar una hora abans de que Hitler actuaria aquella nit. El discurs, això sí, va ser difós per totes les emissores alemanyes.

Hitler, que portava el seu vestit gris amb una medalla de l’Ordre de la Sang i no la camisa bruna que sempre portava en aquesta celebració, va pronunciar el discurs a les 20:10, pocs minuts després d’entrar a la cerveseria i més d’hora de l’habitual per circumstàncies de la guerra, i el va acabar a les 21:07, més d’hora del previst, per agafar a les 21:31 un tren que l’havia de dur a Berlín. Durant tots els 20 minuts del discurs va denunciar l’actitud de la Gran Bretanya i va recomanar-los que es preparessin per una guerra llarga. De fet, segons va confessar, dos mesos abans de la guerra havia demanat a Göerint que iniciés els preparatius per cinc anys de lluita. Goebbels va exclamar que aquell discurs seria una sensació en tot el món.

Al cap de 13 minuts, a les 21:20, de que Hitler hagués marxat, quan la majoria dels assistents marxaven cap a casa i només quedaven unes 100 persones per tornar les cadires als seus llocs, va explotar una bomba de rellotgeria col·locada per un treballador anti-nazi, Georg Elser, de Königsbronn, a Suàbia. La bomba estava col·locada en un recobriment d’una columna del soterrani de la cerveseria des del 6 de novembre, just darrere de la tribuna on hi havia hagut Hitler uns minuts abans. Tot i no matar a Hitler, la bomba va matar a vuit persones (tres d’elles a l’acte i cinc altres varen morir més tard) que estaven presents a l’acte i en va ferir a 63, entre ells Friedrich Braun, que aquella mateixa matinada va ser donat d’alta a l’hospital, a més de que va deixar la cerveseria molt malmesa, ja que el sostre i la galeria superiors es varen enfonsar, i les portes i les finestres varen saltar pels aires per l’ona explosiva. La majoria de les víctimes varen creure en un primer moment que eren víctimes d’un bombardeig britànic. A prop de les portes, dones uniformades ploraven desconsoladament. Les ambulàncies varen aparèixer ràpidament i poc després la policia.

L’autor de l’atemptat es troba en aquells moments dirigint-se a Constança per després fugir a Suïssa, però els cambrers de la cerveseria varen declarar més tard a les autoritats que des de feia uns dies havien vist a una persona que els resultava sospitosa. La descripció de la seva persona va ser enviada a tots els passos fronteres. Elser, a sobre, s’havia oblidat de desfer-se de les restes de la bomba i, a més, portava els dibuixos de la cerveseria en la seva butxaca de l’abril. Finalment va ser detingut per la Gestapo al cap de dos dies i va ser internat en el camp de concentració de Sachsenhausen en qualitat de presoner especial de Hitler, sent assassinat el 9 d’abril de 1945 per ordres de Himmler. 

Hitler va tenir coneixement de l’atemptat quan estava tornant cap a Berlín en tren, concretament en una parada que varen fer a Nuremberg i quan estava parlant amb Goebbels de que la confrontació amb l’Església tindria que esperar a que acabés la guerra. Martin, el director de Seguretat a Nuremberg, i l’alcalde de la ciutat, Willy Liebel, varen pujar al vagó del dictador. Allí els va rebre Heinz Linge, que va quedar consternat per la notícia. Hitler, que estava acompanyat per Eva Braun i la seva amiga Herta Ostermeier, va sortir al passadís i va preguntar-los a Liebel i Martin què havia passat. Hitler en un primer moment va pensar que era una broma quan li varen comunicar la notícia, però quan va veure les cares dels seus acompanyants va entendre el què havia passat. El dictador va interpretar el fet de que hagués abandonat la cerveseria abans del previst com un acte de la Providència i va sospitar del Servei Secret britànic, que aquell dia s’havia de reunir amb Walter Schellenberg. Hitler els va preguntar per Himmler i Martin li va respondre que el cap de les SS s’havia quedat a Munic i estava dirigint personalment les investigacions. El dictador va ordenar que Himmler es quedés a la capital bavaresa fins que haguessin capturat a tots els causants de l’atemptat. En baixar Liebel i Martin del tren, la notícia de l’atemptat es va difondre ràpidament entre els vagons. Tornant veloçment cap a Munic, Hitler va ser felicitat per tots els ocupants del tren per haver sobreviscut a aquell atemptat.

Hi ha la possibilitat de que aquell atemptat fos un atemptat fingit. Göering li va dir a Karl Bodenschatz que si Hitler hagués mort, ell, com al seu successor, hagués aturat la guerra retirant les tropes de tots els territoris no alemanys. Tot i que en aquell temps part de la cúpula militar estava conspirant contra Hitler per la seva idea d’atacar el 12 de novembre a Occident, tots ells varen quedar atònits en saber el què havia passat a la cerveseria.

En el Reich:

A Alemanya:

A Düsseldorf, al migdia va arribar-hi un destacament especial de dotze homes de les SS enviats per ordres de Himmler per garantir la protecció de Walter Schellenberg, que estava a Holanda negociant amb agents britànics del Intelligence Service amb qui s’havia reunit el dia anterior. El destacament va ser posat sota les ordres d‘Alfred Naujocks, el mateix home que el 31 d’agost de 1939 havia simulat un atac polonès per tal de justifica la invasió a Polònia. Una hora després de l’atemptat a Munic, Himmler va trucar a Schellenberg per informar-lo de l’atemptat i li va donar l’ordre de detenir als tres agents britànics amb qui s’havia de reunir l’endemà en el poble fronterer holandès de Velno, a uns 60 quilòmetres de Düsseldorf, amb els homes de les SS que l’hi havia enviat. Sembla curiós que Himmler enviés aquells homes de les SS abans de que esclatés la bomba a Munic, i ja qui pensa que el líder de les SS sabia que aquell dia es produiria l’atemptat.

---

Abans de l’atemptat, Hitler va visitar per segon cop a Unity Mitford a la clínica de Munic, que continuava pàl·lida i immòbil al llit. El dictador va exigir quedar-se amb ella a soles i va passar un quart d’hora en la seva habitació. En sortir de l’habitació, Hitler els va dir en els metges que Unity s’expressava amb tota coherència i que l’hi havia dit que volia tornar a Gran Bretanya i que ell li coincidiria el seu desig. 

---

L’ambaixador alemany a Brussel·les, Buelow-Schwante, va enviar un telegrama al seu govern advertint-los que el rei Leopold III havia comunicar a la reina Guillermina d’Holanda que tenia un informe exacte sobre una concentració militar alemanya a la frontera belga, el que feia preveure una ofensiva alemanya a través de Bèlgica en dos o tres dies. 

A Polònia: 

A Cracòvia es va celebrar una reunió en la que hi va ser present Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la Policia, per parlar sobre l’evacuació dels jueus i els polonesos del Congrés de les regions del Vell Reich, del Reich Gau de Danzig i Posen. 

---

En el balneari de Ciechocinek, els alemanys varen conduir a un grup de 50 oficials polonesos, que havien sigut fets presoners, pels carrers de la ciutat amb les mans al cap per ser afusellats.

A Espanya:

El govern espanyol va aprovar una llei que ordenava en el Consell Ordenador de les Construccions Navals Militars l’execució en el termini de 10 anys del Programa Naval del Moviment, en la que la Marina espanyola havia de construir 4 cuirassats, 54 destructors, 36 torpeders, 50 submarins i 100 llanxes ràpides. Al final només varen construir 2 minadors, el Eolo i el Tritón, 4 canyoners, 3 dragamines i el submarí B-1.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, després de llegir un informe mèdic que desaconsellava meteorològicament la invasió a França per al 12 de novembre i de rebre un informe sobre la situació dels transports per ferrocarril, es va veure obligat a tornar a modificar la data de l’operació Cas Groc per mitjans de desembre d’aquell any i va aplaçar la decisió final a les sis de la tarda del 9 de novembre.

Els britànics i els francesos esperaven que Hitler ataqués aquella data perquè aquell  mateix dia el general Hans Oster va transmetre la data en el coronel Jacobus Sas, l’agregat holandès a Berlín, i aquest ràpidament va informar a britànics i francesos de les intencions dels alemanys.

---

A Berlín, en una recepció celebrada a l’Ambaixada soviètica, Hermann Göering va lloar davant un grup de periodistes nord-americans com William Shirer i Lochner, els excel·lents avions que estaven fabricant a Alemanya, i va assegurar que les forces aèries dels Aliats no serien rivals per ells encara que en aquells moments poguessin comprar avions als Estats Units. Quan se li va preguntar per què bombardejaven les embarcacions enemigues i no els seus ports, Göering va respondre que eren humanitaris. Tots els periodistes varen riure davant d’aquella afirmació.

---

A Munic, a la nit, després de revisar el dia anterior una bomba de rellotgeria en una columna de la Bürgerbräukeller per matar l’endemà a Hitler i el seu entorn, Georg Elser es trobava a Stuttgart amb la seva germana Maria abans de dirigir-se a Suïssa, però a la tarda va començar a dubtar i a dos quarts de deu de la nit va tornar a la cerveseria per verificar que tot anés bé. L’antic torner va recolzar l’orella a la paret de la columna i va sentir el tic-tac. Després de comprovar que tot estava en ordre, ràpidament va abandonar Munic i va agafar el primer tren cap a Constança. Curiosament, Heinrich Himmler, que el dia anterior li havia demanat en el seu metge personal Felix Kersten que anés a la cerveseria el dia del discurs, ara li va dir que no hi anés perquè era estranger.

A Holanda:

Walther Schellenberg, que utilitzava el nom del capità Schaemmel, un oficial antinazi del OKW (realment existia el tal Schaemmel), es va tornar a entrevistar amb els agents britànics del Intelligence Service per intentar negociar la pau. Schellenberg els va assegurar que a dins del OKW estaven decidits a eliminar a Hitler i volia que el govern britànic aprovessin un nou règim antinazi. Tot allò era una enganyifa. Els agents britànics li varen entregar un missatge poc ferm de Londres en que s’anunciaven les bases per una pau amb el nou govern antinazi i varen acordar que Schellenberg portés a un dels seus caps, un general alemany, a Venlo el dia següent per començar les negociacions definitives.

Els països neutrals:

El rei Leopold III de Bèlgica i la reina Guillermina d’Holanda varen dirigir un missatge als països que estaven en guerra per oferir-los ser mediadors per negociar la pau.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per explicar-li que l’ofensiva contra les potències occidentals es faria en breu. Però el dictador encara estava caldejat per la reunió que havia mantingut el dia anterior amb el comandant Walther von Brauchitsch i encara recordava les paraules del cap de l’Exèrcit, que li va assegurar que l’Exèrcit no estava preparat per una ofensiva a Occident i que havia mostrat símptomes clars d’indisciplina.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler. Després de la reunió, Himmler va rebre tractament del seu metge Felix Kersten, ja que estava molt tens aquells dies i necessitava uns massatges. El cap de les SS li va dir que aniria a Munic, on Hitler hi pronunciaria uns discursos, i li va demanar que l’acompanyés. El metge va acceptar-ho. També li va prometre que li aconseguiria un bon lloc a primera fila per tal de que pogués sentir bé al dictador. L’endemà, però, Himmler va canviar d’opinió al·legant que Kersten és estranger.

Precisament, a Munic, Georg Elser va entrar a la cerveseria Bürgerbräukeller per revisar la bomba de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre i que estava dissenyada per matar a Hitler i al seu entorn la nit del 8 de novembre. Després de comprovar que tot estava en ordre, Elser va viatjar a Stuttgart per acomiadar-se per últim cop de la seva germana Maria i el seu cunyat Karl abans de dirigir-se a Suïssa. 

A la nit, Hitler va anar al front per veure amb els seus propis ulls com estava l’Exèrcit. Amb els seus comandants va afirmar que l’Exèrcit no estava preparat perquè no volia lluitar i, enfadat, va dir que coneixia l’esperit del quarter general de Zossen, fent referència a la reunió amb Von Brauchitsch, i que el destruiria. En el quarter general de Zossen el clima era completament crispat, tal i com Hitler deia. Franz Halder, que conspirava contra Hitler i pensava arrestar-lo si decidia actuar contra Occident, va dir-li a Groscurth que l’atac contra Occident seguiria endavant i que no hi havia res a fer. De fet, Hitler, tot i saber que la seva cúpula militar s’oposava als seus plans, va redactar el text de les proclames als holandesos i belgues justificant el seu atac a aquests dos països neutrals.

---

A la nit, a l’Ambaixada soviètica, es va celebrar la recepció anual per l’aniversari de la Revolució bolxevic. Durant la celebració, Hermann Göering va parlar amb uns quants corresponsals nord-americans. El ministre va estar gran part de la cerimònia recolzat a la taula del buffet bevent cervesa i fumant sota el retrat de Vladimir Lenin. Estava de bon humor i quan un ajudant li va recordar que estava parlant per la premsa nord-americana, va replicar que no l’importava i, inclús, va bromejar amb ells sobre la capacitat nord-americana de construir avions. Un dels periodistes li va preguntar si realitzarien un atac aeri en massa abans de que milers d’avions nord-americans fossin entregats als Aliats. Göering va riure primer i després li va respondre que construïssin els seus avions i els entreguessin que ells construirien els seus i després veurien quin són els millors. En preguntar-li què opinava de la situació actual, va respondre que era molt favorable per Alemanya, però un dels periodistes li va respondre que la seva Luftwaffe només havia atacat embarcacions de guerra britàniques. Göering li va respondre que les embarcacions de guerra eren un objectiu molt important perquè els oferia un entrenament excel·lent. Llavors li varen preguntar si pensaven bombardejar ports enemics i Göering li va respondre que eren humanitaris. En escoltar aquesta resposta, més d’un periodista no va poder evitar una rialla que no es va prendre bé el ministre alemany, que els va advertir que no tenien perquè riure perquè estava parlant molt seriosament i que tenia sentiments humanitaris.

A Polònia:

Les SS varen detenir a 182 de professors de la Universitat Jagelloniana de Cracòvia i d’altres institucions d’educació superior de Cracòvia després de fer-los creure que anirien a una reunió en la que s’hauria de tractar el restabliment de les relacions entre Alemanya i Polònia. Tots ells varen ser deportats al camp de concentració de Sachsenhausen. Tot i que Otto Wächter va afirmar no haver sabut res d’aquella acció, més tard es va comprovar que era el ple responsable d’aquella deportació.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder, com el dia anterior Walther von Brauchitsch, es va reunir amb Adolf Hitler en el seu despatx de la Cancelleria per parlar d’una ofensiva a Occident. Igual que Von Brauchitsch, Halder no desitjava aquesta ofensiva i com el comandant suprem de l’Exèrcit va sortir de l’entrevista enfadat i deprimit. 

Al migdia, Von Brauchitsch estava a la Cancelleria esperant nerviós en els passadissos per enfrontar-se un cop més directament amb Hitler per la decisió d’atacar a Occident. Si l’ofensiva continuava tirant endavant pel dia establert, el 12 de novembre, tenia que preparar un atac que ell no volia fer. Halder, que conspirava contra Hitler, va esperar a l’avantsala mentre Von Brauchitsch i Hitler començaven a parlar. Si no ho aconseguia, Von Brauchitsch estava decidit a unir-se als conspiradors per enderrocar a Hitler. Poc després en la reunió se’ls va unir Wilhelm Keitel. La reunió va ser un desastre, no va durar més de vint minuts. Von Brauchitsch li va dir que els preparatius per atacar a Occident no estaven suficientment avançats per llançar una ofensiva tan aviat i el va advertir de que el més probable era que fracassés. A més li va recordar que en aquella època de l’any feia molt mal temps a la zona on volia atacar. Hitler li va replicar que el mal temps també era pels enemics i que a més podia no ser millor en la primavera. Canviant de tàctica, Von Brauchitsch li va dir que s’havia demostrat que la infanteria era dèbil en l’atac contra Polònia i que sovint faltava disciplina entre els oficials i els soldats. El comandant va afirmar que en el front hi havia símptomes semblants als de 1917-1918 amb desercions, insubordinacions, motins… i va assegurar que l’Exèrcit necessitava un intens entrenament abans de començar una nova aventura. Recordar-li la Primera Guerra Mundial va ser un greu error perquè va aconseguir l’afecte contrari que volia perquè Hitler va entrar en còlera i va cridar que trobava intolerable que un comandant en cap condemnés i desprestigiés el seu propi Exèrcit per una petita falta de disciplina i va assegurar que cap dels seus comandants li havia dit que a la infanteria li faltés energia quan ell era el front. Com a comandant suprem, va dir que tenia que rebutjar aquelles acusacions contra l’Exèrcit i va dir-li que volia proves concretes i va exigir saber quantes penes de mort s’havien executat. El dictador va acusar l’Exèrcit de no voler combatre. Llavors, Hitler va sortir de l’habitació enfadat, donat una puntada de peu a la porta i deixant el cap de l’Exèrcit atemorit i enfonsat. A dos quarts de dues, Hitler va donar l’ordre per preparar l’ofensiva. Veient que el dictador estava decidit en tirar endavant els seus plans, Halder va tornar al seu quarter general de Zossen i va ordenar que es destruïssin tots els documents relacionats amb la conspiració contra Hitler.

Segons li va dir Rudolf Schmundt a Keitel, després de la reunió Von Brauchitsch li va demanar a Hitler se rellevat, però el dictador ho va rebutjar. Von Brauchitsch va tornar també a Zossen i va ser incapaç de fer un informe coherent sobre el que avia passat. Poc després va rebre una trucada en que li confirmaven que s’havia donat l’ordre per atacar el dia 12, tal hi com estava previst. 

Però no només Halder i Von Brauchitsch intentaven aturar els plans de Hitler. El coronel Hans Oster es va reunir a Berlín amb els agregats militars holandesos i belgues i els va assegurar que esperessin un atac alemany per al 12 de novembre. 

---

El govern alemany va aprovar un decret que permetia perseguir legalment als grups considerats com paràsits.

---

A Munic, a la cerveseria Bürgerbräukeller, on el 8 de novembre Hitler hi havia de pronunciar un discurs en motiu de l’aniversari del putsch, entre les nou i les deu de la nit, Georg Elser, amb l’objectiu de matar al dictador, va entrar a la cerveseria amb un temporitzador ben empaquetat per la bomba amb mecanisme de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre. Va caminar fins a la galeria i es va amagar darrere d’una columna fins que es varen apagar les llums i es va tancar la sala. Un cop va veure que no hi havia ningú es va dirigir al pilar i el va obrir a cops. Va col·locar-hi el temporitzador, va ajustar l’hora per les 9:20 del 8 de novembre, quan pensava que Hitler estaria enmig del discurs, i va marxar.  

A Polònia:

La Gestapo va detenir a 167 professors i conferenciants de la Universitat de Cracòvia i els va enviar al camp de concentració de Sachsenhausen, on 17 d’ells varen morir per tortures. Entre les víctimes hi havia el professor Ignatius Chrzanowski, el principal historiador de la literatura polonesa; el professor Michael Siedlecki, destacat zoòleg i antic rector de la Universitat de Vílnius; i el professor Stanislas Estreicher, catedràtic de Jurisprudència d’Europa Occidental. 

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va fer cridar a Walther von Brauchitsch, el comandant suprem de l’Exèrcit, per parlar d’una possible ofensiva a Occident. Von Brauchitsch no desitjava aquesta ofensiva i quan va acabar la reunió en va sortir pàl·lid i només va dir que no havia pogut fer res i que ningú s’hagués pogut defensar.

A Suïssa:

Mentre Hitler planejava la següent ofensiva, Nahum Goldmann, el presentant del Congrés Mundial Jueu a Ginebra, va informar a Stephen Wise, representant de la mateixa organització a Nova York, de que tant a Londres com a París la gent tenia grans expectatives de que no continués la guerra. Goldmann li va confessar que creia que a la primavera o l’estiu la guerra ja hauria conclòs, ja que, en la seva opinió, la situació interna d’Alemanya era molt dolenta.  

En els Estats Units:

Després del vot favorable del Congrés, els Estats Units varen aprovar en una esmena una nova llei de neutralitat, la Neutrality Act, pel conflicte europeu que va ser coneguda popularment amb el nom de cash and carry. Amb la nova aprovació s’autoritzava en el govern a vendre armes als països bel·ligerants si aquests les pagaven al comptat i s’encarregaven ells mateixos de transportar-les. Però es va mantenir la prohibició sobre els préstecs a les nacions en guerra i, en una nova disposició, es va vetar a les embarcacions nord-americanes a entrar en certes zones de combat que serien designades pel president Franklin Delano Roosevelt.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder, després de reunir-se juntament amb Walter von Brauchitsch amb els comandants superior de l’Exèrcit a l’Oest, va escriure en el seu diari que entre l’Estat Major Superior ningú creia que l’ofensiva a l’Europa occidental ordenada pel OKW tingués cap perspectiva d’èxit. Halder es va reunir aquell dia amb Ludwig Beck i amb Carl Goerdeler per avisar-los de que estiguessin preparats a partir del 5 de novembre. Sembla que Halder estava decidit a actuar contra el govern. Goerdeler va viatjar aquell dia a Estocolm per parlar en una xerrada a la Cambra de Comerç Sueca del comerç mundial sobre els mars amb Marcus Wallemberg i Gustav Carsel, entre altres. Aprofitant la seva estada a la capital sueca, Goerdeler va reunir-se durant tres hores amb l’explorador suec Sven Hedin en el seu despatx. L’ex alcalde de Leipzig li va dir que creia fermament amb la postura de Hermann Göering, que no desitjava la guerra, i li va comentar que si no es firmava la pau aviat Alemanya estaria perduda, tot hi que veia impossible acabar amb la guerra mentre Adolf Hitler continués al capdavant del govern. Goerdeler li va explicar que no creia en absolut amb una ajuda efectiva per part de la Unió Soviètica i estava convençut de que en un termini de dos anys Alemanya estaria en guerra amb Moscou.

---

Göering va agilitzar l’establiment del Fideïcomís de Reassantament Alemany (Deutsche Umsiedlungs-Treuhand GmbH, el DUT), que funcionaria dins del Pla Quadriennal i treballaria en la migració forçosa i l’explotació laboral.

---

Un home va ser denunciat per un veí per haver escoltat els programes de Ràdio Moscou. La Gestapo el va detenir i, tot i que un tribunal especial va desestimar els càrrecs per la falta de proves, els agents de la policia secreta el varen enviar al camp de concentració de Sachsenhausen, on hi moriria el novembre de 1940. 

A Polònia:

La Gestapo va cridar a 96 mestres i professors polonesos de la ciutat de Rypin. Tots ells varen ser arrestats i afusellats a l’escola mateixa o en els boscos dels voltants. La Gestapo també va cridar a 183 membres del professorat de la Universitat de Jagellon de Cracòvia i els varen deportar al camp de concentració de Sachsenhausen. Uns mesos més tard els més grans varen ser alliberats i els més joves varen ser enviats a Dachau. Cap dels jueus va ser alliberat. 

---

Friedrich Wilhelm Krüger va ser nomenat màxima autoritat de les SS i de la Policia en el Govern General.

En els Estats Units:

A Washington, a instàncies del president Franklin Delano Roosevelt, el Congrés va revocar una clàusula de la Llei de Neutralitat, que, des del 1937, prohibia tant l’enviament d’armes nord-americanes a països bel·ligerants com la concessió de crèdits econòmics a països bel·ligerants que desitjaven comprar armes a Estats Units. D’aquesta manera, tant França com la Gran Bretanya varen poder comprar armes nord-americanes i es va establir a Washington un Consell de Compres anglès-francès, on hi havia al capdavant l’industrial canadenc d’origen britànic Arthur Purvis.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder i Walter von Brauchitsch es varen reunir, igual que l’endemà, amb els comandaments superiors de l’Exèrcit a l’Oest en principi per parlar de l’ofensiva a Occident prevista per al 5 de novembre. Tant Halder com von Brauchitsch rebutjaven tal atac i varen intentar impedir-lo. Els dos varen copsar que la majoria de comandants tampoc desitjaven dur a terme aquesta ofensiva.

---

A Berlín, Joseph Goebbels encara recordava perfectament la seva visita a Lódz i el seu gueto. El ministre va escriure que la situació a la ciutat, on hi vivien més de 200.000 jueus:

És indescriptible. Ja no són persones, sinó animals; per consegüent, no es tracta d’una labor humanitària, sinó quirúrgica: un té que fer una incisió radical; del contrari, la malaltia jueva arruïnarà Europa.

Goebbels va informar a Hitler sobre aquell viatge i el dictador va aprovar les paraules de Goebbels sobre els jueus. Els dos varen arribar a la conclusió que la propaganda antisemita que dirigien al món exterior tenia que ser reforçada de manera substancial. Bàsicament varen considerar insistir en els Protocols dels Savis de Sió en la propaganda a França. Goebbels va definir els jueus en el seu Diari com un producte de la brossa i un problema més clínic que social.

A la tarda, Goebbels va parlar amb Magda sobre el seu fillastre Harald. Els dos estaven molt preocupats per com n’estava d’afectat el jove de les seves vivències a Polònia. 

---

Una revista berlinesa declarava aquell dia:

Darrere de tots els enemics de la supremacia alemanya estan els que volen veure’ns rodejats: són els enemics més antics del poble alemany i de totes les nacions sanes i pròsperes, és a dir, els jueus.

Per la seva part, el 12-Uhr Blatt va mencionar les paraules del general nord-americà Hugh Johnson, un declarat aïllacionista, en les qual afirmava que eren injustificades les indignacions que hi havia a Estats Units després de que els alemanys detinguessin l’embarcació nord-americana City of Flint. El general Johnson, segons el diari alemany, denunciava una campanya d’agitació. L’embarcació nord-americana va acabar a mans dels noruecs i els alemanys, furiosos, varen exigir que els hi retornessin.

---

A Munic, a la nit, Georg Elser va col·locar una bomba de rellotgeria en una de les columnes de la cerveseria Bürgerbräukeller que havia de matar a Adolf Hitler el 8 de novembre. El jove va dur la bomba amb la seva maleta de fusta i estava dissenyada per explotar al cap de 148 hores.

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va promulgar un decret en que dissolia la Dieta i el Senat. El general Wladislaw Sikorski va substituir el mariscal Edward Smigly-Rydz al capdavant d’aquell govern.

A Suècia:

Sven Hedin, que volia aclarir el que havia passat el 23 d’octubre quan el diari News Chronicle havia filtrat la conversació entre ell i Hitler del 16 d’octubre, va escriure una carta al ministre Joachim von Ribbentrop per exposar-li els fets i l’origen de l’error. L’explorador va explicar-li que tot es devia a un malentès, a un error sense massa importància, i li demanava que li fes arribar al dictador el malentès.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va mantenir una llarga conversa amb Alfred Rosenberg i li va confessar que ell sempre havia estat a favor d’una entesa amb els britànics, però va retreure que Gran Bretanya des de la Guerra dels Trenta Anys hagués menyspreat a Alemanya. El dictador va culpar als jueus de no poder arribar a un acord amb els britànics i va descriure a Neville Chamberlain com un vell sense energia. També li va dir que estava convençut que molts nord-americans se’n alegrarien de les derrotes britàniques. Rosenberg li va respondre que tenien que parlar en el poble de que existien dues Anglaterres: una primera plena d’energia i de cultura i una segona que actuava sense escrúpols i que es deixava guiar pels jueus. Hitler encara esperava comptar amb l’ajuda d’Oswald Mosley, Canviant de tema, Rosenberg li va parlar d’Afganistan perquè acabava de rebre un comunicat de Khans Amanulá en que l’informava de que volia organitzar un cop d’Estat a Kabul i envair el nord-oest de l’Índia amb l’ajuda dels soviètics. Hitler li va aconsellar que parlés del tema amb Wilhelm Canaris. En la part final de la conversa, Rosenberg va parlar-li de la concepció del món i va criticar un cop més el paper de les esglésies en la societat i li va demanar plens poders per ocupar-se de l’assumpte. Hitler li va concedir aquests plens poders i Rosenberg li va prometre que treballaria juntament amb Rudolf Hess i Hermann Göering. 

---

Alemanya es va annexionar oficialment Danzig i els territoris que havia ocupat a Polònia de Posnània i l’Alta Silèsia.

---

El govern alemany va introduir el racionament de la roba destinada a la població alemanya.

---

Göering va protestar perquè s’estava minvant les forces armades alemanyes en l’intercanvi amb la Unió Soviètica de material bèl·lic per matèries primes i productes soviètics i es va queixar davant de Joachim von Ribbentrop juntament amb Erich Raeder i Wilhelm Keitel. Els tres caps de les tres branques de les forces armades varen queixar-se de que els soviètics demanaven massa material de guerra alemany. 

---

Walther von Brauchitsch va escriure unes noves pautes per l’Exèrcit, on va dir que el jueu era l’enemic més terrible del Volk alemany.

---

A Munic, Georg Elser, després de portar nits tancant-se a la Bürgerbräukeller per obrir, a cop de cisell, un forat en una de les columnes del saló per col·locar-hi una bomba de rellotgeria per al dia 8 de novembre, va començar a instal·lar la bomba dins del forat.

A Polònia:

Continuant el seu viatge en terres poloneses, Joseph Goebbels va viatjar en cotxe a Varsòvia a través dels camps de batalla. El ministre va poder comprovar pobles i ciutat totalment destrossats. A les dues de la tarda va tornar de retorn a Berlín, on hi arribaria al vespre, just a temps per celebrar l’aniversari del seu fillastre Harald.

Precisament, l’empresa DWM de Günther Quandt va ser nomenada aquell dia administradora de Cegielski, un complex d’armes expropiat i la fàbrica més gran de la ciutat. Les plantes d’aquests complex eren conegudes per la seva producció de locomotores, artilleria i metralladores.

A Lódz, l’Ajuntament va deixar de donar diners públics a l’orfenat, on hi malvivien en una situació lamentable més de 600 nens. A la cafeteria Astoria, els agents de la Gestapo varen assassinar a cinc membres d’organitzacions socials.