Dissabte:
La mort d’Erwin Rommel:
Per ordre d‘Adolf Hitler, el mariscal Erwin Rommel es va veure obligat a enverinar-se si no volia que la seva família tingués el mateix destí que ell. Hitler el va fer eliminar perquè un dels opositors que havia conspirat contra ell en el complot del 20 de juliol de 1944 va mencionar, quan va ser capturat i torturat, el nom de Rommel i no volia que el poble alemany veiés a un heroi nacional involucrat en el cop d’Estat.
A les dotze del migdia, els generals Wilhelm Burgdorf i Ernst Maisel, vestits amb uniformes de generals de la Wehrmacht, i el major Rudolf Ehrenberger varen arribar amb un petit cotxe de color verd amb matrícula de Berlín a la residència de Rommel, la Blaustein (Vila Lindenhof) situada en el número 13 de Wippinger Steige, en el districte de Herrlinger, a prop d’Ulm, on es recuperava d’unes ferides en el crani del 17 de juliol. La casa estava rodejada per les SS amb un reforç extra de cinc cotxes blindats per prevenir qualsevol intent de fuga. Rommel ja havia sigut avisat de que el visitarien de part de Hitler, però per parlar-li del “seu nou destí”.
Un ajudant de camp va rebre aquells oficials que, sense treure’s els seus abrics, varen exigir veure el senyor de la casa. Rommel, vestit amb la seva guerrera de cuir de l’Afrikakorps i amb el seu bastó de mariscal de camp, estava esperant-los al costat de la seva dona Lucie en el despatx. En entrar a la casa, els “invitats” varen donar una càlida encaixada de mans als presents i es varen presentar a Lucie. L’esposa de Rommel va preguntar-los si es quedarien a dinar i ells li varen respondre amb amargor que no podien i li varen comunicar que volien parlar d’un assumpte oficial amb el seu marit. Després de parlar una estona amb Rommel, Burgdorf va demanar-li parlar a soles. Un cop sols, Burgdorf li va citar les declaracions de diversos conspiradors empresonats que el senyalaven i explicaven que tots els indicis apuntaven a que ell era un traïdor i que havia d’assumir les conseqüències. A continuació, li va entregar la carta i la declaració de Caesar von Hofacker. Sabent quin seria el seu destí, Rommel va preguntar si Hitler coneixia l’existència de la declaració i en tenir resposta afirmativa es va aixecar d’un salt de la cadira i va començar a recórrer l’habitació nerviós cridant que era innocent i que no havia participat en l’atemptat. Després de demanar temps per reflexionar, es va deixar caure a la butaca resignat i va dir que assumiria les conseqüències perquè apreciava a Hitler i que el continuava apreciant. Hitler l’hi havia demanat a Burgdorf que evités que Rommel es disparés un tret i que li oferís verí pe què es pogués atribuir la mort al dany cerebral causat per l’accident de cotxe. A més, Hitler l’hi havia promès un funeral amb tots els honors.
Als voltants de la una del migdia, Rommel va entrar a l’habitació de la seva esposa per acomiadar-se d’ella. Li va explicar que sospitaven que estava implicat en el complot contra Hitler i que alguns generals l’havien denunciat. Amb amargor, li va dir que Hitler li havia demanat escollir entre enverinar-se o ser jutjat davant del Tribunal del Poble, i que havia escollit enverinar-se perquè els nazis diguessin que havia patit un accident de cotxe. Lucie el va intentar convèncer perquè mostrés “la seva innocència” en un judici públic, però Rommel li va replicar que no perquè sabia que no arribaria viu a Berlín. Llavors li va explicar en el seu fill Manfred els motius de per què es suïcidaria. Després d’acomiadar-se del seu assistent, Rommel, vestit amb una guerrera de l’Afrikakorps amb el coll obert, va buidar la seva cartera per a continuació jugar una estona amb el dachshund de la família. En baixar al jardí ja va anar de dret a l’automòbil dels generals que l’esperaven. Ràpidament varen engegar el vehicle i es varen allunyar de la casa. Uns minuts més tard, Burgdorf va fer aturar l’automòbil a uns dos quilòmetres de la casa, a prop del bosc. Maisel i el xofer de les SS varen baixar del vehicle per deixar a Burgdorf amb Rommel. L’ajudant de Hitler li va entregar a Rommel la pastilla que contenia el verí mortal. Poc després el mariscal de camp estava mort i llavors Maisel i el xofer varen tornar al vehicle. El xofer en veure que a l’antic comandant de l’Afrikakorps se l’hi havia caigut la gorra i la va tornar a posar. Burgdorf, que se’l veia inquiet, va traslladar el cadàver de Rommel a un hospital militar d’Ulm, on es va anunciar que probablement Rommel havia patit una aturada cardíaca. Burgdorf va ordenar en el personal de l’hospital que no volia que es fes cap autòpsia al cos.
Al cap de 25 minuts de la mort de Rommel, els generals alemanys varen trucar a l’esposa de La Guineu del Desert per notificar-li que el seu marit havia mort, tot i que Lucie ja feia més de deu minuts que sabia per l’hospital de la mort de Rommel. El director de l’hospital li va anunciar que els dos generals l’hi havien portat el cos del mariscal, que acabava de morir d’una embòlia com a conseqüència de les seves fractures en el crani, i que estava en el dipòsit de l’hospital. Fins a última hora de la tarda la seva esposa no va anar a l’hospital per veure el cadàver del seu marit, on va observar que el seu rostre tenia una expressió de profund menyspreu. A partir d’aquell moment, Lucie va començar a rebre missatges de condol. Entre ells n’hi havia un de Hermann Göering que deia:
La notícia de que el seu marit ha mort com un heroi, a conseqüència de les seves ferides, quan tots esperàvem que el poble alemany el podria conservar, m’ha commogut profundament.
Després de conèixer la mort del seu mariscal, Hitler va demanar que es fessin homenatges per tot Alemanya per Rommel i va enviar una corona de flors de dos metres abans inclús de que es confirmés la mort del mariscal. En conèixer la notícia, el dictador alemany va exclamar:
Un més dels veterans.
Walther Model va llençar una ordre del dia per anunciar que Rommel havia mort a conseqüència de les ferides rebudes el 17 de juliol i va plorar la “pèrdua d’un dels més grans caps militars d’Alemanya“.
En el Reich:
A Alemanya:
Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs a Hildesheim.
A Polònia:
A Varsòvia, 12.000 habitants varen ser enviats al camp de concentració d’Oswiecim.
En el front occidental:
El comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que complia aquell dia 54 anys, i Omar Bradley varen viatjar a la ciutat belga de Verviers, a 30 quilòmetres al sud-oest d’Aquisgrà, on els combats eren casa per casa, després de passar la nit anterior a Verdun. Amb ells també s’hi afegirien els generals George Patton, Courtney Hodges i el comandant del recent creat 9º Exèrcit, el tinent general William H. Simpson, i el rei Jordi VI, que estava de visita al front. Després de dinar junts i de que el general Patton expliqués les seves experiències al nord de l’Àfrica, el monarca britànic va tenir que marxar. Poc després els comandants Eisenhower i Bradley varen tenir que marxar al sud, a través de les Ardenes, creuant les ciutats de Malmedy, Sankt, Vith, Vith i Bastonya, per després arribar a la ciutat de Luxemburg, el lloc de comandament del general Bradley. A l’Hotel Alfa, un edifici de set plantes, se li va preparar una festa sorpresa amb xampany, martinis i un pastís de quatre estrelles. L’orquestra va tocar fins a altes hores de la nit.
En el bosc de Hürtgen, després de patir dues fortes derrotes amb poques hores, la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt es va veure obligada a replegar-se per organitzar-se. Els alemanys varen tenir la sort que la 9º Divisió nord-americana també estava esgotada per atacar-los.
A Hongria:
A Budapest, el regent Miklós Horthy va explicar en un missatge de ràdio a la nació hongaresa que la situació del país era insostenible després de que l’11 d’octubre les forces soviètiques havien entrat a Hongria, i va dir que s’havia vist obligat a sol·licitar l’armistici amb la Unió Soviètica per alliberar el país.
En el Pacífic:
La 3º Flota nord-americana va acabar amb els bombardejos a Formosa després de destruir 200 caces japonesos, els aeròdroms i les instal·lacions portuàries.
Diari del Tercer Reich 