Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama urgent i confidencial a Werner von der Schulenburg per demanar-li, tal hi com l’hi havien ordenat el 29 de juliol, es reunís amb Viatxeslav Mólotov i indiqués telegràficament la data i hora de la trobada un cop es fixés.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va declarar que el 23 de juliol havien acceptat, juntament amb els francesos, la proposta soviètics per celebrar immediatament conversacions dels Estats Majors per preparar una aliança militar que fes front a l’exèrcit alemany.

A Espanya:

Aquell dia va sortir editat l’últim número, el 81, de la revista setmanal alemanya Aspa, que havia cobert la Guerra Civil espanyola. La revista es tornarà a editar més endavant.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

L’ambaixador a París, Johannes von Welczeck, va enviar un missatge al seu govern per indicar que tenia la clara impressió de que París i Londres havien acceptat les conversacions d’Estats Majors, ja que aquest era l’únic mitjà per impedir l’aplaçament de les negociacions de Moscou.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Ernst von Weizsäcker va enviar un missatge secret a Werner von der Schulenburg per dir-li que seria important saber si les resolucions comunicades a Astakhov, l’encarregat de negocis soviètic, i a E. Babarine, l’agregat comercial soviètic a Berlín, el 26 de juliol havien trobat eco a Moscou i li va demanar que si podia es reunís amb Viatxeslav Mólotov. El Secretari d’Exteriors també li va pregar que si es reunia amb el ministre soviètic li parlés del “problema polonès” i li digués que estaven disposats a salvaguardar tots els interessos soviètics i a concloure una entesa amb el govern soviètic. També li podia mencionar que ells podrien modificar l’actitud davant els Estats bàltics en el sentit del respecte dels interessos vitals soviètics en aquesta zona.

---

A Munic es va celebrar per quart i últim cop la Nit de les Amazones.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Bayreuth, a la casa de Winifred Wagner, es va produir una tertúlia on hi van participar Adolf Hitler i les germanes Mitford, Unity i Diana. Elles varen parlar d’establir el feixisme a la Gran Bretanya, i Diana va dibuixar un quadre molt optimista subratllant que l’antisemitisme anava creixent dins del poble britànic. Unity va afirmar que la Gran Bretanya no estava en condicions d’afrontar una guerra i va descriure la seva visió sobre l’estat de l’armament britànic.

---

L’ambaixador a París, Johannes von Welczeck, va telegrafiar a Berlín per explicar que acabada de saber per fonts excepcionalment ben informades de que França i Gran Bretanya enviaven a Moscou missions militars i que la missió francesa aniria a càrrec del general Doumenc, al qui va descriure com un oficial particularment qualificat.

---

El doctor Josef Mengele es va casar amb Irene Schönbein de 22 anys a qui havia conegut mentre treballava com a metge resident a Leipzig.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Bayreuth, Adolf Hitler va donar finalment l’ordre per la conquesta de Danzig. Però Hitler estava molt preocupat aquell dia pels plors de Magda Goebbels del dia anterior i li va preguntar a Albert Speer si sabia què estava passant. L’arquitecte, que sabia per part de Magda que estava sent amenaçada per Joseph de treure-li els seus fills si es continuava veient amb Karl Hanke, li va explicar tot el què sabia. Hitler, indignat, va cridar a Goebbels i li va indicar que abandonés Bayreuth amb la seva esposa aquell mateix dia.

Durant aquella jornada, Hitler es va reunir amb lord Kemsley, el propietari del Sunday Times i partidari de l’apaivagament, i l’hi hauria dit que Gran Bretanya i Alemanya tenien que posar cadascuna les seves exigències per escrit amb l’esperança de que acabés portant a una conversació.

---

Joachim von Ribbentrop va viatjar en tren acompanyat pel banquer britànic Ernest Tennant i Walter Hewel. El banquer els va preguntar què passaria a l’agost i Hewel li va respondre que a la tardor (es va pensar que li preguntava per la tardor i no pel mes d’agost) hi hauria moltes tempestes si els polonesos no raonaven amb ells. En dir-li que li parlava de l’agost i no de la tardor, Hewel li va respondre que creia que no passaria res en aquell mes perquè Hitler volia esperar, tot i que li va deixar clar que no renunciaria al seu objectiu, Danzig.

A la Unió Soviètica:

Viatxeslav Mólotov, dirigint-se als negociadors britànics i francesos, els va dir que era molt important saber quantes divisions aportaria cadascuna de les parts a la causa comuna i on estarien estacionades.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Bayreuth, Adolf Hitler i el seu entorn varen anar a veure la representació de Tristan e Isolda però, enmig de la representació, Magda Goebbels es va posar a plorar perquè el seu marit l’estava amenaçant des de feia dies de treure-li els seus fills si es continuava veient amb l’oficial  Karl Hanke. Hitler no va entendre per què estava plorant.

---

Julius Schnurre va rebre de Joachim von Ribbentrop l’ordre de convidar a menjar en un bon restaurant de Berlín a E. Babarine, l’agregat comercial soviètic a la capital alemanya, i a Astakhov, l’encarregat de negocis soviètic, per sondejar les possibilitats d’un acord comercial entre els dos països. En el sopar en un discret restaurant berlinès, els soviètics es varen quedar fins aproximadament dos quarts d’una de la nit i varen parlar dels problemes polítics i econòmics que els afectaven. Astahkov va declarar que un apropament soviètic-alemany estava d’acord amb els interessos vitals dels dos països. Al final de l’àpat va ser llançada la primera oferta seriosa d’Alemanya per un tractat amb la Unió Soviètica.

---

El Govern va ordenar internar en camps de concentració a les persones que tinguessin una actitud hostil cap a l’Estat.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, el capità Adolf Eichmann va establir una filial del Centre d’emigració jueva.

A Polònia:

Com el dia anterior, les delegacions britànica i francesa es varen reunir amb els polonesos en un subterrani perquè aquests els volien mostrar el seu descobriment; un rudimentari artefacte de computació dissenyat per resoldre múltiples possibilitats matemàtiques. A continuació, els polonesos els varen entregar unes rèpliques que emulaven l’Enigma fabricades pels seus propis homes.

Els Estats Units: 

El govern nord-americà va denunciar el tractat comercial firmat el 1911 amb el Japó.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Leipzig, Karl Brandt, seguint les ordres d’Adolf Hitler, va posar fi a la vida d’un bebè que havia nascut sense una cama ni part d’un braç i amb permanent convulsions. El pare de la criatura havia demanat que posessin fi a la vida del seu fill, però el doctor de l’hospital de Leipzig s’havia negat a fer-ho davant del temor de ser acusat d’assassí. Brandt va informar d’immediat a Hitler de la mort del petit.

A Polònia:

Una delegació britànica composta per un agent de la intel·ligència britànica naval, Alastair Denniston, i un dels desxifradors més cèlebres, Dillwyn Knox, es varen reunir amb el diplomàtic francès Gustave Bertrand en una trobada preliminar amb els seus homòlegs polonesos dirigits pel coronel Gwido Langer en el centre de criptografia dels boscos de Kabackie, a prop de Pyry, al sud de Varsòvia. Els polonesos volien mostrar-los que havien aconseguit comprendre els missatges xifrats alemanys sobre el trànsit naval, però els britànics eren incrèduls davant la possibilitat de que els polonesos tinguessin alguna informació important.

A França:

Davant de la imminent guerra, 240 avions britànics varen fer uns quants vols d’entrenament sobre França.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Bernardo Attolico, en nom de Benito Mussolini, li va presentar a Adolf Hitler dos principis que havien de servir de base a les seves discussions. Si Hitler jutjava la guerra com inevitable, Itàlia s’hauria de posar a un marge. A més, el líder italià li va recordar que una guerra contra Polònia era impossible de localitzar i es transformaria en un conflicte europeu. Mussolini proposava una política pacífica constructiva, que durés diversos anys, i que permetés a Alemanya arreglar les seves diferències amb Polònia i a Itàlia les seves diferències amb França per via diplomàtica i suggeria una noca conferència internacional de les gran potències. Hitler es va mostrar desfavorable a les recomanacions de Mussolini.

A Àustria:

Martin Bormann va informar a l’administració austríaca dirigida per Josef Bürckel de que totes les col·leccions confiscades tenien que posar-se a disposició de l’historiador d’art Hans Posse, que tenia ordres de construir un museu a Linz, o del mateix Hitler.

A Hongria:

El comte Teleki, el president del Consell hongarès, va dirigir a Hitler i a Mussolini dues cartes en les que prevenia que en l’eventualitat d’un conflicte general, Hongria conformaria la seva política a la de l’Eix. Però, més tard, els hongaresos es varen fer enrere.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador a Moscou va enviar un telegrama al seu govern per indicar-los que no era optimista en quan a l’èxit de les conversacions amb el govern soviètic. Al mateix temps, Neville Chamberlain es va veure obligat a desmentir la notícia del 22 de juliol de que existia un acord econòmic entre ell i els alemanys. Aquesta declaració no va acabar de convèncer als soviètics, que temien un pacte germànic-britànic.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va saber que el seu col·laborador Karl Hanke havia tingut una aventura amb la seva esposa Magda quan estaven travessant una crisi matrimonial l’estiu passat. El ministre va definir a Hanke com un canalla de primera categoria i va admetre en el seu Diari que la seva desconfiança cap a ell estava plenament justificada.

A la Unió Soviètica:

França i Gran Bretanya varen acceptar la proposta soviètica perquè es celebrés immediatament conversacions d’Estats Majors amb l’objectiu de preparar una aliança militar, especificant el paper dels tres països en la lluita contra l’exèrcit alemany.

A l’Índia:

Mahatma Gandhi va escriure una carta a màquina per Adolf Hitler on li demanava pel bé de la humanitat no comencés cap conflicte i negociés. El què sorprèn de la carta és que la va acabar dient:

El seu amic sincer.

Dissabte:

A la Unió Soviètica:

La premsa de Moscou va anunciar que les negociacions comercials entre ells i els alemanys s’havien reprès a Berlín. Al mateix temps, Ernst von Weizsäcker va telegrafiar-hi a l’ambaixador Werner von der Schulenburg unes noves instruccions per millorar les relacions comercials amb els soviètics i li va anunciar que estaven disposats a actuar ràpidament, ja que es volia arribar a una conclusió com més aviat millor per raons d’ordre general.

A la Gran Bretanya:

La premsa britànica va publicar un suposat esborrany d’un acord econòmic entre Gran Bretanya i Alemanya. Aquest suposat acord hauria sigut proposat per Helmuth Wohlat, el sotsdirector del Pla Quadriennal. Dos dies més tard, Neville Chamberlain va desmentir que existís tal acord.