Divendres:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Adolf Eichmann va ser nomenat director de l’Oficina d’Emigració jueva a Praga.

A la Gran Bretanya:

El ministre de Colònies, MacDonald, va informar a la Cambra Baixa de que les forces navals britàniques havien interceptat durant dos mesos a 3.507 immigrants clandestins jueus que fugien d’Alemanya. 

A Itàlia:

El periodista espanyol Luís Bolín va aterrar a Roma amb l’encàrrec de Francisco Franco de reunir-se amb Benito Mussolini i li supliqués ajuda militar. El periodista es va reunir amb l’antic monarca Alfons XIII, que el va posar en contacte amb el marquès de Viana, que a la vegada aquest tenia molt bona relació amb el gendre de Mussolini, el comte i ministre italià Galeazzo Ciano.

Dijous:

A la Gran Bretanya:

A Downing Street, lord Halifax es va reunir amb Birger Dahlerus, que aquest li va confessar que el 7 d’agost es reuniria juntament amb set industrials britànics amb Hermann Göering per tal d’evitar la guerra.

---

William Strang va escriure en el Foreign Office per dir, que era verdaderament extraordinari que els soviètics els demanessin discutir els secrets militars quan encara no estaven segurs de tenir-los com aliats.

A Polònia:

Un guàrdia de fronteres polonès va resultar assassinat a trets. Aquest assassinat va desestabilitzar encara més les relacions entre el govern alemany i el polonès.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el camp de concentració de Buchenwald, el resistent de l’Església de la Confessió, Paul Schneider, va ser assassinat a la infermeria del camp amb cinc injeccions d’estrofantina després de ser torturat i deportat pels nazis. El pastor estava empresonat per haver-se negat a fer la salutació alemanya en un acte per l’aniversari d‘Adolf Hitler  i per haver criticar al règim nazi. La viuda i els seus cinc fills no varen poder obrir el taüt degut al mal estat en que es trobava el cos. 

---

Hefelmann li va comunicar en el seu superior, Viktor Brack, que Hitler havia autoritzat a Leonardo Conti per posar en marxa un programa d’eutanàsia de malalts mentals en edat adulta. Hefelmann li va confessar que ho havia sabut perquè li havia comentat, en el més estricte secret, l’oftalmòleg Unger. Brack li va fer redactar un breu memoràndum dels manicomis i el va dur a Philipp Bouhler, que va aconseguir que Hitler ampliés l’autorització que anteriorment els hi havia atorgat a ell i a Karl Brandt perquè s’ocupessin de l’eutanàsia infantil. 

---

Després de pronunciar un discurs davant la Lliga de Víctimes Alemanyes de la Guerra a Northeim, Alfred Rosenberg va viatjar a Harzburg, on se li va comunicar que Hitler volia parlar amb ell. Ràpidament va trucar al Berghof i Hitler li va comunicar que havia llegit el seu discurs sobre Gran Bretanya per l’assemblea nòrdica a Lübeck i que compartia en gran part les seves opinions, tot i que volia que reflexionés que si deia tot el que tenia pensat dir Londres ho podria interpretar com una clara senyal i els russos podrien incorporar-se a la lluita britànica, inclús abans de l’esperat. Rosenberg li va dir que per això l’hi havia enviat el discurs abans de pronunciar-lo i li va prometre que el descartaria. Hitler li va contestar que si en dues setmanes ho veia diferent el podria publicar, però que per ara, davant la incerta situació de Moscou, el desaconsellava. 

---

E. Babarine, agregat comercial soviètic a Berlín, acompanyat per dos col·laboradors va anar a veure a Julius Schnurre en el Ministeri d’Afers Exteriors per advertir-lo de que la Unió Soviètica desitjava desenvolupar i intensificar les relacions econòmiques entre els dos països i li va entregar un memoràndum detallat que preveia un gran augment d’intercanvis i va declarar que si es dissipaven certes diferències entre els dos governs, tenia tots els poders per firmar un tractat comercial amb el govern alemany.

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va demanar en els soviètics una reunió entre els Estats Majors si renunciaven a la firma simultània dels acords polítics i militars, i acceptava, a més, la definició britànica de l’agressió indirecta. Moscou va contestar que no acceptava aquesta reunió.

---

Els britànics varen fer volar per primer cop el Bristol Beaufighter com a caça pesat.

Dissabte:

En el Vaticà:

Tal hi com s’havia aprovat el 7 de juliol, el Oservatore Romano va publicar la decisió de Pius XII d’anul·lar l’excomunió emesa pel seu predecessor per l’Action Française.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri de Propaganda va emetre una circular en la que desaconsellava utilitzar el terme Tercer Reich, tal hi com havia prohibit Adolf Hitler el 13 de juny en els documents oficials. El Ministeri justificava la seva decisió perquè considerava que aquesta expressió ja no feia justícia als grans avenços que havia experimentat Alemanya. Enlloc de Tercer Reich aconsellava utilitzar el terme Gran Reich alemany.

A la Gran Bretanya:

Horace Wilson li va comunicar en el banquer Ernest Tennant que comptava amb l’aprovació de Neville Chamberlain per reunir-se amb Joachim von Ribbentrop per apropar postures. L’única condició que posaven era que la reunió fos secreta i que deixés ben clar que el govern britànic estava disposat a socórrer a qualsevol Estat que veiés amenaçada la seva independència.

En els Estats Units:

El comitè senatorial de relacions internacionals va rebutjar una esmena de la Neutrality Act de l‘1 de maig de 1937, que permetia als Estats Units ajudar militarment a França i a Gran Bretanya.

Hermann Göering va informar a l’industrial suec Birger Dahlerus que Adolf Hitler havia acceptat la seva proposició del 6 de juliol de 1939 de reunir membres del govern britànic i alemany.

Divendres:

A Itàlia:

Benito Mussolini va fer enviar una advertència al primer ministre britànic, Neville Chamberlain, on l’amenaçava de que si la Gran Bretanya estava decidida a combatre en defensa de Polònia, Itàlia estaria decidida a lluitar amb els alemanys.

En el Vaticà:

Pius XII va aixecar la condemna d’excomunió de l’Action Française aprovada pel seu antecessor. L’anunci es faria el 15 de juliol, el dia següent de l’aniversari de la presa de la Bastilla. 

Dijous:

En la crisi polonesa:

A la tarda, l’industrial suec, Birger Dahlerus, va viatjar fins a Alemanya i es va reunir amb Hermann Göering en el Carinhall. Dahlerus va informar a Göering de que els britànics farien tot el possible per evitar la guerra, i li va proposar una reunió amb els britànics a la que assistissin membres del govern alemany. Göering li va contestar que en parlaria amb Adolf Hitler.

---

Bernardo Attolico es va reunir amb Joachim von Ribbentrop. El ministre alemany li va declarar que si Polònia gosava una acció contra Danzig, Alemanya resoldria la qüestió en 48 hores i li va afirmar que era el desig d’ells que els francesos intervinguessin perquè llavors França seria aniquilada. Si els britànics també intervenien, llavors seria la fi de l’Imperi britànic, va exclamar el ministre. Von Ribbentrop li va confessar que no havien de patir pels soviètics perquè un pacte entre els dos països estava a punt de segellar-se i dels nord-americans va dir que no eren enemics per ells perquè un discurs de Hitler havia sigut suficient per desbancar a Franklin Delano Roosevelt i li va prometre que els nord-americans no mourien ni un dit, ja que la por a una reacció japonesa els faria romandre “tranquils”.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, l’industrial suec Birger Dahlerus es va dirigir a la mansió de Hermann Göering, el Carinhall, on hi havien sigut convidades centenars de persones del món del cinema i del teatre. En arribar a la mansió, un oficial va conduir a Dahlerus fins al vestíbul on es va trobar amb Göering, que el va saludar i el va portar al seu despatx per parlar. L’industrial suec va quedar perplex davant la magnitud de les ampliacions de la mansió de Göering. Un cop varen estar a soles, Dahlerus li va explicar que el 3 de juliol havia estat a la Gran Bretanya i que una sèrie de personalitats l’hi havien explicat que desitjaven intentar per tots els mitjans una manera de negociar per no entrar en una guerra. Göering, que també era contrari a la guerra, li va dir que la promesa dels britànics a Polònia no valia res i en aquells moments creia que no passaria res. Llavors, Dahlerus li va insistir de que els britànics recorrerien a les armes si envaïen Polònia i li va recomanar que diplomàtics britànics i alemanys es reunissin en un país neutral per negociar. Göering es va aixecar, va caminar per la sala i es va tornar a dirigir cap al suec per dir-li que necessitava garanties de que la Gran Bretanya desitjava arribar a un acord i li va prometre que es reuniria amb Adolf Hitler mentre ell consultaria amb els seus amics britànics. Els dos varen acordar que celebrarien una reunió secreta a una casa que pertanyia a l’esposa de Dahlerus, una mansió anomenada Sönke Nissen Koog, situada a Schleswig-Holstein, a prop de la frontera danesa. Després de la reunió, Göering se’n va anar a la celebració.

En els Estats Units:

L’ambaixador soviètic, Constantine Oumansky, va tornar a Moscou amb un missatge del president Franklin Delano Roosevelt per Iosif Stalin en que li augurava que si s’aliava amb Hitler, el dictador alemany no tindria problemes en llençar-se contra la Unió Soviètica un cop hagués conquerit França.