Dimecres:
A la Gran Bretanya:
Els caps dels Estats Major ara varen canviar d’opinió i varen recomanar una aliança miliar amb la Unió Soviètica.
Categoria: diari
9 de maig de 1939
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En la terrassa del Berghof, el professor Roderick Frick, nomenat al març de assessor de construcció del Reich per la remodelació de la ciutat de Linz, va presentar, en presència d’Albert Speer i d‘Adolf Hitler entre altres, un model de la ciutat de Linz.
Robert Coulondre va enviar a París un telegrama en que relatava que a Berlín corria ja el rumor de que Alemanya havia fet o faria proposicions a la Unió Soviètica per un repartiment de Polònia.
A Espanya:
El govern espanyol va fer retirar Espanya de la Societat de Nacions.
8 de maig de 1939
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Robert Coulondre li va dir en el seu homòleg britànic, Neville Henderson, que, segons les seves informacions, el govern alemany volia firmar un pacte de no agressió amb els soviètics.
7 de maig de 1939
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
El coronel Günther Blumentritt, juntament amb els generals Gerd von Rundstedt i Erich von Manstein, va presentar en el marc del Cas Blanc un informe de la situació que constituït el pla per la conquesta de Polònia.
L’ambaixador francès Robert Coulondre va informar al seu Ministeri de que, segons les informacions que l’hi havia comunicat un confident d’Adolf Hitler, Alemanya buscava una entesa amb la Unió Soviètica que provocaria, entre altres coses, una quarta partició de Polònia.
A Itàlia:
A la nit, els italians varen organitzar un banquet en honor a Joachim von Ribbentrop a l’hotel Villa d’Este, sobre el llac Como. Totes les famílies de la noblesa llombarda varen ser convidades. L’acte va acabar amb l’anunci d’una aliança militar entre Alemanya i Itàlia, i Von Ribbentrop va exclamar amb orgull que el Pacte havia sigut idea de Hitler. Després, Von Ribbentrop va tornar a Alemanya.
6 de maig de 1939
Dissabte:
A Itàlia:
Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano a Milà per reforçar els vincles entre Alemanya i Itàlia. Ciano portava instruccions escrites per Benito Mussolini en que recomanava subratllar bé en els alemanys que ells estaven interessats en evitar la guerra com a mínim durant els pròxims tres anys. Quan Ciano li va ensenyar el document al seu homòleg alemany, Von Ribbentrop ho va acceptar i va declarar que Alemanya també desitjava tenir pau durant aquest temps. Els dos ministres d’Exteriors varen parlar de que estaven molt orgullosos de Francisco Franco i de com havien lluitat les tropes alemanyes i italianes a la Guerra Civil espanyola, però estaven preocupats per l’augment de les tropes franceses als Pirineus. A la nit, després de diverses consultes a Benito Mussolini i a Adolf Hitler es va arribar a l’acord de firmar un pacte bilateral entre Alemanya i Itàlia, tot i que els alemanys volien afegir Japó en el Pacte però els italians no ho varen acceptar. També varen estar d’acord en millorar les relacions amb els soviètics i varen aixecar la sessió per anar a un sopar de gala.
Després del sopar, Mussolini va trucar per saber com havien anat les conversacions i Ciano li va explicar que tot havia anat bé. A continuació, el dictador li va demanar que fes anunciar que Alemanya i Itàlia havien decidit concloure una aliança militar. Von Ribbentrop també va parlar amb Hitler per saber les seves impressions i va estar d’acord en arribar a un acord amb els italians.
5 de maig de 1939
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Joseph Goebbels es va reunir amb el general de la Luftwaffe, Wolfram von Richtofen, que li va explicar que Francisco Franco ja tenia tot el control d’Espanya. Von Richtofen li va comentar que estaven molt orgullosos de com havia lluitat la Legió Cóndor a Espanya i varen acordar que després de la desfilada de la victòria a Madrid s’hauria de recompensar a la Legió amb una recepció digne a Hamburg i Berlín.
Després, Goebbels, per ordre suprema, va donar indicacions a la premsa perquè s’interrompés d’immediat la polèmica contra la Unió Soviètica i el bolxevisme. Segons va argumentar, no tenia res a veure amb un canvi ideològic, sinó que era necessari pels innombrables rumors estrangers.
A Polònia:
En una locució pronunciada al Parlament, Josef Beck va respondre a la demanda d’Adolf Hitler per Danzig i el Corredor del 28 d’abril amb una negativa. Els polonesos també varen entregar en els alemany un memoràndum oficial on es rebutjava la demanda del dictador.
A la Gran Bretanya:
Neville Henderson va transmetre en el seu Govern els detalls d’una conversa entre Karl-Heinrich Bodenschatz i l’agregat militar polonès. Segons l’ambaixador, el general alemany l’hi hauria en el polonès que la guerra era inevitable i que esclataria aquell any.
3 de maig de 1939
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va instal·lar en el Berghof per descansar durant uns dies.
A Potsdam hi va morir l’ex general de la Primera Guerra Mundial i ministre de diferents governs durant la República de Weimar, Wilhelm Groener.
A la Unió Soviètica:
Per ordres del dictador Iosif Stalin, Maxim Litvínov, el principal propulsor de la seguretat col·lectiva, va ser destituït com a ministre d’Afers Exteriors. Viatxeslav Mólotov va ocupar el càrrec anunciant un canvi de pensament en el Kremlin. Els diaris soviètics varen donar la notícia en una columna de l’última pàgina titulada Notícies resumides. En ella, els redactors informaven que Litvinov, a petició seva, havia sigut rellevat de les seves funcions de comissari per Afers Exteriors i havia sigut substituït per Mólotov.
2 de maig de 1939
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A la seva cel·la de Berlín varen trobar estrangulat a Walter Gempp, el bomber que sempre va contradir la versió oficial dels nazis sobre l’incendi del Reichstag. Gempp complia oficialment condemna per falta de professionalitat.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el ministre Maxim Litvinov va rebre a l’ambaixador britànic. L’endemà, Litvinov seria rellevat del càrrec.
1 de maig de 1939
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs on va plantejar una pregunta retòrica: No és cert que els polítics que ja havien intentat afogar-nos amb el seu cercle no estan de nou en actiu, una part de la gent que ja el 1914 només coneixia l’odi contra Alemanya? El dictador es va auto respondre dient que “era la mateixa camarilla internacional de bel·licistes que ja estava fent mal”. Feia referència als jueus.
A Estats Units:
Responent la petició d‘Ernst von Weizsäcker del 28 d’abril de que es difongués per territori nord-americà el discurs d’Adolf Hitler, Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va respondre que l’interès que havia dut aquest discurs superava tot el que mai havia conegut fins llavors. Li va explicar que havia distribuït el text en anglès a desenes de milers de direccions de totes classes i professions.
A la Unió Soviètica:
A Moscou es va produir com cada any una desfilada per celebrar la Jornada Obrera. Iosif Stalin va observar la desfilada al costat de Maxim Litvinov, que seria rellevat dos dies més tard com a ministre d’Afers Exteriors.
En el Reich:
A Alemanya:
Georgi Astakhov, l’encarregat de negocis soviètic, es doctor Julius Schnurre, l’especialista alemany en qüestions econòmiques d’Europa Oriental, i li va confessar que molt possiblement Litvinov deixaria de ser ministre i volia saber si aquest fet modificaria l’actitud alemanya cap a la Unió Soviètica. També va insistir sobre la forta personalitat de Mólotov i li va prometre que tindria una gran importància per la futura política exterior soviètica. L’encarregat de negocis també també va convidar als alemanys a reprendre les negociacions comercials que s’havien interromput al febrer.
30 d’abril de 1939
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
En un discurs, Adolf Hitler va respondre la carta oberta del president Franklin Delano Roosevelt del 15 d’abril de 1939 menyspreant-lo i burlant-se del president nord-americà.
El govern va aprovar una llei que prohibia en els jueus i no jueus a compartir el mateix bloc de pisos. En els jueus se’ls varen retirar els seus drets com arrendataris de vivendes. Els propietaris els podien desallotjar sense avis previ si els oferien un allotjament alternatiu, fos quin fos.
Arthur Seyss Inquart va deixar de ser aquell dia governador general, Reichsstatthalter, d’Àustria i va passar a ser ministre sense cartera del govern alemany.
Diari del Tercer Reich 