Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va anunciar en un discurs de dues hores i vint minuts al Reichstag que trencava el Pacte de No Agressió i Amistat entre Alemanya i Polònia del 1934 i l’acord naval amb la Gran Bretanya. Hitler, que es volia fer amb el control de Polònia, va oferir a l’empobrida Polònia garanties econòmiques a la ciutat de Danzig a canvi de que li entreguessin la ciutat i un passadís a través del territori polonès. El dictador va anunciar que respectaria la neutralitat d’una sèrie de països; entre ells Bèlgica, Luxemburg i Holanda. A continuació va criticar amb duresa a la Gran Bretanya, però al mateix temps va dir frases d’admiració cap a les illes britàniques. Hitler va afirmar que en tota la seva activitat política havia propiciat una amistat i una cooperació amb els britànics i que en aquesta missió havia trobat a molts simpatitzants. El dictador va assegurar que mai havia dubtat de que el manteniment de l’Imperi britànic era una font incalculable per la cultura i l’economia de tota la Humanitat.

Després, Hitler va menysprear al president Franklin Delano Roosevelt i li va respondre a les demandes que el President l’hi havia fet arribar en un telegrama enviat dues setmanes abans en que li demanava que oferís una garantia de que s’abstindrien de començar qualsevol atac en els següents 25 anys a 30 països concrets, la majoria d’ells europeus, en 21 punts que els membres del Reichstag varen rebre amb sorolloses ovacions i varen riure sarcàsticament quan el líder alemany es burlava del President. Agafant un a un els punts del telegrama de Roosevelt, Hitler s’aturava, somreia i pronunciava en veu baixa:

Antwort (Resposta).

Aquell telegrama no l’hi havia agradat gens. Hermann Göering no es va poder aguantar el riure.

El dictador també va recordar que la llibertat d’Amèrica del Nord no havia sigut obtinguda tampoc de forma diplomàtica ni tampoc s’havia decidit d’aquesta manera el conflicte entre nordistes i sudistes durant la Guerra de Secessió, i va dir que no parlaria de les innombrables lluites que havia suposat la influència nord-americana. Hitler va afirmar que els Estats Units havien participat en la imposició del Tractat de Versalles al poble alemany, fet que el desqualificava per reclamar que s’alcés una veu de fortalesa i amistat a favor de la Humanitat i va assegurar que havien tractat als representants alemanys com s’hi fossin els caps dels siux. També els va narrar que s’havia informat si els Estats citats pel president Roosevelt es sentien amenaçats com deia i si aquesta pregunta que els dirigia al president nord-americà havia sigut feta per suggeriment seu o, com a mínim, amb el seu consentiment. Llavors els va explicar que tots aquest països havien respost que no es sentien amenaçats, però, amb la intenció de posar el dit a la nafra, va dir que no havia pogut consultar a tots els països citats perquè en la llista de Roosevelt n’hi havia com Síria, que en aquells moments estaven ocupats per les forces militars de les forces democràtiques, privant-los els seus drets. A més, va exclamar que si Irlanda es convertia algun dia en una amenaça per algun país no seria per culpa d’Alemanya sinó de la Gran Bretanya, i va afegir aquesta frase:

El senyor Roosevelt no ha tingut en compte de que Palestina està ocupada i no per tropes alemanyes, sinó angleses.  

Hitler va declarar que qualsevol al·lusió a un atac alemany o d’una intervenció armada alemanya no era res més que una invenció i va afirmar que totes aquestes al·lusions no podien sortir de ningú més que de la imaginació d’un boig. Els parlamentaris varen riure i Hitler va dibuixar un somriure. Tornant a agafar el fil, Hitler va dir amb ironia que comprenia molt bé que la gran extensió de l’imperi nord-americà i la immensa riquesa del seu país li permetien sentir-se responsable de la història del món sencer i de la sort de tots els pobles, i va assegurar que ell estava col·locat en un marc molt més modest. Llavors, el dictador va explicar tots els seus èxits personals que havia aconseguit des de que havia pujat al poder, superant la crisi econòmica que patia al país i posant ordre als conflictes del carrer. També va recordar que ell havia rearmat el país i havia esborrat, pàgina per pàgina, els 448 articles del Tractat de Versalles, que el va qualificar un cop més com l’acte de violència més odiós que mai s’hagués comès contra els pobles i els homes. També va afirmar que ell havia retornat les províncies que els havien sigut arrencades el 1919 i que havia portat a la seva pàtria a milions d’alemanys, i va assegurar que tot ho havia fet sense basar sang i sense imposar els patiments de la guerra. Llavors, el dictador va afirmar que el president Roosevelt ho havia tingut molt més fàcil perquè quan el 1933 ell s’havia convertit en canceller, Roosevelt havia arribat a la presidència i havia col·locat des del primer moment al capdavant del país a les persones més riques del món i per aquest fet creia que podia trobar temps i ganes per “ocupar-se dels temes universals”. Hitler va retreure que el President es podia preocupar d’un espai molt més gran, mentre que ell es veia obligat a treballar per un espai molt més reduït, el del seu poble, i va assegurar que treballaria per la justícia, la prosperitat, el progrés i la pau de la comunitat humana sencera. Tornant a posar el dia a la nafra als nord-americans, els va recordar que havien sigut els primers en rebutjar de la Societat de Nacions i que ells havien seguit el seu exemple.

Fent referència a la Legió Condor, el líder alemany va dir que el poble alemany sabia de la valentia que havia mostrat en la lluita per la llibertat d’un poble tan noble, i els va lloar quan va dir que havien ajudat a salvar la civilització europea. Aquell discurs, que incitava al bel·licisme, va ser vist per la població alemanya com el manteniment de la pau, no per la preparació de la guerra. Molts alemanys que varen sentir el discurs per la ràdio varen creure que era un dels millors discursos que havia pronunciat.

Joachim von Ribbentrop va ser l’encarregat d’entregar-li a l’ambaixador Josef Lipski la recessió del tractat polonès-germànic de 1934. Ernst von Weizsäcker va telegrafiar a Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington per “recomanar-li” que donés al discurs de Hitler la més àmplia publicitat possible a Estats Units, assegurant-li que li serien concedits a aquest objectiu crèdits suplementaris.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va denunciar que no es complia l’acord naval entre la Gran Bretanya i Alemanya, que establia límits de mides a les flotes dels dos països.

A la Gran Bretanya:

Tot i l’oposició del Partit Laborista, la Cambra dels Comuns va aprovar la Llei d’instrucció militar, que introduïa l’allistament obligatori en el servei militar pels homes de 21 anys. Era el primer cop en 300 anys que s’introduïa el servei militar obligatori sense estar en guerra.

Dimecres:

A la Gran Bretanya:

Després de rebre diverses pressions, el govern britànic va aprovar el reclutament obligatori militar. A mes, Neville Chamberlain va anunciar la creació del Ministeri de Proveïments.

Dimarts:

En el Reich:

L’ambaixador britànic a Alemanya, Neville Henderson, va tornar a Berlín de Londres per explicar en el govern alemany la decisió del seu govern d’introduir el servei militar obligatori.

---

En resposta a l’article d’en Karl Werner Best a la revista Deutsches Recht, on llançava un atac directe contra els difamadors del jurista liderats per en Reinhard Heydrich, Walter Schellenberg li va contestar també en un article en la mateixa revista que aquell atac verbal era una qüestió de gustos personals i va avisar que ara no era el moment per la defensa dels juristes.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El Ministeri d’Afers Exteriors va publicar un informe en el que es notificava que la majoria de països, inclosos Iugoslàvia, Bèlgica, Noruega, Dinamarca, Holanda i Luxemburg, havien contestat a les dues preguntes formulades el 17 d’abril amb una negació. De Romania, però, va arribar una resposta “irònica i provocativa” que deia que el govern alemany estava en millor posició per saber si es podien sentir amenaçats. D’aquesta manera es responia a l’advertència del president Franklin Delano Roosevelt del 15 d’abril.

---

Heinrich Himmler va assistir a la boda entre Heinrich Freiherr von Hadeln amb la jove prussiana Renate von Thermann.

---

Durant un col·loqui de físics a la Universitat de Gotinga, Georg Joos i Wilhelm Hanle, del qual era professor d’aquesta Universitat, varen comunicar en el director de la divisió de física del Consell d’Investigació del Reich, Abraham Esau, les possibles aplicacions militars de l’àtom.

A la Gran Bretanya:

Frédéric Joliot-Curie, la seva esposa i diversos companys d’ofici varen publicar en la revista Nature la seva observació de que, després de repetir els experiments d’Otto Hahn i Strassmann, la fissió nuclear emetia una mitjana de 2,42 neutrons per neutró absorbit. D’aquesta manera s’obria les portes a la construcció de la bomba atòmica. Després d’aquest article, diversos governs varen posar ulls a aquest assumpte perquè ara la fissió podia representar una amenaça. 

Divendres:

A França:

El govern francès va aprovar la Llei Marchandeau en que prohibia la instigació amb base racial o religiosa. La Llei serà derogada el 27 d’agost de 1940.

Dijous:

L’aniversari d‘Adolf Hitler:

Adolf Hitler va celebrar els seus 50 anys a Berlín i a partir d’aquell dia el seu aniversari es va declarar festa nacional. Tots els edificis públics penjaven estàndards en el que es podia llegir:

Führer, et donem les gràcies.

A les vuit del matí, Heinz Linge va despertar a Hitler a la Cancelleria. El dictador es va posar l’uniforme de color bru del NSDAP amb un cinturó de gala daurat. L’avantsala estava decorada amb palmeres i plantes exòtiques. En el centre de la sala hi havia els ajudants i oficials d’enllaç, la guàrdia personal de Hitler i els pilots de la seva esquadrilla d’avions. Wilhelm Brückner el va felicitar en nom de tots integrants del seu estat major personal i en aquell moment una banda militar va començar a sonar en el patí d’honor. Linge li va entregar a Hitler una gorra amb adornaments d’or i els guants i el dictador va sortir al Patí. En veure el líder alemany, la banda va entonar el Deutschland, Deutschland, über alles i, a continuació, el Horst-Wessel-Lied i la marxa Badenweiler. Seguidament varen arribar dues limusines amb Heinrich Himmler i els seus col·laborades més estrets de la Policia i de les SS. Hitler va ser felicitat pel cap de les SS i va passar revista a les seves unitats paramilitars i els policies.      

En aquells moments, a l’eix Est-Oest, la primera artèria acabada de la futura capital del Reich, Germània, s’estava preparant una espectacular desfilada militar i es va fer molta propaganda a la figura del dictador. En les dues bandes de l’avinguda es varen col·locar àguiles de ferro fos amb la corona de la victòria a les urpes sobre robustes columnes segons el projecte de l’escenògraf Benno von Arent. L’objectiu d’aquesta demostració era provocar l’admiració i el temor.

Mentre el públic es concentrava en les voreres de l’eix Est-Oest per veure la desfilada, Hitler va tornar a la Cancelleria i allí varen aparèixer Hermann Göering, Rudolf Hess, Joseph Goebbels, Joachim von Ribbentrop, Constantin von Neurath, Wilhelm Keitel… En aquells moments Hitler va rebre els regals. Els obsequis dels grans empresaris, les maquetes de carros de combat, canons, avions i vaixells de guerra, a més d’una maqueta de la Línia Sígfrid, ocupaven un lloc prominent. Ferdinand Porsche li va regalar el primer Volkswagen acabat: un Escarabat negre descapotable. Sota l’atenta mirada de Josef Dietrich i Karl Wolff, Heinrich Himmler li va regalar un valuós retrat eqüestre del monarca Frederic el Gran pintat pel pintor Adolf von Menzel. L’arquitecte Albert Speer li va regalar una maqueta de quatre metres de la nova Berlín que volien construir segons els esbossos que Hitler havia dibuixat en els anys 20. Goebbels li va regalar una col·lecció de 120 obres de cinema destinades a la sala de projeccions que tenia Hitler en el Berghof. La filla petita dels Goebbels li va regalar un ram de flors. Göering li va reglar una maqueta de plata de la Casa de l’Art. Però el regal més curiós el va fer l’editor Max Amann, que li va entregar el diari Frankfurter Zeitung després de que l’empresa química I.G. Farben, que en tenia el 98% de les seves accions des de que l’1 de juny de 1934 la família jueva del fundador del diari, Leopold Sonnemann, en vengués les accions en secret l’any passat i, a partir de llavors, el control del diari va passar a l’editorial del NSDAP, l’Eher Verlag. Des de feia temps que els lectors del diari, que havia sigut considerat de tendència liberal, havia baixat. Finalment, el diari va ser tancat el 1943. En el dictador també li varen regalar objectes kitsch que l’hi havien enviat els caps nacionals i regionals, nuus de marbre blanc, petites escultures de bronze i quadres a l’oli que varen ser deixats a l’antiga sala de sessions del Gabinet. El regal que segons sembla més va valorar va ser el manuscrit original de la partitura de l’òpera de Richard Wagner, Rienzi, firmat pel propi compositor anys enrere.  

Un cop acabada la cerimònia, Hitler va sortir de la Cancelleria i va passar amb el seu gran Mercedes negre amb l’estàndard del Führer i la creu gamada i les quatre àguiles, una en cada banda davant les formacions agrupades al llarg de la gran avinguda Est-Oest, entre el Lustgarten i l’estació del Tiergarten. En arribar al punt a on veuria la desfilada, a la tribuna oficial alçada davant la Porta de Brandenburg, al bell mig de la calçada, va saludar a tots els presents i la banda va interpretar el Deutschland, Deutschland, über alles i el Horst-Wessel-Lied amb tota la tribuna dempeus. Ministres, Reichsleiter, gauleiter, caps de les SS i les SA, caps d’esquadrilles d’avions i d’unitats motoritzades del NSDAP, així com representants de l’Alt Comandament militar eren presents a la tribuna, dempeus per saludar a Hitler. Les tropes que havien de desfilar s’esperaven darrere de la Porta. Speer li va anunciar a Hitler que havien acabat les obres de l’eix Est-Oest. Abans de que les tropes desfilessin, Speer va fer un breu discurs i a continuació Hitler va fer el seu. El dictador no s’esperava que el seu arquitecte fes un discurs tan breu i en to de broma li va retreure més tard la curta durada de les seves paraules. 

Mentrestant, les tropes de les tres branques de l’Exèrcit, que desfilaven des de les onze del matí, no paraven de passar davant de Hitler i el poble berlinès. Els primers en desfilar varen ser els soldats vestits amb uniformes de camuflatge. A continuació varen desfilar els regiments de la Luftwaffe i les unitats de la infanteria de la Kriegsmarine. Els paracaigudistes i els tancs varen ser les estrelles de l’acte. Els últims homes a desfilar ho varen fer a les tres de la tarda i varen ser els assistents d’una esquadrilla d’avions d’últim model. Entre els que varen desfilar també hi havia les seves SS. Hitler va contemplar els seus homes dempeus, immòbil, sense apartar la vista de l’immens exèrcit en marxa. Per desig del dictador es varen mostrar les peces més noves d’artilleria mitjana, els canons blindats pesats, les armes anti-aèries, les unitats de projectors de la Luftwaffe… mentre els esquadrons de combat i de caça-bombarders sobrevolaven la zona des de la direcció de la Porta. Els diplomàtics estrangers es miraven aquella escena amb temor i preocupació. Hitler li havia demanar al ministre Joachim von Ribbentrop que convidés a aquells diplomàtics perquè en prenguessin nota. Entre els diplomàtics hi havia Emil Hácha, que estava acompanyat per Constantin von Neurath, que va ser el més saludat per Hitler i li varen ser concedits tots els honors propis d’un cap d’Estat. La desfilada també va servir per una edició especial del noticiari Wochenschau de la UFA, que el ministre Joseph Goebbels havia encarregat en motiu de l’aniversari de Hitler.

Hitler en tornar a la Cancelleria va rebre les felicitacions dels visitants privats. Entre ells hi havia Leni Riefensthal, que sostenia amb les dues mans un enorme ram de flors. Hitler va agafar el ram i el va entregar a Linge. Amb Riefensthal agafada pel braç, Hitler els va dirigir al saló de música. Un cop Riefensthal va ser fora, Hitler va rebre a la seva germanastre Àngela Hitler. A les dotze de la nit els convidats de la festa encara felicitaven a Hitler, però el dictador els va deixar per seguir a Speer per contemplar en un dels salons una maqueta de pràcticament quatre metres d’altura de l’Arc de Triomf. Emocionat després de contemplar l’obra del seu arquitecte, Hitler li va encaixar feliç la mà i després va ressaltar davant dels seus convidats la importància de l’obra.

Per celebrar l’aniversari del líder alemany, l’església catòlica va ordenar fer sonar les campanes i va demanar pregar per Hitler durant la missa del diumenge següent. Durant els actes de celebració es va promulgar una amnistia, però només es varen alliberar a uns quants asocials dels camps de concentració. La resta es varen tenir que quedar dins dels camps indefinidament. La Berliner Illustrierte va sortir publicat amb una fotografia a mitja pàgina amb el titular:

Les mans del Führer, celebrem la pau, al voltant nostre brama el món.

En el Reich:

A Alemanya:

Constantin von Neurath va declarar que després de la Primera Guerra Mundial se’ls havia relegat en un segon terme, però que ara s’havien convertit en la potència de la que depenia el destí d’Europa.

---

En el camp de concentració de Buchenwald, les SS, agafant de pretext l’aniversari del dictador, varen suprimir el conegut Calabós Negre, una ala del bloc 3 del camp, que havia sigut enfosquida i tancada per complet i sense calefacció. El vigilant del calabós, Sommer, visitava sovint al presoner empresonat allí per torturar-lo. Les racions d’aliments per al condemnat eren mínimes i els supervivents en sortien com si fossin esquelets.

---

Klaus Barbie va ser nomenat SS-Oberscharführer (sergent major) no comissionat per mèrits propis. 

---

Bernardo Attolico va telegrafiar al seu govern per explicar que la intervenció d’Alemanya a Polònia era imminent. Galeazzo Ciano li va ordenar que avancés la data de l’entrevista que havia de tenir amb Von Ribbentrop perquè Itàlia no fos agafada desprevinguda. La reunió va tenir lloc el 6 de maig. 

A la Gran Bretanya:

En un consell de ministres per parlar sobre Palestina, Neville Chamberlain va afirmar que era d’immensa importància que la Gran Bretanya tingués al món musulmà de la seva part i va deixar clar de que havien d’ofendre abans als jueus que als àrabs.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, a la Cancelleria del Reich, Rudolf Hess i Albert Forster es varen reunir a la sala de fumadors per felicitar a Adolf Hitler un cop es donessin les dotze. El dictador va aparèixer poc abans de les dotze i Hess el va felicitar en nom del NSDAP. Forster el va felicitar en nom de Danzig. Hitler els va agrair les felicitacions i els va dir que lamentava no haver ocupat el poder 10 anys abans perquè ara ja tenia 50 anys i creia que li quedava poc temps per complir els seus plans expansionistes. Amb Hess i Forster, Hitler va parlar de les reaccions britàniques a l’annexió de Txecoslovàquia del març i va confessar-los que no entenia per què els britànics es mostraven tan sorpresos quan era previsible que acabés passant. Davant d’un possible pacte entre russos, britànics i francesos, Hess li va assegurar a Forster que aquests rumors no eren res més que una cortina de fum, un doble joc, va afirmar Hitler, per espantar-los. Hess li va dir en el gauleiter que en la desfilada militar de l’endemà mostrarien el poder militar alemany.

Durant aquell dia, Joseph Goebbels es va dirigir per ràdio al poble alemany per celebrar l’aniversari de Hitler de l’endemà. Com sempre, el ministre va lloar la figura del líder alemany.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb Albert Forster a la coneguda habitació de les escales després de que aquest s’hagués hagut d’esperar una bona estona perquè s’havia presentat massa d’hora. En la reunió també hi havia Heinz Linge i les secretàries Gerda Daranowski i Christian Schroeder, i es va parlar de Danzig.

---

El govern alemany va declarar l’aniversari de Hitler dia de festa nacional.

---

Ernst Weizsäcker va parlar per telèfon amb l’ambaixador a Riga per dir-li que eren incapaços de comprendre la resposta del Ministeri d’Afers Exteriors letó a les dues preguntes que havien fet el dia anterior per contestar l’advertència del president Franklin Delano Roosevelt del dia 15 d’abril. Weizsäcker li va explicar que no podia entendre per què el govern letó tenia que consultar al seu gabinet per contestar i el va advertir de que si no responien immediatament a les seves preguntes amb una negativa, es veurien obligats a afegir Letònia a la llista dels països que s’havien fet còmplices voluntaris de Roosevelt. Els letons varen respondre ràpidament amb una negativa.