7 d’octubre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler s’anava trobant més bé des de que el 24 de setembre havia sabut que les tropes soviètiques estaven a punt de penetrar Prússia Oriental. Segons la seva secretària Traude Junge, Hitler es va posar dret i li va tornar la salut de cop.


Auschwitz, els Sonderkommandos del Crematori IV van atacar a les SS amb pedres, destrals i barres de ferro per intentar fugir del camp quan anaven a ser enviats a la cambra de gas. En sentir els sorolls que provenien del Crematori IV, els equips especials del Crematori II també varen atacar als seus vigilants, i varen matar a dos d’ells (a un el varen llançar al forn en flames). Ràpidament les SS varen perseguir als revoltats i l’aixecament va fracassar. A la nit es va donar per acabat sense que cap presoner hagués pogut escapar, tot i que van matar a tres guàrdies de les SS i en van ferir a dotze. A més varen destruir el crematori IV amb granades de mà que havien introduït unes presoneres jueves (Ester Wajcblum, Regina Safirsztajn, Ala Gertner i Róza Robota) que treballaven per IG Farben com esclaves. Les SS varen trobar membres d’un Sonderkommando amagats en un graner i varen calar-hi foc. Al final del dia, 250 presoners van ser executats. Però les represàlies alemanyes no varen acabar aquí, ja que poc després varen seleccionar a altres 200 membres d’un Sonderkommando i els varen assassinar disparant-los per l’esquena.

Al mateix moment, en el camp d’extermini d’Oswiecim els alemanys varen començar a assassinar en massa a les cambres de gas i a les cambres mòbils als presoners polonesos que havien vingut de Varsòvia.

A Alemanya:

A tres quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma a la ciutat de Dresden i aquest cop sí la ciutat va ser bombardejada pels nord-americans. L’artilleria antiaèria va actuar, però no va evitar que els bombarders deixessin anar les seves bombes fins a dos quarts de dues, quan va cessar l’alarma. Els tramvies es varen aturar durant l’atac i les bombes varen destruir l’església de Santa Anna, les fàbriques Seidel i Naumann, i es varen produir danys a les cases de l’Annenstrasse i a la Wettiner Strasse, on varen morir persones.


El comandant general Rudolf Schmundt va rebre a títol pòstum l’Ordre Alemany.

En el front occidental:

A Alemanya:

La 30º Divisió d’infanteria del 19º Cos es trobava a menys de quatre quilòmetres de la ciutat de Wurselen, on els esperava la 1º Divisió d’infanteria per envoltar la ciutat alemanya d’Aquisgrà, amb el suport dels tancs de la 2º Divisió Blindada.

A Bèlgica:

Els alemanys varen llançar el primer V-2 contra la ciutat d’Anvers.

A Grècia:

Les tropes alemanyes es varen retirar.

A Finlàndia:

Els soviètics varen començar una ofensiva contra les forces alemanyes.

A la Gran Bretanya:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill va agafar un avió de passatgers York acompanyat per la seva esposa Clementine per viatjar a Moscou per reunir-se amb el govern soviètic.

A les Filipines:

Després de conèixer el dia anterior que els nord-americans pensaven envair les Filipines, l’almirall Soemu Toyoda va volar cap a Manila per informar a l’Exèrcit i a l’Armada del desembarcament nord-americà previst entre els dies 20 i 30, i per estar preparats per l’Operació Sho-Go.

6 d’octubre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen enviar més jueus a les cambres de gas d’Auschwitz. Entre les víctimes hi havia l’escriptora i compositora jueva Ilse Weber, que es diu que va entrar cantant amb els nens del camp, entre ells el seu fill Tommy, aquesta cançó que ella mateixa havia compost:

Wiegala, wiegala, willie, / wie ist die Welt so stille!/ Es stört kein Laut die süsse Rub, schlaf, mein Kindchen, schlaf aucht Du (Que silenciós està el món! Cap so pertorba la bonica pau: dorm, petit meu, dorm tu també.).

En el front occidental:

A Alemanya:

Els nord-americans del 1º Exèrcit varen intentar ocupar el bosc d’avets de Hürtgen, situat al sud d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga. Però d’allí en varen sortir tropes alemanyes experimentades amb el suport de l’artilleria propera a la Línia Sígfrid. Els combats varen ser ferotges i varen durar uns quants dies.

A Bèlgica:

Els canadencs varen llançar un fort atac contra la ferotge resistència alemanya a la riba nord del canal Leopold.

En el front oriental:

A Hongria:

L‘exèrcit soviètic va entrar a Hongria. Aquest fet i el fet de que Miklos Horthy hagués canviat el seu govern el 30 d’agost i hagués enviat el mariscal Geza Lakatos a firmar l’armistici amb els soviètics, va fer que el Obergruppenführer Otto Winkelmann, cap superior de Policia SS a Hongria, prengués la decisió d’arrestar tot el govern del regent Horthy.

A Itàlia:

A Venècia, els alemanys varen detenir a 29 pacients jueus en tres hospitals. 

En el Pacífic:

No se sap molt bé com, però es tenen sospites de que va ser gràcies als soviètics, els japonesos varen conèixer els plans i les dates en què els nord-americans pensaven envair Filipines.

5 d’octubre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Karl Brandt va parlar amb Adolf Hitler per mostrar-li la seva disconformitat sobre els mètodes que utilitzava el doctor Theodor Morell cap a la seva persona. Aquella mateixa nit, Morell va patir una hemorràgia intracranial per culpa de la pressió del moment

A Alemanya: 

A BerlínRudolf Höess es va reunir amb Albert Kaltenbrunner en el despatx d’aquest en el RSHA per parlar de l’enviament als camps de treball de Mauthausen a diversos centenars de presoners que havien sigut condemnats a mort. Kaltenbrunner li va demanar un resum oral de l’informe que tenia i li va exigir que aplacés qualsevol decisió fins que s’examinés l’informe en tots els seus detalls.


En el camp de Buchenwald, les SS varen convocar a 21 membres dels serveis secrets dels Aliats que havien arribat al camp el 17 d’agost i en varen executar a 20 d’ells.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes soviètiques varen entrar a Hongria.

A Polònia:

A Varsòvia es va donar per acabat l’alçament de l’Exèrcit Clandestí Polonès. En total varen morir 15.200 insurgents i 7.000 més varen resultar ferits. Per la seva part, els alemanys varen perdre 17.000 homes. Per venjar-se, el ministre Heinrich Himmler va enviar a 153.810 homes, dones i nens polonesos als camps de concentració.

A França:

Dwight D. Eisenhower va organitzar una altra conferència a Versalles on hi varen ser presents els mariscal Bernard Law Montgomery i Alan Brooke i el comandant Bretram Ramsay. Aquest va tornar a parlar d’Anvers i va criticar obertament al mariscal Montgomery davant de tots. Després de la conferència, Monty li va enviar un missatge per ràdio a Ike demanant-li que li preguntés a Ramsay d’on treia unes afirmacions “tan extemporànies de les seves operacions de les que creia que no sabia res de res”. En el final del missatge, Montgomery li va afirmar que faria tots els possibles perquè Anvers quedés oberta al trànsit marítim el més aviat possible.

4 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va dirigir als líders més destacats de les SS a Posen i va assegurar que ells havien agafat dels jueus totes les riqueses que tenien per entregar-les al Reich, però que ells (les SS) no s’havien quedat res. El ministre va afirmar que els homes que havien actuat malament no havien estat a l’altura i que moririen sense compassió. Va expressar que estaven amb el dret moral i l’obligació amb el poble alemany de destruir el poble jueu, de qui va dir que volia destruir-los, però va insistir de que no tenien dret d’utilitzar en benefici propi qualsevol objecte o possessió jueva.

A Alemanya:

Werner von der Schulenburg i Gottfried Bismarck varen comparèixer davant del Tribunal Popular presidit per Roland Freisler acusats d’haver participat en el complot del 20 de juliol. De forma sorprenent, Bismarck va ser absolt. Posteriorment es va saber que Adolf Hitler així ho havia ordenat. Von der Schulenburg va ser condemnat a mort i penjat el 10 de novembre.

En el front occidental:

A Holanda:

Després de que les divisions panzer 9º i 116º no poguessin avançar cap al Betuwe, el comandant Bittrich va sol·licitar la cancel·lació de l’ofensiva.

A Grècia: 

Els britànics varen començar l’Operació Manne desembarcant a Patras, una ciutat al nord del Peleponès, per evitar que els comunistes grecs es fessin amb el control del país, ja que des de 1943 Grècia estava immersa en una Guerra Civil entre comunistes i monàrquics. El comandament britànic desitjava avançar ràpidament cap a Evvoia, aconseguint atreure als 10.000 soldats alemanys que formaven la guarnició militar d’Atenes.

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

L’exèrcit soviètic es trobava a menys de 15 quilòmetres de Belgrad, cosa que va provocar que es dissolgués el govern de Milan Nedic.

3 d’octubre de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Després de demanar l’evacuació de les illes gregues el 14 de setembre, Adolf Hitler va demanar replegar totes les seves tropes de tot Grècia.

A Alemanya:

A la tarda, Joseph Goebbels va arribar a Colònia per celebrar un míting del districte Colònia-Aquisgrà, on va manifestar que com a fill de terra renana li era igual si eren els anglosaxons o els soviètics qui ocupessin el territori alemany. El ministre va continuar insistint que tant uns com els altres instaurarien al mateix “espantós règim de terror” en territori alemany. Els demanava resistir prometent armes miraculoses i una ofensiva en breu. En el seu Diari, el ministre, parlant de la sort dels familiars dels colpistes, va escriure que creia que “s’havia d’eliminar aquesta sang viciosa” i va assegurar que si s’actuava d’aquesta manera a la llarga només tindria beneficis.


Heinrich Himmler va parlar amb Martin Bormann de la nova casa que havia adquirit gràcies a un préstec del Tresor del partit nazi a prop de Schönau-Berchtesgaden, la casa Schneewinkellehen, per la seva amant Hedwig Potthast i els seus dos fills. El ministre li va explicar que hi havia penjat i que s’havia passat el dia treballant en la casa, a més de jugar amb els seus fills tot el dia. Segons Himmler havia volgut dedicar tot el dia a la “família” i no havia n’hi agafat el telèfon.

A Holanda:

Després de construir noves zones de llançament, els alemanys varen tornar a llançar coets V-2 sobre la Gran Bretanya.

A Polònia:

Amb Varsòvia controlada, els alemanys varen detenir als màxims líders de la resistència polonesa, entre ells Bór-Komorovski i tot el seu Estat Major. Després els varen traslladar a l’interior del Reich. La ràdio anglesa de la BBC va lloar la lluita de la resistència polonesa i la va comparar amb la de les Termopiles.

A França:

Aquell dia va sortir l’últim dels 15 combois que varen sortir de França amb deportats francesos direcció a Buchenwald. Prop de 26.000 francesos varen ser deportats en aquest camp.

En el front occidental:

A Bèlgica:

El 1º Cos britànic va sortir d’Anvers per dirigir-se a l’Escaut occidental.

A França:

Les tropes aliades varen alliberar Calais.

En el Pacífic: 

Els Caps d’Estat Majors varen aprovar el pla de Chester Nimitz per ocupar Leyte.

2 d’octubre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Després de patir els últimes dies forts dolors estomacals i que li quedés la pell groga com a conseqüència, aquell dia a Adolf Hitler li va desaparèixer la grogor i es va sentir el suficientment bé com per aixecar-se del llit i ser present a la primera sessió informativa que anava des de que havia caigut malalt. Tot i això, els assistents a la reunió varen copsar que estava apagat i com absent.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, el comandant de l’exèrcit clandestí polonès, el general Tadeusz Bór-Komorowski, es va rendir als alemanys a canvi de que acceptessin la base de reconeixement de plens drets de combatents als defensors varsovians. L’últim comunicat de l’Alt Comandament polonès deia que ja només hi havien alguns atacs locals. L’evacuació de la població la varen dur a terme la Creu Roja polonesa de Varsòvia i les autoritats alemanyes.

A les vuit del vespre es va acabar oficialment l’alçament contra les autoritats alemanyes començat l‘1 d’agost. Es calcula que varen perdre la vida entre 125.000 i 150.000 varsovians, i entre 12.000 i 15.000 varen ser enviats als camps de concentració de Mauthausen i Ravensbrück. Els alemanys varen perdre 26.000 homes durant l’aixecament. Per ordre de Hitler, la part occidental de la ciutat va quedar destruïda. A la mateixa hora que els polonesos es rendien, el primer ministre del govern polonès a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, va informar a Winston Churchill de la rendició de Bór-Komorowski. La ràdio de Moscou va acusar al general Bór-Komorowski de la capitulació i, inclús, varen afirmar que ja no era a Varsòvia, cosa que no era certa.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 19º Cos, liderat per la 30º Divisió d’infanteria del 1º Exèrcit juntament amb un regiment de la 29º i seguit per la 2º Divisió blindada, va llançar una ofensiva amb l’objectiu de rodejar la ciutat alemanya d’Aquisgrà des del nord. Les forces del 19º Cos planejaven trobar-se amb el 7º Cos, que avançava des del sud, a Wurselen.

A Bèlgica:

Els Aliats varen eliminar les últimes posicions alemanyes a la riba sud de l’Escalada i varen començar una campanya cap al nord i cap al nord-oest des d’Anvers sota una intensa pluja.

En els Estats Units:

El diari Ellensburg Daily Record va recuperar la història del St Petersburg Times del 16 de juliol que deia que Hitler podia escapar en un submarí. Sota el titular ¿Pot escapar Hitler?, el diari afirmava que el rumor del submarí provenia d’una font de Suècia i que es creia que es dirigiria a Argentina per arribar després a Japó. Segons el diari, el submarí s’hauria construït en les drassanes de Gdynia i el comandant seria el tinent Wolfgang Lüth, un dels comandants més condecorats de la guerra.

1 d’octubre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

El comandant general Rudolf Schmundt va morir a l’hospital de Karlshof, a prop de Rastenburg, per culpa de les ferides de la bomba del 20 de juliol. Després de l’atemptat, Schmundt havia quedat cec i horriblement desfigurat. Adolf Hitler li va dir a l’esposa de Schmundt que no esperés que la consolés, ja que era ella qui l’havia de consolar per la pèrdua del seu marit.

El dictador, per la seva part, tal i com li va prometre en el doctor Erwin Giesing el 26 de setembre, es va sotmetre a un examen mèdic i, inclús, va mostrar el seu cos nuu. 


A Varsòvia, el líder de l’Exèrcit Polonès del Interior, Tadeusz Bór-Komorowski, va negociar la rendició amb els alemanys després de que els repleguessin en el centre de la ciutat i de veure com l’exèrcit soviètic no els ajudava.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va ordenar fer passar sota la direcció de la Gestapo els agents de la policia duanera fronterera, Zollgrenzschutz, que depenien fins llavors del Ministeri de Finances.


Les Waffen-SS ja havien perdut a 320.000 homes.

A Grècia:

Les tropes britàniques varen desembarcar al golf de Poros, i les forces gregues, dins del 8º Exèrcit britànic, varen desembarcar a diferents punts de Grècia.

En el front occidental:

A Holanda:

A les sis del matí, les divisions panzer alemanyes 9º i 116º varen avançar direcció a Elst enmig de la boira per recuperar el Betuwe. Però, davant l’enèrgica resistència dels Aliats, no varen aconseguir grans avanços. 

En els Estats Units:

John Pehle va transmetre una petició polonesa per atacar el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz. La petició va ser rebutjada. 

30 de setembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Martin Bormann va anul·lar el dret a la Wehrmacht de jutjar als presoners de guerra. Per aquella anul·lació varen morir milers de persones.


Heinrich Himmler, que estava intentant negociar amb les associacions jueves un intercanvi de jueus per camions o diners, va ordenar comunicar al Waadah que havia ordenat suspendre definitivament les accions a Auschwitz. Els nord-americans ràpidament es varen interessar per l’assumpte i varen demanar en els seus delegats a Suïssa que parlessin amb els alemanys.


A l’est de Westfàlia, a les dues de la tarda, bombarders nord-americans varen bombardejar sobre Bielefeld i varen destruir gran part del centre històric. 

En el front oriental:

A Polònia:

El govern soviètic va afirmar que els esforços fets per forçar el pas del Vístula per arribar a Varsòvia per tal d’ajudar l’Exèrcit Clandestí polonès havien fracassat, i que la capital polonesa no podia ser ocupada si no se la rodejava totalment. El govern soviètic no tenia gaire o gens interès en ajudar als polonesos de Varsòvia perquè volien imposar a Polònia un govern titella afí als seus interessos un cop acabada la guerra.

A Varsòvia, mentrestant, els alemanys varen conquerir el barri de Zolibórz, i es va fer evident que si els soviètics volien ocupar la capital polonesa tindrien que rodejar-la. Després de la captura dels barris de Zolibórz i de Mokotów, els alemanys varen concentrar la seva pressió i el seu bombardeig sobre el barri central de la ciutat on hi havia més d’un quart de milió de la població civil. El comunicat oficial de la resistència polonesa, va afirmar que la situació de Varsòvia era molt greu i que hi havia violentes lluites en el centre de la ciutat i no tenien comunicació amb el barri de Zolibórz.

En el front occidental:

A França:

La 3º Divisió canadenca del 1º Exèrcit canadenc va ocupar el port de Calais.

En els Estats Units:

Vannevar Bush i James Conant varen enviar dos documents a Henry Stimson sobre la gestió internacional de les bombes atòmiques en el futur. Els dos consideraven que la nova arma podria estar a punt l’1 d’agost de 1945, que l’explosió seria equivalent a la de 10.000 tones d’alt explosiu i que en un futur no molt llunyà podien fabricar una bomba d’hidrogen 1.000 vegades més potent. També varen alertar de que l’avantatge que gaudien en aquells moments Estats Units i Gran Bretanya només era temporal i que qualsevol nació amb bons recursos i científics podia atrapar-los o inclús superar-los en tres o quatre anys. Tot i això, varen demanar trencar amb el secretisme que havien mantingut i fer públic tot el procés de l‘energia atòmica, excepte els detalls militars i de fabricació de les bombes. Tampoc trobaven bé fiar-ho tot al control de les matèries primes. Apostaven pel lliure intercanvi de tota la informació científica a través d’un organisme mundial format per totes les nacions. Aquest organisme hauria de tenir un personal tècnic amb lliure accés a laboratoris, plantes industrials i instal·lacions militars de tot el món.

29 de setembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la presó de Berlín Plötzensee, els nazis varen executar a l’ex diputat del SPD Wilhelm Leuschner per haver participat en els preparatius del cop d’Estat del 20 de juliol de 1944 i al coronel Joachim Meichssner per saber de tals plans.

A Polònia:

Des del camp de Theresienstadt es va enviar un transport direcció Auschwitz.

A la Unió Soviètica:

La cúpula del govern soviètic tenia informació de que en el camp de concentració d’Auschwitz es produïen assassinats en massa i que milers de persones ja hi havien mort. Però el govern soviètic no va posar mai gaire interès en mirar d’alliberar els camps de concentració, ja que no volien desviar l’atenció dels seus soldats perquè l’objectiu principal era arribar com més aviat millor a Alemanya.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, el líder de l’Exèrcit Clandestí polonès Tadeusz Bór-Komorowski va enviar un missatge al primer ministre polonès a l’exili Stanislaw Mikolajczyk dient-li que no podrien resistir gaires més dies els atacs alemanys. Després, el comandant Bór-Komorowski va demanar-li en el mariscal Konstantin Rokossovsky que efectués un atac d’immediat amb les seves tropes perquè la seva situació ja era límit.

En la batalla, els alemanys varen llençar un potent atac sobre el centre de la ciutat i el barri de Zoliborz, mentre que el de Mokotow va caure finalment en mans alemanyes després de que la resistència polonesa es quedés sense municions. Gràcies a una ràpida intervenció dels soldats soviètics varen poder salvar la resta de combatents polonesos.

En el front occidental:

A Holanda:

Durant la matinada, dotze comandos alemanys vestits amb vestits de busseig es varen llançar al riu Waal, a uns 8 quilòmetres de Nimega riu avall, per conduir mitja dotzena de tubs de cinc metres de longitud, cada un plens de pràcticament una tona d’un explosiu anomenat hexanita i suspesos sobre l’aigua per un parell de cilindres pneumàtics. Els alemanys varen nadar riu avall enmig de la foscor, varen fer un forat a la barrera defensiva Aliada i varen col·locar aquelles càrregues explosives en els pilars d’un pont de carretera i de ferrocarril  llavors varen posar els temporitzadors del detonador perquè esclatessin una hora més tard. Ràpidament varen fugir i varen sortir de l’aigua a uns 12 quilòmetres riu avall. A dos quarts de set del matí les càrregues explosives varen esclatar obrint un forat de 25 metres en el paviment del pont.

A Bèlgica:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va emetre una ordre del dia en la que s’elogiava la feina duta a terme pels membres de la resistència belga, però també donava suport a la petició del govern belga de que entreguessin les armes i equips, i accedissin a integrar-se en els batallons especials en qualitat de personal auxiliar.

28 de setembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va desplomar i el varen tenir que portar al llit. 

A Alemanya:

A Neustadt an der Weinstrasse es va suïcidar l’antic gauleiter Josef Bürckel.

En l’Operació Market Garden:

les forces aerotransportades es varen veure obligades a retirar-se després de violents atacs alemanys i de no rebre l’ajuda esperada. Walter Model ho va aprofitar per reunir-se amb els comandants de la 9º i de la 116º divisions panzer per parlar d’una operació conjunta amb el 2º Cos Panzer de les SS per recuperar el Betuwe.

En el front occidental:

A Alemanya:

Com que ja començaven a trepitjar terra Alemanya, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va publicar la seva proclama que deia que les forces aliades que servien sota el seu comandament ja havien entrat a Alemanya i va deixar clar que s’havien de veure com a conqueridors, però no com opressors. Eisenhower va afirmar que esborrarien del mapa el nazisme i el militarisme alemany, i va invalidar la Llei sobre les Joventuts Hitlerianes del 25 de març de 1939, que feia obligatòria per tots i totes les joves ingressar a les Joventuts.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen atacar amb duresa el barri de Zoliborz. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir en to burlesc davant de la Cambra dels Comuns que quan Adolf Hitler havia escapat de l’atemptat del 20 de juliol de 1944, el dictador havia definit la seva supervivència com a providencial i que, des del punt de vista militar, podien estar d’acord amb ell perquè hagués sigut mala sort pels Aliats veure’s privats en la fase final de la guerra de la “genialitat del caporal Schickelgruber que tant havia contribuït en la victòria aliada”. Churchill, per desmitificar encara més a Hitler, va anomenar-lo amb el cognom de Schickelgruber, que era l’antic cognom d’Alois Hitler i el cognom original de l’àvia de Hitler, Anna Maria. En parlar dels homes de la 1º Divisió Paracaigudista, la que s’havia tingut que retirar d’Arnhem, el primer ministre va dir no havia sigut envà aquella batalla.


Tot i que Churchill creia que l’Operació Market Garden havia tingut conseqüències positives, en resposta a una petició urgent de la reina Guillermina, el primer ministre Peter Gerrandy li va escriure a Churchill per parlar-li de les conseqüències nefastes per la població holandesa després de l’Operació Market Garden. El primer ministre holandès el va informar de que molts ciutadans s’havien sumat a la vaga de ferrocarrils i que molts membres del moviment de la resistència havien sigut executats i els seus familiars havien patit greus represàlies. A més, li va relatar que a les grans ciutats hi havia molts morts per inanició i que els alemanys destruïen a gran escala molls i instal·lacions portuàries, fàbriques, estacions elèctriques, ponts…

En els Estats Units:

El diari The Free Lance Star va sortir editat amb el titular: Es busca prevenir l’evasió de Hitler. En l’article es destacava la clara advertència del secretari d’Estat Cordell Hull a les nacions neutrals afirmant que aquestes perdrien l’amistat nord-americana si donaven refugi a Hitler o a altres líders de l’Eix després de la guerra. Les advertències nord-americanes anaven dirigides sobretot a Suècia, Turquia i Espanya.