7 de març de 1939

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En resposta a una petició de Frantz Gürtner, Rudolf Hess va decidir que els alemanys que es consideressin com a tals sota les Lleis de Nuremberg però que tinguessin una mica de sang jueva no podien ser contractats com a funcionaris de l’Estat.

A Txecoslovàquia:

Emil Hacha va ordenar la detenció de Josef Tiso, del doctor Vojtech Tuka i Durcansky, i va proclamar la llei marcial a Eslovàquia. El dia anterior havia dissolt el govern autònom eslovac.

A la Gran Bretanya:

En un sopar amb els diputats conservadors, Neville Chamberlain va assegurar que els perills d’una guerra alemanya disminuïen cada dia que passava, mentre el rearmament britànic s’ampliava.

6 de març de 1939

Dilluns:

En el Vaticà:

Pius XII va anunciar-li a Adolf Hitler la seva elecció com a nou pontífex en una extensa carta escrita en llatí i que ell mateix va traduir a l’alemany, fet poc comú. Pius XII havia sigut elegit Papa el 2 de març.

A Txecoslovàquia:

Davant l’amenaça que tenia d’Alemanya, el govern txec va eliminar l’autonomia Càrpat-Ucraïna. Tant Alemanya com Hongria, que aquell territori era una vella reclamació hongaresa, varen criticar durament aquella decisió i els va servir de pretext per l’ocupació d’aquella zona. Hitler l’entregaria als hongaresos després de l’ocupació de Txecoslovàquia. Al mateix temps, Emil Hacha va decretar la dissolució del govern autònom eslovac.

A la Gran Bretanya:

El coronel Firebrace, l’agregat militar a Moscou, i el coronel Hallawell, l’agregat militar de l’Aire, varen dirigir al seu govern llargs informes exposant que, tot i les capacitats defensives considerables de l’exèrcit soviètic i de la seva aviació, els soviètics eren incapaços de preparar una ofensiva seriosa. Segons Hallawell, l’aviació soviètica, com l’exèrcit de terra, seria mobilitzat tant pel caos dels serveis essencials com per l’acció enemigues. Segons Firebrace, la purga practicada entre els oficials superiors havia debilitat a l’exèrcit soviètic. Tot i això, els dos apuntaven que l’exèrcit soviètic considerava la guerra com inevitable i treballava intensament per preparar-se per ella.

5 de març de 1939

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

El coronel republicà Segismundo Casado va donar un cop militar contra el govern republicà de Juan Negrín argumentant que Negrín era un titella a mans del Partit Comunista. Aquella revolta va acabar provocant una petita guerra civil a Madrid que va provocar 2.000 morts, sobretot comunistes.

3 de març de 1939

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering  va firmar una disposició que fixava el termini en que els jueus havien d’entregar totes les seves joies al govern alemany.

A Txecoslovàquia:

A Praga, l’agent A-54 Paul Thummel del Abwehr es va reunir amb el cap de la intel·ligència txeca Frantisek Moravec en el cafè de l’estació de Turnov per informar-lo de que la ciutat seria ocupada el dia 15 de març. L’agent A-54 també el va advertir de que tot el seu equip seria detingut per la Gestapo i que tenien que esperar un tracte pietós. Thummel li va prometre que continuaria treballant per al seu servei després de l’ocupació alemanya sempre hi quan es destruïssin tot en quan estigués relacionat amb ell en els seus arxius. Els ministres i la Defensa Nacional txecoslovaca es varen mostrar escèptics davant d’aquella informació.

2 de març de 1939

Dijous:

En el Reich:

El coronel Von Schell, plenipotenciari de la indústria automobilística pel Pla Quadriennal, va promulgar una sèrie d’ordres que restringien el número de models diferents de vehicles que es podien fabricar per tal de racionalitzar i abaratir els vehicles. D’aquesta manera, els vehicles militars es varen poder reparar de forma més ràpida i eficaç.

En el Vaticà:

El cardenal Eugeni Pacelli va ser elegit nou Papa amb el nom de Pius XII.

En la Guerra Civil espanyola:

A Espanya es va pública la renúncia del president de la República Manuel Azaña del 27 de febrer, exiliat des de la caiguda de Catalunya a París. Juan Negrín es va convertir momentàniament en la màxima autoritat dels republicans.

1 de març de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va oferir una recepció com cada any davant el cos diplomàtic. Entre els convidats hi havia Walter Darré i Alfred Rosenberg.

A França:

El pensador Emmanuel Mounier va escriure un article en Le Voltigeur per defensar als jueus davant dels atacs antisemites de la dreta francesa. Tot i això, Mounier afegia que els jueus eren responsables en part dels propis problemes.

28 de febrer de 1939

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Responent personalment la nota verbal del 8 de febrer del govern britànic i francès, Adolf Hitler els va dir que encara era massa aviat perquè Alemanya pogués donar garanties de no envair Txecoslovàquia i que era precís esperar a com es desenvolupava la política interior txecoslovaca.

A la Gran Bretanya:

Després de que el dia anterior el govern britànic anunciés que reconeixia un govern dirigit pel general Francisco Franco, Clement Attlee, en una intervenció a la Cambra dels Comuns, va atacar el comportament del primer ministre Neville Chamberlain i va lamentar que hagués amagat una decisió que feia temps que estava presa. La seva intervenció va acabar amb una condemna a la política del primer ministre. Chamberlain, en el seu torn de paraula, va esquivar les acusacions i es va limitar a referir-se a la dimissió del president espanyol Manuel Azaña per justificar el reconeixement del colpista. A més, el primer ministre va reconèixer que entenia l’afany de venjança que havia expressat Franco pels crims que s’havien comès, tot i que va assegurar que havia demanat en el general espanyol que no prengués represàlies i va afegir que Franco s’havia compromès a respectar la legislació anterior a l’esclat de la Guerra Civil espanyola.

27 de febrer de 1939

Dilluns:

En la Guerra Civil espanyola:

Gran Bretanya, Iugoslàvia i França varen reconèixer al govern del colpista Francisco Franco. Els conservadors britànics varen fer pública la seva decisió a la Cambra dels Comuns després de les reiterades insistències del Partit Laborista perquè els expliquessin la veritat sobre la situació. Els Laboristes no volien donar suport al general espanyol. Davant d’aquella notícia, el president de la República espanyola, Manuel Azaña, va dimitir del seu càrrec de president, tot i que el president espanyol feia dies que s’havia exiliat a França amb la intenció de no tornar al seu país.

A la Unió Soviètica:

Després d’haver complert el dia anterior 70 anys, Nadejda Konstantínovna Krúpskaia, Nàdia, la viuda del líder soviètic Vladimir Lenin, va morir a l’hospital del Kremlin. Tota la seva vida va arrossegar problemes de tiroïditis.

26 de febrer de 1939

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va comentar en el seu cercle més íntim que veia complicat un apropament entre França i l’Espanya de Francisco Franco perquè els francesos durant tota la història havien fet la vida impossible als espanyols.


L’ambaixador alemany a Varsòvia va informar a Berlín de que el ministre Josef Beck havia fet que el convidessin a Londres a finals de març i que potser aniria a París.

A la Unió Soviètica:

Les autoritats soviètiques varen afusellar a tres membres del Poltibur, Kosior, Chubar i Postishev, a més de Mirzoian, primer secretari del Comitè Central de Kazajastan, per oposar-se al govern soviètic.

25 de febrer de 1939

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, els nacionalsocialistes varen celebrar com cada any l’aniversari del programa del NSDAP. Entre els presents a aquell acte hi havia Joseph Goebbels, Walter Darre, Hanns Kerrl…


Tal hi com s’havia demanat, es va enviar a la Cambra de Música una llista d’uns quants músics jueus. Entre ells hi havia: Ziegler, Nora, Ziffer, Margarete, Zimbler, Ferdinand, Zimmermann, Artur, Zimmermann, Heinrich, ZInkower, Alfons, Zippert, Helene, Zwillenberg, Wilhelm…

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen fer volar per primer cop el AVRO 679 Manchester. Els seus motors varen tenir poca potència i eren pocs fiables. Va ser el precursor del quadrimotor Lancaster.

A la Unió Soviètica:

Les autoritats soviètiques varen executar a A. Ugarov, cap de la regió i el comitè municipal de Moscou, A. Smorodin, secretari del Partit Comunista a Stalingrad, i a B. Pozern, fiscal públic de Leningrad, per actuar contra el govern soviètic.