Divendres:
En el Pacte Antikomintern:
Hongria i Manxukuo es varen adherir al pacte Antikomintern.
A França:
Edouard Daladier va explicar en el seu Gabinet que havia rebut l’opinió del govern britànic de que havia arribat l’hora de reconèixer al colpista Francisco Franco com a cap del govern espanyol i que París no havia d’esperar més.
Dijous:
A la Unió Soviètica:
Les autoritats soviètiques varen executar a l’antic secretari general del Komsomo, Kosarev, i el vice-ministre de Defensa, A. Egorov, per actuar contra el govern soviètic.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
L’Església evangèlica de Saxònia, tal hi com havia fet la de Turínigia el dia 10, va prohibir en els seus jueus batejats a accedir als seus temples.
Dimarts:
En el Reich:
El govern aprovar una norma en què obligava a les dones jueves a entregar les seves joies, excepte els anells de boda, i a tots els jueus a entregar tot el diner en efectiu, accions i valors en comptes especials. A partir de llavors, per retirar diners necessitarien un permís especial. Aquests permisos es varen concedir en ocasions comptades.
A Espanya:
Per celebrar la conquesta de Catalunya per part de les tropes Nacionals, els soldats espanyols varen fer una desfilada per la Diagonal de Barcelona.
Dilluns:
A la Gran Bretanya:
Robert Vansittart va enviar un memoràndum a lord Halifax per advertir-lo que el secretari de la Germandat Anglesa-alemanya, Conwell-Evans, afirmava amb total seguretat que els alemanys envairien Txecoslovàquia en breu. És més, li va dir que els alemanys utilitzarien el moviment independentista eslovac per provocar inestabilitat dins del govern txecoslovac, que es veuria obligat a rebutjar les peticions eslovaques, i que acabaria comportant una intervenció alemanya.
A Espanya:
El Consell de Ministres del nou govern de Francisco Franco va decidir adherir-se al Pacte Antikomintern, tot i que varen demanar que no es fes públic fins al final de la Guerra Civil espanyola.
En els Estats Units:
El Moviment Germànic-Americà de Fritz Kuhn va organitzar un míting amb més de 20.000 assistents en el Madison Square de Nova York. Abans varen recórrer pels carrers de la ciutat desfilant esvàstiques sobre la bandera nord-americana.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va assistir a l’exposició del motor que es feia a Berlín. El líder alemany va ser fotografiat sostenint amb les seves mans una roda.
Aquell matí, en una trobada, Hermann Göering els va dir a Joachim von Ribbentrop i a l’ambaixador britànic Neville Henderson que estava extremadament cansat; havia perdut divuit quilograms i en volia perdre vint-i-cinc més. Així, que els va dir que se’n anava de vacances. També els va confessar que temia el rearmament britànic perquè si el govern queia i era substituït per un personatge com Winston Churchill seria un perill per ells. Henderson el va replicar fent-li veure que l’amenaça provenia del rearmament alemany. Com a resposta, Göering li va assegurar que Alemanya no es podria permetre la despesa del seu rearmament. Després de la reunió, Von Ribbentrop va informar a lord Halifax sobre el contingut de la trobada. Realment, Göering necessitava vacances; patia una inflamació a la mandíbula que va resultar un flegmó que va tenir que ser tractat durant tres setmanes per un dels seus metges, el professor Von Eiken. Després, el ministre de l’Aire va escriure un memoràndum per al Ministeri d’Afers Exteriors en el que urgia a que el Reichsbank adquirís una gran part de la reserva d’or del Banc Nacional Txecoslovac, uns 30 o 40 milions de Reichsmarks, ja que aquesta reserva es necessitava amb urgència per dur endavant les important ordres de Hitler.
Continuant atacant als intel·lectuals que estaven encontra de la política del govern, Joseph Goebbels va fer editar en la Völkischer Beobachter una editorial sota el títol Caps i Caps buits, en què criticava durament aquests intel·lectuals.
Precisament, el sogre de Goebbels i el pare adoptius de Magda Goebbels, Richard Friedlander, va morir en el camp de concentració de Buchenwald. Magda no va fer res per salvar-lo o treure’l del camp, on hi era internat des de l’estiu passat.
En els Estats Units:
Els nord-americans varen provar per primer cop el Martin PBM Mariner.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va entregar un dels primers models del Volkswagen a l’Exposició Internacional del Motor de Berlín.
A la Gran Bretanya:
Canviant d’estratègia, el Govern va decidir equipar quatre divisions destinades al continent, més dues divisions mòbils i quatre divisions territorials.
Dijous:
A la Gran Bretanya:
L’ambaixador Neville Henderson va informar en el seu Govern de que tenia la impressió que els alemanys “no s’aventurarien a cap nova aventura salvatge i que la seva brúixola apuntava cap a la pau”. L’ambaixador, que acabava de ser operat d’un càncer de gola, havia sigut convidat la nit anterior a un sopar en la Deutsch-Englische Gesellschaft, on el president de l’associació, el duc de Coburg, li va parlar d’unes prometedores relacions entre alemanys i britànics.
A Palestina:
A Jerusalem hi va morir pel seu delicat estat de salut l’antic rabí de Viena, Arthur Zacharias Schwarz, que feia pocs dies havien emigrat a Palestina fugint dels alemanys.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
El govern alemany va prohibir en els membres de la Wehrmacht i del Servei del Treball, així com en els funcionaris del NSDAP i els membres del SD, a casar-se amb Mischlinge en segon grau.
A la Gran Bretanya:
En relació a la Guerra Civil espanyola, el govern britànic va decidir de que era desitjable que el govern de Sa Majestat reconegués el govern del general Francisco Franco en un futur immediat; si era possible posteriorment a la rendició de les forces republicanes, i a autoritzar al ministre d’Afers Estrangers, lord Halifax, després de consultar-ho amb el primer ministre Neville Chamberlain a enviar els telegrames indispensables per fer efectives aquestes decisions si les circumstàncies fessin necessari reconèixer el general Franco abans del següent Consell de Ministres setmanal.
En el Vaticà:
El cardenal secretari d’Estat Eugenio Pacelli va ordenar com a camarlenc que els exemplars ja impresos del discurs que havia de fer el difunt papa Pius XI l’11 de febrer fossin destruïts juntament amb les plaques d’impressió de la impremta vaticana. L’esborrany del Papa i els materials pertinents varen acabar a l’arxiu i no varen veure la llum fins el 1959 amb el papa Joan XXII. Tot i que era un discurs poc polític i molt espiritual, en ell Pius XI va atacar el feixisme pel seu racisme.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El cuirassat Bismarck va ser botat a Hamburg per la neta del canceller Otto von Bismarck, Dorothea von Löwenfeld. A la cerimònia, on Adolf Hitler hi va fer un discurs, hi van ser presents Hermann Göering, Joseph Goebbels, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Heinrich Himmler, Martin Bormann, Wilhelm Keitel i Erich Raeder.
En resposta a la carta del 10 de novembre de 1938 del rector de la Universitat de Heidelberg, Paul Schmitthenner, que demanava eliminar els noms jueus de les plaques commemoratives, Bernhard Rust li va anunciar que Hitler havia dit que no es traurien els noms jueus dels monuments ja existents, però que en els futurs monuments no hi hauria noms jueus.
En el Vaticà:
El papa Pius XI va ser enterrat a la basílica de Sant Pere en un nínxol senzill, dins d’un triple taüt, en una cerimònia privada però solemne, amb la presència dels cardenals i seguint el ritual papal tradicional. El cos havia sigut exposat a la capella ardent els últims dies. El moment de la sepultura final va ser més lent de l’esperat perquè els treballadors que havien de segellar el fèretre abans de baixar-lo a la cripta es varen quedar sense material de soldar. Ràpidament varen anar a buscar soldadors, però com que els tallers de Roma estaven tancats per la mort del Papa es va tardar encara més en trobar el què es necessitava per segellar el fèretre.
Diari del Tercer Reich 