Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Helmuth Wohlthat, un dels oficials de l’administració del Pla Quadriennal, i George Rublee, un càrrec del Comitè Intergovernamental, varen arribar a un acord que contemplava que 200.000 jueus de més de 45 anys es poguessin quedar en el Reich, mentre que 125.000 jueus, pertanyents a la població masculina més jove, emigrarien amb les seves famílies. El procés d’emigració podria allargar-se en un període de tres a cinc anys i el finançament s’asseguraria a través d’un préstec internacional obtingut principalment pels jueus de tot el món i assegurat a través dels béns que pertanyien als jueus alemanys.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va dir en els seus ministres del Gabinet que per augmentar el rearmament de tots els cossos s’hauria de fer tenint en compte les finances de l’Estat, a la que considerava l’arma més poderosa en qualsevol guerra duradora.

Dimecres:

A Holanda:

Un diari holandès va publicar una entrevista amb el pastor alemany Heinrich Grüber en la que va criticar que els holandesos no acceptessin la noció de jueus desarrelats, una idea de la que va dir que un podia parlar feliçment a l’Alemanya nacionalsocialista. Grüber va afirmar que la majoria dels jueus que havien viscut a Alemanya estaven desarrelats perquè no realitzaven cap activitat productiva, ja que només es dedicaven els seus negocis, segons la seva opinió. El pastor va declarar també que havien sigut aquests jueus els que, entre 1919 i 1932, havien dirigit Alemanya en l’aspecte econòmic, cultura, polític i periodístic. Grüber instava a que els holandesos reconeguessin que existia un verdader problema jueu a nivell mundial i abstenir-se de criticar a Alemanya, segons la qual, en la seva opinió, havia donat exemple de com s’havia d’abordar el problema. Va afegir que no s’havien de deixar endur pels sentiments de simpatia o antipatia, sinó col·laborar amb altres persones per facilitar l’emigració dels jueus a països on se’ls necessités.

A Espanya:

Aquell dia es va formar el primer govern del colpista Francisco Franco amb Francisco Gómez-Jordana a la vicepresidència i el Ministeri d’Exteriors, amb Fidel Dávila en el Ministeri de Defensa i Ramón Serrano Súñer en el Ministeri de Governació.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A un quart de nou de la nit, Adolf Hitler va pronunciar un discurs de dues hores i mitja en el Reichstag, a l’Òpera Kroll. La primera part del discurs la va dedicar a explicar la història del moviment nacionalsocialista i va proclamar que “els grans homes en si mateix tan sols eren la representació més poderosa i concentrada d’un poble”. Llavors, el dictador va acusar de bel·licistes a la Gran Bretanya i als Estats Units, que segons ell havien lluitat contra Alemanya durant la Primera Guerra Mundial per motius purament capitalistes, va afirmar que no podrien influir a Alemanya per la solució de la qüestió jueva. Hitler va senyalar la compassió que sentien les democràcies cap als jueus, però els va retreure que a la vegada no els volien ajudar a fugir. Hitler llavors va exclamar:

França pels francesos, Anglaterra pels anglesos, Amèrica pels americans i Alemanya pels alemanys. A

A continuació va atacar i culpar de tots els mals a la comunitat jueva, i els va advertir de que estaven pagant la factura pels danys que havien ocasionat i va augurar que més tard l’haurien de pagar encara més. Va afirmar que els banquers jueus portarien una nova guerra que provocaria la destrucció de la raça jueva. Literalment, després de dir que ell era un profeta que sempre l’havia clavat tot i les riotes de la comunitat jueva, va pronunciar aquestes paraules on parlava d’exterminar al poble jueu:

Si la comunitat financera jueva aconsegueix abocar el món a una guerra mundial, el resultat no serà la bolxevització de la terra i la victòria dels jueus, sinó que serà la destrucció de la raça jueva a Europa. 

Hitler també va mirar d’englobar en un mateix terme els jueus amb el comunisme per tal de que la gent relacionés una cosa amb l’altra per haver-hi un enemic global i únic.

---

Es va proposar ascendir a capita a Adolf Eichmann i també perquè dirigís tota l’emigració jueva dins l’Oficina d’Emigració Jueva. Aquell mateix dia, Hermann Göering, com a cap del Pla Quadriennal, va transferir la responsabilitat sobre l’emigració dels jueus a l’Oficina d’Emigració.

Diumenge:

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va sol·licitar que s’iniciessin conversacions entre l’Estat Major britànic i el francès per planificar una guerra no només contra Alemanya, sinó també contra Itàlia.

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

Lord Halifax va advertir secretament al president Franklin Delano Roosevelt, que des de novembre de 1938 es podia observar cada cop més clar que Adolf Hitler preparava una nova aventura forta de les fronteres del Reich per la primavera de 1939. El ministre va afegir que els informes indicaven que Hitler, encoratjat per Joachim von Ribbentrop, Heinrich Himmler i altres, estava considerant un atac contra les potències occidentals com a preludi per una acció posterior a l’Est. Per aquest fet, el lord va fer una crida a Hitler perquè contribuís a la causa de la pau.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Alfred Rosenberg va intervenir en una reunió d’assessors econòmics de les regions administratives.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen enlairar per primer cop el nou caça P-38. Els resultats varen ser molt bons.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va tornar de la seva visita a Varsòvia i li va dir a Adolf Hitler que els polonesos no estaven disposats a cedir en retornar Danzig. Hitler es va enfadar molt davant d’aquella notícia i la seva política cap a Polònia va canviar. Von Ribbentrop s’havia reunit per segon cop aquell dia amb Josef Beck per exigir el retorn de Danzig i les comunicacions a través del Corredor, però la conversa novament va ser freda i distant. Quan retornava cap a Alemanya, Von Ribbentrop els va confessar en els seus col·laboradors que ara només els quedava la solució d’aliar-se amb la Unió Soviètica.

En la vida privada de Joseph Goebbels:

Joseph Goebbels va rebre una carta on se li notificava que els impostos sobre la seva finca de Schwanenwerder havien augmentat i que encara devia alguna quantitat per l’any precedent.

A la Gran Bretanya:

En el Comitè de Defensa Imperial, lord Halifax va dir que estava a favor d’un compromís ampli amb el continent, el qual significaria triplicar les forces expedicionàries britàniques, doblar les territorials, allistaments i conversacions entre els caps d’Estat Major de Gran Bretanya i França.

En la Guerra Civil espanyola:

A Catalunya, a la tarda, les tropes del colpista Francisco Franco van ocupar la ciutat de Barcelona sense trobar resistència. Més de 50.000 soldats de l’Exèrcit del Nord dirigits pel general Fidel Dávila Arrondo varen penetrar pels carrers de la capital catalana. Poca gent els va anar a rebre, tot i les versions posteriors.

Precisament aquell mateix dia, Franco va firmar una ordre per la qual va nomenar el general de brigada Eliseo Álvarez-Arenas Romero Cap dels Serveis d’Ocupació de Barcelona, habilitats al Palau Robert.

.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Basant-se en el model que havia funcionat “eficaçment” a Viena, Hermann Göering va constituir l’Oficina Central del Reich per l’Emigració Jueva a Berlín sota la supervisió de Reinhard Heydrich. Göering va ordenar a Heydrich que prengués les mesures necessàries per l’organització i el finançament de l’Oficina amb l’objectiu de resoldre el “problema jueu” a les zones d’influència alemanya en forma d’emigració i d’evacuació més favorables possibles. Després, Göering va escriure una carta dirigida al ministre Wilhelm Frick per informar-lo de la creació de l’Oficina Central del Reich per Emigració, i li va afegir que Heydrich tenia el poder per resoldre la qüestió jueva mitjançant l’emigració i l’evacuació de la manera que fos més favorable segons les condicions del moment. Göering va transferir la responsabilitat de l’emigració jueva a l’Oficina el 30 de gener de 1939.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El Brigadeführer Paul Hausser va explicar durant l’assemblea de Gruppenführer a Berlín, que la VT era i seria sempre part integrant de les SS i que plasmava la identitat entre els acreditats soldats polítics i el cos armat dins del NSDAP. A més, va dir que la VT era l’únic cos que havia d’acatar les disposicions d’un altre comandament superior llunyà a les SS, és a dir, el OBH.

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs en el Ministeri de Guerra davant de tots els comandants de divisió.

A la Gran Bretanya;

El Comitè de Política Exterior va acordar de que un atac alemany als Països Baixos els faria entrar en una guerra contra Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

Amb les tropes colpistes a prop de Barcelona, el president Juan Negrín va signar la declaració de l’estat de guerra. Fins llavors no s’havia volgut aplicar aquella declaració perquè implicava acabar amb les llibertats democràtiques i deixar tots els efectius de la zona Centre-Sud a mans d’una sola autoritat militar. El decret transferia el poder als militars, concretament al general Miaja, cap de l’agrupació d’exèrcits de la zona Centre-Sud, i al general Matallana, cap de l’Estat Major. L’estat de guerra també retallava les atribucions dels governadors civils en traspassar els seus poders sobre la censura i sobre l’autorització de reunions públiques als governadors militars de cada província.

Però la guerra estava perduda i aquella matinada el president de la Generalitat, Lluís Companys, i els membres del seu govern varen marxar a França.

A Berlín, Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen dinar junts per parlar de la Guerra Civil espanyola i del matrimoni de Goebbels, que no passava per un bon moment i el ministre alemany acabava d’acceptar firmar un contracte matrimonial de bona conducte. Els dos líders nazis estaven convençuts de que la guerra s’estava acabant, ja que les tropes de Francisco Franco avançaven ràpidament i estaven apunt d’arribar a Barcelona. Tant Hitler com Goebbels varen creure que Alemanya  es tenia que conformar amb la neutralitat espanyola després de la guerra. Després de la reunió, Goebbels es va reunir amb Magda per firmar el nou contracte matrimonial. El ministre alemany estava molt desanimat perquè per ell era una humiliació.