Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler es va reunir amb el ministre d’Afers Exterior txecoslovac, Frantisek Chvalkovsky, i, en to d’amenaça, li va dir que els jueus serien destruïts si les demés nacions no cooperaven amb la deportació dels jueus alemanys i li va augurar que no provocarien un altre 9 de novembre de 1918 a canvi de res i va acabar la seva frase dient que aquella data seria venjada. Hitler va explicar-li que una possibilitat per resoldre el “problema jueu” era que els països que estiguessin interessats seleccionessin qualsevol lloc del món per posar-hi allí els jueus. Fent referència als Estats Units i la Gran Bretanya pels seus discursos a favor dels jueus, va dir que quan ells (els alemanys) fessin fora els jueus els podrien dir en aquests països: o els jueus es moren de gana o cuideu d’ells tal com dieu. Parlant de Txecoslovàquia, el dictador va dir que havia sigut salvada de la catàstrofe gràcies a la moderació d’Alemanya, però el va advertir de que si no donaven proves de disposicions millors seria aniquilada. Hitler li va “recomanar” que oblidessin la seva història i fessin el que els ordenaven els alemanys. Li va exigir que abandonessin la Societat de Nacions, reduïssin considerablement la importància del seu Exèrcit, s’adherissin al Pacte Anti-Komintern, acceptessin les directrius d’Alemanya en matèria de política estrangera, acceptessin amb Alemanya un acord comercial preferent i que cap indústria txecoslovaca seria creada sense el consentiment alemany, que el Banc Nacional txecoslovac cedís una part de les seves reserves d’or al Reichsbank (391,2 milions de corones txecoslovaques), expulsessin a tos els funcionaris i directors de diaris hostils al Reich i declaressin als jueus fora de la llei, tal hi com havia fet Alemanya amb les Lleis de Nuremberg. Joachim von Ribbentrop, per la seva part, va amenaçar al seu homòleg txecoslovac de conseqüències catastròfiques si els txecoslovacs no modificaven immediatament la seva actitud i no fessin el que els ordenaven. També va ordenar-li que no informés a Gran Bretanya i a França de les noves exigències d’Alemanya.
Joseph Goebbels, que intentava solucionar els seus problemes matrimonials, va rebre l’esborrany del contracte matrimonial de Magda, que havia formulat l’advocat berlinès Rudolf Dix. El ministre el va acceptar sense modificacions i es va agafar amb sorpresa i atenció l’apartat que deia Una sèrie de bons consells. Inclús Hitler va escriure en el contracte, recomanant-li que només havia que tenir-li afecte. Era un contracte humiliant per al ministre, que va tenir que pagar d’aquesta manera els seus afers extramatrimonials.
A França:
L’ambaixador William Bullit, després de tres mesos de vacances als Estats Units, va tornar a París amb noves instruccions del president Franklin Delano Roosevelt com la de demanar a les potències democràtiques que no cedissin territoris a les potències totalitàries i que, a canvi, els Estats Units els ajudarien tant a les seves finances com en l’obtenció de matèries primes en cas de que esclatés un conflicte.
Diari del Tercer Reich 