Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ordenar que les SS Verfügungstruppen no formessin part de la Wehrmacht ni de la Policia, que el temps de serveis d’aquests regiments fos de quatre anys i que les obligacions normals del servei militar es complissin mitjançant un allistament de la mateixa duració que el de les unitats de les SS. En cas de guerra, aquestes unitats havien de ser utilitzades pel comandant en cap de l’Exèrcit dins el marc militar en temps de guerra, però políticament seguirien sent unitats del NSDAP. Per últim, en cas de mobilització, quedaven reservades al propi Hitler la determinació de la data, els efectius i les modalitats de la incorporació de les SS Verfügungstruppen a l’exèrcit d’operacions, en consideració a la situació política del moment.
El cap de l’Estat Major, Ludwig Beck, va dimitir inesperadament en senyal de protesta pels plans de Hitler contra Txecoslovàquia. Tot i ser una sorpresa per als demés, Beck ja havia redactat la seva dimissió un mes abans. Va ser substituït pel general Franz Halder, el seu lloctinent, que també mostrava els seus dubtes amb la campanya. A partir de llavors, Beck va començar a conspirar contra el règim nazi.
Una circular del Ministeri de l’Interior ordenava que els nens alemanys només se’ls podria posar noms alemanys, excepte els “no alemanys”. Als nens jueus se’ls hauria de posar noms jueus i es va emetre una llista annexa amb noms jueus. La circular era e caràcter retroactiu i, a partir de llavors, els noms de jueus que portessin noms alemanys quedarien anul·lats.
A la Gran Bretanya:
Coincidint amb el dia de la dimissió del general Beck, el Junker pomerià Ewald von Kleist-Schmenzin va arribar aquella tarda a Londres per reunir-se amb l’antic primer ministre David Lloyd Georg, Robert Vansittart i Winston Churchill gràcies a l’ajuda dels seu amic, el periodista Ian Colvin. El viatge va ser preparat amb l’ajuda dels serveis del servei del contra-espionatge i és probable que el general Beck n’estigués al corrent com molts altres oficials de l’Exèrcit. El Junker va declarar en els seus interlocutors, que Hitler havia decidit entrar en guerra contra Txecoslovàquia el 27 de setembre, però els va assegurar que molts generals de la Wehrmacht no aprovaven aquest pla i els va demanar ajuda per fer caure el dictador. El que buscava el Junker i els militars era que el govern britànic sancionés al govern alemany d’alguna manera per tal de tenir un justificació davant del poble per poder efectuar un putsch. Von Kleist-Schmenzin no va amagar la seva preferència per un govern monàrquic, però va parlar del corredor polonès, que separava Pomerània de Prússia Oriental, com un tema a resoldre, i aquell punt no li feia gens de gràcia a Churchill, que inclús va trobar inoportú tocar ara aquell tema tan espinós. Després de la reunió, Vansittart va redactar un informe per al primer ministre Neville Chamberlain per explicar-li el contingut de la trobada. El primer ministre va rebutjar la proposta d’ajuda del Junker, ja que no volia abandonar la seva política d’appeasement.
A Suïssa:
El Consell Federal Suïs va ordenar tancar fronteres davant l’arribada de refugiats jueus. No tots els policies de duanes varen complir amb la nova ordre. L’oficial de policia Paul Grueninger, comandant del cantó St. Gallen, a la frontera austríaca, va rebutjar complir les ordres i entre el mes d’agost i el desembre d’aquell any va permetre a 3.600 jueus entrar a Suïssa i va modificar els seus papers. El desembre va ser suspès en el seu càrrec i mai més va tornar a cobrar. A més, va tenir que pagar una multa i va perdre els seus drets de jubilació. Mai més va trobar una feina estable i va morir a la pobresa l’any 1971. Fins el novembre de 1995 no es va fer justícia.
A Europa:
El dret consuetudinari internacional va aprovar un reglament de penes especials de guerra on condemnava a mort als guerrillers.
Diari del Tercer Reich 